{"id":6150,"date":"2022-04-07T10:58:49","date_gmt":"2022-04-07T10:58:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/"},"modified":"2022-04-07T10:58:49","modified_gmt":"2022-04-07T10:58:49","slug":"politica-transversal-una-practica-de-pau","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/","title":{"rendered":"Pol\u00edtica transversal: una pr\u00e0ctica de pau"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> A mitjans<\/span> de la d\u00e8cada de 1990, un grup d\u2019activistes feministes de Bolonya va comen\u00e7ar a viatjar a pa\u00efsos dividits per la guerra amb la intenci\u00f3 de donar suport a les dones que hi vivien. Aquest grup va anomenar el seu programa Women Visiting Difficult Places<\/em> (Dones que visiten llocs dif\u00edcils) i va comen\u00e7ar a fer servir el terme politica trasversale<\/em> per descriure tant la seva mateixa pr\u00e0ctica de travessar fronteres, com els esfor\u00e7os que veien fer a les dones d\u2019aquestes zones en conflicte a fi i efecte de treballar cooperant a banda i banda de les divisions. M\u00e9s endavant, en el seu llibre Gender and Nation<\/em>, publicat el 1997, Nira Yuval-Davis va traduir aquest terme com a transversal politics<\/em> i el va introduir en l\u2019\u00fas de la llengua anglesa (Yuval-Davis 1997: 125 i ss.). <\/p>\n

Tenint en compte aquestes fonts, l\u2019any seg\u00fcent vaig reprendre aquest concepte a l\u2019hora de posar per escrit la recerca sobre tres organitzacions de dones en contextos de conflicte armat etnonacional. Cadascuna d\u2019elles \u2014Bat Shalom, al nord d\u2019Israel; Women\u2019s Support Network, a Belfast, Irlanda del Nord, i Media Women\u2019s Therapy Centre, al centre de B\u00f2snia i Hercegovina\u2014 representava una alian\u00e7a a trav\u00e9s de les difer\u00e8ncies nacionals1<\/sup><\/a>. En aquell moment, les dones d\u2019aquestes tres organitzacions no utilitzaven el terme pol\u00edtica transversal<\/em> per descriure la seva activitat. Llavors vaig escriure que el meu objectiu havia estat intentar \u201complir de contingut el contenidor pol\u00edtica transversal<\/em>. Volia veure qu\u00e8 comportava exactament el fet de fer-ho\u201d (Cockburn 1998: 9). Finalment, el meu projecte va esdevenir un constant travessar fronteres amunt i avall, ja que recoll\u00edem fons que permetessin a les representants de cada organitzaci\u00f3 visitar les altres a fi que, tot aplicant a fons les seves habilitats comunicatives, s\u2019ajudessin m\u00fatuament a entendre els reptes de treballar en els seus contextos particulars a banda i banda de les l\u00ednies de conflicte. Aquest proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3-acci\u00f3 va culminar el gener de 1999 en un congr\u00e9s titulat Transversal Politics and Translating Practices<\/em> (Pol\u00edtica transversal i pr\u00e0ctiques de traducci\u00f3), que va tenir lloc al Gresham College de Londres. Durant aquesta trobada, les dones de les organitzacions dels estudis de cas d\u2019Irlanda del Nord, B\u00f2snia i Israel i Palestina van poder comparar experi\u00e8ncies no nom\u00e9s entre elles, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb altres dones que participaven en l\u2019activisme entre comunitats al Regne Unit2<\/sup><\/a>. <\/p>\n

La pol\u00edtica transversal \u00e9s un model de pol\u00edtica feminista que t\u00e9 en compte la difer\u00e8ncia nacional sense caure en la trampa de les pol\u00edtiques d\u2019identitat <\/cite> <\/p>\n

Queda clar, doncs, que cap a finals dels anys noranta s\u2019havia desenvolupat, entre certes dones feministes amb preocupacions pol\u00edtiques i te\u00f2riques pel que fa als conflictes violents en relaci\u00f3 a les identitats de g\u00e8nere i etnonacionals, una pr\u00e0ctica que fins aleshores no havia tingut nom. Lynette Hunter i jo mateixa vam entendre que aquesta pr\u00e0ctica consistia a \u201ctravessar (i redibuixar) creativament les fronteres que marquen difer\u00e8ncies polititzades significatives\u201d. Sobre el terme pol\u00edtica transversal<\/em> vam dir: \u201cSembla com si hagu\u00e9s caigut, pam, damunt d\u2019un significat que ha estat esperant un significant\u201d (Cockburn i Hunter 1999: 88)3<\/sup><\/a>. <\/p>\n

