{"id":6086,"date":"2022-04-07T10:58:33","date_gmt":"2022-04-07T10:58:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/"},"modified":"2022-04-07T10:58:33","modified_gmt":"2022-04-07T10:58:33","slug":"materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/","title":{"rendered":"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP"},"content":{"rendered":"\n

\t \t\t \tLlibre
\t\t\t\t\tLa gesti\u00f3 de la diversitat ling\u00fc\u00edstica i els processos de pau<\/em><\/span> \t<\/b> <\/p>\n

Una de les principals idees d\u2019aquest llibre col\u00b7lectiu \u00e9s que un bon tractament de la diversitat ling\u00fc\u00edstica \u00e9s un factor clau per a la prevenci\u00f3 dels conflictes. La ra\u00f3 seria la seg\u00fcent: les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques que no gestionen adequadament la diversitat generen discriminaci\u00f3 i, per tant, contribueixen al caldo de cultiu dels conflictes \u00e8tnics, element fonamental de la majoria de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica actual. En aquest sentit, els diversos autors exposen la situaci\u00f3 a diferents pa\u00efsos d\u2019Am\u00e8rica, \u00c0sia i \u00c0frica, mostrant com algunes lleng\u00fces, quan s\u00f3n privilegiades per l\u2019Estat, poden convertir-se en un instrument d\u2019oportunitats pol\u00edtiques i s\u00f2cio-econ\u00f2miques que acaba excloent parlants de lleng\u00fces que no gaudeixen d\u2019aquest suport institucional. En altre paraules, generen situacions d\u2019injust\u00edcia ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n

Un cas paradigm\u00e0tic seria el de M\u00e8xic, on les lleng\u00fces ind\u00edgenes no s\u2019utilitzen en les negociacions per resoldre controv\u00e8rsies, fet que dificulta una transformaci\u00f3 de conflictes de forma noviolenta i duradora. D\u2019altra banda, a pa\u00efsos autoritaris com Uzbekistan, Xina o Pakistan, les pol\u00edtiques homogene\u00eftzadores repressives envers les minories \u2013 incloent-hi el vessant ling\u00fc\u00edstic de la subordinaci\u00f3 o fins i tot de la supressi\u00f3 de la llengua d\u2019aquests pobles -, t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia directa l\u2019aparici\u00f3 de conflictes d\u2019arrel \u00e8tnica o, millor dit, etnoling\u00fc\u00edstica. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha exemples europeus, com als Balcans, on la llengua ha estat directament relacionada amb els conflictes que van portar a la desintegraci\u00f3 de Iugosl\u00e0via. El llibre tracta aquesta q\u00fcesti\u00f3 a partir del cas d\u2019Eslov\u00e8nia. Un altre cas no massa conegut \u00e9s el de Nova Caled\u00f2nia, que es troba encara en ple proc\u00e9s de descolonitzaci\u00f3 i on les dificultats de les lleng\u00fces pr\u00f2pies en \u00e0mbits com \u00e9s l\u2019educaci\u00f3 suposen un dels principals reptes per a l\u2019estabilitat s\u00f2cio-pol\u00edtica d\u2019aquest pa\u00eds multiling\u00fce del Pac\u00edfic.<\/p>\n

Si es volen evitar aquest tipus de conflictes, la recomanaci\u00f3 que se\u2019n despr\u00e8n \u00e9s clara: cal un reconeixement formal de la diversitat i del multiling\u00fcisme present a les nostres societats i calen tamb\u00e9 canvis profunds i estructurals que promoguin aquesta diversitat. Es tracta de superar paradigmes (sovint occidentals), com el monoling\u00fcisme i l\u2019etnocentrisme, adoptant enfocaments alternatius de la diversitat ling\u00fc\u00edstica i cultural, perqu\u00e8 constitueixen recursos molt valuosos i amb un gran potencial per al di\u00e0leg intercultural i per a la construcci\u00f3 de la pau.<\/p>\n

