{"id":6085,"date":"2022-04-07T10:58:33","date_gmt":"2022-04-07T10:58:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/"},"modified":"2022-04-07T10:58:33","modified_gmt":"2022-04-07T10:58:33","slug":"sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/","title":{"rendered":"Sobre la necessitat d’un \u00edndex de just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Her\u00f2dot<\/span> i altres grecs de l\u2019antiguitat dividien la humanitat entre aquells que parlaven grec i els altres, els b\u00e0rbars. Milers d\u2019anys despr\u00e9s, les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques que apliquen la majoria dels pa\u00efsos segueixen, d\u2019alguna manera, la mateixa divisi\u00f3. En aquest breu text s\u2019argumentar\u00e0 que la promoci\u00f3 de la pau passa irremeiablement per reduir les situacions de discriminaci\u00f3 entre els diferents grups etno-ling\u00fc\u00edstics. Per aix\u00f2, una eina anal\u00edtica capa\u00e7 d\u2019avaluar el grau de just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica existent en les societats, proporcionant informaci\u00f3 sistem\u00e0tica i rigorosa, pot ser un instrument molt \u00fatil a l\u2019hora de dissenyar pol\u00edtiques que contribueixin a reduir les tensions inherents en els estats multiculturals de l\u2019era de la globalitzaci\u00f3. <\/p>\n

Des de les relacions internacionals, la ci\u00e8ncia pol\u00edtica o la investigaci\u00f3 per la pau, no sempre som conscients d\u2019una realitat socioling\u00fc\u00edstica fonamental: Nacions Unides compta amb 193 estats, mentre el nombre de lleng\u00fces del planeta supera les 6000. Aix\u00f2 vol dir que els casos en qu\u00e8 les fronteres estatals coincideixen amb les ling\u00fc\u00edstiques s\u00f3n m\u00e9s l\u2019excepci\u00f3 que la norma. A m\u00e9s, sabem que la ling\u00fc\u00edstica \u00e9s una de les dimensions m\u00e9s importants de la identitat de les persones i de les comunitats. Si posem en relaci\u00f3 les dues q\u00fcestions potser puguem entendre millor per qu\u00e8 els problemes relacionats amb la identitat s\u00f3n a la base de la majoria dels conflictes violents dels \u00faltims 70 anys.\t1<\/sup><\/a> <\/p>\n

Sabem tamb\u00e9 que la majoria de conflictes armats actuals s\u00f3n intraestatals. Sovint, es tracta de minories \u00e8tniques que reivindiquen els seus drets col\u00b7lectius davant el govern central. Aquest, a difer\u00e8ncia del que passa amb altres dimensions de la identitat – com la religi\u00f3 -, no pot ser neutral en el cas de la llengua. L\u2019estat necessita d\u2019una pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica que estableixi en quina llengua es promulguen les lleis, en quina llengua es relaciona amb els ciutadans, es vehicula l\u2019educaci\u00f3, etc. Atesa la impossibilitat, doncs, d\u2019una neutralitat liberal en relaci\u00f3 a la llengua, tota actuaci\u00f3 governamental acabar\u00e0 prenent partit, encara que sigui de forma impl\u00edcita. Una pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica que no gestioni adequadament la diversitat generar\u00e0 discriminaci\u00f3, preparant aix\u00ed el brou de cultiu de futurs conflictes. <\/p>\n