La pr\u00e0ctica de la pol\u00edtica transversal<\/b> <\/p>\n

Qu\u00e8 comporta exactament la pr\u00e0ctica de la pol\u00edtica transversal<\/em>? Inspirant-se en els informes de les activistes italianes, Nira Yuval-Davis l\u2019ha sintetitzat com \u201cuna modalitat de pol\u00edtica de coalici\u00f3 que reconeix les posicions diferencials dels individus i les col\u00b7lectivitats que hi ha implicades, aix\u00ed com els sistemes de valor subjacents de les seves lluites\u201d (Yuval-Davis 1997: 25). En una altra part del mateix text la descriu com \u201cun model de pol\u00edtica feminista que t\u00e9 en compte la difer\u00e8ncia nacional i altres formes de difer\u00e8ncia entre les dones sense caure en la trampa de les pol\u00edtiques d\u2019identitat\u201d (ib\u00edd: 5) i afegeix que es \u201cbasa en un coneixement adquirit a trav\u00e9s d\u2019un di\u00e0leg dut a terme per persones que tenen opinions diferents\u201d. Tamb\u00e9 afirma que la pol\u00edtica transversal hauria de marcar \u201cles directrius pol\u00edtiques per a tot l\u2019activisme pol\u00edtic, sigui en un nivell de base, sigui en els centres de poder estatals i supraestatals\u201d (ib\u00edd: 92). <\/p>\n

Prendr\u00e9 com a exemple les activitats de Women\u2019s Support Network a Belfast, una de les tres organitzacions que vaig estudiar en el projecte The Space Between Us<\/em> (L\u2019espai entre nosaltres) (Cockburn 1998). Tot observant com mantenien la seva dif\u00edcil alian\u00e7a a trav\u00e9s de les difer\u00e8ncies conflictives de \u201cnom\u201d en una situaci\u00f3 de conflicte armat, em vaig adonar que hi havia diverses estrat\u00e8gies en joc. <\/p>\n

Les dones de Network van veure que calia recon\u00e8ixer les injust\u00edcies comeses envers totes les parts en conflicte. S\u2019havien d\u2019admetre errors, per\u00f2 sense atribuir una culpa col\u00b7lectiva <\/cite> <\/p>\n

En primer lloc, elles duien a terme el que vaig acabar anomenant treball d\u2019identitat<\/em>. M\u00e9s que no pas negar o dissimular les difer\u00e8ncies hist\u00f2riques, culturals, religioses i pol\u00edtiques significatives que hi havia entre elles (entre cat\u00f2liques \/ republicanes i protestants \/ unionistes), les reconeixien i afirmaven, si b\u00e9 s\u2019esfor\u00e7aven a no \u201ctreure conclusions\u201d de \u201cnoms\u201d adjudicats, at\u00e8s que d\u2019aquests se n\u2019inferiria el sentit del jo de cada dona amb massa precipitaci\u00f3. En lloc d\u2019aix\u00f2, endarrerien posar el tema de la identitat en el \u201ccentre\u201d de les seves consideracions, de manera que continuaven obertes a escoltar, durant un per\u00edode de temps, l\u2019explicaci\u00f3 que l\u2019 \u201caltra\u201d donava sobre \u201cella mateixa\u201d, fos una dona o un grup. Aix\u00ed, parlar d\u2019una \u201cprotestant\u201d podria representar parlar d\u2019una dona practicant o, al contrari, d\u2019una dona laica de la comunitat protestant. Possiblement \u00e9s un nom al qual se sent \u201cassociada\u201d o que ha corroborat de manera activa culturalment o pol\u00edticament. <\/p>\n

