{"id":6084,"date":"2022-04-07T10:58:33","date_gmt":"2022-04-07T10:58:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/"},"modified":"2022-04-07T10:58:33","modified_gmt":"2022-04-07T10:58:33","slug":"la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/","title":{"rendered":"La divisi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a l\u2019\u00cdndia: un conflicte latent?"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Donada la diversitat<\/span> de l\u2019\u00cdndia, fins fa nom\u00e9s dues d\u00e8cades els conflictes relacionats amb q\u00fcestions ling\u00fc\u00edstiques eren molt habituals. Actualment, per\u00f2, semblen haver perdut rellev\u00e0ncia, potser perqu\u00e8 moltes de les lleng\u00fces que es parlen a l\u2019\u00cdndia han caigut preses del “dimoni global” – l\u2019angl\u00e8s – o dels seus “germans grans” – l\u2019hindi<\/em> al nord, el bengal\u00ed<\/em> a l\u2019est, una de les quatre lleng\u00fces dr\u00e0vides<\/em> al sud i el marathi<\/em> al centre. Les demandes dels nous temps, impulsades per un capitalisme despietat, han enunciat un paradigma en el qual per desgr\u00e0cia la pluralitat i la diversitat han estat redu\u00efdes a paraules boniques. Sembla que les identitats \u00e8tniques i, en particular, les regionals i ling\u00fc\u00edstiques, no tenen lloc en una economia de ritme r\u00e0pid, on si b\u00e9 es poden apreciar difer\u00e8ncies, poc temps hi ha per pensar sobre elles o per preocupar-se per les seves perspectives de futur. Aparentment el cost de perdre pluralitat cultural \u00e9s intranscendent davant el cost de perdre oportunitats socioecon\u00f2miques. <\/p>\n

En les respostes a la pregunta – per qu\u00e8 haur\u00edem, despr\u00e9s de tot, d\u2019aprendre un idioma?<\/em> – es troben els determinants que guien les nostres pr\u00e0ctiques i comportaments ling\u00fc\u00edstics (Das 2005: 145). Per\u00f2 abans de reprendre a la llengua anglesa cal no oblidar que el desenvolupament d\u2019aquesta llengua a l\u2019\u00cdndia durant el segle XIX va tenir com a efecte la introducci\u00f3 del multiling\u00fcisme, enfortint-hi encara m\u00e9s la diversitat ling\u00fc\u00edstica inherent i reempla\u00e7ant-hi el vell domini d\u2019un llegat ling\u00fc\u00edstic servil i sectari (Das 2009: 123). D\u2019altra banda, no es pot negar que el que ha situat el pa\u00eds a l\u2019arrel de l\u2019\u00e8xit econ\u00f2mic ha estat precisament la disponibilitat d\u2019una inesgotable for\u00e7a de treball qualificada amb un bon domini de la llengua anglesa (Das 2008: 49). En aquest sentit, Internet nom\u00e9s hauria precipitat aquest gran canvi en favor de l\u2019angl\u00e8s. Com sabem, l\u2019exposici\u00f3 continuada a una llengua \u00e9s una eina de difusi\u00f3 de la mateixa, que proporciona un corrent subterrani d\u2019infiltraci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica en tots els \u00e0mbits de la vida. I aix\u00f2 no \u00e9s ja una imposici\u00f3, sin\u00f3 una opci\u00f3 (Das 2005: 18). Es tracta, per tant, d\u2019una elecci\u00f3 per conveni\u00e8ncia i no a causa d\u2019un conflicte. <\/p>\n

A l\u2019\u00cdndia, centenars de lleng\u00fces estan sent poc a poc i en silenci subsumides pels seus ve\u00efns m\u00e9s influents <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Des d\u2019aquesta perspectiva, caldria matisar l\u2019actual situaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica respecte a la idea que la llengua \u00e9s sovint el s\u00edmbol d\u2019un conflicte que en realitat est\u00e0 tenint lloc en altres \u00e0mbits, com la pol\u00edtica, l\u2019economia, l\u2019administraci\u00f3, l\u2019educaci\u00f3, etc. Aix\u00ed, els contorns actuals de la controv\u00e8rsia ling\u00fc\u00edstica han canviat des del conflicte fins a la conviv\u00e8ncia o, potser, cap a una coerci\u00f3 unidireccional. Per una vegada, sembla que la definici\u00f3 de la situaci\u00f3 actual com de conflicte \u00e9s inadequada. <\/p>\n

