{"id":6008,"date":"2022-04-07T10:58:15","date_gmt":"2022-04-07T10:58:15","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/infraestructures-de-pau\/"},"modified":"2024-03-26T13:48:46","modified_gmt":"2024-03-26T13:48:46","slug":"infraestructures-de-pau","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/","title":{"rendered":"Infraestructures de pau"},"content":{"rendered":"<p><span id=\"square\"><\/span> <span id=\"first-word\">Aquelles persones<\/span> que ens dediquem a la construcci\u00f3 de pau podem aprendre molt dels militars. Les forces armades representen, en els pa\u00efsos, un dels sistemes m\u00e9s complexos i organitzats de la societat. A Col\u00f2mbia tenen com a finalitat la defensa de la sobirania, la independ\u00e8ncia, la integritat del territori nacional i l&#8217;ordre constitucional<a href=\"articles_centrals\/article_central_3\/#ref\"><sup>1<\/sup><\/a>. Per aconseguir aquest finalitat han desenvolupat diversos mitjans que els permeten complir aquesta funci\u00f3: una infraestructura de suport a la seguretat. Sota la direcci\u00f3 del president de Col\u00f2mbia i amb el suport del Comando General de les Forces Militars, representen un sistema complex i interdependent d&#8217;institucions, recursos, valors i habilitats. Compten amb tres forces -ex\u00e8rcit, armada i for\u00e7a a\u00e8ria- des les quals en penja un conjunt ampli d&#8217;institucions associades: direccions, unitats militars (divisions, brigades, comandos conjunts&#8230;), escoles de formaci\u00f3 i entrenament, mitjans de comunicaci\u00f3, etc. Tamb\u00e9 disposen de recursos importants en personal, edificis, casernes, centres de recreaci\u00f3, cossos administratius, hospitals o sistemes d&#8217;armes, entre d&#8217;altres. Tot aquest entramat institucional est\u00e0 suportat en una s\u00e8rie de valors militars (principis, mandats, jerarquies, l\u00ednies de comandament); pol\u00edtiques (estrat\u00e8gies, directrius, plans, ordres&#8230;); mecanismes de control -just\u00edcia militar-, o, mecanismes de gesti\u00f3 de qualitat. Fins i tot disposen d&#8217;un pressupost assignat que representa aproximadament el 3.28% del PIB colombi\u00e0 per a l&#8217;any 2012<a href=\"articles_centrals\/article_central_3\/#ref\"><sup>2<\/sup><\/a>.<\/p>\n<p>En un context com el colombi\u00e0 no hi ha dubte del rol que juguen les forces militars en el marc de l&#8217;estat per consolidar la pau. Per\u00f2, Col\u00f2mbia est\u00e0 preparada per construir la pau? Disposa d&#8217;un sistema complex i interdependent d&#8217;institucions, recursos, valors, estrat\u00e8gies i habilitats per impulsar una pau sostenible?<\/p>\n<p><cite> Una infraestructura de pau est\u00e0 conformada per un conjunt d&#8217;actors i organitzacions amb un mandat formal i els mitjans necessaris per construir pau. <\/cite><\/p>\n<p>El concepte &#8220;infraestructures de pau&#8221; s&#8217;ha desenvolupat en els \u00faltims anys des de l&#8217;experi\u00e8ncia de m\u00e9s de trenta pa\u00efsos que han estat capa\u00e7os de transitar de la guerra a la pau (Sud \u00c0frica, Kenya, Ghana, Nicaragua, Nepal, Kirguizistan, les Filipines, entre d&#8217;altres<a href=\"articles_centrals\/article_central_3\/#ref\"><sup>3<\/sup><\/a>). D&#8217;acord amb el PNUD, una infraestructura de pau \u00e9s <em>una xarxa interdependent de sistemes, institucions, recursos, valors i habilitats sostinguda pel govern, la societat civil i les comunitats que promou el di\u00e0leg i la consulta, prev\u00e9 els conflictes i facilita la mediaci\u00f3 pac\u00edfica quan la viol\u00e8ncia t\u00e9 lloc en una societat<\/em><a href=\"articles_centrals\/article_central_3\/#ref\"><sup>4<\/sup><\/a>. Una infraestructura de pau est\u00e0 conformada per un conjunt d&#8217;actors i organitzacions amb un mandat formal i els mitjans necessaris per construir pau.