{"id":6083,"date":"2022-04-07T10:58:33","date_gmt":"2022-04-07T10:58:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/"},"modified":"2022-04-07T10:58:33","modified_gmt":"2022-04-07T10:58:33","slug":"sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/","title":{"rendered":"Sud\u00e0frica: la fi d’una societat ling\u00fc\u00edsticament dividida?"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> La preocupaci\u00f3<\/span> pels conflictes ling\u00fc\u00edstics, per la seva prevenci\u00f3 i resoluci\u00f3 t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 a la reflexi\u00f3 te\u00f2rica i a la recerca sobre pol\u00edtica a Europa. Les raons no s\u00f3n dif\u00edcils d\u2019entendre. Des de la primera meitat del segle XX, quan els corrents liberals lliguen la seva sort als moviments nacionals, les relacions i els conflictes entre les comunitats ling\u00fc\u00edstiques s\u2019han mantingut durant m\u00e9s d\u2019un segle al centre de la pol\u00edtica i de la geopol\u00edtica d\u2019Europa. Les dues guerres mundials del segle XX es van originar a partir de conflictes d\u2019arrel ling\u00fc\u00edstico-territorial. Avui, per\u00f2, la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica i la gesti\u00f3 pol\u00edtica de la diversitat ling\u00fc\u00edstica ja no es troben entre els temes centrals de la ci\u00e8ncia pol\u00edtica contempor\u00e0nia. Despr\u00e9s d\u2019un breu ressorgiment de l\u2019inter\u00e8s en els anys 70 del segle XX, causat pel “renaixement \u00e8tnic” i el naixement dels moviments micro-nacionalistes i regionalistes a Europa Occidental i Canad\u00e0, el pluralisme ling\u00fc\u00edstic ha cessat, amb poques excepcions, d\u2019atreure l\u2019atenci\u00f3 dels polit\u00f2legs. <\/p>\n

La visi\u00f3 de la relaci\u00f3 entre unitat ling\u00fc\u00edstica i cohesi\u00f3 pol\u00edtica dominant avui en la nostra visi\u00f3 de la pol\u00edtica \u00e9s similar a la que en el debat que es va produir despr\u00e9s de 1871 entorn la disputa entre la Tercera Rep\u00fablica Francesa i el Segon Reich alemany per l\u2019Als\u00e0cia-Lorena, es va definir com posici\u00f3 “francesa” o “jacobina”. La unitat ling\u00fc\u00edstica no \u00e9s una condici\u00f3 pr\u00e8via per a la superviv\u00e8ncia de les comunitats pol\u00edtiques antigues i noves, sin\u00f3 que dep\u00e8n de factors pol\u00edtics i constitucionals. Fins i tot quan els esfor\u00e7os de state<\/em>– o democracy-building<\/em> semblen trobar un obstacle en la fragmentaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, com encara passa avui dia a l\u2019Europa ex-sovi\u00e8tica o a l\u2019Orient Mitj\u00e0, la contraposici\u00f3 entre les comunitats ling\u00fc\u00edstiques \u00e9s vist com una m\u00e0scara, utilitzada per “empresaris pol\u00edtics\u201d com a cobertura d\u2019interessos i conflictes d\u2019arrel econ\u00f2mica, geopol\u00edtica o religiosa. <\/p>\n

En cap altre cas la disminuci\u00f3 de la import\u00e0ncia (real o percebuda) dels conflictes pol\u00edtico-ling\u00fc\u00edstics es pot discernir amb tanta claredat com a Sud-\u00e0frica. En els anys de les guerres mundials, la Uni\u00f3 de Sud-\u00e0frica nascuda a principis del segle XX com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Anglo-Boer era descrita generalment com un cas cl\u00e0ssic de “naci\u00f3 biling\u00fce”, sorgida del comprom\u00eds entre els diferents grups ling\u00fc\u00edstics (neerland\u00e9s \/ afrikaans i angl\u00e8s), similar als que van sorgir a B\u00e8lgica, Su\u00efssa i el Canad\u00e0 (Deutsch 1953). En els anys 60 i 70, amb l\u2019inici de la mobilitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 negra contra el sistema segregacionista i el sorgiment de noves teories sobre el national development<\/em> i el nation-building<\/em> en el m\u00f3n postcolonial, Sud-\u00e0frica havia estat reinterpretada com un exemple de “societat plural” o “dividida” en el qual els factors racials i \u00e8tnics s\u2019entrella\u00e7aven amb el pluralisme ling\u00fc\u00edstic. <\/p>\n