La import\u00e0ncia d\u2019aquesta idea la trobem en el cas de la Uni\u00f3 Europea. Cal recordar que el primer decret que va aplicar el Consell a l\u2019\u00e8poca de Schuman i Monnet va ser precisament el del r\u00e8gim ling\u00fc\u00edstic, que considerava oficial cadascuna de les lleng\u00fces oficials dels sis membres fundadors: itali\u00e0, alemany, franc\u00e8s i neerland\u00e8s. En teoria, la mateixa pol\u00edtica se segueix en l\u2019actualitat, amb 24 lleng\u00fces oficials. La pr\u00e0ctica, per\u00f2, ha atorgat certa primacia al franc\u00e8s, cada vegada m\u00e9s a l\u2019alemany i sobretot a l\u2019angl\u00e8s. Des del moment en qu\u00e8 en alguns pa\u00efsos de la UE m\u00e9s del 80% de la poblaci\u00f3 no \u00e9s capa\u00e7 de comunicar-se en angl\u00e8s, alguns autors parlen d\u2019injust\u00edcia ling\u00fc\u00edstica per referir-se a aquelles situacions en qu\u00e8 en determinats programes europeus s\u2019utilitza exclusivament aquesta llengua. \t2<\/sup><\/a> <\/p>\n

En altres contextos, les situacions d\u2019injust\u00edcia ling\u00fc\u00edstica estan lligades al sorgiment de conflictes armats.3<\/sup><\/a> Un exemple n\u2019\u00e9s l\u2019origen del Dia Internacional de la Llengua Materna, proclamat per la UNESCO el 21 de febrer de 2000. Aix\u00ed, la decisi\u00f3 de Pakistan de triar la llengua urd\u00fa com a llengua oficial \u00fanica va comportar la discriminaci\u00f3 de la seva poblaci\u00f3 de parla bengal\u00ed, que va veure immediatament redu\u00efdes les seves oportunitats pol\u00edtiques i socioecon\u00f2miques. El 21 de febrer de cada any es recorda, doncs, la gran manifestaci\u00f3 de 1952 contra la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica de Pakistan, que va ser brutalment reprimida per les autoritats, i que va esdevenir un punt d\u2019inflexi\u00f3 per al moviment secessionista que acabaria en la creaci\u00f3 de l\u2019estat de Bangla Desh. <\/p>\n

\t\t\t\t \t En molts contextos, les situacions d\u2019injust\u00edcia ling\u00fc\u00edstica estan lligades al sorgiment de conflictes armats. N\u2019\u00e9s un exemple l\u2019origen del Dia Internacional de la Llengua Materna, proclamat per la UNESCO el 21 de febrer de 2000 <\/cite> <\/p>\n

Per la seva banda, en la lluita contra l\u2019apartheid sud-afric\u00e0 va tenir una especial transcend\u00e8ncia la revolta de Soweto, que estava relacionada amb una manifestaci\u00f3 d\u2019estudiants contra la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica del govern de Sud-\u00e0frica, el qual, a trav\u00e9s de l\u2019Afrikaans Medium Decree<\/em> de 1974, havia imposat l\u2019obligaci\u00f3 de l\u2019afrikaans com a llengua vehicular en l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria. A Tail\u00e0ndia, pa\u00eds que compta amb una minoria musulmana de parla malaia en un pa\u00eds majorit\u00e0riament budista i de llengua tailandesa, s\u2019han documentat nombrosos casos de crema d\u2019escoles p\u00fabliques i d\u2019assassinat de professors. M\u00e9s que en la religi\u00f3, la causa sembla estar en el fet que a les prov\u00edncies del sud del pa\u00eds, on el 80% de la poblaci\u00f3 parla malai, el tailand\u00e8s \u00e9s l\u2019\u00fanica llengua de l\u2019educaci\u00f3 i de les oportunitats socioecon\u00f2miques. <\/p>\n

Algunes de les caracter\u00edstiques del moviment bengal\u00ed tamb\u00e9 les trobem a Sri Lanka, amb una minoria de parla t\u00e0mil que reacciona davant les prefer\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques de l\u2019Estat. Aix\u00ed, el 1948 el primer govern de la descolonitzaci\u00f3 adoptava la llengua singalesa com a oficial (en un primer moment, tamb\u00e9 va ser oficial l\u2019angl\u00e8s), provocant la discriminaci\u00f3 de la minoria de parla t\u00e0mil i la seva exclusi\u00f3 de facto dels llocs de treball de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica. En tots aquests casos, una gesti\u00f3 deficient de la diversitat ling\u00fc\u00edstica ha tingut com a conseq\u00fc\u00e8ncia la generaci\u00f3 de situacions d\u2019injust\u00edcia que, sense ser la causa \u00fanica del conflicte, s\u00ed que han format part (en alguns casos la part fonamental) d\u2019un conjunt m\u00e9s ampli de discriminacions culturals, religioses o racials, que han facilitat el sorgiment de la viol\u00e8ncia.\t4<\/sup><\/a> <\/p>\n

