{"id":6011,"date":"2022-04-07T10:58:15","date_gmt":"2022-04-07T10:58:15","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/"},"modified":"2022-04-07T10:58:15","modified_gmt":"2022-04-07T10:58:15","slug":"cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/","title":{"rendered":"Cap a la mexicanitzaci\u00f3 de Col\u00f2mbia"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Un col\u00b7lega mexic\u00e0<\/span> em va preguntar quina era la difer\u00e8ncia entre els narcotraficants colombians i els mexicans. La meva resposta, segons ell, va ser la mateixa que li havien donat altres colombians estudiosos del tema. A M\u00e8xic els narcotraficants no han hagut d’afrontar mai l’amena\u00e7a de poderoses guerrilles. Per tant, no han hagut de muntar ex\u00e8rcits irregulars per sobreviure. N’hi havia prou amb guardaespatlles i bandits per fer la guerra. En canvi, els narcotraficants colombians, des de molt petits, van haver d’aprendre l’art de controlar territoris amb sang i foc. <\/p>\n

En peu de guerra des del comen\u00e7ament <\/b> <\/p>\n

A principis de la d\u00e8cada de 1980, les diferents agrupacions guerrilleres que hi havia a Col\u00f2mbia van aprofitar la disponibilitat de nous recursos per expandir la seva pres\u00e8ncia territorial. Aquests recursos tenien el seu origen en activitats criminals, principalment el segrest i l’extorsi\u00f3. Les v\u00edctimes eren les empreses, els terratinents, els comerciants i qualsevol que tingu\u00e9s una cosa de valor en les zones on arribava la guerrilla. R\u00e0pidament, els narcotraficants van comen\u00e7ar a ser v\u00edctimes de segrestos i extorsions. Eren molt atractius ja que si alg\u00fa tenia diners en aquestes zones eren ells. El que les guerrilles no van presagiar era que els narcotraficants no nom\u00e9s tenien recursos per defensar-se sin\u00f3 que tamb\u00e9 tenien decisi\u00f3 per enfrontar-se a ells. No van trigar gaire en formar els seus ex\u00e8rcits paramilitars i, fins i tot, cooptar grups paramilitars de camperols, ramaders i notables rurals que no tenien ni els recursos ni la disposici\u00f3 per entrar en una guerra brutal. <\/p>\n

La gran paradoxa era que mentre a les selves remotes del sud del pa\u00eds les guerrilles rebien abundants pagaments dels narcotraficants per cuidar els seus laboratoris de coca\u00efna, al nord s’enfrontaven a mort amb els seus ex\u00e8rcits paramilitars. Als anys noranta, quan Col\u00f2mbia es va convertir en el primer productor mundial de fulla de coca, la situaci\u00f3 va ser encara m\u00e9s ir\u00f2nica. Les guerrilles protegien els cultivadors de coca mentre que els paramilitars protegien els narcotraficants que compraven la base de coca a aquests cultivadors per transformar-la en coca\u00efna i col\u00b7locar-la als mercats internacionals. La droga es podia comerciar entre enemics per\u00f2 la dominaci\u00f3 d’un territori era innegociable. Aix\u00ed, la guerra de les drogues des de sempre ha estat una lluita entre enemics a mort que, d’una manera o altra, estan vinculats a un mateix negoci. No nom\u00e9s les guerrilles, els paramilitars i les m\u00e0fies han protegit els narcotraficants, en el propi estat s’han covat extenses xarxes de protecci\u00f3 il\u00b7legal. Existeix suficient documentaci\u00f3 sobre com els narcotraficants van finan\u00e7ar diverses campanyes presidencials, aix\u00f2 sense esmentar les aliances entre les autoritats, els grups paramilitars i els empresaris de la droga. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t \t \t La guerra sempre ha estat una lluita entre enemics a mort. No nom\u00e9s les guerrilles, els paramilitars i les m\u00e0fies han protegit els narcotraficants, en el propi estat s’han covat extenses xarxes de protecci\u00f3 il\u00b7legal <\/cite>\t\t\t\t\t\t<\/p>\n

Una viol\u00e8ncia sota control<\/b> <\/p>\n

Mentrestant, a M\u00e8xic, la viol\u00e8ncia dels c\u00e0rtels de la droga no anava m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un assumpte de delinq\u00fcents. No eren guerres com a tal, eren vendettes. El r\u00e8gim del PRI castigava qualsevol forma de dissid\u00e8ncia. Sense importar que es tract\u00e9s d’una activitat il\u00b7l\u00edcita, els narcotraficants s’havien de sotmetre a l’autoritat de la classe pol\u00edtica i de les autoritats priistes. El poder pol\u00edtic formal assignava el control de les places de les drogues i, si un narcotraficant no complia les regles establertes, era eliminat pels aparells de seguretat de l’estat. Una d’aquestes normes era precisament mantenir redu\u00efts els nivells de viol\u00e8ncia per no afectar la poblaci\u00f3. <\/p>\n