En la visi\u00f3 de l\u2019ANC, el moviment d\u2019alliberament que va liderar la lluita contra l\u2019apartheid i d\u2019on han sortit tots els presidents des de 1994, el pluralisme ling\u00fc\u00edstic \u00e9s considerat un problema <\/cite> <\/p>\n

La base de la legitimitat del projecte del grand apartheid<\/em>, iniciat despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 de la independ\u00e8ncia de l\u2019imperi brit\u00e0nic el 1961, es fonamentava en l\u2019hip\u00f2tesi de l\u2019exist\u00e8ncia, dins la common society<\/em> sudafricana, de diferents “nacions” definides a partir de les diferents lleng\u00fces: no nom\u00e9s les dues comunitats d\u2019origen europeu, sin\u00f3 tamb\u00e9 els nou grups ling\u00fc\u00edstics en qu\u00e8 es dividia dividir a nivell de llengua materna (o llengua L1), la majoria africana, que els missioners cristians havien ajudat a delinear en els seus esfor\u00e7os per alfabetitzar i evangelitzar els pobles nadius. Un mosaic ling\u00fc\u00edstic encara visible en els censos de la Sud-\u00e0frica post-apartheid, que mostren que el grup ling\u00fc\u00edstic L1 m\u00e9s ampli no arriba al 23% de la poblaci\u00f3 (2011). <\/p>\n

No obstant aix\u00f2, en la nova Sud-\u00e0frica els conflictes ling\u00fc\u00edstics semblen haver desaparegut. Des de 1994, el debat pol\u00edtic, tant dins com fora del pa\u00eds, gira gaireb\u00e9 exclusivament al voltant de la q\u00fcesti\u00f3 de la desigualtat econ\u00f2mica i de la seva associaci\u00f3 amb les divisions racials heretades de l\u2019era de l\u2019apartheid. \u00c9s cert que el principi de la defensa del valor de la diversitat ling\u00fc\u00edstica ha trobat un lloc a la nova Constituci\u00f3, que eleva formalment les onze lleng\u00fces reconegudes com a oficials a la Sud-\u00e0frica de l\u2019apartheid (angl\u00e8s, afrikaans i nou lleng\u00fces bantus: zulu, xhosa, sotho meridional i septentrional, tswana, tsonga, swati, venda i ndebele) al rang de lleng\u00fces oficials, en un pla d\u2019absoluta igualtat. Tanmateix, les regles formals que protegeixen el multiling\u00fcisme en realitat representen una concessi\u00f3 del Congr\u00e9s Nacional Afric\u00e0 al Partit Nacional de l\u2019\u00faltim president blanc de Klerk durant les negociacions que van permetre la transici\u00f3 pac\u00edfica del r\u00e8gim segregacionista (1990-1993). En la visi\u00f3 de l\u2019ANC, el moviment d\u2019alliberament que va liderar la lluita contra l\u2019apartheid i d\u2019on han sortit tots els presidents des de 1994, el pluralisme ling\u00fc\u00edstic \u00e9s considerat com un problema. <\/p>\n

Igual que a la resta de l\u2019\u00c0frica postcolonial, als ulls de l\u2019elit ind\u00edgena la llengua de l\u2019antiga pot\u00e8ncia colonial representa la porta d\u2019entrada al coneixement dels blancs i de la modernitat i una eina indispensable per evitar l\u2019aparici\u00f3 de fractures i al\u00b7lineaments “tribals “o etno-regionals dins el pa\u00eds. El corrent favorable a la promoci\u00f3 del multiling\u00fcisme sud\u00e0fric\u00e0 ha sempre estat minoritari a l\u2019interior de l\u2019ANC. No \u00e9s una coincid\u00e8ncia que el seu partidari m\u00e9s conegut i influent, el socioling\u00fcista Neville Alexander, hagi tractat de vincular la visi\u00f3 d\u2019un projecte multiling\u00fce sud-afric\u00e0 (mai realitzat) a l\u2019harmonitzaci\u00f3 de les nou lleng\u00fces bant\u00fas en nom\u00e9s dos est\u00e0ndards (Alexander 1998). Per tant, no pot sorprendre que des de 1994 l\u2019antiga llengua imperial s\u2019hagi establert r\u00e0pidament, en els fets, com l\u2019idioma principal de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, el sistema educatiu, els mitjans de comunicaci\u00f3 i l\u2019economia. <\/p>\n

