{"id":6014,"date":"2022-04-07T10:58:16","date_gmt":"2022-04-07T10:58:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/"},"modified":"2022-04-07T10:58:16","modified_gmt":"2022-04-07T10:58:16","slug":"memoria-i-justicia-en-transicions","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/","title":{"rendered":"Mem\u00f2ria i just\u00edcia en transicions"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> El meu nom \u00e9s hebreu<\/span>, el meu cognom polon\u00e8s, la meva fam\u00edlia va emigrar a Argentina des d’Ucra\u00efna i viu als Estats Units. Parlo castell\u00e0 amb accent itali\u00e0, i angl\u00e8s amb accent rus. No menjo tacos ni ballo salsa, ni tinc el cutis mest\u00eds per\u00f2 m’identifico com a llat\u00ed o, millor dit, llatinoameric\u00e0. La multiplicitat d’elements que em defineixen em donen una identitat \u00fanica que fa de cada part un element essencial de qui s\u00f3c. <\/p>\n

Segurament es preguntaran qu\u00e8 t\u00e9 que veure tot aix\u00f2 amb els drets humans, amb la just\u00edcia en transicions o amb la mem\u00f2ria. Doncs molt. La mem\u00f2ria, el que es recorda, com es recorda, per qu\u00e8 es recorda, impacta en la resta de les eines de la just\u00edcia en transicions i defineix no nom\u00e9s la just\u00edcia en transicions en el seu conjunt sin\u00f3 tamb\u00e9 el tipus de societat que som i que volem ser, \u00e9s a dir, la nostra identitat com a societat. Tres d\u00e8cades de just\u00edcia en transicions ens donen una perspectiva integral del que s\u2019ha aconseguit i dels desafiaments pendents. Sabem que la just\u00edcia en transicions no \u00e9s ni pot ser sin\u00f2nim de just\u00edcia tova ni excusa perqu\u00e8 un mantell d’oblit sigui el substitut a la mem\u00f2ria individual i col\u00b7lectiva. <\/p>\n

Els quatre components tradicionals de la just\u00edcia en transicions, veritat, just\u00edcia, reparaci\u00f3 i garanties de no repetici\u00f3, constitueixen \u00e0rees d’acci\u00f3 interrelacionades que poden i han de refor\u00e7ar-se m\u00fatuament. L’experi\u00e8ncia que hem adquirit demostra que les iniciatives a\u00efllades i fragment\u00e0ries d’enjudiciament no apaivaguen la demanda de majors formes de just\u00edcia. <\/p>\n

On s’insereix la mem\u00f2ria en aquest ventall? Fins avui, les iniciatives de mem\u00f2ria no s\u00f3n considerades com un dels quatre pilars de la just\u00edcia en transicions. Les iniciatives de mem\u00f2ria, amb freq\u00fc\u00e8ncia, s\u00f3n enteses com elements aliens al proc\u00e9s pol\u00edtic, en estar relegades a l’esfera cultural “suau” -com objectes d’art per ser allotjats en un museu o un simple monument-, a l’\u00e0mbit privat com a dol personal, o com a simple activitat hist\u00f2rica, gaireb\u00e9 arqueol\u00f2gica. Com a resultat, les iniciatives de mem\u00f2ria rarament s’integren en estrat\u00e8gies m\u00e9s \u00e0mplies de construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia i es dilueixen o s\u2019invisibilitzen en els processos de just\u00edcia en transicions. Mentre que les mesures de veritat, just\u00edcia, reparaci\u00f3 i garanties de no repetici\u00f3 s\u00f3n objecte d’intensos debats pol\u00edtics i estan subjectes a l’escrutini p\u00fablic, no succeeix el mateix en mat\u00e8ria de mem\u00f2ria. Tot i aix\u00ed, milions de persones visiten memorials, participen en activitats de mem\u00f2ria, llegeixen documents, llibres, testimonis o miren programes documentals de televisi\u00f3. <\/p>\n