Quan el r\u00e8gim priista va arribar a la seva fi amb el canvi de segle, els mecanismes de control estatals sobre el narcotr\u00e0fic es van relaxar. El preu de la democratitzaci\u00f3 de M\u00e8xic va ser l’increment de la viol\u00e8ncia. Els nous pol\u00edtics que van arribar al poder en els estats i municipis perif\u00e8rics es van trobar que no comptaven amb el suport de les ag\u00e8ncies de seguretat de nivell central per evitar que els c\u00e0rtels imposessin la seva autoritat. Els canals de comunicaci\u00f3 entre el centre i la perif\u00e8ria, agenciats d\u2019una manera expedita per un partit \u00fanic de govern, es van perdre quan es va acabar l’hegemonia del PRI. Les policies municipals no feien la compet\u00e8ncia als nous aparells de guerra dels narcotraficants. A m\u00e9s, malgrat la democratitzaci\u00f3, la corrupci\u00f3 va continuar sent part del paisatge pol\u00edtic. Els alcaldes i governadors continuaven rebent suborns dels narcotraficants, per\u00f2 ara havien perdut el seu poder sobre ells. <\/p>\n

Colombianitzaci\u00f3?<\/b> <\/p>\n

Amb els narcotraficants acaparant l’exercici del poder local, ja sigui a trav\u00e9s de la cooptaci\u00f3 dels mandataris municipals o amb la imposici\u00f3 dels seus aparells de for\u00e7a, la viol\u00e8ncia dels c\u00e0rtels no va trigar gaire en involucrar la poblaci\u00f3 sota el seu control. Les vendettes es van convertir en guerres. Els atemptats contra faccions enemigues inevitablement comportaven v\u00edctimes civils. \u00c9s m\u00e9s, calia mediatitzar la crueltat perqu\u00e8 la base social de l’enemic reb\u00e9s els missatges del terror. Els cossos decapitats, els cad\u00e0vers penjant dels ponts i els v\u00eddeos p\u00fablics de matances eren part del nou repertori de la viol\u00e8ncia. Des de llavors es va comen\u00e7ar a parlar de la colombianizaci\u00f3 de M\u00e8xic. <\/p>\n

Per\u00f2, malgrat la comparaci\u00f3, els c\u00e0rtels mexicans no han escalat el nivell de la guerra fins a l’\u00fas sistem\u00e0tic de magnicidis i de terrorisme indiscriminat com va fer Pablo Escobar. Molt menys, han adquirit una capacitat militar mitjanament propera a la que van tenir, en el seu moment, els caps paramilitars que van controlar el negoci de les drogues a Col\u00f2mbia despr\u00e9s de la caiguda del C\u00e0rtel de Cali. Mai no han necessitat tanta organitzaci\u00f3 militar per l’\u00fas de la viol\u00e8ncia perqu\u00e8 mai s’han enfrontat a un enemic amb un prop\u00f2sit pol\u00edtic tan ambici\u00f3s: la presa del poder nacional. Aquest prop\u00f2sit de les guerrilles marcaria una difer\u00e8ncia substancial en l’escala de l’organitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia, ja que exigia la construcci\u00f3 d’un ex\u00e8rcit regular amb la capacitat de disputar a l’estat el control territorial. <\/p>\n

Els narcotraficants colombians, per pura reacci\u00f3 contra aquesta amena\u00e7a, van haver de muntar ex\u00e8rcits equivalents per no ser arrasats en l’enfrontament. No nom\u00e9s aix\u00f2, la naturalesa de l’amena\u00e7a va facilitar les aliances amb alguns sectors de l’estat i de les elits legals. Els motius excedien la pura corrupci\u00f3. El que estava en joc era la seva pr\u00f2pia superviv\u00e8ncia i el manteniment de l’ordre social en els espais perif\u00e8rics cap a on la guerrilla avan\u00e7ava com a part de la seva estrat\u00e8gia de presa del poder central. <\/p>\n

Si b\u00e9 la lluita pel control territorial a M\u00e8xic \u00e9s actualment part del repertori dels c\u00e0rtels mexicans, la seva l\u00f2gica operativa \u00e9s m\u00e9s pr\u00f2pia de les formes de dominaci\u00f3 criminal i segueix un altre tipus d’accions. Els c\u00e0rtels s’especialitzen en el control de transaccions socials i de regions perif\u00e8riques que estan fora de l’abast, i fins i tot de l’inter\u00e8s, de les institucions de l’estat. Les guerres es duen a terme amb sicaris i guardaespatlles, la funci\u00f3 dels quals \u00e9s vigilar i regular les regions en disputa per garantir la producci\u00f3 de rendes criminals. No existeix una amena\u00e7a provinent de grans ex\u00e8rcits que els obligui a desenvolupar un verdader desplegament militar al territori. S\u00f3n guerres m\u00e9s simples. Un atac t\u00edpic consisteix en realitzar incursions en un territori per eliminar als ‘falcons’ (vigilants), sicaris i operaris del c\u00e0rtel enemic. D’aquesta manera, no poden protegir la pla\u00e7a i l’organitzaci\u00f3 atacant \u00e9s capa\u00e7 de desplegar els seus propis vigilants i assassins al territori. <\/p>\n