\u00c9s cert que centenars de lleng\u00fces m\u00e9s petites estan sent poc a poc i en silenci subsumides pels seus ve\u00efns m\u00e9s influents. Per exemple, el maithili<\/em>, el bhojpuri<\/em>, el magahi<\/em>, l\u2019angika<\/em>, el santhali<\/em>, l\u2019awadhi<\/em>, el braj<\/em>, el rajasthan<\/em> i una vintena d\u2019altres idiomes estan perdent terreny davant l\u2019hindi<\/em> al nord del pa\u00eds. De la mateixa manera, moltes de les lleng\u00fces oficials del sud estan seriosament amena\u00e7ades pel t\u00e0mil<\/em>, el telugu<\/em>, el kannada<\/em> i el malayalam<\/em>. El mateix est\u00e0 succeint a l\u2019est, on les lleng\u00fces minorit\u00e0ries de la regi\u00f3 estan perdent terreny davant del bengal\u00ed<\/em> i l\u2019assam<\/em>; finalment, a la part central i occidental de l\u2019\u00cdndia, molts idiomes s\u00f3n marginats per les lleng\u00fces m\u00e9s grans – marathi<\/em> i gujarati<\/em>. El resultat d\u2019aquests processos apunta a un ulterior guanyador, que seria l\u2019angl\u00e8s. No obstant aix\u00f2, la part m\u00e9s sorprenent d\u2019aquesta p\u00e8rdua de lleng\u00fces ha estat una absoluta abs\u00e8ncia de resist\u00e8ncia; \u00e9s a dir, no hi ha hagut una m\u00ednima oposici\u00f3 per part dels grups ling\u00fc\u00edstics afectats. Com veurem, aquest fet est\u00e0 molt relacionat amb la naturalesa de la demografia \u00edndia. <\/p>\n

Actualment, un 65% de la poblaci\u00f3 \u00edndia t\u00e9 menys de 35 anys, un 50% menys de 25 i un 41% menys de 18. El 2020 l\u2019edat mitjana d\u2019un indi ser\u00e0 de 29 anys. S\u00f3n aquests joves indis els que no s\u2019ocupen de cuidar prou la seva lleialtat ling\u00fc\u00edstica, que respon exclusivament a les forces del mercat laboral. En aquest sentit, no desitgen ser deixats enrere a causa d\u2019una manca de compet\u00e8ncies necess\u00e0ries per treballar, com poden ser les ling\u00fc\u00edstiques. Per aix\u00f2, fins i tot al sud hi ha una penetraci\u00f3 considerable de l\u2018hindi<\/em>, tot i el antagonisme hist\u00f2ric que existeix a la regi\u00f3 cap a aquesta llengua. Es tracta d\u2019un s\u00edmptoma d\u2019una tend\u00e8ncia generalitzada a tot el pa\u00eds consistent en confinar els conflictes ling\u00fc\u00edstics a les realitats econ\u00f2miques emergents. <\/p>\n

Per exemple, a l\u2019estat indi d\u2019Assam, els parlants de lleng\u00fces tribals com el rabha<\/em> o el bodo<\/em> no fa gaire temps consideraven que la llengua ahomia<\/em> (oficial a l\u2019estat) era una amena\u00e7a per a la seva autoafirmaci\u00f3 \u00e8tnica, donada la situaci\u00f3 d\u2019intercanvi desigual existent entre la comunitat dominant i les comunitats tribals; no obstant aix\u00f2, en l\u2019actualitat amb prou feines sentim veus dissidents. Fins i tot al cor hindi<\/em>, fins fa molt poc hi havia mostres de descontentament. Aix\u00ed, idiomes com el garhwali<\/em> o el kumaoni<\/em> eren vists com dialectes, tot i que les difer\u00e8ncies entre ells i l\u2019hindi s\u00f3n molt significatives. D\u2019altra banda, la zona pro-meitei<\/em> de Manipur va lluitar durant molt de temps per acabar amb l\u2019escriptura bengal\u00ed<\/em> que, segons ells, els havia estat imposada per la cultura invasora dels forasters (Shivaprakash 2012). <\/p>\n

I \u00e9s que tot i haver-se reorganitzat en estats federats sobre una base ling\u00fc\u00edstica en els anys 1950 i 1960, l\u2019\u00cdndia segueix recolzant l\u2019estudi de la relaci\u00f3 entre l\u2019etnicitat i el conflicte. Sens dubte, aix\u00f2 est\u00e0 relacionat amb el fet que tots els estats de l\u2019\u00cdndia continuen sent multi-\u00e8tnics en la seva composici\u00f3, contenint interessants exemples de conviv\u00e8ncia \u00e8tnica d\u2019una manera pac\u00edfica, susceptibles de ser analitzats com alternatives a l\u2019estudi de la viol\u00e8ncia inter\u00e8tnica (Crowne 2013). <\/p>\n

