{"id":6006,"date":"2022-04-07T10:58:14","date_gmt":"2022-04-07T10:58:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/"},"modified":"2022-04-07T10:58:14","modified_gmt":"2022-04-07T10:58:14","slug":"els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/","title":{"rendered":"Els actors pol\u00edtics davant els reptes de la construcci\u00f3 de la pau"},"content":{"rendered":"\n<p>            <span id=\"square\"><\/span>            <span id=\"first-word\"> Les reflexions<\/span> que segueixen parteixen d&#8217;una constataci\u00f3 doble i paradoxal. D&#8217;una banda, a Col\u00f2mbia hi ha una tend\u00e8ncia estructural a la reproducci\u00f3 intergeneracional de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica, vinculada al sistema de govern, que reprodueix i amplifica la desigualtat, amb un paper clau de les elits pol\u00edtiques i territorials (de la capital i territorials). Aquesta tend\u00e8ncia, a m\u00e9s, est\u00e0 molt vinculada a l&#8217;organitzaci\u00f3 disfuncional de la societat colombiana. Autors com James Robinson han suggerit justament que els problemes de Col\u00f2mbia, comen\u00e7ant per la viol\u00e8ncia, provenen de la perpetuaci\u00f3 anacr\u00f2nica del sistema de govern indirecte propi de les pot\u00e8ncies imperials europees. Recordin, les elits urbanes, en el nostre cas les de Bogot\u00e0, deleguen a les elits locals el funcionament efectiu de les zones rurals i perif\u00e8riques mitjan\u00e7ant un sistema de reciprocitat m\u00fatuament benefici\u00f3s. Es tracta d&#8217;una delegaci\u00f3 \u00e0mplia i generosa: poden governar com vulguin i tenir representaci\u00f3 al Congr\u00e9s a canvi d&#8217;un <em>quid pro quo<\/em> que garanteix el suport pol\u00edtic i l&#8217;acceptaci\u00f3 sense desafiament de les regles de joc generals de les elits de la capital o nacionals. Una combinaci\u00f3 de centralisme fort en l&#8217;essencial i de &#8220;deslocalitzaci\u00f3&#8221; de la gesti\u00f3 dels territoris. La manera de governar el pa\u00eds, segons la tesi de Robinson, genera gaireb\u00e9 tots els problemes, entre ells el caos i la il\u00b7legalitat, que despr\u00e9s han exacerbat altres problemes i actors. M\u00e9s enll\u00e0 del debat acad\u00e8mic sobre per qu\u00e8 un sistema aix\u00ed, ca\u00f2tic i disfuncional, s&#8217;ha perpetuat i s&#8217;ha convertit en estable, el cert \u00e9s que el sistema pol\u00edtic, i en especial el sistema de partits, es basa en aix\u00f2.             <\/p>\n<p> D&#8217;altra banda, la segona constataci\u00f3, paradoxal, \u00e9s que, si les converses a l&#8217;Havana i les que aviat s&#8217;iniciaran formalment i p\u00fablicament amb l&#8217;ELN tenen \u00e8xit, passarem de la fase de fer les paus, el terreny de les elits de tot color, a la construcci\u00f3 de la pau, on tots els actors socials s\u00f3n importants. No obstant aix\u00f2, com ara veurem, els actors pol\u00edtics b\u00e0sics del govern indirecte s\u00f3n claus tant per fer les paus com per posar en marxa i a bon ritme la construcci\u00f3 de la pau. Fer les paus sol durar entre dos i cinc anys, construir la pau no menys de deu o quinze. En l&#8217;etapa interm\u00e8dia entre una i una altra cosa el paper clau el juguen els actors pol\u00edtics, per diverses raons. Primer, perqu\u00e8 s\u00f3n alguns actors pol\u00edtics, aliats amb actors armats irreductibles i actors econ\u00f2mics legals i il\u00b7legals, els que poden actuar com a disruptors (<em>spoilers<\/em>) que facin fracassar la implementaci\u00f3 dels acords. Segon, i m\u00e9s important, perqu\u00e8 seran els actors del sistema pol\u00edtic institucional, partits pol\u00edtics i sobretot legisladors, els que tindran la clau de l&#8217;\u00e8xit o frac\u00e0s inicial dels acords de pau, que hauran de substanciar-se i concretar-se en clau governamental i parlament\u00e0ria. I tercer, perqu\u00e8 en la fase de consolidaci\u00f3 dels acords i de construcci\u00f3 de la pau en sentit ple, a partir del tercer o quart any, la clau estar\u00e0 en les interaccions entre actors pol\u00edtics menys institucionals i convencionals (actors socials, sindicals i comunitaris, sense excloure els actors il\u00b7legals a cada zona) i els alcaldes, governadors i c\u00e0rrecs pol\u00edtics territorials. Tot aix\u00f2 posar\u00e0 la descentralitzaci\u00f3 real -no la mera desconcentraci\u00f3- i els pactes i acords al centre de l&#8217;agenda. <\/p>\n<p>\t\t\t\t\t\t<cite class=\"cita-center\">\t\t\t\t            \t\t\t\t\tHi ha un antic d\u00e8ficit del sistema de partits, febles i amb un aparell esc\u00e0s, davant la import\u00e0ncia del factor hum\u00e0 de les personalitats dels l\u00edders i candidats.            <\/cite>\t\t\t\t\t\t<\/p>\n<p> En suma, el funcionament del sistema pol\u00edtic, en particular del sistema de partits i de la presa de decisions al Legislatiu, ser\u00e0 crucial. I all\u00e0 comencen les dificultats estructurals i conjunturals. <\/p>\n<p> Quant a les estructurals, hi ha un antic d\u00e8ficit del sistema de partits, febles i amb un aparell esc\u00e0s, davant la import\u00e0ncia del factor hum\u00e0 de les personalitats dels l\u00edders i candidats, que refor\u00e7a la tradici\u00f3 de votar persones i refor\u00e7a el sistema de vot preferencial. Els partits pol\u00edtics, des de la d\u00e8cada dels cinquanta i a merc\u00e8 del refor\u00e7 de les reformes dels anys 2000, s\u00f3n molt menys importants que les persones. Hi ha tamb\u00e9 una clara tradici\u00f3 de pres\u00e8ncia institucional multipartid\u00e0ria i d&#8217;aliances, tot i que corregida per reformes des de fa d\u00e8cades. En suma, un sistema format per partits mitjans que no assoleixen majories d\u2019un ter\u00e7 de les cambres i amb tend\u00e8ncia a canvis i pactes fomentats per l&#8217;oferta d&#8217;incentius personals o grupals (repartiment de &#8220;melmelada&#8221;, en llenguatge cast\u00eds). El resultat: una fractura molt clara a l&#8217;oposici\u00f3, en particular a l&#8217;esquerra, per\u00f2 tamb\u00e9 a les majories governamentals; un apogeu dels moviments socials i una escassa afinitat de la poblaci\u00f3 amb els partits pol\u00edtics i, fins i tot, els moviments socials (la demosc\u00f2pia diu que un 60% de la poblaci\u00f3 no t\u00e9 cap afinitat amb partits i moviments). <\/p>\n<p> Per\u00f2 tamb\u00e9 tenim dificultats conjunturals, vinculades a les eleccions legislatives i presidencials del 2014 i als seus resultats, ja fermes en el cas de les legislatives i estrictament especulatives en el cas les presidencials. El Legislatiu, el President i el Govern que sorgeixin de les eleccions tenen la tasca d&#8217;implementar els eventuals acords de pau i iniciar la construcci\u00f3 de la mateixa. <\/p>\n<p> Les legislatives del mar\u00e7, al Senat (100 escons) i a la Cambra de representants (163 escons)<a href=\"articles_centrals\/article_central_1\/#ref\"><sup>1<\/sup><\/a>, han tingut una participaci\u00f3 baixa, a l\u2019entorn del 44%, amb un alt nombre de vots nuls (a l\u2019entorn del 12%), a causa de la complexitat del sistema electoral i, en concret, de l&#8217;impr\u00e8s del vot, i amb un vot en blanc significatiu (6%). El resultat final ha estat ajustat, amb un predomini dels partits mitjans encara major que en l&#8217;anterior legislatura. <\/p>\n<p> Al Senat, vict\u00f2ria del Partit de la U, (liderat pel president Santos), amb 21 escons, seguit del Partit Conservador i del Centre Democr\u00e0tic d&#8217;Uribe (ambd\u00f3s 19)<a href=\"articles_centrals\/article_central_1\/#ref\"><sup>2<\/sup><\/a>, Partit Liberal (17), Canvi Radical (9), Alian\u00e7a Verda (5), Polo Democr\u00e1tico (5) i Opci\u00f3 Ciutadana (5). En vot popular, gaireb\u00e9 un empat: nom\u00e9s un 2% separa els quatre primers partits. A la Cambra de Representants, en escons, el Partit Liberal supera a la resta (39), encara que en percentatge guanya el Partit de la U. Despr\u00e9s, el Partit de la U (37), el conservador (27), Canvi Radical (16), Centre Democr\u00e0tic (12), Alian\u00e7a Verda i Opci\u00f3 Ciutadana (6), Polo i Mira (3) i tres partits amb un esc\u00f3 cada un. <\/p>\n<p>                        <cite class=\"cita-left\">            \t                Encara \u00e9s aviat per saber quin impacte tindran la parapol\u00edtica i els grups il\u00b7legals en la nova legislatura. El que \u00e9s indubtable \u00e9s que en tindran.            <\/cite>                        <\/p>\n<p> Globalment, els perdedors s\u00f3n clars: el MIRA, malgrat que ha resistit a la Cambra de Representants, i els partits d&#8217;esquerres, amb una Uni\u00f3 Patri\u00f2tica que no va aconseguir representaci\u00f3 a la Cambra, un Polo que ha retrocedit i un Partit Verd que, malgrat resistir, no millora. En les dues cambres, 19 escons sobre 263. Tamb\u00e9 s\u00f3n clars els guanyadors: Uribe, amb tres bastions, C\u00f2rdova, Antioqu\u00eda i Bogot\u00e0 i, en perspectiva futura, Santos, president probable malgrat les dificultats. S&#8217;ha consolidat una clara majoria de dretes al pa\u00eds i una clara majoria presidencial, al voltant del 65% del Senat (encara que havia estat del 80%). En termes relatius i d&#8217;expectatives, tamb\u00e9 guanya el Partit Conservador, amb millors resultats que els pronosticats i millors que els del Partit Liberal, perdedor al seu torn, en passar a la quarta posici\u00f3 al Senat quan aspirava a ser el primer. <\/p>\n<p> Per\u00f2 les eleccions, a part de donar majories i minories a les cambres, tenen un important impacte sobre: a) el futur pol\u00edtic d&#8217;Uribe; b) les presidencials (25 de maig) i el proc\u00e9s de pau que marcar\u00e0 el nou cicle pol\u00edtic; c) els eventuals partits frontissa en la governabilitat futura; d) el sistema de partits, sobretot sobre el grau de renovaci\u00f3 i continu\u00eftat dels partits, i el paper dels partits petits; e) el futur dels partits d&#8217;esquerra; i f) la influ\u00e8ncia de la parapol\u00edtica i dels grups il\u00b7legals en el futur del pa\u00eds. <\/p>\n<p> Respecte al futur pol\u00edtic d&#8217;Uribe, est\u00e0 clar: mai ning\u00fa havia tret un resultat semblant en una llista tancada, encara que molt plural, i una campanya focalitzada en ell mateix. Ser\u00e0 el gran opositor a Santos, per\u00f2 ara en un escenari nou, el legislatiu. Tanmateix, el resultat \u00e9s pitjor del que esperaven globalment, a pesar d\u2019alguns resultats espectaculars a Bogot\u00e0 i Antioqu\u00eda. <\/p>\n<p> Quant a l&#8217;impacte sobre les presidencials i les negociacions de l&#8217;Havana, el cert \u00e9s que, encara que la campanya ser\u00e0 dura, res fa preveure que Santos pugui perdre. L&#8217;obstacle tampoc no ser\u00e0 a les cambres: en el futur veurem dial\u00e8ctiques apassionades, tanmateix, vist el suport del Polo i els verds a les converses de La Havana, el percentatge favorable al proc\u00e9s de pau \u00e9s del 80%. Per tant, el que est\u00e0 en joc no \u00e9s la viabilitat d&#8217;aprovar mesures per no construir la pau sin\u00f3 la necessitat de pactar-les. A m\u00e9s, Cl\u00e0udia Lopez, Jorge Robledo i Iv\u00e1n Cepeda, grans oradors, tamb\u00e9 replicaran a Uribe. <\/p>\n<p>                        <cite>                                No s&#8217;aconseguir\u00e0 trencar amb els cicles de viol\u00e8ncia pol\u00edtica intergeneracional sense canviar el sistema de govern.             <\/cite>             \t\t\t<\/p>\n<p> Respecte als partits frontissa per la governabilitat i al futur del sistema de partits, algunes reflexions breus. Malgrat les possibilitats de fer aliances de geometria variable dels conservadors, \u00e9s poc probable que ho facin amb Uribe. Tanmateix, la pol\u00edtica d&#8217;aliances requerir\u00e0 m\u00e9s subtilesa en aquesta legislatura. El sistema de partits continua sent la baula feble del sistema pol\u00edtic colombi\u00e0 perqu\u00e8 dep\u00e8n sobretot de personalitats i no dels partits i t\u00e9 poca capacitat de renovaci\u00f3. La bona not\u00edcia \u00e9s que molts dels petits partits han resistit l&#8217;amena\u00e7a de desapar\u00e8ixer. Sobre els partits d&#8217;esquerra, la q\u00fcesti\u00f3 b\u00e0sica ja est\u00e0 dita. Es podria afegir que, sociol\u00f2gicament, les esquerres a Col\u00f2mbia no tindran resultats semblants als dels pa\u00efsos de l&#8217;entorn fins que els acords de pau siguin una realitat i s&#8217;executin. <\/p>\n<p> Finalment, encara \u00e9s aviat per saber quin impacte tindran la parapol\u00edtica i els grups il\u00b7legals en la nova legislatura. El que \u00e9s indubtable \u00e9s que en tindran: un estudi dels candidats dels departaments, publicat abans de les eleccions, identificava 131 candidats amb relacions directes o indirectes.  <\/p>\n<p> En suma, la primera fase del proc\u00e9s de fer les paus es presenta complicada, necessitada d&#8217;esfor\u00e7os i pactes. Les fases posteriors es presenten fascinadores perqu\u00e8 no s&#8217;aconseguir\u00e0 trencar amb els cicles de viol\u00e8ncia pol\u00edtica intergeneracional sense canviar el sistema de govern explicitat anteriorment, per aix\u00f2, els actors pol\u00edtics institucionals que sorgeixen i creixen en aquest sistema hauran de ser agents de canvi. Temps apassionants que exigiran, si es volen buscar estrat\u00e8gies guanyar-guanyar, pensar estrat\u00e8gicament a llarg termini. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference\"> 1.\tDe forma conscient, en l\u2019an\u00e0lisi no tracto les eleccions al Parlament And\u00ed, probablement les \u00faltimes, i tamb\u00e9 les eleccions especials per escollir els escons reservats a minories ind\u00edgenes i afro-descendents en ambdues cambres.  <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 2.\tEl recompte podria donar un esc\u00f3 m\u00e9s al Centre Democr\u00e0tic <\/p>\n<p class=\"foto\"> <a href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/sergiofajardo\/4129563542\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"> \t\tFotograf\u00eda \t\t<\/a> \t\t: Sergio Fajardo Valderrama \/  \t\t<a href=\"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/2.0\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"> \tCC BY\t<\/a>\t\t\/ Desaturada. <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6048,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6006","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Els actors pol\u00edtics davant els reptes de la construcci\u00f3 de la pau - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Els actors pol\u00edtics davant els reptes de la construcci\u00f3 de la pau - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Les reflexions que segueixen parteixen d&#8217;una constataci\u00f3 doble i paradoxal. D&#8217;una banda, a Col\u00f2mbia hi ha una tend\u00e8ncia estructural a la reproducci\u00f3 intergeneracional de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica, vinculada al sistema de govern, que reprodueix i amplifica la desigualtat, amb un paper clau de les elits pol\u00edtiques i territorials (de la capital i territorials). Aquesta tend\u00e8ncia, [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-1-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/\",\"name\":\"Els actors pol\u00edtics davant els reptes de la construcci\u00f3 de la pau - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-1.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:58:14+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-1.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Els actors pol\u00edtics davant els reptes de la construcci\u00f3 de la pau - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Els actors pol\u00edtics davant els reptes de la construcci\u00f3 de la pau - Revista Per la Pau","og_description":"Les reflexions que segueixen parteixen d&#8217;una constataci\u00f3 doble i paradoxal. D&#8217;una banda, a Col\u00f2mbia hi ha una tend\u00e8ncia estructural a la reproducci\u00f3 intergeneracional de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica, vinculada al sistema de govern, que reprodueix i amplifica la desigualtat, amb un paper clau de les elits pol\u00edtiques i territorials (de la capital i territorials). Aquesta tend\u00e8ncia, [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-1-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/","name":"Els actors pol\u00edtics davant els reptes de la construcci\u00f3 de la pau - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-1.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:58:14+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-actors-politics-davant-els-reptes-de-la-construccio-de-la-pau\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-1.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6006","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6048"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6006"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6006"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}