Arribats a aquest punt, la resoluci\u00f3 o transformaci\u00f3 d\u2019un conflicte de forma no violenta ser\u00e0 sempre m\u00e9s dif\u00edcil que si s\u2019hagu\u00e9s actuat amb mesures preventives. Una opci\u00f3 passaria per compensar la part menys afavorida per una determinada pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica. En altres paraules, com l\u2019Estat no pot inhibir-se davant la q\u00fcesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i com tota pol\u00edtica genera efectes redistributius – \u00e9s a dir, perdedors i guanyadors -, una manera de prendre mesures per evitar que esclati la viol\u00e8ncia consistiria a actuar per mitigar l\u2019exist\u00e8ncia de greuges ling\u00fc\u00edstics. Sabent aix\u00f2, per qu\u00e8 llavors no s\u2019ha actuat en casos com el d\u2019Ucra\u00efna recentment, als Balcans abans de les guerres dels anys 90 o en tants altres on les tensions etnoling\u00fc\u00edstiques han contribu\u00eft a l\u2019eclosi\u00f3 de conflictes violents? <\/p>\n

Un \u00edndex de just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica permetria comparar les conseq\u00fc\u00e8ncies de cada pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica, aix\u00ed com detectar els casos m\u00e9s flagrants de greuges, essent possible actuar en la fase de prevenci\u00f3 dels conflictes identitaris, que s\u00f3n la majoria dels conflictes violents actuals <\/cite> <\/p>\n

Almenys part de la resposta a aquestes q\u00fcestions sembla radicar en la inexist\u00e8ncia d\u2019un \u00edndex capa\u00e7 de mesurar els nivells de just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica d\u2019una societat. Aquest \u00edndex ens hauria de permetre comparar, d\u2019una forma objectiva, sistem\u00e0tica i rigorosa, les conseq\u00fc\u00e8ncies de cada pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica, aix\u00ed com les relacions entre lleng\u00fces majorit\u00e0ries i minoritzades o fins i tot els efectes de la prohibici\u00f3 d\u2019una llengua. Amb aquesta informaci\u00f3, es podrien prendre decisions de pol\u00edtiques p\u00fabliques en qu\u00e8, com a m\u00ednim, els perdedors fossin compensats. A m\u00e9s, hauria de ser possible detectar els casos m\u00e9s flagrants de greuges, essent possible, per tant, actuar en la fase de prevenci\u00f3 dels conflictes identitaris que, com d\u00e8iem, s\u00f3n la majoria dels conflictes violents actuals. <\/p>\n

De la mateixa manera que hi ha indicadors de llibertat de premsa, de corrupci\u00f3, de desigualtat, de democr\u00e0cia, o en el camp de la pau el global peace index<\/em>, es tracta de construir una eina que ens pugui guiar en l\u2019aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques que gestionin millor la diversitat. El seu potencial com a element de resoluci\u00f3 de conflictes \u00e9s enorme i va m\u00e9s enll\u00e0 dels anomenats \u2019drets ling\u00fc\u00edstics\u2019. Per exemple, en la negociaci\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s de pau, es podrien analitzar des d\u2019aquesta \u00f2ptica les diferents opcions d\u2019acords d\u2019autonomia respecte del control del poder per part de la minoria i, per tant, de la llengua de l\u2019educaci\u00f3, l\u2019administraci\u00f3 i les oportunitats. En gran mesura, el grau de pau que s\u2019obtindr\u00e0 en cada cas dependr\u00e0 del nivell de just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica de les pol\u00edtiques que es derivin de l\u2019acord adoptat. <\/p>\n