La mem\u00f2ria de les v\u00edctimes i els abusos del passat, com a concepte i com a din\u00e0mica, i com la meva pr\u00f2pia identitat, tenen m\u00faltiples components. Inclouen elements socials, pol\u00edtics, antropol\u00f2gics, filos\u00f2fics, culturals, psicol\u00f2gics, urban\u00edstics i arqueol\u00f2gics, entre d’altres. La mem\u00f2ria s’expressa a trav\u00e9s d’una enorme quantitat de mitjans diferents com els llocs, els monuments, les marques urbanes, els testimonis, els actes, els textos o els mitjans audiovisuals. Les violacions que es recorden no s\u00f3n una cosa que els va succeir nom\u00e9s a les v\u00edctimes supervivents, als familiars o fins i tot als avantpassats sin\u00f3 que de la mateixa manera poden manifestar-se en el present o oc\u00f3rrer en el futur. La mem\u00f2ria de la forma en la qual els drets humans van ser violats en el passat permet identificar problemes actuals com poden ser el maltractament policial, l’amuntegament carcerari, la marginaci\u00f3, l’exclusi\u00f3, la discriminaci\u00f3 o l’exercici abusiu del poder. Concebudes aix\u00ed, les iniciatives de mem\u00f2ria s\u00f3n una part integral de qualsevol estrat\u00e8gia per promoure i garantir els drets humans i aprofundir la democr\u00e0cia. <\/p>\n

\t\t\t\t \t\t\t\t\t \t\t La responsabilitat estatal en assegurar el deure de just\u00edcia, veritat, reparaci\u00f3 i no repetici\u00f3 col\u00b7loca l’Estat en un rol central i fonamental en la just\u00edcia en transicions\t\t\t<\/cite>\t\t\t\t\t\t<\/p>\n

Aix\u00ed les iniciatives de mem\u00f2ria persegueixen diversos objectius: s\u00f3n espais p\u00fablics per a la reflexi\u00f3 privada i col\u00b7lectiva; conviden, passivament o activament, a tots i totes, incloses aquelles persones que ni tan sols coneixen els fets que es recorden (com les generacions actuals que van n\u00e9ixer posteriorment a les violacions) o fins i tot que poden dissentir amb els missatges transmesos, a reflexionar sobre els mateixos. Ens exigeixen no nom\u00e9s recordar les v\u00edctimes, sin\u00f3 tamb\u00e9 pensar de manera cr\u00edtica sobre la nostra hist\u00f2ria i quines van ser les forces que van desencadenar la guerra, el racisme i l\u2019apartheid, la guerra civil, la dictadura o l’opressi\u00f3 pol\u00edtica. Una pol\u00edtica de mem\u00f2ria ha d’impulsar el debat sobre els processos ideol\u00f2gics, pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials que van anunciar la viol\u00e8ncia estatal i que van possibilitar, van facilitar, van sustentar i\/o es van beneficiar del terrorisme d’Estat i\/o la violaci\u00f3 massiva i sistem\u00e0tica dels drets humans. <\/p>\n

Les mesures de just\u00edcia en transicions, incloses les mem\u00f2ries, encara que no poden per si soles establir ni sostenir la democr\u00e0cia, reforcen els processos de consolidaci\u00f3 democr\u00e0tica quan reconeixen les persones, en particular les v\u00edctimes, com a titulars de drets que van ser violats i que poden ser reivindicats davant de l’Estat. Com ha dit el Relator de Nacions Unides sobre Veritat, Just\u00edcia, Reparaci\u00f3 i Garanties de no repetici\u00f3: “no \u00e9s suficient recon\u00e8ixer el sofriment i la fortalesa de les v\u00edctimes. Aquests s\u00f3n trets que poden compartir amb les v\u00edctimes dels desastres naturals”. El que es requereix \u00e9s recordar i actuar en funci\u00f3 del subjecte com a titular de drets. <\/p>\n

