Editorial

Esperances noves

Tinc un somni... – Martin Luther King Jr.

La frase que encapçala aquest text és l'inici i alhora el títol d'un dels discursos més famosos del reverend King, pronunciat l'any 1963 i considerat una de les inspiracions de les revoltes noviolentes de la població negra dels Estats Units. Avui, quasi cinquanta anys més tard, les seves paraules semblen ressonar a altres llocs, en un any que durant els dos primers mesos ens ha dut algunes notícies esperançadores.

Imatge: Egipte, 1 de Febrer de 2011

Fotografia: Ahmad Hammoud

Primer, el 10 de gener, el darrer comunicat d'ETA, insuficient i revelador de debats interns, però en la línia del que demanava, tot seguint l'estratègia GRIT de passos unilaterals, el grup internacional articulat entorn de Brian Currin. Una mica més tard, l'esquerra abertzale presentà els estatuts d'una nova formació política i manifestà clarament que la renúncia a la violència era explícita, unilateral i sense retorn. S'obre una situació engrescadora, que Pedro Ibarra examina a Tribuna.

Segon, i quasi simultàniament, començava a Tunísia una revolta per l'increment en el preu dels aliments bàsics. No era la primera vegada que succeïa, però aquesta vegada les conseqüències han estat imprevisibles. Pocs dies després, el president tunisià havia d'abandonar el poder davant el clam popular, un clam que ha continuat fent-se sentir fins a provocar la renúncia del primer ministre. La resta de països del món àrab i islàmic s'han vist també sacsejats per revoltes populars amb un clar efecte de contagi: Egipte, Iemen, Bahrein, Líbia, Oman, moviments a Iran... una llista incompleta, atès que l'efecte de bola de neu encara actua. Fins i tot alguns ja han batejat el 2011 com l'any de les revoltes. Els esdeveniments han coincidit també amb aquest número dedicat a la noviolència, raó per la qual En profunditat dedica un article de Rafael Grasa a examinar aquests fets des del pensament noviolent, atesa la importància que la desobediència civil noviolenta, amb l'excepció de Líbia, ha tingut fins ara en els processos de canvi.

A més, a En profunditat hem intentat fer un repàs de diferents aspectes de la noviolència: des de la teoria i la història fins a la pràctica. Els articles de Jaume Botey, Pere Ortega, Luca Gervasoni i Carlos Pérez ens ofereixen una visió panoràmica del pensament i l'acció noviolenta, tant des de la perspectiva de la tradició catalana com des de la dimensió teòrica i pràctica. També a Tribuna comptem amb un article de Xavier Alcalde en què ens recorda els fonaments pacifistes de la llengua universal: l'esperanto.

Les esperances, però, no ens fan oblidar la realitat persistent, com ara la despesa militar, la securització del desenvolupament o la creixent importància de la privatització de la seguretat. Ni tampoc fets punyents que, per la incapacitat dels actors directament implicats i de la comunitat internacional, es van enquistant, com s'esdevé a Costa d'Ivori, on l'impasse postelectoral continua, amb persistència de la violència i una successió de missions mediadores sense èxit, la qual cosa està complicant molt la governabilitat i sobretot la vida quotidiana. Per una altra banda, el conflicte palestinoisraelià continua en un punt mort i, en aquest context, les revoltes al món àrab semblen reforçar la tendència a l'immobilisme. Tampoc s'albiren millores significatives a Colòmbia, tot i que les expectatives a principis del 2011són també molt esperançadores, o a l'Afganistan.

Tot plegat dibuixa un panorama internacional incert i alhora apassionant. Caldrà veure com evoluciona d'aquí a uns mesos el somni pel que fa als vents de canvi i de pau.