{"id":6009,"date":"2022-04-07T10:58:15","date_gmt":"2022-04-07T10:58:15","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/"},"modified":"2022-04-07T10:58:15","modified_gmt":"2022-04-07T10:58:15","slug":"rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/","title":{"rendered":"Rentisme, control territorial i ruralitat a Col\u00f2mbia"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> El desenvolupament rural<\/span> a \u00e0mplies regions de Col\u00f2mbia ha estat marcat des dels inicis de la Rep\u00fablica pel predomini del rentisme en les relacions i els comportaments socials al camp. El rentisme \u00e9s ent\u00e8s aqu\u00ed com la reproducci\u00f3 de pr\u00e0ctiques imposades de facto per grups poderosos en usdefruit de la seva privilegiada posici\u00f3 en l’estructura pol\u00edtica, econ\u00f2mica i social, per a la satisfacci\u00f3 egoista i excloent d’interessos propis fins i tot a costa dels interessos de la resta de la societat i sense una retribuci\u00f3\/coresponsabilitat social que guardi una proporci\u00f3 dels beneficis capturats per a benefici propi. Cal aclarir que aquest concepte de rentisme correspon a una \u00f2ptica te\u00f2rica que va m\u00e9s enll\u00e0 de la tradicional sobre la “recerca de rendes” \u2013rent seeking<\/em>\u2013. <\/p>\n

El rentisme exacerbat com a pr\u00e0ctica social ha privilegiat a agents poderosos (legals, opacs\/grisos -que es mouen entre la legalitat i la il\u00b7legalitat- i fins i tot obertament il\u00b7legals) no necess\u00e0riament distingits per la seva capacitat innovadora per aprofitar les aptituds de la terra, a la vegada que ha marginat\/desconegut a altres com el camperol -“falta de reconeixement” o “desvaloraci\u00f3 de la pagesia”-, conseq\u00fcent amb pr\u00e0ctiques a favor de l’acumulaci\u00f3\/concentraci\u00f3 de terres per a fins tant d’adquisici\u00f3 de poder pol\u00edtic, econ\u00f2mic i fins i tot militar com especulatius\/no productius. Ha condu\u00eft a un desaprofitament de la terra, a una reproducci\u00f3 de patrons d’especialitzaci\u00f3 inadequats en \u00e0mplies regions del pa\u00eds -com la ramaderia extensiva a prop de 40 milions d’hect\u00e0rees en lloc de 12-15 milions segons la vocaci\u00f3\/aptitud de la terra disponible- i a una transgressi\u00f3 de la frontera agr\u00edcola i de les reserves forestals, entre altres, promoguda per pol\u00edtiques p\u00fabliques que han impedit la consolidaci\u00f3 de la terra com un verdader factor de producci\u00f3 -per exemple, una pol\u00edtica impositiva i predial que no grava els guanys ni les rendes derivades de l’\u00fas o l’especulaci\u00f3 de la terra. <\/p>\n

Davant d\u2019aix\u00f2 s’ha reprodu\u00eft, a la pr\u00e0ctica, un model de desenvolupament rural de car\u00e0cter excloent, conseq\u00fcent amb una elevada concentraci\u00f3 de la propietat de la terra, un exagerat nivell d’informalitat de la relaci\u00f3 amb la terra per part de la pagesia (una gran majoria s\u00f3n posse\u00efdors de propietat sense escriptura degudament registrada o tenidors) i, per tant, una excessiva precarietat de les seves expectatives del dret de propietat, una profunda exclusi\u00f3 social i marginaci\u00f3, i un esc\u00e0s acc\u00e9s a serveis socials b\u00e0sics i b\u00e9ns p\u00fablics d’una gran proporci\u00f3 de la poblaci\u00f3 rural (Garay 2013 a). <\/p>\n

Aquest proc\u00e9s, com assenyala Garay (2013b), “a la vegada que es retroalimenta, resulta potenciat amb el bloqueig a la construcci\u00f3 d’un verdader mercat de terra, en reproduir-se el predomini d’un elevat grau de desconfian\u00e7a en la vig\u00e8ncia\/estabilitat dels drets de propietat, la inexist\u00e8ncia d’una institucionalitat adequada a l’efici\u00e8ncia, la competitivitat i la compet\u00e8ncia entre agents (una tributaci\u00f3 inadequada si no inexistent sobre la rendibilitat en l’\u00fas de la terra) i la fragilitat d’un Estat de Dret. Cosa que condueix a que, en condicions normals, els preus observats de la terra no reflecteixin estrictament el seu cost d’oportunitat econ\u00f2mic i social en una perspectiva perdurable -\u00e9s a dir, el cost competitiu en un verdader mercat de terra-, per citar nom\u00e9s un exemple”<\/em>. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t \t \t La lluita pel control de territoris i l’apropiaci\u00f3 de terres \u00e9s un element indispensable en l’exercici del rentisme a trav\u00e9s d’activitats il\u00b7legals i fins i tot aparentment legals <\/cite>\t\t\t\t\t\t<\/p>\n