\t \t\t \tLlibre
\t\t\t\t\tLTI. La lengua del Tercer Reich. Apuntes de un fil\u00f3logo<\/em><\/span> \t<\/b> <\/p>\n

\u201cL\u2019expressi\u00f3 d\u2019una \u00e8poca es defineix tamb\u00e9 pel seu llenguatge\u201d diu V\u00edctor Klemperer. El llenguatge \u00e9s la nostra eina per pensar i entendre el m\u00f3n: crea la nostra realitat i guia el nostre pensament i emocions. L\u2019aprenem i utilitzem de manera instintiva, natural i inconscient. Aix\u00ed, en tots els discursos hi ha veritat i pot ser precisament aquest el perill de la paraula. <\/p>\n

V\u00edctor Klemperer (1881-1960) va ser un fil\u00f2leg, periodista i escriptor jueu que durant l\u2019alemanya nazi es va dedicar a recollir en els seus diaris personals exemples diversos de com la propaganda nacionalsocialista alterava la llengua alemanya creant-ne una de diferent, el que ell mateix va anomenar Linguae Terti Imperii<\/em> (LTI) o \u201cLlengua del Tercer Reich\u201d. <\/p>\n

Segons Klemperer, la LTI es caracteritzava per ser accessible i comprensible per a tothom -\u00e9s a dir, popular i plena de referents coneguts (per exemple, els discursos de Hitler estaven plens d\u2019exemples del m\u00f3n de l\u2019esport)- i pel seu exc\u00e9s i la seva car\u00e8ncia de l\u00edmits, amb un \u00fas abundant de superlatius. Tamb\u00e9 destaca de la LTI el seu fanatisme; era un llenguatge basat en la fe, en la gaireb\u00e9 divinitat del F\u00fchrer<\/em> i en la superioritat de la ra\u00e7a alemanya i dels seus \u201ctrets de car\u00e0cter eterns\u201d. Tenia com un dels seus objectius oprimir la voluntat i el pensament aut\u00f2nom dels homes i per aix\u00f2 recelava de l\u2019intel\u00b7lectualisme i de la ra\u00f3. Aix\u00ed, el seu prop\u00f2sit era convertir els ciutadans alemanys en un seguici d\u2019aut\u00f2mats que no es q\u00fcestionessin cap dels \u201cdogmes\u201d de la pol\u00edtica nacionalsocialista de Hitler.<\/p>\n

Tots sabem com va anar la hist\u00f2ria i, en aquest sentit, el llibre no aporta informaci\u00f3 nova per al lector. Probablement, el que m\u00e9s destaca del llibre de Klemperer \u00e9s la minuciositat i la for\u00e7a amb la que aquest fil\u00f2leg es va aferrar al llenguatge (l\u2019\u00fanica cosa que no li podien prendre) i com, a trav\u00e9s de l\u2019observaci\u00f3 conscient d\u2019aquest, va poder conservar el seu pensament cr\u00edtic i aix\u00ed sobreviure a la barb\u00e0rie. <\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 del cas concret de l\u2019Alemanya nazi, el llibre ens mostra que l\u2019\u00fas que fem del llenguatge pot generar viol\u00e8ncia (ja sigui estructural i\/o directa) i que cap societat pot romandre aliena als perills de la manipulaci\u00f3 de la llengua. En tot cas, que no espanti a ning\u00fa, el llibre atrapa i sorpr\u00e8n a cada p\u00e0gina. <\/p>\n

\t \t\t \tDocument
\t\t\t\t\tLanguage Policy and Civil War<\/em>, de David Laitin<\/span> \t<\/b>\t\t\t<\/p>\n

