Recomanem

Més recomanacions

  • Portada de la publicació

    Informe 2011 Amnistía Internacional: El estado de los derechos humanos en el mundo

    http://www.amnesty.org/es/annual-report/2011

    Amnistia Internacional ha publicat el seu informe anual sobre la situació dels drets humans al món, fruit de la investigació a 157 països i territoris durant l'any 2010.

    En primer lloc, l'informe presenta de manera general les conclusions regionals. En aquesta edició, els temes clau són: llibertat d'expressió, justícia internacional, rendició de comptes de les empreses, pena de mort, drets reproductius i la situació a Orient Mitjà i el nord d'Àfrica. A la segona part, es dedica una secció a cada país, amb la descripció de l'estat dels drets humans en aquest lloc concret i els casos particulars a destacar. Finalment, s'exposa la fase en què es troben alguns tractats internacionals i regionals als diferents països.

    El títol del pròleg, "El activismo usa nuevas herramientas para hacer frente a la represión", reflecteix clarament la tendència en la lluita pels drets humans durant l'any passat. I és que les noves maneres que tenen els ciutadans en general i els activistes en particular d'enfrontar-se a les violacions dels drets humans han suposat un moment històric en la causa. Wikileaks (i les revelacions sobre violacions de drets humans consentides o no castigades pels estats), les xarxes socials d'Internet i la telefonia mòbil han protagonitzat moments únics en la lluita a favor dels drets humans. Han estat presents, per exemple, durant les demandes de llibertat, dignitat i justícia a Orient Mitjà i al nord d'Àfrica i en les mostres de suport d'internautes xinesos anònims al guanyador del premi Nobel de la Pau, Liu Xiaobo.

    No obstant això, les noves tecnologies no deixen de ser eines per canalitzar les demandes i només són, encara, una possibilitat per a un canvi real. Aquest canvi real hauria de permetre acabar amb els casos de violació de drets humans que Amnistia Internacional ha detectat, com les restriccions a la llibertat d'expressió a almenys 89 països; la desprotecció de periodistes i dones arreu del món; la situació precària de minories, refugiats i persones migrants; i la denegació del dret de la veritat i la justícia en zones de postconflicte.

    M.A.T.

  • Imatge de la web

    United States Peace Index

    http://www.visionofhumanity.org/

    L'índex de Pau del Estats Units (USPI, per les sigles en anglès), creat per l'Institut per l'Economia i la Pau, és una eina innovadora que exposa el nivell de pau de cada un dels 50 estats federats dels EUA, determinat a partir de cinc indicadors clau: el número d'homicidis, el número de delictes violents, el número de policies, el número de convictes, i la facilitat d'accés a les armes petites i lleugeres. Tot i que per definició aquests indicadors ofereixen una descripció de pau en clau negativa, és a dir entesa com l'absència de violència, l'Índex va més enllà correlacionant la reducció de violència amb altres variables socioeconòmiqes, agrupades en els següents àmbits: l'educació, la sanitat, l'economia, i la política i demografia. Així, demostra com els ambients més favorables per la pau són aquells on les persones tenen més facilitat per accedir a l'educació, a serveis sanitaris, i disposen de més oportunitats econòmiques.

    D'altra banda i malgrat les limitacions existents pel que fa les dades que mesurin els impactes de la pau sobre l'economia, l'USIP evidencia les repercussions positives sobre l'economia dels EUA, si aquests assolissin els mateixos nivells de pau que al Canadà.

    H.A.

  • Imatge del documental

    Documental: "Comerciantes de armas"

    "Comerciantes de armas"
    2009–França-57'
    Direcció: Stéphane Malterre
    Producció: Tac Presse

    Una rigorosa investigació sobre les peces que fan moure el gran engranatge del comerç d'armes, pren com a punt de partida l'empresa d'armament belga FN Herstal que ven els seus productes a més de 100 països i dóna feina –entre les sucursals repartides per gairebé els 5 continents- a més de 3.000 treballadors.