<\/p>\n<p>La import\u00e0ncia d&#8217;aquest enfocament est\u00e0 en entendre que la construcci\u00f3 de pau \u00e9s una responsabilitat fonamental de tots els colombians. Un proc\u00e9s endogen de transformaci\u00f3 i innovaci\u00f3 que, per ser sostenible i resistent, nom\u00e9s pot sorgir de les persones, comunitats i institucions del pa\u00eds, incl\u00f2s el m\u00e9s pobre i excl\u00f2s, les v\u00edctimes, les dones, els joves, les poblacions \u00e8tniques o els actors en conflicte, entre d&#8217;altres<a href=\"articles_centrals\/article_central_3\/#ref\"><sup>5<\/sup><\/a>. Un enfocament que innova en el desenvolupament institucional del pa\u00eds, creant una infraestructura de suport a la construcci\u00f3 pau en transicions.<\/p>\n<p>Aquesta concepci\u00f3 de la construcci\u00f3 de pau no \u00e9s necess\u00e0riament contr\u00e0ria a la que va quedar recollida en l&#8217;acord que va obrir el proc\u00e9s de converses actual entre el Govern Nacional i les FARC, aix\u00ed com en els acords parcials que s&#8217;han donat a con\u00e8ixer fins ara<a href=\"articles_centrals\/article_central_3\/#ref\"><sup>6<\/sup><\/a>. En els mateixos s&#8217;estableix que la construcci\u00f3 de pau \u00e9s responsabilitat de tots els colombians i es defineixen algunes idees sobre institucions que ajudin a transitar del final del conflicte a la pau (per exemple, s&#8217;esmenta que es constituir\u00e0 un Comit\u00e8 Nacional per a la Reconciliaci\u00f3 i la Conviv\u00e8ncia, aix\u00ed com comit\u00e8s regionals, entre altres instruments).<\/p>\n<p><cite class=\"cita-center\"> Una infraestructura de pau \u00e9s un dels principals mitjans perqu\u00e8 la pau no es converteixi en un nou camp de batalla, sin\u00f3 en un camp de di\u00e0leg per a la gesti\u00f3 i transformaci\u00f3 noviolenta dels conflictes. <\/cite><\/p>\n<p>Quines caracter\u00edstiques podria tenir una infraestructura de pau per a Col\u00f2mbia? Com es pot combinar el que s\u2019ha acordat en un eventual acord de pau amb la riquesa d&#8217;iniciatives i experi\u00e8ncies institucionals i comunit\u00e0ries que Col\u00f2mbia ja t\u00e9? A continuaci\u00f3 presentem algunes idees.<\/p>\n<p>&#8211; Una infraestructura de pau s&#8217;expressa a nivell nacional a trav\u00e9s d&#8217;algun sistema de governan\u00e7a de la pau. En alguns pa\u00efsos, com a Nepal, s&#8217;ha definit a trav\u00e9s d&#8217;un Ministeri de Pau i Reconciliaci\u00f3, que ha marcat la direcci\u00f3 estrat\u00e8gica del proc\u00e9s. El ministeri disposa, a m\u00e9s, d&#8217;un secretariat encarregat de coordinar i assistir tot l&#8217;entramat institucional de suport a la implementaci\u00f3 dels acords de pau. Addicionalment, es pot pensar en una s\u00e8rie d&#8217;institucions de suport que enriqueixin la infraestructura de pau: instituts d&#8217;investigaci\u00f3; grups d&#8217;experts per l&#8217;enfortiment institucional, sobretot d&#8217;alcaldies i entitats locals, o per facilitar processos de mediaci\u00f3 de conflictes; centres de mem\u00f2ria i reconciliaci\u00f3; cases de pau, etc.<\/p>\n<p>&#8211; Una infraestructura de pau s&#8217;expressa a nivell regional com un espai de trobada entre el nivell nacional i el local. Un espai d&#8217;acci\u00f3 on es poden contextualitzar les pol\u00edtiques i programes nacionals, incloent un eventual acord de pau, a nivell local. L\u2019espai tamb\u00e9 permet coordinar les expressions i propostes locals perqu\u00e8 siguin tingudes en compte en les din\u00e0miques de construcci\u00f3 de pau definides a nivell nacional<a href=\"articles_centrals\/article_central_3\/#ref\"><sup>6<\/sup><\/a>. El nivell regional \u00e9s estrat\u00e8gic tamb\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s l&#8217;espai ideal per coordinar actors clau o per replicar iniciatives de pau reeixides a una escala major. A Col\u00f2mbia, propostes com la dels Programes de Desenvolupament i Pau han jugat aquest rol des de fa anys.