{"id":6081,"date":"2022-04-07T10:58:32","date_gmt":"2022-04-07T10:58:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/"},"modified":"2022-04-07T10:58:32","modified_gmt":"2022-04-07T10:58:32","slug":"lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/","title":{"rendered":"L\u2019irland\u00e8s i la guerra llarga a Irlanda del Nord"},"content":{"rendered":"\n<p>                <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\"> Per entendre<\/span> qualsevol conflicte amb una dimensi\u00f3 \u00e8tnica cal posar una atenci\u00f3 especial a la llengua (Mac Giolla Chr\u00edost, 2003: 1). Aquesta afirmaci\u00f3, feta fa alguns anys per la Comissi\u00f3 Internacional Independent per Kosovo, segueix sent completament v\u00e0lida. La llengua forma part de tots els conflictes etno-pol\u00edtics i l\u2019irland\u00e8s en el conflicte hist\u00f2ric d\u2019Irlanda del Nord n\u2019\u00e9s un clar exemple.            <\/p>\n<p> Tot i que hi ha hagut un pacte pol\u00edtic a la regi\u00f3 des de 1998 i els antics enemics pol\u00edtics Sinn F\u00e9in i Partit Democr\u00e0tic Unionista ara comparteixen el poder a l\u2019Assemblea d\u2019Irlanda del Nord, la llengua irlandesa segueix sent un tema complex i, de vegades, causant de divisions. Sovint es situa l\u2019irland\u00e8s al centre d\u2019una lluita cultural a la regi\u00f3. <\/p>\n<p> Quan el conflicte pol\u00edtic violent que es coneix com \u2018els trastorns\u2019 (<em>The Troubles<\/em>, en la terminologia habitual de la majoria de periodistes), o \u2018la llarga guerra\u2019 (<em>The Long War<\/em>,  una frase d\u2019origen republic\u00e0 irland\u00e8s) va comen\u00e7ar a finals de la d\u00e8cada de 1960, ning\u00fa amb dos dits de front podria haver previst el paper que hi jugaria la llengua irlandesa. Al cap i a la fi, s\u2019assumia de forma majorit\u00e0ria que els \u00faltims parlants natius de la llengua a Irlanda del Nord havien mort en algun moment de la d\u00e8cada de 1960 (Mac Giolla Chr\u00edost, 2005: 136). <\/p>\n<p> La relaci\u00f3 entre la llengua i la <em>guerra llarga<\/em> va comen\u00e7ar en una pres\u00f3 coneguda com a pres\u00f3 reial Long Kesh (<em>HMP Long Kesh<\/em>). En el per\u00edode entre 1972 i 1976, centenars de joves eren retinguts sense judici sota la sospita de que eren irlandesos republicans radicals i que, per tant, estaven implicats en la viol\u00e8ncia pol\u00edtica que s\u2019havia materialitzat en cotxes bomba, assassinats i episodis freq\u00fcents de viol\u00e8ncia urbana. Eren retinguts com a presoners amb una categoria especial, cosa que significava que se\u2019ls permetia vestir a la seva manera, associar-se, no realitzar treballs de pres\u00f3, rebre menjar i altres paquets dels visitants habituals, aix\u00ed com organitzar-se com a membres d\u2019una organitzaci\u00f3 paramilitar. <\/p>\n<p> Sota aquest r\u00e8gim, alguns presoners irlandesos republicans van comen\u00e7ar a aprendre la llengua irlandesa. Per ells, aix\u00f2 era part d\u2019una tradici\u00f3 que havia comen\u00e7at al camp d\u2019internament de Frongoch, a Gal\u00b7les, el 1916 i que va continuar al de Curragh, a Irlanda, durant la d\u00e8cada de 1940. Entre els joves rebels de la Pres\u00f3 Reial Long Kesh destacava Bobby Sands, qui m\u00e9s tard lideraria les vagues de fam mortals de 1981. Sands i els seus companys van aprendre irland\u00e8s gr\u00e0cies a les lli\u00e7ons d\u2019alguns superiors que havien adquirit coneixements de la llengua a l\u2019escola i en classes extraescolars. Quan altres presoners s\u2019hi van sumar, es van organitzar en les anomenades cabanyes ga\u00e8liques (<em>\u2018Gaelic\u2019<\/em> o <em>\u2018Gaeltacht\u2019<\/em> <em>huts<\/em>). <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-right\">                                Els presoners van resistir la imposici\u00f3 del nou r\u00e8gim i la llengua irlandesa es va convertir en un element central de la resist\u00e8ncia            <\/cite>            <\/p>\n<p> Fins aquell moment no hi va haver cap fet especialment rellevant, per\u00f2 les coses van canviar de forma dram\u00e0tica l\u2019any 1976. El mar\u00e7 d\u2019aquell any el govern brit\u00e0nic va decidir cancel\u00b7lar la categoria especial dels presoners i va canviar el dormitori i les cabanyes comunals de la pres\u00f3 reial <em>Long Kesh<\/em>, que els presoners anomenaven les <em>G\u00e0bies<\/em>, per cel\u00b7les distribu\u00efdes en forma de \u201cH\u201d. Aquestes noves cel.les estaven dissenyades per permetre l\u2019a\u00efllament dels presoners i impedir la seva coher\u00e8ncia com a comunitat pol\u00edtica. Despr\u00e9s d\u2019aquestes reformes, el nom de la pres\u00f3 reial <em>Long Kesh<\/em> va passar a ser \u2018pres\u00f3 reial <em>The Maze<\/em>\u2019 (el laberint).  <\/p>\n<p> Els presoners van resistir la imposici\u00f3 del nou r\u00e8gim i la llengua irlandesa es va convertir en un element central de la resist\u00e8ncia. Entre 1976 i 1981 hi va haver una escalada de protestes que va culminar amb les vagues de fam de 1981, deu de les quals van acabar amb la mort del vaguista. El primer en morir va ser Bobby Sands.  <\/p>\n<p> Segons deien ells mateixos, durant aquest per\u00edode els presoners utilitzaven la llengua com una arma de resist\u00e8ncia (Mac Giolla Chr\u00edost, 2012). Feien servir el seu particular argot de l\u2019irland\u00e8s de la pres\u00f3 -que van anomenar <em>\u2018Jailic\u2019<\/em> (una barreja entre \u2018pres\u00f3\u2019 (<em>jail<\/em>) i \u2018ga\u00e8lic\u2019)- per comunicar-se entre ells i com a codi que els guardians no entenien. Com que els presoners estaven retinguts a les seves cel\u00b7les durant 23 hores al dia i no es podien associar lliurement, tamb\u00e9 van utilitzar les classes d\u2019irland\u00e8s, cridades de cel\u00b7la a cel\u00b7la, per mantenir el seu sentiment de col\u00b7lectivitat, millorant aix\u00ed la seva moral i el seu estat psicol\u00f2gic. <\/p>\n<p> Durant aquest mateix per\u00edode es va negar l\u2019acc\u00e9s dels presoners a materials educatius, aix\u00ed que van haver de passar-los d\u2019amagat. Tenien tanta determinaci\u00f3 en aprendre que r\u00e0pidament es va formar un grup central de presoners que parlaven irland\u00e8s. Els detinguts van anomenar a aquesta comunitat ling\u00fc\u00edstica \u2018Jailtacht\u2019 (en un joc de paraules amb el mot \u2018Gaeltacht\u2019, que fa refer\u00e8ncia a la comunitat ling\u00fc\u00edstica irlandesa).  <\/p>\n<p> Els deu morts de 1981 van conduir a una pausa en les activitats sobre llengua irlandesa a la pres\u00f3, que duraria alguns anys. Mentrestant, altres grups de fora de la pres\u00f3 van agafar el relleu en l\u2019adopci\u00f3 pol\u00edtica de la llengua. Aix\u00ed, el <em>Sinn F\u00e9in<\/em> va comen\u00e7ar a destacar com a partit pol\u00edtic rellevant i la promoci\u00f3 de la llengua irlandesa era part dels seus objectius. Per a alguns, la lluita cultural va passar a ser una representaci\u00f3 de la lluita armada. Per tant, la comunitat ling\u00fc\u00edstica irlandesa que s\u2019havia creat a la pres\u00f3 reial <em>The Maze<\/em> va tenir una influ\u00e8ncia destacada en la revitalitzaci\u00f3 de la comunitat ling\u00fc\u00edstica irlandesa a llocs com Belfast. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-left\">                                Quan van ser alliberats com a part del pacte pol\u00edtic, aquests presoners van contribuir de forma destacada a la revitalitzaci\u00f3 de l\u2019irland\u00e8s a Irlanda del Nord            <\/cite>            <\/p>\n<p> A la pres\u00f3 reial <em>The Maze<\/em> l\u2019inter\u00e8s per la llengua va tornar a sorgir a finals de la d\u00e8cada de 1980, quan S\u00e9anna Walsh, un dels companys m\u00e9s propers de Boby Sands, va tornar-hi per complir una altra condemna. Aquesta vegada els presoners van organitzar l\u2019aprenentatge de la llengua d\u2019una manera molt m\u00e9s estructurada. Com que ja no protestaven, tenien llibertat per fer-ho. Aix\u00ed, van desenvolupar cursos intensius propis i, establint ales espec\u00edfiques <em>Gaeltacht<\/em> en algunes parts de la pres\u00f3, van tornar a crear un sentiment de comunitat ling\u00fc\u00edstica irlandesa. <\/p>\n<p> El 1998 va arribar l\u2019acord pol\u00edtic i ja hi havia una nova generaci\u00f3 de presoners republicans que parlava l\u2019irland\u00e8s. Quan van ser alliberats com a part del pacte van contribuir de forma destacada a la revitalitzaci\u00f3 de l\u2019irland\u00e8s a Irlanda del Nord.  <\/p>\n<p> Tot i que s\u2019ha intentat arrelar a la regi\u00f3 una pol\u00edtica democr\u00e0tica m\u00e9s cl\u00e0ssica, sembla que desenlla\u00e7ar la llengua de la pol\u00edtica hist\u00f2rica de la guerra llarga ser\u00e0 una tasca dif\u00edcil. Els activistes en favor de l\u2019irland\u00e8s han fet campanya, sense cap resultat, per una Llei de la Llengua Irlandesa a Irlanda del Nord. Ara b\u00e9, la institucionalitzaci\u00f3 de la llengua nom\u00e9s podr\u00e0 tenir lloc si la societat en general considera l\u2019irland\u00e8s com un b\u00e9 p\u00fablic (Rawls, 1971). En aquest sentit, encara cal concebre i portar a terme una gran feina de comprom\u00eds, explicaci\u00f3 i persuasi\u00f3. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference\"> Mac Giolla Chr\u00edost, D. (2003) <em>Language, Identity and Conflict<\/em> London: Routledge. <\/p>\n<p class=\"referencia\"> Mac Giolla Chr\u00edost, D. (2005) <em>The Irish Language in Ireland from Go\u00eddel to Globalisation<\/em> Londres: Routledge. <\/p>\n<p class=\"referencia last-reference\"> Rawls, J. (1971) <em>A Theory of Justice<\/em> Cambridge, MA: Belknap press of Harvard University Press. <\/p>\n<p class=\"biblioTitle referencia\"> Acr\u00f2nims i glossari <\/p>\n<p class=\"referencia\"> Ga\u00e8lic \u2013 Terme alternatiu per a la llengua irlandesa <\/p>\n<p class=\"referencia\"> Gaeltacht \u2013 Comunitat ling\u00fc\u00edstica irlandesa <\/p>\n<p class=\"referencia\"> HMP \u2013 Her Majesty\u2019s Prison (<em>pres\u00f3 reial<\/em>) <\/p>\n<p class=\"foto\"> <a href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/marcella_bona\/7443560612\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"> \t\tFotograf\u00eda \t\t<\/a> \t\t: Marcella \/  \t\t<a href=\"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/2.0\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"> \tCC BY\t<\/a>\t\t\/ Desaturada.  \t\t<em>&#8211; Mural de Bobby Sands a Belfast &#8211;<\/em> <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6120,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6081","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>L\u2019irland\u00e8s i la guerra llarga a Irlanda del Nord - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L\u2019irland\u00e8s i la guerra llarga a Irlanda del Nord - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Per entendre qualsevol conflicte amb una dimensi\u00f3 \u00e8tnica cal posar una atenci\u00f3 especial a la llengua (Mac Giolla Chr\u00edost, 2003: 1). Aquesta afirmaci\u00f3, feta fa alguns anys per la Comissi\u00f3 Internacional Independent per Kosovo, segueix sent completament v\u00e0lida. La llengua forma part de tots els conflictes etno-pol\u00edtics i l\u2019irland\u00e8s en el conflicte hist\u00f2ric d\u2019Irlanda del [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-2-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"7 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/\",\"name\":\"L\u2019irland\u00e8s i la guerra llarga a Irlanda del Nord - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-2.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:58:32+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-2.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L\u2019irland\u00e8s i la guerra llarga a Irlanda del Nord - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L\u2019irland\u00e8s i la guerra llarga a Irlanda del Nord - Revista Per la Pau","og_description":"Per entendre qualsevol conflicte amb una dimensi\u00f3 \u00e8tnica cal posar una atenci\u00f3 especial a la llengua (Mac Giolla Chr\u00edost, 2003: 1). Aquesta afirmaci\u00f3, feta fa alguns anys per la Comissi\u00f3 Internacional Independent per Kosovo, segueix sent completament v\u00e0lida. La llengua forma part de tots els conflictes etno-pol\u00edtics i l\u2019irland\u00e8s en el conflicte hist\u00f2ric d\u2019Irlanda del [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-2-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"7 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/","name":"L\u2019irland\u00e8s i la guerra llarga a Irlanda del Nord - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-2.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:58:32+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lirlandes-i-la-guerra-llarga-a-irlanda-del-nord\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-2.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-2.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6081","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6120"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6081"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6081"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}