A Language Policy and Civil War<\/a><\/em>, David Laitin argumenta que la decisi\u00f3 de recon\u00e8ixer les lleng\u00fces minorit\u00e0ries no dep\u00e8n del grau d\u2019atenci\u00f3 del pa\u00eds cap a les minories \u00e8tniques, sin\u00f3 del fet que aquests pa\u00efsos siguin particularment d\u00e8bils. La introducci\u00f3 a l\u2019an\u00e0lisi de la variable estat fort\/d\u00e8bil el condueix a concloure que el reconeixement oficial de la diversitat ling\u00fc\u00edstica t\u00e9 implicacions diverses segons quin pa\u00eds ho faci. Pels pa\u00efsos febles, aquest reconeixement \u00e9s molt arriscat i pot estar relacionat amb un conflicte armat i fins i tot amb una guerra civil. Per altres estats m\u00e9s estables (com per exemple a Europa Occidental o a Am\u00e8rica del Nord), nom\u00e9s es tracta de concessions culturals a grups minoritaris poderosos. Segons ell (p. 183), \u201cels estats febles (sobretot aquells que surten de r\u00e8gims colonials) i els grups que poden perjudicar el poder estatal es posen d\u2019acord per concedir reconeixements ling\u00fc\u00edstics i aix\u00f2 explicaria la correlaci\u00f3 entre concessions ling\u00fc\u00edstiques i guerres civils\u201d.<\/p>\n

La idea es desenvolupa considerant l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un grup \u00e8tnic fort:<\/p>\n

A) En cas de grups febles i estats forts no hi ha guerres civils ni concessions ling\u00fc\u00edstiques.<\/p>\n

B)\tEn cas de grups forts i estats d\u00e8bils sembla que hi hagi tant concessions ling\u00fc\u00edstiques com unes altes probabilitats de guerra civil.<\/p>\n

C)\tEn cas d\u2019estats forts que es comencen a debilitar podr\u00edem veure concessions ling\u00fc\u00edstiques per\u00f2 no guerra civil. <\/p>\n

Aquests resultats suggereixen que els estats d\u00e8bils haurien de ser curosos quan fan concessions ling\u00fc\u00edstiques perqu\u00e8, en alguns casos (quan hi ha minories \u00e8tniques importants), aix\u00f2 podria conduir a la viol\u00e8ncia. <\/p>\n

\t \t\t \tProjecte
\t\t\t\t\tLanguage in conflict<\/span> \t<\/b> <\/p>\n

Language in Conflict<\/a> \u00e9s un projecte, amb seu a la Universitat de Huddersfield, que observa la contribuci\u00f3 potencial de la ling\u00fc\u00edstica a la investigaci\u00f3 de conflictes examinant l\u2019\u00fas del llenguatge en situacions d\u2019investigaci\u00f3 i resoluci\u00f3 de conflictes a tots els nivells. Tamb\u00e9 t\u00e9 com a objectiu posar en contacte a gent de l\u2019acad\u00e8mia i del m\u00f3n professional dels \u00e0mbits de la ling\u00fc\u00edstica, la investigaci\u00f3 de conflictes i la resoluci\u00f3 de conflictes, per millorar l\u2019entesa i donar un impuls a la discussi\u00f3 i la col\u00b7laboraci\u00f3.<\/p>\n

Per aconseguir aquests objectius, Language in Conflict ha dissenyat una plataforma digital on membres de l\u2019equip de recerca i membres de la comunitat de la p\u00e0gina hi publiquen articles de manera regular. La plataforma impulsa la interacci\u00f3 entre autors i lectors de diferents disciplines a trav\u00e9s d\u2019una secci\u00f3 de comentaris, que es pot trobar al final de cada article. Aquesta funci\u00f3 permet que els lectors donin resposta a articles i debatin diferents perspectives i idees. <\/p>\n