Tot aix\u00f2 ha configurat un entorn propici per a una desagriculturitzaci\u00f3 relativa, fins i tot en comparaci\u00f3 amb altres pa\u00efsos de renta mitjana, i un relegament de l’agricultura per adquirir el paper de font promotora de creixement per a l’economia colombiana. <\/p>\n

Ara b\u00e9, la lluita pel control de territoris i l’apropiaci\u00f3 de terres \u00e9s un element indispensable en l’exercici del rentisme a trav\u00e9s d’activitats il\u00b7legals i fins i tot aparentment legals al llarg de la hist\u00f2ria d’un pa\u00eds com Col\u00f2mbia. \u00c9s a dir, el rentisme exacerbat, la il\u00b7legalitat i el domini territorial configuren un tr\u00edpode de condicions indispensables en el desenvolupament de la il\u00b7legalitat i la reproducci\u00f3 de m\u00faltiples viol\u00e8ncies de car\u00e0cter sist\u00e8mic, observat tradicionalment fins a l’actualitat en \u00e0mplies regions del pa\u00eds, encara que amb modalitats, agents i din\u00e0miques variables segons el per\u00edode de temps. <\/p>\n

Ara b\u00e9, en el context de reproducci\u00f3 de la il\u00b7legalitat sota la modalitat de macro-criminalitat1<\/sup><\/a> durant les tres \u00faltimes d\u00e8cades al pa\u00eds, al mig de les m\u00faltiples viol\u00e8ncies, es va exacerbar la lluita pel control territorial entre diferents grups i xarxes il\u00b7l\u00edcites (narco-paramilitars, guerrilles i blocs narco-guerrillers, bandes criminals, etc.) pel control militar, el poder pol\u00edtic i la realitzaci\u00f3 de m\u00faltiples activitats il\u00b7l\u00edcites com al narcotr\u00e0fic, el tr\u00e0fic d’armes, l’apropiaci\u00f3 i explotaci\u00f3 de riqueses naturals o la usurpaci\u00f3 de terres. I per aix\u00f2 es va emprar la viol\u00e8ncia i la coacci\u00f3, cosa que va produir una victimitzaci\u00f3 massiva i sistem\u00e0tica de poblacions camperoles i comunitats ancestrals a diverses regions. <\/p>\n

Aquesta victimitzaci\u00f3 va consistir en l’\u00fas del poder d’intimidaci\u00f3\/coacci\u00f3 i en l’exercici de la viol\u00e8ncia per part de grups armats il\u00b7legals\/xarxes il\u00b7l\u00edcites criminals que va conduir a la submissi\u00f3, despla\u00e7ament i despossessi\u00f3 for\u00e7ada de comunitats camperoles amb prop\u00f2sits de l\u2019err\u00f2niament anomenada “neteja del territori” de presumptes o verdaders reductes d’altres grups criminals en vistes a adquirir el predomini i la propietat territorial de facto com a requisit per a l’exercici de poder pol\u00edtic i per a l’afavoriment d’activitats d’\u00edndole il\u00b7legal i tamb\u00e9 legal com a font indispensable de finan\u00e7ament de tals grups. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t \t Entre l\u2019any 1980 i el juliol de 2010 s’ha despla\u00e7at de manera for\u00e7ada a m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 cent mil fam\u00edlies camperoles, cosa que significa la despossessi\u00f3 for\u00e7ada de m\u00e9s de 6,6 milions d’hect\u00e0rees <\/cite>\t\t\t\t\t\t<\/p>\n