Les \u00faltimes pol\u00e8miques al voltant de q\u00fcestions ling\u00fc\u00edstiques – (1) el ressentiment de les regions de parla no hindi<\/em> respecte a aquelles de llengua hindi<\/em> a causa de l\u2019elecci\u00f3 de l\u2019hindi<\/em> com a llengua oficial del pa\u00eds; (2) l\u2019acceptaci\u00f3 nom\u00e9s parcial de la f\u00f3rmula dels tres idiomes (\u00e9s a dir, cada estat t\u00e9 la seva llengua oficial, a m\u00e9s de l\u2019hindi<\/em> i l\u2019angl\u00e8s); i (3) el duel entre l\u2019hindi<\/em> i l\u2019angl\u00e8s com a principal llengua del pa\u00eds – semblen haver-se calmat. Tanmateix, potser es tracti nom\u00e9s d\u2019una pausa, mentre el pa\u00eds travessa una fase de transici\u00f3 econ\u00f2mica i de gran mobilitat social. <\/p>\n

Aix\u00ed, encara que en els \u00faltims temps l\u2019atenci\u00f3 s\u2019ha despla\u00e7at cap a q\u00fcestions d\u2019efectes m\u00e9s immediats, el conflicte segueix latent. De fet, les disputes ling\u00fc\u00edstiques en l\u2019actualitat s\u00f3n m\u00e9s que una simple controv\u00e8rsia entre idiomes i han pres formes que inclouen conflictes entre partits pol\u00edtics, grups de pressi\u00f3, classes socials, elits vs. la resta de la poblaci\u00f3 i conflictes entre les institucions que compleixen funcions espec\u00edfiques (Das 2002: 21). D\u2019altra banda, les grans migracions i la mobilitat de les zones rurals a les urbanes (fins i tot d\u2019un estat a un altre) tamb\u00e9 han tingut una influ\u00e8ncia perjudicial en el sistema tradicional de vida dels indis, afectant-ne la seva lleialtat als seus comportaments ling\u00fc\u00edstics (Das 2004: 152). <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t \t En l\u2019actualitat, les disputes ling\u00fc\u00edstiques s\u00f3n m\u00e9s que una simple controv\u00e8rsia entre idiomes i inclouen conflictes entre classes socials i entre les diverses institucions que compleixen funcions espec\u00edfiques <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Cal recordar que nom\u00e9s el continent afric\u00e0 supera la diversitat ling\u00fc\u00edstica, cultural i gen\u00e8tica de l\u2019\u00cdndia. Aix\u00ed, a l\u2019\u00cdndia hi ha m\u00faltiples identitats, basades en factors socials, pol\u00edtics, culturals i econ\u00f2mics; per aix\u00f2, sovint les seves demandes i mobilitzacions s\u2019hi superposen. Trobem, per tant, diferents tipus de conflictes d\u2019identitat en les relacions socials i la manera m\u00e9s freq\u00fcent de resoldre\u2019s sol passar pel plantejament d\u2019una nova identitat. En tot cas, la “q\u00fcesti\u00f3 comunal” a l\u2019\u00cdndia continua sent la m\u00e9s rellevant i els seus efectes vol\u00e0tils fan que sigui fonamental per a qualsevol discurs pol\u00edtic. Els esdeveniments recents han reafirmat aquesta idea a una escala global (Chandra 2003: 114-115). <\/p>\n

El capitalisme, igual que qualsevol altre sistema social basat en les divisions de classe, destrueix les institucions pol\u00edtiques i culturals primitives, per\u00f2 construeix de noves amb els mateixos maons i ciment, ja que no pot ignorar el context en qu\u00e8 neix (Chandra 2003: 116). En el cas de l\u2019\u00cdndia, el conflicte entre l\u2019hindi<\/em> i l\u2019urd\u00fa<\/em> mai va ser una lluita per la legitimitat de la llengua, sin\u00f3 per la identitat. L\u2019hindi<\/em> i l\u2019urd\u00fa<\/em> s\u00f3n, de fet, dos noms per al mateix idioma, que els diferents grups rivals van saber utilitzar per crear una divisi\u00f3 nacional. Aix\u00ed, l\u2019hindi<\/em> es convertiria en la llengua oficial de l\u2019\u00cdndia i l\u2019urd\u00fa<\/em> del Pakistan (Chandra 2003: 119). Per\u00f2 aquesta separaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica no va ser suficient per mitigar els conflictes etnoling\u00fc\u00edstics d\u2019aquesta part del m\u00f3n, ja que al poc temps Bangla Desh se separaria del Pakistan \u00fanicament per negar-se a acceptar l\u2019urd\u00fa<\/em>, optant en el seu lloc per una llengua s\u00e0nscrita com \u00e9s el bengal\u00ed<\/em>. A l\u2019interior de l\u2019\u00cdndia la divisi\u00f3 entre l\u2019hindi<\/em> i l\u2019urd\u00fa<\/em> encara juga un paper i suposa, potser, el principal punt de fricci\u00f3 d\u2019un conflicte latent. <\/p>\n