En segon lloc, les dones tendien a transcendir la dicotomitzaci\u00f3 i la polaritzaci\u00f3 entre els grups d\u2019identitat conflictiva prim\u00e0ria per ressaltar un munt de diferenciacions. Aix\u00ed, una \u201ccat\u00f2lica\u201d no nom\u00e9s podia \u201cser\u201d una nacionalista sin\u00f3 que tamb\u00e9 podia ser \u201cdel sud\u201d d\u2019Irlanda, \u201cdel nord\u201d, o fins i tot de la Gran Bretanya. D\u2019altra banda, a Belfast hi viuen altres \u201cminories \u00e8tniques\u201d, com ara la dels immigrants xinesos i les comunitats africanes. Les dones van incloure aquests dos grups en la seva reflexi\u00f3 sobre la comunitat. <\/p>\n

En tercer lloc, les participants de Women\u2019s Support Network van fer un treball acurat a fi d\u2019establir quins valors tenien en com\u00fa, ja que van considerar que les difer\u00e8ncies nom\u00e9s es poden transcendir sobre aquesta base. Aquests valors podien ser la noviol\u00e8ncia, potser, o la igualtat. Sens dubte, un era la just\u00edcia: les dones de Network van veure que calia recon\u00e8ixer les injust\u00edcies comeses envers totes les parts en conflicte, per\u00f2 particularment les injust\u00edcies que en aquell moment feien dif\u00edcil la resoluci\u00f3 pac\u00edfica. S\u2019havien d\u2019admetre els errors, per\u00f2 sense atribuir una culpa col\u00b7lectiva: no fer sentir culpable pel \u201cnom\u201d. <\/p>\n

En quart lloc, de manera intel\u00b7ligent les dones van limitar l\u2019agenda de les seves aliances de treball a temes que en les seves circumst\u00e0ncies poguessin ser acordats en qualsevol moment. <\/p>\n

I, per acabar, vaig observar que havien desenvolupat processos de grup qualificats, maneres de relacionar-se, de parlar i d\u2019escriure, especialment quan hi havia en joc decisions i estrat\u00e8gies que facilitaven l\u2019expressi\u00f3 clara i confiada de les difer\u00e8ncies i alhora la negociaci\u00f3 acurada de les identitats i els valors. Cap d\u2019aquestes estrat\u00e8gies era f\u00e0cil d\u2019acomplir, i les dones de Women\u2019s Support Network no sempre van aconseguir la cohesi\u00f3 que les seves associades buscaven. Per\u00f2 les dones que hi participaven eren conscients i clares en relaci\u00f3 amb all\u00f2 que estaven mirant de fer, tamb\u00e9 quan no se\u2019n sortien. <\/p>\n

Valors, poder i els usos de la imaginaci\u00f3<\/b> <\/p>\n

Tant la pr\u00e0ctica com la teoria de la pol\u00edtica transversal, progressista per definici\u00f3 (\u00e9s a dir, no \u201cconservadora\u201d), estan fonamentades en una noci\u00f3 de canvi evolutiu. I potser, m\u00e9s que en altres formes de pol\u00edtica, el potencial de canvi hi \u00e9s ent\u00e8s no com a depenent d\u2019uns processos hist\u00f2rics generals sin\u00f3 m\u00e9s aviat com a part de la sensaci\u00f3 subjectiva d\u2019un mateix. Marie Mulholland \u00e9s una feminista, nacionalista, republicana, col\u00b7lega i amiga a qui vaig tenir el privilegi d\u2019observar \u201cfent\u201d pol\u00edtica transversal dins de Women\u2019s Support Network a Irlanda del Nord. Li vaig preguntar com es mantenia en una relaci\u00f3 de treball, no nom\u00e9s amb dones de diferent \u201cnom\u201d (protestant, cat\u00f2lica<\/em>), sin\u00f3 de noms caracteritzats per diferencials de poder (dominant, dominat<\/em>) i, per b\u00e9 que amb alguns valors compartits, que fomenten unes aspiracions pol\u00edtiques concretes profundament oposades. La seva resposta va ser que era possible, i nom\u00e9s possible, perqu\u00e8 ella i elles podien creure que en un temps futur, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un horitz\u00f3 percebut t\u00e8nuement, tant ella com elles hauran esdevingut diferents. Crec que el que volia dir \u00e9s que, superades les posicions actuals, possiblement tindran un punt de vista i una perspectiva subtilment diferents; possiblement hauran donat nous significats les unes a les altres; en unes i altres s\u2019haur\u00e0 configurat un sentit lleugerament nou de si mateixes. Per tant, la pol\u00edtica transversal \u00e9s una pol\u00edtica que es conjuga en futur perfet, \u201chaurem esdevingut\u201d, que s\u2019imagina un punt en el futur des d\u2019on tota persona haur\u00e0 mirat enrere i haur\u00e0 vist que el canvi ha tingut lloc. Per\u00f2 tamb\u00e9 cont\u00e9 un prudent condicional: si. Nosaltres \u201cpodr\u00edem haver esdevingut\u201d. <\/p>\n