La responsabilitat estatal en assegurar el deure de just\u00edcia, veritat, reparaci\u00f3 i no repetici\u00f3 col\u00b7loca l’Estat en un rol central i fonamental en la just\u00edcia en transicions. Per\u00f2 en mem\u00f2ria, a difer\u00e8ncia de les altres \u00e0rees, l’Estat no t\u00e9 el control sobre el proc\u00e9s. M\u00faltiples activitats de mem\u00f2ria s\u00f3n promogudes per familiars o iniciatives privades. Una pol\u00edtica estatal de mem\u00f2ria ha de revalorar i encoratjar aquesta diversitat de propostes pel que fa a sectors i generacions, tipus d’expressions, aix\u00ed com el seu contingut. A m\u00e9s, l’Estat ha d’aconseguir una efica\u00e7 interrelaci\u00f3 entre les diferents iniciatives de just\u00edcia en transicions i els processos de mem\u00f2ria. <\/p>\n

Les determinacions judicials, aix\u00ed com els processos de veritat sobre fets constitutius de greus violacions als drets humans, compleixen un paper fonamental en la preservaci\u00f3 i construcci\u00f3 de la mem\u00f2ria. En primer lloc s\u00f3n relats oficials estatals sobre les violacions comeses en el passat. Tamb\u00e9 passen a ser en si mateixes un component de la mem\u00f2ria. Per les generacions futures (i tamb\u00e9 les presents) l’actitud del Poder Judicial investigant o no, del Poder Legislatiu aprovant o derogant lleis d’amnistia, del Poder Executiu facilitant o bloquejant investigacions judicials o processos de veritat, seran part de la mem\u00f2ria sobre com es va desenvolupar la just\u00edcia en transicions. Les sent\u00e8ncies judicials i informes de Comissions de la Veritat limiten els criteris revisionistes o minimalistes de les violacions comeses. Quan iniciatives suposadament de mem\u00f2ria hist\u00f2rica busquen relativitzar o negar les violacions comeses, un proc\u00e9s judicial seri\u00f3s, imparcial, que conclogui amb una sent\u00e8ncia condemnat\u00f2ria o un informe d’una Comissi\u00f3 de la Veritat socialment acceptada i respectada, q\u00fcestionen, en si mateixos, la legitimitat de les posicions relativistes o negacionistes. Aix\u00f2 no significa que no hi pugui haver veus dissidents, contradict\u00f2ries o divergents que expliquin o descriguin els fets violents de diferents maneres. Aix\u00f2 \u00e9s absolutament necessari i benvingut en una societat democr\u00e0tica. Per\u00f2 entre l’explicaci\u00f3 i la negaci\u00f3 dels fets hi ha un abisme. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t \t\t El desafiament d’una pol\u00edtica de mem\u00f2ria no \u00e9s construir memorials ni instal\u00b7lar est\u00e0tues adormides, sin\u00f3 crear societats m\u00e9s justes, igualit\u00e0ries i democr\u00e0tiques\t\t\t<\/cite>\t\t\t\t\t\t<\/p>\n

Tornant sobre la mem\u00f2ria, s\u2019estan comen\u00e7ant a recon\u00e8ixer certs est\u00e0ndards respecte el rol de l’Estat per desenvolupar activitats de mem\u00f2ria. Una norma emergent del dret internacional insta a prendre com una obligaci\u00f3 el record i comprom\u00eds respecte a les atrocitats passades. Certs est\u00e0ndards de Nacions Unides insisteixen en recordar, educar sobre el passat, i rebutjar les negacions de les atrocitats. Tamb\u00e9 fan ressaltar el rol que compleixen els arxius en la recerca de veritat i just\u00edcia, a la vegada que s\u00f3n centrals en la recuperaci\u00f3 i construcci\u00f3 de la mem\u00f2ria. Per aix\u00f2, l’Estat ha de protegir, sistematitzar i facilitar l\u2019acc\u00e9s p\u00fablic a aquests arxius, sent impermissible que es mantinguin en secret. <\/p>\n