    El documental ofereix un clar i detallat seguiment dels diferents nivells i actors que prenen part en aquest mercat: des de la perícia dels alts comercials en vendre els seus productes al "saló internacional de defensa" –on s'exposen a mode d'espectacle grotesc les últimes tendències en matèria armamentística; a la implicació i habilitat dels polítics europeus en afavorir quantioses compravendes amb els exigents clients de l'orient mitjà; fins a la destresa manual del veterà muntador de metralladores de la fàbrica Herstal i a la manifestació organitzada pels treballadors d'aquesta davant l'executiu Belga, per tal d'aconseguir l'autorització de la venta d'un carregament d'armament –valorat en 12 milions d'euros- al govern Libi del Coronel Gadafi.

    Per últim, i sense passar per alt les conseqüències nefastes que té aquest comerç sobre la població civil, ressegueix la petja del major traficant il·legal d'armes del planeta, Viktor Bout, conegut com "el mercader de la mort", posant de manifest els extraordinaris beneficis que genera el mercat negre, motivat pels embargaments d'armes en diferents països del món.

    H.A.

  • Imatge del documental

    Documental: "Contrabando de Uranio"

    "Contrabando de uranio"
    2009-França-52
    Direcció: Patrick Forestier
    Producció: Tac Presse, Special Invesstigation i Canal +

    La província de Katanga, al sud de la República Democràtica del Congo, és coneguda amb el sobrenom d"'escàndol geològic", per la gran quantitat de minerals que s'acumulen en el seu subsòl, entre ells el cobalt i coure, però sobretot l'urani. El preuat mineral, que és imprescindible per generar energia nuclear, té totalment vetada la seva explotació i comercialització, llevat que s'executi amb els pertinents permisos i sota el control estricte del govern.

    En aquesta regió s'inicia la investigació que ressegueix les tèrboles relacions al voltant del tràfic il·legal de l'urani tant dins del país com fora de les seves fronteres, i en el que hi prenen partit tant les autoritats polítiques, l'exèrcit i els serveis d'intel·ligència del Congo, com l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica que amb el seu silenci esdevé còmplice d'aquest comerç il·lícit.

    Fent un lleuger gir en el fil argumental de la investigació, se'ns ofereix la visió de l'altra cara de la moneda, mostrant com una de les empreses d'energia nuclear més importants del món, la francesa AREVA, firma un contracte multimilionari, en un procés oficial i aparentment transparent, per l'explotació d'una mina d'urani a Níger. A més a més, fa palesa la total immunitat de l'empresa que, no obstant hagi estat acusada de no respectar la normativa mediambiental quant a la contaminació atmosfèrica de l'aire i de l'aigua, segueix expandint el seu negoci no només a la regió, sinó a tot el món.

    En definitiva, el documental, d'una banda, ens alarma dels alts nivells de corrupció que fan possible el contraban de l'urani al món, posant en entredit el poder coercitiu de les organitzacions internacionals per frenar-lo; i de l'altra, intenta donar alguns ingredients, tot i que no suficients, per desvelar l'opacitat d'aquest comerç que malauradament té conseqüències molt greus sobre el planeta.

    H.A.

  • Imatge del documental

    La violación del embargo

    2010–França – 52'
    Direcció: Vanina Kanban
    Producció: TV Presse

    Traficants d'armes, alts càrrecs de la política, les Forces Armades i els serveis secrets de França i Croàcia, insospitats patriotes croats, la complicitat de tercers països i d'alguns organismes internacionals, s'entrecreuen en aquest documental d'investigació de producció francesa. Tracta sobre com l'embargament d'armes decretat el setembre de 1991 pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre l'ex-Iugoslàvia, amb motiu de la guerra serbo-croata (1991-1995), va ser sistemàticament violat en favor de la causa croata amb el consentiment, en alguns casos fins i tot la participació, presumiblement, de França, que havia votat a favor de l'embargament, i de l'OTAN, encarregada a l'Adriàtic de fer-lo complir.

    El documental ens mostra que la posició oficial dels Estats i els organismes internacionals pot habitualment ésser ignorada per ells mateixos quan aquesta xoca amb els interessos de la realpolitik, per a la que realment treballen els engranatges de poder. Per tant, aquest treball ens suggereix que les violacions als embargaments d'armes decretats per les Nacions Unides són recurrents, essent el cas croat un clarificador exemple.

    F.J.P.