En efecte, segons xifres de la Tercera Enquesta Nacional de Verificaci\u00f3 de la Comissi\u00f3 de Seguiment a la Pol\u00edtica P\u00fablica sobre Despla\u00e7ament For\u00e7at (Comissi\u00f3, 2011), s’estima que entre l’any 1980 i el juliol de 2010, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les accions sistem\u00e0tiques de grups violents legals i il\u00b7legals, m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 cent mil fam\u00edlies camperoles s’haurien despla\u00e7at de manera for\u00e7ada, la qual cosa hauria implicat l’abandonament i\/o despossessi\u00f3 for\u00e7ada de m\u00e9s de 6,6 milions d’hect\u00e0rees (sense comptar amb la despossessi\u00f3 de territoris ancestrals i comunitaris, ni de terres ermes de l’Estat colombi\u00e0), equivalent al 15,4% de la superf\u00edcie agropecu\u00e0ria de tot el pa\u00eds2<\/sup><\/a>; \u00e9s a dir, el proc\u00e9s de despossessi\u00f3 es compagina amb el car\u00e0cter massiu de la victimitzaci\u00f3 ocorreguda al pa\u00eds: m\u00e9s de l’11% de la poblaci\u00f3 colombiana en 30 anys. Aquesta magnitud del proc\u00e9s va estar concentrada, en la seva major proporci\u00f3, en el per\u00edode 1998-2008. <\/p>\n

Davant d’aquestes circumst\u00e0ncies es requereix la implantaci\u00f3 d’un model de desenvolupament rural amb enfocament territorial que tendeixi a una progressiva inclusi\u00f3 social i un reconeixement de la pagesia com a agent social, productiu i pol\u00edtic per a la transformaci\u00f3 de la ruralitat a Col\u00f2mbia, a part d’instituir la terra com un verdader factor de producci\u00f3 i no d’acumulaci\u00f3 de poder. <\/p>\n

Aix\u00f2 imposa a l’Estat la responsabilitat de propugnar per l’acc\u00e9s i formalitzaci\u00f3 de la propietat dels camperols a terres de qualitat i amb una situaci\u00f3 geogr\u00e0fica adequada, i per l’establiment de condicions prop\u00edcies per l’aprofitament de la terra i la potenciaci\u00f3 de les capacitats de la pagesia (amb la implantaci\u00f3 d’un r\u00e8gim tributari progressiu tant predial com sobre la renda de la terra, la provisi\u00f3 de cr\u00e8dit, assist\u00e8ncia t\u00e8cnica, vies d’acc\u00e9s, b\u00e9ns p\u00fablics, etc.). <\/p>\n

Per avan\u00e7ar cap a un model rural incloent s’ha de corregir la “falta de reconeixement” a partir de la qual es desconeixen els drets de la pagesia, es nega una clara redistribuci\u00f3 d’actius al seu favor -“falta de redistribuci\u00f3”- i condueix a que la societat ni reaccioni ni es commogui davant fen\u00f2mens com el despla\u00e7ament for\u00e7at intern massiu i sistem\u00e0tic. <\/p>\n

Aix\u00ed mateix, s’ha de superar la falsa premissa que l’actor fonamental o el subjecte social quasi-\u00fanic capa\u00e7 d’integrar-se en la din\u00e0mica global \u00e9s “l’empresari”, amb la qual a part de reproduir la desvaloraci\u00f3 de la pagesia, desconeix les potencialitats dels sistemes productius camperols i de petits productors en el prove\u00efment d’aliments i b\u00e9ns agr\u00edcoles i en l’aprofitament productiu de la terra. \u00c9s a dir, el model que preval reprodueix una falta de reconeixement dels sistemes productius camperols i de petits productors com a promotors potencials de la productivitat sist\u00e8mica del camp en un pa\u00eds com Col\u00f2mbia. <\/p>\n

\t\t \t\t\t \t \t La productivitat, efici\u00e8ncia t\u00e8cnica i rendibilitat econ\u00f2mica relativa dels sistemes de producci\u00f3 dels petits productors, en les condicions adequades, no s\u00f3n significativament inferiors a les de sistemes de producci\u00f3 a mitjana i gran escala <\/cite>\t\t \t\t\t \t<\/p>\n

En efecte, en contraposici\u00f3 amb l’\u00f2ptica oficial predominant a Col\u00f2mbia, d’acord amb resultats preliminars d’un estudi pioner que ha realitzat la Comissi\u00f3 de Seguiment amb la Universitat Javeriana (2013), almenys en principi es podria argumentar que la productivitat, efici\u00e8ncia t\u00e8cnica i rendibilitat econ\u00f2mica relativa dels sistemes de producci\u00f3 dels petits productors, en les condicions adequades, no s\u00f3n significativament inferiors en relaci\u00f3 a les dels sistemes de producci\u00f3 a mitjana i gran escala, sin\u00f3 que fins i tot arribarien a ser superiors en alguns casos de zones i produccions especialitzades. <\/p>\n

