{"id":6082,"date":"2022-04-07T10:58:32","date_gmt":"2022-04-07T10:58:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/"},"modified":"2022-04-07T10:58:32","modified_gmt":"2022-04-07T10:58:32","slug":"les-llengues-en-el-conflicte-ucraines","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/","title":{"rendered":"Les lleng\u00fces en el conflicte ucra\u00efn\u00e8s"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Per entendre<\/span> el paper que han tingut i que encara tenen les lleng\u00fces en aquest conflicte, cal fer un breu apunt demoling\u00fc\u00edstic d\u2019Ucra\u00efna i dibuixar, tamb\u00e9 de manera concisa, les raons hist\u00f2riques que l\u2019han configurat. Igualment, \u00e9s necessari deixar clares algunes idees que apareixen de manera recurrent en les an\u00e0lisis que es fan de la confrontaci\u00f3. <\/p>\n

Quan es parla de conflictes nacionals a qualsevol estat postsovi\u00e8tic cal tenir clar el terme nacionalitat<\/em>. Sorgida en temps de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, la nacionalitat no es correspon amb la ciutadania, sin\u00f3 que \u00e9s una her\u00e8ncia de sang. \u00c9s una categoria inherent a les persones que s\u2019acostuma a rebre per via paterna. Fent refer\u00e8ncia al cas ucra\u00efn\u00e8s: els russos<\/em> d\u2019Ucra\u00efna no s\u00f3n ciutadans de la Federaci\u00f3 Russa que viuen dins de les fronteres ucra\u00efneses, sin\u00f3 que s\u00f3n poblaci\u00f3 russa aut\u00f2ctona dels territoris ucra\u00efnesos on viuen des de fa m\u00e9s o menys generacions. A banda de determinades zones del nord-est del pa\u00eds que s\u00ed que s\u00f3n ancestralment<\/em> russes (com l\u2019\u00e0rea de Kh\u00e0rkiv), la major part de la poblaci\u00f3 russa d\u2019Ucra\u00efna \u00e9s descendent de les grans migracions (volunt\u00e0ries i for\u00e7ades) que van comen\u00e7ar a principi del s. XVII i que es van accentuar ja en \u00e8poca sovi\u00e8tica. Els canvis propiciats per les aliances pol\u00edtiques dels s. XVI i XVII, els aven\u00e7os territorials dels eslaus en detriment dels t\u00e0tars de l\u2019Horda Daurada i el moviment de terratinents del centre de R\u00fassia cap a la banda europea de l\u2019Imperi van portar soldats i serfs de nacionalitat<\/em> russa a les fronteres meridionals del territori que actualment \u00e9s Ucra\u00efna. <\/p>\n

M\u00e9s recentment, durant les d\u00e8cades de 1920 i 1930, l\u2019URSS va impulsar culturalment les diverses nacionalitats de la Uni\u00f3. Potser per afany d\u2019evangelitzar amb la llengua del poble, de difondre el comunisme en vernacle. Alhora, per\u00f2, el govern sovi\u00e8tic va establir l\u2019obligatorietat del rus a totes les escoles, i amb aix\u00f2 va iniciar un proc\u00e9s ja irrefrenable de russificaci\u00f3. <\/p>\n

La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica dels primers anys de l\u2019URSS va comportar l\u2019aparici\u00f3 d\u2019elits culturals en moltes de les nacionalitats de l\u2019Estat <\/cite> <\/p>\n