1. Vegeu, per exemple, els estudis realitzats a partir de la base de dades de conflictes Minorities at Risk<\/a><\/em>, creada per Ted Robert Gurr a la Universidad de Maryland <\/p>\n

2. Les investigacions de Michele Gazzola i Fran\u00e7ois Grin, entre d\u2019altres, ofereixen dades rigoroses i contundents al respecte. Moltes de les seves publicacions estan disponibles a la p\u00e0gina web<\/a> de l\u2019Observatori de la Universitat de Ginebra sobre Economia, Lleng\u00fces, i Educaci\u00f3<\/p>\n

3. Els exemples que segueixen estan extrets de la contribuci\u00f3 de Fernand de Varennes al seminari internacional sobre Gesti\u00f3 de la Diversitat Ling\u00fc\u00edstica i Processos de Pau<\/em>, organitzat a Barcelona el juny de 2008 per Linguapax i el Centre UNESCO de Catalunya.<\/p>\n

4. De Varennes (veure nota al peu 3) esmenta altres casos, com el de les minories kurdes a Turquia o a l\u2019Iraq, els albanesos a Maced\u00f2nia, els abkhazos a Ge\u00f2rgia, els moros a Filipines, la minoria transdni\u00e8ster a Mold\u00e0via, Nagorno-Karabakh a Azerbaitjan, la poblaci\u00f3 del Sudan del Sud que no parla \u00e0rab, la minoria de parla \u00e0rab a l\u2019Iran, els albanokosovars a S\u00e8rbia, els tuaregs a N\u00edger, diversos casos a l\u2019\u00cdndia, Indon\u00e8sia, Xina o Birm\u00e0nia … als que podr\u00edem afegir-hi un llarg etc\u00e8tera.<\/p>\n

\t\tFotograf\u00eda \t\t<\/a> \t\t: Prof. Rafiqul Islam \/ \t\t \tCC BY\t<\/a>\t\t\/ Desaturada.\t\t– La gran manifestaci\u00f3 del Febrer de 1952 contra la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica de Pakistan. –<\/em> <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6132,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6085","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nSobre la necessitat d'un \u00edndex de just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Sobre la necessitat d'un \u00edndex de just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Her\u00f2dot i altres grecs de l\u2019antiguitat dividien la humanitat entre aquells que parlaven grec i els altres, els b\u00e0rbars. Milers d\u2019anys despr\u00e9s, les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques que apliquen la majoria dels pa\u00efsos segueixen, d\u2019alguna manera, la mateixa divisi\u00f3. En aquest breu text s\u2019argumentar\u00e0 que la promoci\u00f3 de la pau passa irremeiablement per reduir les situacions de […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-2-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/\",\"name\":\"Sobre la necessitat d'un \u00edndex de just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-2.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:58:33+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-2.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Sobre la necessitat d'un \u00edndex de just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Sobre la necessitat d'un \u00edndex de just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica - Revista Per la Pau","og_description":"Her\u00f2dot i altres grecs de l\u2019antiguitat dividien la humanitat entre aquells que parlaven grec i els altres, els b\u00e0rbars. Milers d\u2019anys despr\u00e9s, les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques que apliquen la majoria dels pa\u00efsos segueixen, d\u2019alguna manera, la mateixa divisi\u00f3. En aquest breu text s\u2019argumentar\u00e0 que la promoci\u00f3 de la pau passa irremeiablement per reduir les situacions de […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-2-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/","name":"Sobre la necessitat d'un \u00edndex de just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-2.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:58:33+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/sobre-la-necessitat-dun-index-de-justicia-linguistica\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-2.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-2.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6085","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6132"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6085"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6085"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}