Aix\u00f2 implica que en la mesura que s’aconsegueixi proveir les condicions adequades en termes d’especialitzaci\u00f3-diversificaci\u00f3 de productes, qualitat de la terra, m\u00e8todes de producci\u00f3, estabilitat jur\u00eddica i social, acc\u00e9s a mercats, entre altres, a certes zones i al voltant de determinats productes, els sistemes de producci\u00f3 a petita escala poden arribar a ser fins i tot m\u00e9s eficients en l’\u00fas dels recursos i els factors de producci\u00f3 disponibles que els sistemes de producci\u00f3 a mitjana i gran escala. <\/p>\n

Sens dubte, no es podria afirmar el mateix en el cas dels sistemes de producci\u00f3 camperola empobrits de mera subsist\u00e8ncia i subjectes a condicions inadequades per la baixa qualitat de les terres, allunyades i de dif\u00edcil accessibilitat i prec\u00e0ria estabilitat social i jur\u00eddica, entre altres coses. <\/p>\n

Aix\u00f2 demostraria contundentment la necessitat i la conveni\u00e8ncia econ\u00f2mica i social d’implantar un model de desenvolupament rural que reprodueixi l’entorn adequat per a la potenciaci\u00f3 de sistemes productius camperols i de petits productors que, a la vegada que millori la seva efici\u00e8ncia i competitivitat, contribueixi de manera socialment ben\u00e8fica al prove\u00efment alimentari, a la millora del nivell de vida de la poblaci\u00f3 rural, al refor\u00e7ament de la competitivitat sist\u00e8mica de la producci\u00f3 agr\u00e0ria, i que aprofiti les noves formes d’organitzaci\u00f3 associativa i models d’inserci\u00f3 de la producci\u00f3 camperola a petita escala en cadenes de valor en condicions d’equitat d’oportunitats amb els altres esgraons de la producci\u00f3 empresarial. <\/p>\n

Tot aix\u00f2 nom\u00e9s seria possible amb la condici\u00f3 indispensable d’abolir\/desmantellar les arrels del rentisme i la il\u00b7legalitat i de refor\u00e7ar els fonaments d’un Estat de Dret en \u00e0mplies regions del pa\u00eds conseq\u00fcent amb unes relacions socials no sustentades essencialment en l’exercici del poder sin\u00f3 m\u00e9s aviat en l’exercici democr\u00e0tic ciutad\u00e0 i el compliment dels drets fonamentals. <\/p>\n

1.\tUna xarxa macrocriminal \u00e9s una xarxa social o conjunt d’agents heterogenis que estableixen m\u00faltiples interaccions psico-socials sota una estructura flexible i d\u00factil mitjan\u00e7ant la configuraci\u00f3 de subxarxes -amb una jerarquia no estrictament piramidal i inflexible i a trav\u00e9s de subxarxes components amb certa especialitzaci\u00f3-, durant un per\u00edode determinat, per aconseguir prop\u00f2sits criminals mitjan\u00e7ant la realitzaci\u00f3 de diverses activitats tant delictives com no pr\u00f2piament delictives. Algunes possibles caracter\u00edstiques emp\u00edriques d’una xarxa macrocriminal s\u00f3n: Participaci\u00f3 activa de m\u00faltiples tipus de nodes\/agents: suposadament legals, obertament il\u00b7legals\/criminals i opacs\/grisos que es mouen entre la legalitat i la il\u00b7legalitat; establiment de m\u00faltiples tipus d’interaccions en un per\u00edode determinat, tant il\u00b7legals\/delictives com legals\/l\u00edcites, i la infiltraci\u00f3, manipulaci\u00f3 o reconfiguraci\u00f3 institucional, en diferent grau i abast, amb efectes a mitj\u00e0 i llarg termini (Garay et al., 2012). <\/p>\n

2.\tEl patr\u00f3 de desposse\u00efment desvela clarament l’estructura rural del pa\u00eds: l’excessiva concentraci\u00f3 de la propietat i l’elevad\u00edssim grau d’informalitat en la relaci\u00f3 jur\u00eddica de la pagesia amb la terra. En general es pot dir que m\u00e9s del 40% de la terra a Col\u00f2mbia no est\u00e0 formalitzada, en termes jur\u00eddics, per part dels camperols, ja que no compten amb els drets adquirits en qualitat de propietaris, segons la normativitat que preval, en no disposar d’escriptures degudament registrades. Llavors, nom\u00e9s el 21,5% dels camperols que han estat desposse\u00efts o han hagut d’abandonar for\u00e7osament la seva terra compten amb una escriptura registrada, \u00e9s a dir, s\u00f3n estrictament propietaris en el sentit jur\u00eddic del terme segons el Codi Civil colombi\u00e0. <\/p>\n