La pol\u00edtica transversal ha d\u2019implicar un despla\u00e7ament, en el sentit de col\u00b7locar-se en el punt de vista de \u201cl\u2019altra\u201d <\/cite> <\/p>\n

La creen\u00e7a que tu i jo d\u2019aqu\u00ed deu anys serem diferents i que les nostres circumst\u00e0ncies permetran unes altres pr\u00e0ctiques, demana imaginaci\u00f3. Per tant, no podem fer pol\u00edtica transversal, ni tan sols els primers passos, sense llan\u00e7ar-nos-hi a cegues. La nostra pol\u00edtica no nom\u00e9s ha de permetre espai per fer-ho possible, sin\u00f3 generar activament vols de fantasia i somnis de possibilitats. Aix\u00ed doncs, el fet de passar a trav\u00e9s no solament \u00e9s lateral, tamb\u00e9 consisteix a travessar vers el futur (el teu i el d\u2019ella). <\/p>\n

Aquest reconeixement de la mobilitat de la imaginaci\u00f3 ajuda a superar una contradicci\u00f3 aparent en la pol\u00edtica transversal. Les activistes italianes, i les que han adoptat el seu llenguatge, parlen d\u2019\u201carrelar\u201d i \u201cdespla\u00e7ar-se\u201d. La pol\u00edtica transversal ha de comportar, en primer lloc, un arrelament en la subjectivitat d\u2019una mateixa. \u00c9s a dir, en el sentit de recon\u00e8ixer plenament i reflexivament, sentir-nos b\u00e9 amb la percepci\u00f3 que tenim de nosaltres mateixes i entendre la seva relaci\u00f3 amb els noms amb qu\u00e8 les altres ens criden. Alhora, aix\u00f2 ha d\u2019implicar un despla\u00e7ament, per veure-hi des de la perspectiva de \u201cl\u2019altra\u201d en el sentit, a parer meu, de posar-se en el jo encarnat de l\u2019altra, col\u00b7locant-se en el punt de vista de l\u2019altra (en la seva pell), escoltant amb atenci\u00f3 la seva explicaci\u00f3 d\u2019ella mateixa, veient amb els seus ulls. Si b\u00e9 \u00e9s evident que aix\u00f2 mai no ha estat una possibilitat \u201creal\u201d. Seria simplista pretendre \u201canar a viure com una d\u2019elles\u201d, perqu\u00e8 nosaltres no ho podem fer sense negar les nostres pr\u00f2pies identificacions. Les identitats, les pertinences, s\u00f3n m\u00e9s intractables i perilloses del que aix\u00f2 d\u00f3na a entendre. Les difer\u00e8ncies que tracta la pol\u00edtica transversal s\u00f3n difer\u00e8ncies per les quals matem, torturem i morim, als pol\u00edgons d\u2019habitatges brit\u00e0nics, als carrers d\u2019Irlanda, als pobles de B\u00f2snia i als camps de refugiats palestins. Per\u00f2 la imaginaci\u00f3 ens pot permetre viatjar: en l\u2019espai (entre punts de vista) i en el temps (entre moments en una traject\u00f2ria). <\/p>\n