A favor de l\u2019afirmaci\u00f3 de l\u2019angl\u00e8s (parlat com L1 per menys del 10% de la poblaci\u00f3, per\u00f2 cada vegada m\u00e9s popular com a lingua franca<\/em>) tamb\u00e9 han jugat factors externs. Aix\u00ed, la plena reintegraci\u00f3 de l\u2019economia sud-africana en els circuits mundials, que va tenir lloc mentre la fi del conflicte entre Orient i Occident permetia l\u2019enlairament del proc\u00e9s de globalitzaci\u00f3 dels mercats, ha donat a l\u2019angl\u00e8s un valor econ\u00f2mic fonamental, com una de les infraestructures que connecten les ciutats de Sud-\u00e0frica amb els centres de l\u2019economia mundial i fan de porta d\u2019enlla\u00e7 entre el “primer m\u00f3n” i el continent afric\u00e0. A m\u00e9s, els mitjans de comunicaci\u00f3 i els mercats internacionals sempre han qualificat qualsevol intent de limitar l\u2019avan\u00e7 de l\u2019angl\u00e8s com un romanent de l\u2019antic r\u00e8gim i com un pas perill\u00f3s que amena\u00e7ava amb fer esclatar les divisions \u00e8tniques a l\u2019interior de la majoria negra. <\/p>\n

No obstant aix\u00f2, algunes de les tensions relacionades amb les difer\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques tamb\u00e9 han aconseguit fer-se un lloc al debat p\u00fablic a Sud-\u00e0frica. En aquest sentit, un conflicte d\u2019interessos entre els diferents grups ling\u00fc\u00edstics s\u2019ha manifestat en el debat que s\u2019ha obert al voltant de la q\u00fcesti\u00f3 de la llengua d\u2019ensenyament a les universitats sud-africanes. La “deracialitzaci\u00f3” de l\u2019acc\u00e9s a les universitats m\u00e9s qualificades, que anteriorment estaven reservades als blancs, ha alimentat un impuls per a l\u2019adopci\u00f3 de l\u2019angl\u00e8s com l\u2019\u00fanica llengua vehicular a totes les universitats del pa\u00eds, incloses les universitats de parla Afrikaans (Historically Afrikaans Universities<\/em>, HAU). Justificada pel govern en el marc de les pol\u00edtiques de Black Economic Empowerment<\/em>, aquest impuls tamb\u00e9 ha estat recolzat pels encarregats de gestionar les universitats m\u00e9s qualificades del pa\u00eds, preocupats per integrar a les seves universitats en els circuits de la mobilitat dels estudiants nacionals i internacionals m\u00e9s preparats i capa\u00e7os de fer despesa, independentment de l\u2019obertura real de l\u2019ensenyament universitari a la poblaci\u00f3 pr\u00e8viament desfavorida. Tot i el descens del “vot \u00e8tnic” per ales partits afrikaner, el projecte d\u2019anglicitzaci\u00f3 de les universitats ha estimulat el sorgiment d\u2019un moviment d\u2019opini\u00f3 en defensa de la identitat ling\u00fc\u00edstica de les HAU (Giliomee i Schlemmer, 2005; Brink 2006; De Kadt 2006) . <\/p>\n

A Sud\u00e0frica, la capacitat de dominar l\u2019angl\u00e8s podria reempla\u00e7ar en el futur a la ra\u00e7a com a barrera i com a s\u00edmbol d\u2019identitat <\/cite> <\/p>\n