Bibliograf\u00eda <\/p>\n

Comisi\u00f3n de Seguimiento a la Pol\u00edtica P\u00fablica sobre Desplazamiento Forzado (2011). El Reto ante la Tragedia Humanitaria del Desplazamiento Forzado. Vol. 10<\/em>. Proceso Nacional de Verificaci\u00f3n. Bogot\u00e1, juny. <\/p>\n

Comisi\u00f3n de Seguimiento a la Pol\u00edtica P\u00fablica sobre Desplazamiento Forzado y Universidad Javeriana (2013). \u201cLa eficiencia econ\u00f3mica de los grandes, medianos y peque\u00f1os productores agr\u00edcolas colombianos\u201d. Reflexiones sobre la ruralidad y el territorio en Colombia. Problem\u00e1ticas y retos actuales<\/em>. Comisi\u00f3n de Seguimiento a la Pol\u00edtca P\u00fablica sobre Desplazamiento Forzado, Crece, Oxfam, Cooperaci\u00f3n Alemana, Embajada Reino de los Pa\u00edses Bajos, Universidad Javeriana. Bogot\u00e1, juny. <\/p>\n

Garay, L. J. (2013a). \u201cDerecho real de superficie. Antecedentes te\u00f3ricos y consideraciones de econom\u00eda pol\u00edtica. Sobre su adopci\u00f3n en Colombia\u201d. En: Garay, L. J. et al. (2013). Reflexiones sobre la ruralidad y el territorio en Colombia. Problem\u00e1ticas y retos actuales<\/em>. Comisi\u00f3n de Seguimiento a la Pol\u00edtca P\u00fablica sobre Desplazamiento Forzado, Crece, Oxfam, Cooperaci\u00f3n Alemana, Embajada Reino de los Pa\u00edses Bajos, Universidad Javeriana. Bogot\u00e1, juny. <\/p>\n

Garay, L. J. (2013b). \u201cRentismo, ra\u00edces de la aculturaci\u00f3n de la ilegalidad y corrupci\u00f3n sist\u00e9mica\u201d. En: F. Vargas, L. J. Garay y G. Rico. Derechos patrimoniales de v\u00edctimas de la violencia: reversi\u00f3n jur\u00eddica y material del despojo y alcances de la restituci\u00f3n de tierras en procesos con oposici\u00f3n<\/em>. M\u00f3dul de formaci\u00f3 autodirigida. Consejo Superior de la Judicatura. Sala Administrativa. Escuela Judicial \u201cRodrigo Lara Bonilla\u201d. Bogot\u00e1 (pr\u00f2xim a divulgar). <\/p>\n

Garay, L. J. et al. (2012). Narcotr\u00e1fico, corrupci\u00f3n y Estados. C\u00f3mo las redes il\u00edcitas reconfiguran instituciones en Colombia, Guatemala y M\u00e9xico<\/em>. Random House. M\u00e9xico D.F., M\u00e9xico, setembre. <\/p>\n

\t\tFotograf\u00eda \t\t<\/a> \t\t: Rafcha \/ \t\t \tCC BY\t<\/a>\t\t\/ Desaturada. <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6057,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6009","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nRentisme, control territorial i ruralitat a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Rentisme, control territorial i ruralitat a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El desenvolupament rural a \u00e0mplies regions de Col\u00f2mbia ha estat marcat des dels inicis de la Rep\u00fablica pel predomini del rentisme en les relacions i els comportaments socials al camp. El rentisme \u00e9s ent\u00e8s aqu\u00ed com la reproducci\u00f3 de pr\u00e0ctiques imposades de facto per grups poderosos en usdefruit de la seva privilegiada posici\u00f3 en l’estructura […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-1-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"13 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/\",\"name\":\"Rentisme, control territorial i ruralitat a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-1.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:58:15+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-1.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Rentisme, control territorial i ruralitat a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Rentisme, control territorial i ruralitat a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau","og_description":"El desenvolupament rural a \u00e0mplies regions de Col\u00f2mbia ha estat marcat des dels inicis de la Rep\u00fablica pel predomini del rentisme en les relacions i els comportaments socials al camp. El rentisme \u00e9s ent\u00e8s aqu\u00ed com la reproducci\u00f3 de pr\u00e0ctiques imposades de facto per grups poderosos en usdefruit de la seva privilegiada posici\u00f3 en l’estructura […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-1-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"13 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/","name":"Rentisme, control territorial i ruralitat a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-1.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:58:15+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rentisme-control-territorial-i-ruralitat-a-colombia\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-1.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6009","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6057"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6009"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6009"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}