<\/p>\n<p>&#8211; Una infraestructura de pau s&#8217;expressa a nivell local a trav\u00e9s d&#8217;espais formals de participaci\u00f3 ciutadana (com per exemple comit\u00e8s de pau locals) que facilitin un di\u00e0leg plural que alimenti i enriqueixi la implementaci\u00f3 de l&#8217;acord de pau. El nivell local \u00e9s fonamental ja que \u00e9s on les persones han sofert m\u00e9s viol\u00e8ncia, i on es defineix l&#8217;\u00e8xit o el frac\u00e0s de la pau. Des d&#8217;aquesta l\u00f2gica, la pau, a nivell local, s\u2019assembla a la millora de les condicions de vida de les persones m\u00e9s vulnerables -incloses les v\u00edctimes-, en particular en el seu acc\u00e9s efectiu a la salut, l\u2019educaci\u00f3, la terra, la participaci\u00f3, la cultura, la seguretat ciutadana, etc.<\/p>\n<p>&#8211; El nivell internacional s&#8217;expressa en la infraestructura de pau a trav\u00e9s d&#8217;estrat\u00e8gies de suport a la construcci\u00f3 de pau a Col\u00f2mbia impulsant iniciatives articulades i complement\u00e0ries a les din\u00e0miques nacionals i locals. Instruments com fons cistella, estrat\u00e8gies de cooperaci\u00f3 internacional en suport a la pau o programes conjunts, poden ser fonamentals per aconseguir un acompanyament internacional estrat\u00e8gic, sostingut i comprensiu, que no es difumini en milers de petits projectes a\u00efllats i descontextualitzats.<\/p>\n<p>Una infraestructura de pau \u00e9s, en definitiva, un dels principals mitjans perqu\u00e8 la pau no es converteixi en un nou camp de batalla, sin\u00f3 en un camp de di\u00e0leg per a la gesti\u00f3 i transformaci\u00f3 noviolenta dels conflictes que sens dubte conduir\u00e0 a la pau. L&#8217;objectiu d&#8217;una infraestructura de pau \u00e9s acompanyar el seu proc\u00e9s de construcci\u00f3. Aspira a ser un factor clau per donar sostenibilitat a la pau. No \u00e9s un fi en si mateix. \u00c9s una aposta institucional per facilitar el proc\u00e9s de transici\u00f3 entre la guerra i la pau. El seu fi \u00faltim ha de ser construir i consolidar un estat leg\u00edtim -als ulls dels colombians de Bogot\u00e0 o als ulls del colombi\u00e0 que viu a la remota masia d&#8217;Iscuand\u00e9, Nari\u00f1o-. Un Estat que no \u00e9s una part en conflicte, sin\u00f3 el principal mecanisme de regulaci\u00f3 i transformaci\u00f3 noviolenta dels mateixos, i la garantia dels drets humans.<\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference\">1. Article 217 de la Constituci\u00f3 Pol\u00edtica de Col\u00f2mbia de 1991.<\/p>\n<p class=\"referencia\">2. Dades de <em>\u201cThe World Factbook\u201d<\/em> de la <em>Central Intelligence Agency<\/em>.<\/p>\n<p class=\"referencia\">3. Alguns documents de refer\u00e8ncia sobre el tema:<br \/>\n&#8211; Odendaal, Andries (2013) <em>A Crucial Link: Local Peace Committees and National Peacebuilding.<\/em> Washington: USIP<br \/>\n&#8211; <em>Special Issue: Infrastructures for Peace.<\/em> Vol. 7. Issue 3. 2012. Journal of Peacebuilding &amp; Development.<br \/>\n&#8211; Barbara Unger et al. (eds.) (2012) <em>Peace Infrastructures \u2013 Assessing Concept and Practice<\/em>. Berghof Handbook Dialogue Series No. 10. Berlin: Berghof Foundation.<\/p>\n<p class=\"referencia\">4. Ryan, Jordan (2012) <em>Infrastructures for Peace as a Path to Resilient Societies. An Institucional Perspective.<\/em> En Journal of Peacebuilding &amp; Development. Vol. 7. No 3. p.15.<\/p>\n<p class=\"referencia\">5. Clark, Helen. 