La imaginaci\u00f3, aleshores, esdev\u00e9 en si mateixa una pr\u00e0ctica pol\u00edtica. En efecte, l\u2019imaginari pot ser el trumfo, el comod\u00ed de la baralla. Potser el potencial dels grups petits que creen i practiquen la seva pol\u00edtica transversal, com ara Women\u2019s Support Network (Belfast), Medica (B\u00f2snia) i Bat Shalom (Israel i Palestina), \u00e9s alliberar la imaginaci\u00f3 i provocar noves possibilitats per posar-les en joc m\u00e9s \u00e0mpliament. Potser elles poden canviar el sentit popular del que \u00e9s possible i al\u00e7ar la mirada dels pol\u00edtics m\u00e9s enll\u00e0 dels seus horitzons limitats, de manera que els mandats pol\u00edtics fallits siguin apartats i reescrits i s\u2019obrin noves vies vers la pau. <\/p>\n

1.\tEl llibre The Space Between Us: Negotiating Gender and National Identities in Conflict<\/em> va ser el meu informe sobre un projecte previ de recerca d\u2019acci\u00f3. Inclo\u00efa estudis de pr\u00e0ctiques comunicatives dins de cada organitzaci\u00f3 i teoritzava sobre com porten aquestes organitzacions les identitats conflictives i la \u201ccontextualitzaci\u00f3\u201d en l\u2019\u201cespai\u201d social en qu\u00e8 havien triat conscientment viure plegades (Cockburn 1998). <\/p>\n

2.\tLes actes van tenir com a resultat un n\u00famero tem\u00e0tic de la revista Soundings<\/em> (Cockburn i Hunter 1999). En un dels articles, \u201cWhat is \u2018transversal politics\u2019?\u201d, Nira Yuval-Davis explicava succintament aquest concepte (Yuval-Davis 1999). <\/p>\n

3.\tVaig continuar fent m\u00e9s recerca sobre el concepte pol\u00edtica transversal<\/em>. El 1999 i el 2000, amb unes col\u00b7legues bosnianes, vaig explorar les dificultats amb qu\u00e8 s\u2019havien trobat els projectes inter\u00e8tnics d\u2019un grup de dones de la B\u00f2snia i Hercegovina de postguerra, i la seva contribuci\u00f3 potencial a un moviment de dones emergent i a la recerca de la democr\u00e0cia en el nou estat (Cockburn 2001). M\u00e9s endavant vaig observar la pol\u00edtica transversal en acci\u00f3 en una iniciativa entre dues comunitats de dones a trav\u00e9s de la l\u00ednia divis\u00f2ria que separa la poblaci\u00f3 grecoxipriota de la turca a l\u2019illa de Xipre (Cockburn 2004). <\/p>\n

\t\tFotografia<\/b>\t\t \t\t: Cynthia Cockburn \t\t– Dones jueves i palestines del Projecte Bat Shalom, residents a Irlanda del Nord, cooperen per la igualtat de drets de les palestines a Israel i per la just\u00edcia i la creaci\u00f3 d\u2019un estat palest\u00ed als territoris ocupats –<\/em> <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6186,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6150","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nPol\u00edtica transversal: una pr\u00e0ctica de pau - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Pol\u00edtica transversal: una pr\u00e0ctica de pau - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"A mitjans de la d\u00e8cada de 1990, un grup d\u2019activistes feministes de Bolonya va comen\u00e7ar a viatjar a pa\u00efsos dividits per la guerra amb la intenci\u00f3 de donar suport a les dones que hi vivien. Aquest grup va anomenar el seu programa Women Visiting Difficult Places (Dones que visiten llocs dif\u00edcils) i va comen\u00e7ar a […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-3-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"12 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/\",\"name\":\"Pol\u00edtica transversal: una pr\u00e0ctica de pau - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-3.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:58:49+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-3.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-3.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Pol\u00edtica transversal: una pr\u00e0ctica de pau - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Pol\u00edtica transversal: una pr\u00e0ctica de pau - Revista Per la Pau","og_description":"A mitjans de la d\u00e8cada de 1990, un grup d\u2019activistes feministes de Bolonya va comen\u00e7ar a viatjar a pa\u00efsos dividits per la guerra amb la intenci\u00f3 de donar suport a les dones que hi vivien. Aquest grup va anomenar el seu programa Women Visiting Difficult Places (Dones que visiten llocs dif\u00edcils) i va comen\u00e7ar a […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-3-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"12 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/","name":"Pol\u00edtica transversal: una pr\u00e0ctica de pau - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-3.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:58:49+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/politica-transversal-una-practica-de-pau\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-3.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-3.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6150","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6186"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6150"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6150"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}