La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica dels primers anys de l\u2019URSS va comportar tamb\u00e9 l\u2019aparici\u00f3 d\u2019elits culturals en moltes de les nacionalitats de l\u2019Estat. Aix\u00f2 va alimentar els sentiments identitaris de molts dels pobles. Amb l\u2019amena\u00e7a del panturquisme ben a prop i tement que aquests processos d\u2019afirmaci\u00f3 nacional posessin en perill l\u2019estabilitat del gegant sovi\u00e8tic, a les darreries de la d\u00e8cada de 1930 l\u2019URSS va endegar un proc\u00e9s de russificaci\u00f3 intensa i efectiva. Per aconseguir resultats d\u2019una manera r\u00e0pida, el potent govern central sovi\u00e8tic va servir-se de deportacions massives, de migracions for\u00e7ades i de repoblaments molt ben calculats amb l\u2019objectiu de redistribuir la poblaci\u00f3 de llengua russa. Despr\u00e9s de diverses onades migrat\u00f2ries, moltes de les nacionalitats es van trobar despla\u00e7ades i immerses en entorns ling\u00fc\u00edstics estranys. De la mateixa manera, la poblaci\u00f3 russ\u00f2fona a les diverses rep\u00fabliques va augmentar notablement i, en determinades zones, el rus va arribar a ser el grup ling\u00fc\u00edstic dominant. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de tots aquests moviments i dels paisatges nacionals i ling\u00fc\u00edstics que se\u2019n derivaren, les lleng\u00fces pr\u00f2pies de les nacionalitats van iniciar un retroc\u00e9s que, en molts casos, ha acabat desembocant en la (pr\u00e0ctica) desaparici\u00f3. <\/p>\n

Despr\u00e9s de veure qui s\u00f3n els russos ucra\u00efnesos (o ucra\u00efnesos russos, tant se val), tamb\u00e9 \u00e9s necessari saber com es compten. Aparentment sembla una tasca f\u00e0cil, perqu\u00e8 els censos dels pa\u00efsos postsovi\u00e8tics continuen preguntant la nacionalitat<\/em>. Al cens de 2001 (que \u00e9s l\u2019\u00faltim que es va fer, i tot apunta que trigar\u00e0 a actualitzar-se), nom\u00e9s un 17,3 % de la poblaci\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna declarava nacionalitat<\/em> russa, contra el 78 % que triava la ucra\u00efnesa. <\/p>\n

Els censos postsovi\u00e8tics tamb\u00e9 demanen la llengua nativa<\/em>. Aquest terme, que en la nostra tradici\u00f3 entendr\u00edem com a llengua materna<\/em>, \u00e9s a dir, la nostra llengua inicial, la primera que vam aprendre de petits, en la tradici\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de l\u2019Est \u00e9s tota una altra cosa. \u00c9s el que nosaltres coneixem com a llengua d\u2019identificaci\u00f3<\/em>: la llengua que vinculem amb la nostra identitat, sigui per la ra\u00f3 que sigui. Aix\u00ed, doncs, al cens ucra\u00efn\u00e8s de 2001 es demanava a la poblaci\u00f3 la llengua nativa, o sigui, la llengua d\u2019identificaci\u00f3. <\/p>\n

Les dades sobre lleng\u00fces a Ucra\u00efna que apareixen habitualment als mitjans s\u00f3n extretes directament d\u2019aquest cens. Per tant, quan ens diuen que a Ucra\u00efna hi ha un 67 % de poblaci\u00f3 de llengua ucra\u00efnesa i un 29 % de poblaci\u00f3 de llengua russa, en realitat ens estan dient que, l\u2019any 2001, un 67 % de la poblaci\u00f3 s\u2019identificava amb l\u2019ucra\u00efn\u00e8s, mentre que un 29 % sentia m\u00e9s afinitat pel rus. Aix\u00f2 independentment de la llengua que els entrevistats haguessin apr\u00e8s de petits a casa i de la llengua que fessin servir habitualment. Per\u00f2 hi ha una enquesta d\u2019usos ling\u00fc\u00edstics de 2003 que s\u00ed que aporta dades reveladores: un 45 % dels ucra\u00efnesos declaren que parlen ucra\u00efn\u00e8s habitualment, mentre que un 39 % declaren que empren m\u00e9s el rus. La distribuci\u00f3 territorial d\u2019aquests usos \u00e9s clara: a l\u2019est i al sud del pa\u00eds hi ha una majoria aclaparadora de parlants habituals de rus (gaireb\u00e9 un 90 %), mentre que a l\u2019oest s\u2019imposa l\u2019ucra\u00efn\u00e8s (tamb\u00e9 fregant el 90 % de parlants habituals). <\/p>\n