La forma mexicana de fer la guerra \u00e9s el que ja est\u00e0 succeint a Col\u00f2mbia arran del debilitament de la guerrilla i del proc\u00e9s de pau amb les FARC <\/cite> <\/p>\n

El prop\u00f2sit pol\u00edtic dels c\u00e0rtels mexicans \u00e9s menys complex que el de les guerrilles: dominar societats perif\u00e8riques per extreure les rendes que generen. Per als bandits rasos, als quals es delega la vigil\u00e0ncia i la regulaci\u00f3 d’un territori, aquestes rendes provenen de tota una s\u00e8rie d’activitats locals que van des de la venda de drogues al detall fins a l’extorsi\u00f3 del comer\u00e7 legal. Per\u00f2 aquestes rendes s\u00f3n engrunes si es comparen amb el bot\u00ed del c\u00e0rtel que organitza la presa de la pla\u00e7a i despr\u00e9s delega el seu control als bandits rasos: la utilitzaci\u00f3 del territori per al tr\u00e0fic internacional de drogues. All\u00e0 \u00e9s on hi ha les grans rendes de la guerra. <\/p>\n

M\u00e9s aviat mexicanitzaci\u00f3<\/b> <\/p>\n

La gran paradoxa \u00e9s que aquesta forma mexicana de fer la guerra \u00e9s el que ja est\u00e0 ocorrent a Col\u00f2mbia arran del debilitament de la guerrilla i del proc\u00e9s de pau amb les FARC. Els hereus dels paramilitars s\u00f3n organitzacions que deleguen a bandits locals el control de les rendes menors en un territori concret. A canvi, es lucren de la franqu\u00edcia territorial que atorguen als criminals rasos. Per all\u00e0 es produeix, es transporta i es blanqueja la droga que va cap als mercats internacionals. <\/p>\n

D\u2019aquesta manera, silenciosament, estem assistint a la mexicanitzaci\u00f3 de Col\u00f2mbia. De la mateixa manera que Chapo Guzm\u00e1n i Mayo Zambada poden controlar la meitat del narcotr\u00e0fic de M\u00e8xic des d’una de les seves regions m\u00e9s remotes, les muntanyes de Sinaloa, uns camperols d’Urab\u00e1, des de les selves de Dari\u00e9n, poden controlar un altre lloc de Col\u00f2mbia. Avui en dia el control dels urabe\u00f1os, a trav\u00e9s de la seva delegaci\u00f3 de poder a bandes de criminals locals, inclou Buenaventura, la Camperola, les planes, les \u00e0rees hist\u00f2riques del C\u00e0rtel de Medell\u00edn i fins i tot arriben al territori dels Rastrojos, al nord de la Vall. <\/p>\n

Sense l’amena\u00e7a de la guerrilla, una gent humil d’Urab\u00e1 va copiar dels mexicans una forma efectiva i rendible de controlar territoris per al narcotr\u00e0fic internacional. <\/p>\n

\t\tFotograf\u00eda \t\t<\/a> \t\t: Eneas De Troya \/ \t\t \tCC BY\t<\/a>\t\t\/ Desaturada. <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6063,"menu_order":7,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6011","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nCap a la mexicanitzaci\u00f3 de Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Cap a la mexicanitzaci\u00f3 de Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Un col\u00b7lega mexic\u00e0 em va preguntar quina era la difer\u00e8ncia entre els narcotraficants colombians i els mexicans. La meva resposta, segons ell, va ser la mateixa que li havien donat altres colombians estudiosos del tema. A M\u00e8xic els narcotraficants no han hagut d’afrontar mai l’amena\u00e7a de poderoses guerrilles. Per tant, no han hagut de muntar […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/\",\"name\":\"Cap a la mexicanitzaci\u00f3 de Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:58:15+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Cap a la mexicanitzaci\u00f3 de Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Cap a la mexicanitzaci\u00f3 de Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau","og_description":"Un col\u00b7lega mexic\u00e0 em va preguntar quina era la difer\u00e8ncia entre els narcotraficants colombians i els mexicans. La meva resposta, segons ell, va ser la mateixa que li havien donat altres colombians estudiosos del tema. A M\u00e8xic els narcotraficants no han hagut d’afrontar mai l’amena\u00e7a de poderoses guerrilles. Per tant, no han hagut de muntar […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/","name":"Cap a la mexicanitzaci\u00f3 de Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:58:15+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-la-mexicanitzacio-de-colombia\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6011","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6063"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6011"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6011"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}