Entre moltes altres coses, la p\u00e0gina web tamb\u00e9 ofereix una guia en el camp de la investigaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. A la part dreta de la p\u00e0gina hi ha una caixa d\u2019eines ling\u00fc\u00edstiques amb instruccions concises per aplicar diferents metodologies ling\u00fc\u00edstiques per analitzar situacions de conflicte. Aquestes van acompanyades per un seguit de propostes de lectura, de manera que es guia a l\u2019usuari cap a textos tant introductoris com especialitzats.<\/p>\n

Obra de teatre
Translations<\/em>, de Brian Friel <\/span> <\/b> <\/p>\n

Translations<\/em> \u00e9s un text teatral ambientat a la Irlanda rural del s. XIX que ens explica com un destacament militar angl\u00e8s arriba al poble de Baile Beag (Donegal) amb la missi\u00f3 de cartografiar i anglicitzar els top\u00f2nims irlandesos. Aquesta maniobra administrativa, aparentment innocent, \u00e9s una estrat\u00e8gia de l\u2019Imperi Brit\u00e0nic per fer desapar\u00e8ixer el ga\u00e8lic i la cultura irlandesa de la vida p\u00fablica amb les conseq\u00fc\u00e8ncies tr\u00e0giques que aix\u00f2 comporta.<\/p>\n

El nom\u00e9s cent anys (entre 1800-1900), el ga\u00e8lic va ser substitu\u00eft per l\u2019angl\u00e8s a Irlanda. Entre els factors que hi van contribuir destaquen el sistema educatiu introdu\u00eft pels anglesos i les grans fams \u2013 que, a banda de causar un gran nombre de morts, van provocar un \u00e8xode massiu dels joves cap als EE.UU. Ara b\u00e9, el perqu\u00e8 un poble amb una cultura i una identitat nacional tan forta va abandonar la seva llengua \u00e9s encara un misteri pels ling\u00fcistes. <\/p>\n

Brian Friel no es posiciona pol\u00edticament a la seva obra sin\u00f3 que es limita a descriure un cap\u00edtol de la hist\u00f2ria d\u2019Irlanda i deixa que el p\u00fablic en tregui les seves pr\u00f2pies conclusions. L\u2019obra tracta temes diversos – com l\u2019educaci\u00f3, l\u2019amor, l\u2019oposici\u00f3 entre el m\u00f3n rural i l\u2019urb\u00e0 o el xoc cultural entre colonitzador i colonitzat- i ens mostra com els problemes d\u2019entesa i comunicaci\u00f3 humana estan molt relacionats amb la complexitat de la q\u00fcesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. <\/p>\n

El muntatge que va estrenar la temporada passada a Barcelona la companyia La Perla 29, dirigit per Ferran Utzet, torna i far\u00e0 gira a la tardor de 2014. <\/p>\n

\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6135,"menu_order":7,"template":"","categories":[7],"class_list":["post-6086","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-recomanem"],"acf":[],"yoast_head":"\nMaterials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Llibre La gesti\u00f3 de la diversitat ling\u00fc\u00edstica i els processos de pau Una de les principals idees d\u2019aquest llibre col\u00b7lectiu \u00e9s que un bon tractament de la diversitat ling\u00fc\u00edstica \u00e9s un factor clau per a la prevenci\u00f3 dels conflictes. La ra\u00f3 seria la seg\u00fcent: les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques que no gestionen adequadament la diversitat generen discriminaci\u00f3 […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-2-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/\",\"name\":\"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-2.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:58:33+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-2.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau","og_description":"Llibre La gesti\u00f3 de la diversitat ling\u00fc\u00edstica i els processos de pau Una de les principals idees d\u2019aquest llibre col\u00b7lectiu \u00e9s que un bon tractament de la diversitat ling\u00fc\u00edstica \u00e9s un factor clau per a la prevenci\u00f3 dels conflictes. La ra\u00f3 seria la seg\u00fcent: les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques que no gestionen adequadament la diversitat generen discriminaci\u00f3 […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-2-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/","name":"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-2.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:58:33+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-3\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-2.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-2.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6086","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6135"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6086"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6086"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}