Una pol\u00edtica estatal de memoria requiere tambi\u00e9n revisar la manera como se ense\u00f1a historia tanto en las escuelas como en los cursos de historia militar y policial. La educaci\u00f3n, sea dirigida a los y las estudiantes como a las fuerzas de seguridad, debe claramente transmitir la idea que las graves violaciones a los derechos humanos ocurrieron y no fueron un simple exceso, sino una pol\u00edtica planificada y ejecutada por el Estado en flagrante violaci\u00f3n de principios elementales de humanidad, de normas legales, de principios \u00e9ticos y morales y de concepciones democr\u00e1ticas. <\/p>\n

Una \u00faltima idea. Les iniciatives de mem\u00f2ria s’han focalitzat freq\u00fcentment en les vides d’homes i en experi\u00e8ncies masculines. Malgrat aix\u00f2, de manera creixent, es d\u00f3na visibilitat a les v\u00edctimes dones. Tamb\u00e9 s’han comen\u00e7at a recon\u00e8ixer les m\u00faltiples hist\u00f2ries de dones com a activistes, moltes vegades al capdavant de la resist\u00e8ncia. Per\u00f2 encara hi ha un llarg cam\u00ed per rec\u00f3rrer perqu\u00e8 les pol\u00edtiques de mem\u00f2ria tinguin una clara perspectiva de g\u00e8nere. <\/p>\n

La mem\u00f2ria no nom\u00e9s ha de recordar i tractar d’evitar les formes m\u00e9s greus de violacions als drets humans, sin\u00f3 que ha de ser un rebuig a les noves formes d’exercici abusiu del poder i ha de permetre donar visibilitat a altres violacions generalment silenciades- com l’acc\u00e9s a l’educaci\u00f3, a la salut, a la feina, a la igualtat. La mem\u00f2ria, ja no de les violacions, sin\u00f3 dels projectes de canvi que van tenir com a respostes aquestes massives violacions, ens convida a vincular aquests fets del passat amb els problemes actuals de les nostres societats. Perqu\u00e8, en definitiva, el desafiament d’una pol\u00edtica de mem\u00f2ria no \u00e9s construir memorials ni instal\u00b7lar est\u00e0tues adormides, sin\u00f3 crear societats m\u00e9s justes, igualit\u00e0ries i democr\u00e0tiques. <\/p>\n

\t\tFotograf\u00eda \t\t<\/a> \t\t: Axel Rouvin \/ \t\t \tCC BY\t<\/a>\t\t\/ Desaturada. <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6072,"menu_order":10,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-6014","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"\nMem\u00f2ria i just\u00edcia en transicions - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Mem\u00f2ria i just\u00edcia en transicions - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El meu nom \u00e9s hebreu, el meu cognom polon\u00e8s, la meva fam\u00edlia va emigrar a Argentina des d’Ucra\u00efna i viu als Estats Units. Parlo castell\u00e0 amb accent itali\u00e0, i angl\u00e8s amb accent rus. No menjo tacos ni ballo salsa, ni tinc el cutis mest\u00eds per\u00f2 m’identifico com a llat\u00ed o, millor dit, llatinoameric\u00e0. La multiplicitat […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-1-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/\",\"name\":\"Mem\u00f2ria i just\u00edcia en transicions - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-1.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:58:16+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-1.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Mem\u00f2ria i just\u00edcia en transicions - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Mem\u00f2ria i just\u00edcia en transicions - Revista Per la Pau","og_description":"El meu nom \u00e9s hebreu, el meu cognom polon\u00e8s, la meva fam\u00edlia va emigrar a Argentina des d’Ucra\u00efna i viu als Estats Units. Parlo castell\u00e0 amb accent itali\u00e0, i angl\u00e8s amb accent rus. No menjo tacos ni ballo salsa, ni tinc el cutis mest\u00eds per\u00f2 m’identifico com a llat\u00ed o, millor dit, llatinoameric\u00e0. La multiplicitat […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-1-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/","name":"Mem\u00f2ria i just\u00edcia en transicions - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-1.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:58:16+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/memoria-i-justicia-en-transicions\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-1.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6014","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6072"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6014"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6014"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}