Un segon debat t\u00e9 a veure amb els efectes que l\u2019\u00fas cada vegada m\u00e9s gran de l\u2019angl\u00e8s en els mitjans de comunicaci\u00f3, l\u2019educaci\u00f3 i la vida econ\u00f2mica estaria tenint sobre la bretxa entre rics i pobres que s\u2019ha obert a la majoria africana despr\u00e9s de 1994 (Kamwangamalu 2004). Igual que en altres pa\u00efsos del global south<\/em>, l\u2019acc\u00e9s al coneixement de l\u2019antiga llengua colonial podria transformar-se en un privilegi social. Aix\u00ed, es consolidarien les difer\u00e8ncies econ\u00f2miques entre l\u2019elit, que t\u00e9 la capacitat d\u2019iniciar els seus fills en l\u2019aprenentatge d\u2019una llengua substancialment “estrangera”, i les masses desfavorides, que tenen arrelada la seva vida social a la llengua materna local. Segons alguns, lluny de funcionar com una eina de desenvolupament i com un canal de comunicaci\u00f3 i de mobilitat entre els sectors i les zones geogr\u00e0fiques “privilegiades” i “desfavorides”, la capacitat de dominar l\u2019angl\u00e8s podria reempla\u00e7ar en el futur a la ra\u00e7a com a barrera i com a s\u00edmbol d\u2019identitat per a l\u2019acc\u00e9s a la “Sud-\u00e0frica privilegiada”, emfatitzant perillosament l\u2019alienaci\u00f3 de les elits pol\u00edtiques i econ\u00f2miques de les masses que estan cridades a representar. <\/p>\n

Alexander, N. (1998), \u201cThe Political Economy of the Harmonization of the Nguni and Sotho Languages\u201d, Lexikos<\/em> 8: 269-275. <\/p>\n

Brink, Chris. 2006. No lesser place. The taaldebat at Stellenbosch<\/em>. Stellenbosch: SUN Press. <\/p>\n

De Kadt, Julia (2006). \u201cLanguage development in South Africa \u2013 past and present\u201d. In Vic Webb and du Plessis, Theodorus. (eds.). The politics of language in South Africa<\/em>. Pretoria: Van Schaik Publishers: 40\u201356. <\/p>\n

Deutsch, K.W. (1953), Nationalism and Social Communication. An Inquiry into the Foundations of Nationality<\/em>, New York, Wiley. <\/p>\n

Giliomee, Herman and Schlemmer, Lawrence (2005), \u2018n Vaste plek vir Afrikaans. Taaluitdagings op kampus<\/em>. Stellenbosch: SUN Press. <\/p>\n

Kamwangamalu, Nkonko M. (2004), \u201cThe language policy \/ language economics interface and mother-tongue education in post-apartheid South Africa\u201d, in Kamwangamalu, Nkonko M. and Timothy Reagan (eds.), South Africa. Special issue of Language Problems & Language Planning<\/em>, 28:2: 131\u2013146. <\/p>\n

\t\tFotograf\u00eda \t\t<\/a> \t\t: Robert Cutts \/ \t\t \tCC BY\t<\/a>\t\t\/ Desaturada.\t\t– Afrikaanse Taalmonument, monument a Sud-\u00e0frica dedicat a l\u2019Afrikaans. –<\/em> <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6126,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6083","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nSud\u00e0frica: la fi d'una societat ling\u00fc\u00edsticament dividida? - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Sud\u00e0frica: la fi d'una societat ling\u00fc\u00edsticament dividida? - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La preocupaci\u00f3 pels conflictes ling\u00fc\u00edstics, per la seva prevenci\u00f3 i resoluci\u00f3 t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 a la reflexi\u00f3 te\u00f2rica i a la recerca sobre pol\u00edtica a Europa. Les raons no s\u00f3n dif\u00edcils d\u2019entendre. Des de la primera meitat del segle XX, quan els corrents liberals lliguen la seva sort als moviments nacionals, les relacions i […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-2-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/\",\"name\":\"Sud\u00e0frica: la fi d'una societat ling\u00fc\u00edsticament dividida? - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-2.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:58:33+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-2.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Sud\u00e0frica: la fi d'una societat ling\u00fc\u00edsticament dividida? - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Sud\u00e0frica: la fi d'una societat ling\u00fc\u00edsticament dividida? - Revista Per la Pau","og_description":"La preocupaci\u00f3 pels conflictes ling\u00fc\u00edstics, per la seva prevenci\u00f3 i resoluci\u00f3 t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 a la reflexi\u00f3 te\u00f2rica i a la recerca sobre pol\u00edtica a Europa. Les raons no s\u00f3n dif\u00edcils d\u2019entendre. Des de la primera meitat del segle XX, quan els corrents liberals lliguen la seva sort als moviments nacionals, les relacions i […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-2-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/","name":"Sud\u00e0frica: la fi d'una societat ling\u00fc\u00edsticament dividida? - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-2.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:58:33+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sudafrica-la-fi-duna-societat-linguisticament-dividida\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-2.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-2.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6083","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6126"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6083"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6083"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}