Les percepcions d\u2019injust\u00edcia i de vulneraci\u00f3 de drets ling\u00fc\u00edstics es donen de manera recurrent, tant entre russ\u00f2fons com entre ucra\u00efn\u00f2fons <\/cite> <\/p>\n

Malgrat aix\u00f2, la Constituci\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna atribueix a l\u2019ucra\u00efn\u00e8s el paper d\u2019\u00fanica llengua de l\u2019Estat. Fins a la pol\u00e8mica aprovaci\u00f3 de la llei de lleng\u00fces de 2012, el rus no podia gaudir de cap reconeixement oficial, tot i que de facto<\/em> s\u2019acceptava com a llengua vehicular en pr\u00e0cticament totes les esferes de la vida di\u00e0ria, fins i tot en l\u2019\u00e0mbit oficial i, per descomptat, a l\u2019ensenyament i als mitjans de comunicaci\u00f3. La llei de lleng\u00fces de 2012 establia que una comunitat ling\u00fc\u00edstica que arrib\u00e9s a representar el 10 % de la poblaci\u00f3 en un territori concret (ja fos un poble, una ciutat, un districte, una prov\u00edncia o una regi\u00f3), podia demanar la cooficialitat de la seva llengua en aquest territori. Aix\u00f2 va comportar la promulgaci\u00f3 del rus com a llengua oficial a moltes regions del sud i de l\u2019est (incloses les d\u2019Odessa, Luhansk i Donetsk), aix\u00ed com del roman\u00e8s o l\u2019hongar\u00e8s en pobles de l\u2019oest del pa\u00eds. En una exhibici\u00f3 de malaptesa pol\u00edtica de primer grau, aquesta llei va ser una de les primeres que el govern provisional sorgit despr\u00e9s de la caiguda de Ianuk\u00f3vitx va proposar-se derogar. I aquesta amena\u00e7a de derogaci\u00f3 va ser un dels pretextos de qu\u00e8 es van servir tant els ucra\u00efnesos prorussos com el propi govern rus per justificar una intervenci\u00f3 armada que havia de salvaguardar els drets de la poblaci\u00f3 ucra\u00efnesa de llengua russa. <\/p>\n

Ucra\u00efna arrossega d\u2019antic un conflicte ling\u00fc\u00edstic molt travat. Les percepcions d\u2019injust\u00edcia i de vulneraci\u00f3 de drets ling\u00fc\u00edstics es donen tant entre russ\u00f2fons com entre ucra\u00efn\u00f2fons de manera recurrent. La llengua \u00e9s un dels punts m\u00e9s sensibles de confrontaci\u00f3 al pa\u00eds. A m\u00e9s a m\u00e9s, hem vist que la mala gesti\u00f3 de la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica en un moment de forta crisi social i pol\u00edtica ha exagerat un trencament que ara mateix sembla irrecondu\u00efble entre les dues comunitats ling\u00fc\u00edstiques m\u00e9s nombroses d\u2019Ucra\u00efna. L\u2019abril d\u2019enguany, encara prop d\u2019un 40 % dels ucra\u00efnesos es mostraven favorables a la cooficialitat del rus. Una llei de lleng\u00fces de base territorial i d\u2019incid\u00e8ncia m\u00e9s simb\u00f2lica que palpable semblava, sens dubte, la millor sortida a un conflicte ling\u00fc\u00edstic que continua enquistat. Veurem com afronta el nou president ucra\u00efn\u00e8s el repte de trobar una soluci\u00f3 pac\u00edfica al conflicte pol\u00edtic i social del pa\u00eds: una sortida consensuada de la confrontaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica seria un molt bon primer pas per emprendre el cam\u00ed de la pau. <\/p>\n