2012, <em>\u2018Putting Resilience at the Heart of the Development Agenda\u2019<\/em>, Discurs ofert a la Universitat de Cambridge, 16 Abril 2012.<\/p>\n<p class=\"referencia\">6. En el seg\u00fcent enlla\u00e7 poden trobar els principals documents sobre el proc\u00e9s de di\u00e0leg entre el Govern i les FARC EP fins al dia d\u2019avui. S\u00f3n acords parcials subjectes al principi de que no hi ha res acordat fins que tot estigui acordat.<\/p>\n<p class=\"referencia\">7. Paladini Adell, Borja (2012) <em>From Peacebuilding and Human Development Coalitions to Peace Infrastructure in Colombia.<\/em> En Barbara Unger et al. (eds.). Op.Cit Peace Infrastructures \u2013 Assessing Concept and Practice. Berghof Handbook Dialogue Series No. 10. Berlin: Berghof Foundation.<\/p>\n<p class=\"autor_info\">Informaci\u00f3 Autor: borjapax@gmail.com, @borjapax<\/p>\n<p class=\"foto\"><a href=\"http:\/\/www.fotopedia.com\/items\/mapache-xZP-xf2I3d0\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"> Fotograf\u00eda <\/a> : Bernd Lutz \/ <a href=\"http:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/3.0\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"> CC BY <\/a> \/ Desaturada.<\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6054,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6008","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Infraestructures de pau - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Infraestructures de pau - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aquelles persones que ens dediquem a la construcci\u00f3 de pau podem aprendre molt dels militars. Les forces armades representen, en els pa\u00efsos, un dels sistemes m\u00e9s complexos i organitzats de la societat. A Col\u00f2mbia tenen com a finalitat la defensa de la sobirania, la independ\u00e8ncia, la integritat del territori nacional i l&#8217;ordre constitucional1. Per aconseguir [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-03-26T13:48:46+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-1-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/\",\"name\":\"Infraestructures de pau - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-1.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:58:15+00:00\",\"dateModified\":\"2024-03-26T13:48:46+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-1.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Infraestructures de pau - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Infraestructures de pau - Revista Per la Pau","og_description":"Aquelles persones que ens dediquem a la construcci\u00f3 de pau podem aprendre molt dels militars. Les forces armades representen, en els pa\u00efsos, un dels sistemes m\u00e9s complexos i organitzats de la societat. A Col\u00f2mbia tenen com a finalitat la defensa de la sobirania, la independ\u00e8ncia, la integritat del territori nacional i l&#8217;ordre constitucional1. Per aconseguir [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2024-03-26T13:48:46+00:00","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-1-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/","name":"Infraestructures de pau - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-1.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:58:15+00:00","dateModified":"2024-03-26T13:48:46+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/infraestructures-de-pau\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-1.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6008","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6054"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6008"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6008"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}