Chandra, P. 2003. Linguistic-Communal Politics and Class Conflict in India. Social Register<\/em>. p. 114-131. <\/p>\n

Crowne, W. 2013. Ethnicity as a source of Conflict in India<\/a>. E-International Relations<\/em>. Bristol, retrieved, June 4, 2014. <\/p>\n

Das, A. K. 2009. When English Replaced Persian: Relinquishing an \u2018Entangled\u2019 Linguistic Legacy. Language Forum<\/em>, 35: 1. p. 123-137. <\/p>\n

Das, A. K. 2008. Role of English Language in India\u2019s Economic Development. Language in a Global Culture: Bridge or Barrier?<\/em> Bangkok: Ramkhamhaeng University Press. p. 49-56. <\/p>\n

Das, A. K. 2005. Changing Constructs of Linguistic Imperialism: Religion, Polity and Economics. In Kim, Lee Su, Thang Siew Ming & K. A. Bakar (eds.). Language and Nationhood: New Contexts, New Realities<\/em>. Bangi (Malaysia): Pusat Pengajian Bahasa & Linguistik. p. 13-22. <\/p>\n

Das, A. K. 2004. Survival and Maintenance of Regional Languages in the New Europe: Consequences of Expansion and Changing Demography. Language Policy and Sociolinguistics I: Regional Languages in the New Europe<\/em>. Rezekne (Latvia): Rezeknes Augstskola. p. 152-159. <\/p>\n

Das, A. K. 2002. Language Conflict in India. Journal of Philology<\/em>, 2: 10. p. 20-23. <\/p>\n

Shivaprakash, H. S. 2012. Language: The Basis of Unity and Conflict<\/a>, retrieved, June 4, 2014. <\/p>\n

\t\tFotograf\u00eda \t\t<\/a> \t\t: Yann \/ \t\t \tCC BY\t<\/a>\t\t\/ Desaturada.\t\t– Poble Indi. Una imatge atapaida de gent, prova de representar els centenars de lleng\u00fces presents a l\u2019India. –<\/em> <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6129,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6084","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa divisi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a l\u2019\u00cdndia: un conflicte latent? - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La divisi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a l\u2019\u00cdndia: un conflicte latent? - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Donada la diversitat de l\u2019\u00cdndia, fins fa nom\u00e9s dues d\u00e8cades els conflictes relacionats amb q\u00fcestions ling\u00fc\u00edstiques eren molt habituals. Actualment, per\u00f2, semblen haver perdut rellev\u00e0ncia, potser perqu\u00e8 moltes de les lleng\u00fces que es parlen a l\u2019\u00cdndia han caigut preses del “dimoni global” – l\u2019angl\u00e8s – o dels seus “germans grans” – l\u2019hindi al nord, el […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-2-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/\",\"name\":\"La divisi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a l\u2019\u00cdndia: un conflicte latent? - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-2.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:58:33+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-2.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La divisi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a l\u2019\u00cdndia: un conflicte latent? - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La divisi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a l\u2019\u00cdndia: un conflicte latent? - Revista Per la Pau","og_description":"Donada la diversitat de l\u2019\u00cdndia, fins fa nom\u00e9s dues d\u00e8cades els conflictes relacionats amb q\u00fcestions ling\u00fc\u00edstiques eren molt habituals. Actualment, per\u00f2, semblen haver perdut rellev\u00e0ncia, potser perqu\u00e8 moltes de les lleng\u00fces que es parlen a l\u2019\u00cdndia han caigut preses del “dimoni global” – l\u2019angl\u00e8s – o dels seus “germans grans” – l\u2019hindi al nord, el […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-2-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/","name":"La divisi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a l\u2019\u00cdndia: un conflicte latent? - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-2.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:58:33+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-divisio-linguistica-a-lindia-un-conflicte-latent\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-2.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-2.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6084","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6129"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6084"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6084"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}