Per la Pau / Peace in Progress

La concessió, totalment merescuda, del Premi Nobel de la Pau, a Liu Xiabo (activista pro drets humans, un dels artífexs de la revolta de Tianamen, presoner polític i inspirador del moviment Carta 08) permet repassar molts dels tòpics i reflexions lligats a un premi força polèmic al llarg de la seva història.

Primer, es tracta d'uns dels premis clarament merescut, cosa que no es pot dir d'una part dels premiats. Liu Xiabo, vicepresident del Pen Club xinès i actualment condemnat a 11 anys de presó és, deixant de banda els seus vincles amb Tianamen, el principal redactor i referent de la Carta 08, un document inspirat en la Carta 77 de Václav Havel a Txecoslovàquia (1977). Es tracta d'un document que articula, per primer cop segurament a la Xina, una alternativa política coherent i sòlida, tot partint de la necessitat de complir realment els drets civils que la constitució xinesa reconeix (retòricament fins ara, és clar), tot defensant una via reformista que porti cap a una Xina democràtica i federal. La Carta ha reunit ja desenes de milers de signatures i, per al Govern, constitueix la principal amenaça de futur. Per tant, seria una tercera via de preocupació per a l'establishment front a les pressions internacionals, al costat de les revoltes del Tibet o del Xinjiang. Per tant, benvingut sigui el premi i el suport que la causa de la Carta 08 ha de tenir, orientada a aconseguir una inequívoca obertura política del règim, amb ple respecte de les llibertats civils i polítiques. La resposta del Govern, dura envers el premiat i el seu entorn, i també vers l'exterior, mostra que sap de la potencialitat de la Carta 08 i del suport i publicitat que significa el Premi.

Segon, és una mostra de l'alternança entre pau negativa (premis a negociacions i/o acords de pau, tractats de desarmament, etcètera) i pau positiva (lluita pels drets humans i la justícia, desenvolupament) i entre continents. Aquest any, després del Nobel preventiu a Obama, basant en el canvi de to en les relacions internacionals i el que podria fer en el terreny del desarmament nuclear i en el del conflicte d'Orient Mitjà, tocava un premi de pau positiva i a una persona d'Àsia o Àfrica. I, com sol passar en els premis dedicats a la pau positiva, el guardó tot i ser a una persona concreta, té una dimensió col·lectiva. El bisbe de Chiapas, Samuel Ruiz, ho expressà magnifícament en atorgar-se el Nobel a Rigoberta Menchú, a qui havia acollit a la seva residència en fugir de Guatemala: hi ha centenars de Rigobertes i en premiar-la a ella, se les premia a totes! Cal doncs, no oblidar que la lluita, en condicions molt adverses de repressió, en favor dels drets polítics i socials és encara una activitat, malauradament, molt habitual i molt dura a molts punts del planeta.

Tercer, posa també de manifest el caràcter recurrentment polític que sovint té el premi. Altrament dit, el que explica que s'atorgui a Liu Xiabo, i no a tres o quatre activistes en defensa dels drets amb tants mèrits com ell, és justament el fet que permet fer a Occident pressió a Xina, un fort competidor, sense tocar directament interessos econòmics claus. Això explicaria la ràpida resposta dels Estats Units, demanant per boca del president Obama l'alliberament immediat de Xiabo -crida a la que ens unim com a ICIP-, demanda que no va fer formalment en ocasió de la trobada al màxim nivell del 2009.

Si a principis dels anys setanta, quan encara Xina no havia ocupat el seu lloc a la ONU (l'ocupava Taiwan) i no havia restablert relacions diplomàtiques amb bona part del món, s'inventà la diplomàcia del ping-pong, ara Occident, de la mà del Comitè de concessió del premi, sembla haver optat per la diplomàcia del Nobel de la Pau.
R.G.