Bibliograf\u00eda <\/p>\n

CABAL GUARRO, Miquel (2013). \u00abEl rus com a lingua franca als estats postsovi\u00e8tics\u00bb. Treballs de Socioling\u00fc\u00edstica Catalana<\/em>, n\u00fam. 23 (2013), p. 343-373. DOI: 10.2436\/20.2504.01.63 <\/p>\n

\u2014 (2014) \u00abPobres lleng\u00fces!\u00bb. El Punt Avui<\/em>, 8 de marzo. <\/p>\n

Enquesta de marcadors ideol\u00f2gics de la primavera de 2014 de l\u2019ag\u00e8ncia sociol\u00f2gica Rating i el centre Razumovka. Disponible en l\u00ednia<\/a> <\/p>\n

KULYK, Volodymyr (2011). \u00abLanguage identity, linguistic diversity and political cleavages: evidence from Ukraine\u00bb. Nations and Nationalism<\/em>, 17 (3), p. 627\u2013648. <\/p>\n

LAITIN, David D. (1998). Identity in formation: The Russian-speaking populations in the near abroad.<\/em> Ithaca: Cornell University Press. <\/p>\n

SOLCHANYK, Roman (1985). \u00abLanguage politics in the Ukraine\u00bb. A: Kreindler, Isabelle (ed.). Sociolinguistic perspectives on Soviet national languages: Their past, present and future.<\/em> Berl\u00edn: De Gruyter Mouton, p. 57. <\/p>\n

UEHLING, Greta (2004). \u00abThe first independent Ukrainian census in Crimea: Myths, miscoding, and missed opportunities\u00bb. Ethnic and Racial Studies<\/em>, 27(1), p. 149-170. <\/p>\n

VARFOLOMEYEV, Oleg (2006). \u00abRegions of Ukraine comes back, takes up language issue\u00bb. Eurasia Daily Monitor<\/em>, n\u00fam. 3 (96). Disponible en l\u00ednia<\/a>. <\/p>\n

\t\tFotograf\u00eda \t\t<\/a> \t\t: Mstyslav Chernov \/ \t\t \tCC BY\t<\/a>\t\t\/ Desaturada.\t\t– Grup d\u2019activistes ucra\u00efnesos a la pla\u00e7a Maidan de Kiev al Febrer de 2014. –<\/em> <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6123,"menu_order":3,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6082","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLes lleng\u00fces en el conflicte ucra\u00efn\u00e8s - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Les lleng\u00fces en el conflicte ucra\u00efn\u00e8s - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Per entendre el paper que han tingut i que encara tenen les lleng\u00fces en aquest conflicte, cal fer un breu apunt demoling\u00fc\u00edstic d\u2019Ucra\u00efna i dibuixar, tamb\u00e9 de manera concisa, les raons hist\u00f2riques que l\u2019han configurat. Igualment, \u00e9s necessari deixar clares algunes idees que apareixen de manera recurrent en les an\u00e0lisis que es fan de la […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-2-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/\",\"name\":\"Les lleng\u00fces en el conflicte ucra\u00efn\u00e8s - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-2.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:58:32+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-2.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Les lleng\u00fces en el conflicte ucra\u00efn\u00e8s - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Les lleng\u00fces en el conflicte ucra\u00efn\u00e8s - Revista Per la Pau","og_description":"Per entendre el paper que han tingut i que encara tenen les lleng\u00fces en aquest conflicte, cal fer un breu apunt demoling\u00fc\u00edstic d\u2019Ucra\u00efna i dibuixar, tamb\u00e9 de manera concisa, les raons hist\u00f2riques que l\u2019han configurat. Igualment, \u00e9s necessari deixar clares algunes idees que apareixen de manera recurrent en les an\u00e0lisis que es fan de la […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-2-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/","name":"Les lleng\u00fces en el conflicte ucra\u00efn\u00e8s - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-2.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:58:32+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-llengues-en-el-conflicte-ucraines\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-2.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-2.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6082","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6123"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6082"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6082"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}