{"id":6211,"date":"2022-04-07T10:59:03","date_gmt":"2022-04-07T10:59:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:03","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:03","slug":"la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/","title":{"rendered":"La UE com a constructora de pau. Un balan\u00e7 agredol\u00e7"},"content":{"rendered":"\n<p>                <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\"> La Uni\u00f3 Europea<\/span> \u00e9s un actor pol\u00edtic molt particular. No \u00e9s un estat, per\u00f2 t\u00e9 algunes estructures que se li assemblen. I com a organitzaci\u00f3 internacional, n\u2019\u00e9s una de ben particular. Durant molt de temps considerat un actor civil, ha anat desenvolupant progressivament  pol\u00edtiques de seguretat i de defensa i disposa ja de grups de combat per al terreny. Sovint, a m\u00e9s, resulta dif\u00edcil per a la ciutadania distingir  all\u00f2 que fa com a pol\u00edtiques pr\u00f2pies, comunitaritzades i amb decisions per majoria -amb prevalen\u00e7a del dret comunitari sobre els drets nacionals-, el que fa amb pol\u00edtiques intergovernamentals i el que fan els seus 28 estats membres. <\/p>\n<p> La complexitat s\u2019agreuja per la pr\u00e0ctica comunicativa i la creixent dificultat d\u2019entendre el funcionament d\u2019una instituci\u00f3 realment complexa. Un primer exemple, els recursos  per a temes de pol\u00edtica exterior i de seguretat, civils es financen mitjan\u00e7ant un pressupost espec\u00edfic, mentre que les operacions militars es paguen majorit\u00e0riament pels participants mitjan\u00e7ant un complex sistema posat en marxa l\u2019any 2004. I, en segon lloc, en temes de seguretat i de defensa, cal tenir ben present que  22 dels 28 estats membres s\u00f3n alhora membres de ple dret de l\u2019OTAN. <\/p>\n<p> La UE \u00e9s un actor que promou pau, tot posant el seu propi exemple com a conducta a seguir, per\u00f2 alhora molts dels seus estats membres, com a conducta individual, estan entre els principals exportadors d\u2019armes del m\u00f3n. I tot i que la instituci\u00f3 t\u00e9 un sistema robust de control i restricci\u00f3 de les exportacions d\u2019armes a zones en conflicte o amb greus violacions de drets humans, aquest sovint no s\u2019aplica amb prou fermesa. Sense oblidar el sentiment de vergonya que sentim molts ciutadans europeus, i europeistes, en comprovar la incapacitat de la UE d\u2019actuar amb valors de solidaritat i respecte estricte dels deures de protecci\u00f3 en la crisi dels refugiats a la Mediterr\u00e0nia, una de les planes m\u00e9s tristes de la hist\u00f2ria recent de la Uni\u00f3. <\/p>\n<p> Aquesta dificultat i les contradiccions que se\u2019n deriven dels diversos rols i formes d\u2019actuar de la UE i dels seus estats membres resulten particularment rellevants en la q\u00fcesti\u00f3 del foment i construcci\u00f3 de la pau, tant al propi continent, com a l\u2019entorn immediat i al conjunt del planeta. I per aix\u00f2 hem volgut abordar el tema en aquest n\u00famero de la revista <em>Per la Pau<\/em>. Cal doncs, com mostren els diferents articles, situar primer les activitats de construcci\u00f3 de la pau en el context de l\u2019acci\u00f3 exterior, de seguretat i de defensa de la UE, abans d\u2019ocupar-se de la tasca estrictament considerada de construcci\u00f3 de pau. <\/p>\n<p> La  pol\u00edtica exterior i de seguretat  comuna forma part d\u2019un ventall m\u00e9s gran de pol\u00edtiques i estructures d\u2019acci\u00f3 exterior, que inclouen el comer\u00e7, el desenvolupament, les pol\u00edtiques d\u2019ampliaci\u00f3 i l\u2019ajut humanitari. La idea, te\u00f2rica, \u00e9s que tot plegat equipa la UE per ser un actor substantiu de pol\u00edtica exterior en el context global. Formalment, els principis que guien l\u2019actuaci\u00f3 de la UE en l\u2019esfera internacional s\u00f3n els mateixos que eren a la base de la seva creaci\u00f3 i que han acomboiat la seva evoluci\u00f3: democr\u00e0cia, estat de dret, universalitat i indivisibilitat dels drets humans, respecte per la dignitat humana, igualtat i solidaritat i, naturalment, respecte pels principis del dret internacional i de la Carta de les Nacions Unides. <\/p>\n<p>                <cite class=\"cita-center\">                                                            Molts ciutadans europeus sentim vergonya en comprovar la incapacitat de la UE d\u2019actuar amb valors de solidaritat i respecte en la crisi dels refugiats a la Mediterr\u00e0nia                <\/cite>                <\/p>\n<p> Justament aix\u00f2 \u00e9s el que recull l\u2019article 21 del Tractat de Lisboa, que ha significat, des del 2009, canvis importants en la visi\u00f3 exterior: 1) un Alt\/a Representant de la pol\u00edtica exterior i de seguretat, que \u00e9s alhora Vicepresident de la Comissi\u00f3 Europea; 2) la creaci\u00f3 i desplegament d\u2019un  Servei d\u2019Acci\u00f3 Exterior Europeu, un cos diplom\u00e0tic europeu que d\u00f3na suport a l\u2019Alt Representant. Concretament, per al 2014 es dotaren 304,66 milions d\u2019euros de pressupost per a la totalitat de la pol\u00edtica<a href=\"editorial\/editorial\/#ref\"><sup>1<\/sup><\/a>. Quant a les eines de pol\u00edtica exterior i de seguretat, orientades a promoure la pau i la seguretat internacionals, s\u00f3n diverses i heterog\u00e8nies. Algunes s\u00f3n tradicionals i amb hist\u00f2ria, com les diplom\u00e0tiques (representants especials) i de prevenci\u00f3 de conflictes violents. D\u2019altres, m\u00e9s innovadores, inclouen missions civils i militars, aix\u00ed com una missi\u00f3 mixta o h\u00edbrida. Es tracta de missions orientades a assolir objectius pol\u00edtics, b\u00e9 al seu entorn immediat (pol\u00edtica de ve\u00efnatge) b\u00e9 a zones m\u00e9s allunyades. Un paper cabdal el juguen les 139 delegacions de la UE a l\u2019estranger, amb 5.400 persones, o els recursos destinats a ajut humanitari o a ajut oficial al desenvolupament per la Uni\u00f3 i els estats membres conjuntament, m\u00e9s de 11 mil milions d\u2019euros anuals. <\/p>\n<p> Destaquen hist\u00f2ricament, missions i actuacions a Kosovo i als Balcans occidentals o, recentment, tot el relatiu a la no proliferaci\u00f3 a Iran. Pel que fa al cas concret de la tasca de construcci\u00f3 de pau, els articles i la bibliografia recent mostren clarament un cam\u00ed que recull el t\u00edtol del present editorial: un balan\u00e7 agredol\u00e7, un perfil que es desdibuixa i una clara necessitat de millorar, qualitativament i quantitativa, i amb celeritat. <\/p>\n<p> En primer lloc, hi ha moltes incoher\u00e8ncies entre el qu\u00e8 es diu i el qu\u00e8 realment es fa.  En segon lloc, el perfil de la tasca de construcci\u00f3 de pau de la UE s\u2019ha anat desdibuixant des de 1995, quan Pinheiro, aleshores comissari per al desenvolupament, establ\u00ed els principis de l\u2019enfocament de la Comissi\u00f3 en la tasca de construir la pau: a) apropiaci\u00f3, posant als governs i comunitats locals al centre de la tasca, amb la responsabilitat prim\u00e0ria de la decisi\u00f3 i execuci\u00f3; b) enfocament a llarg termini, orientat a resoldre les causes estructurals dels conflictes; c) enfocament coherent, que havia d\u2019aplicar-se en tots els estadis del cicle dels conflictes; d) focalitzaci\u00f3 i \u00e8mfasi posat en millorar les capacitats d\u2019an\u00e0lisi, presa de decisions i cultura de prevenci\u00f3; i e) coordinaci\u00f3 eficient. Es tractava certament, d\u2019un enunciat de manual de bones pr\u00e0ctiques, per\u00f2 poc congruent amb la pr\u00e0ctica real i amb canvis com els que ara senyalar\u00e9. Primer, el creixent \u00e8mfasi, des de 1999, en la gesti\u00f3 de crisis, arran de decisions al Consell Europeu de Col\u00f2nia que han estat interpretades de manera que ha primat la inversi\u00f3 en capacitats militars pr\u00f2pies de gesti\u00f3 de les crisis contra el suport a la millora de les capacitats dels socis locals en construcci\u00f3 de pau de base. En segon lloc, perqu\u00e8 la coordinaci\u00f3 ha anat empitjorant, amb zones grises en les activitats de construcci\u00f3 de pau situades a diferents pilars de la UE. <\/p>\n<p>                <cite class=\"cita-left\">                                        La UE ha de recuperar amb urg\u00e8ncia la centralitat, la coher\u00e8ncia i el perfil propi i focalitzat de les tasques de construcci\u00f3 de la pau                <\/cite>                <\/p>\n<p> Per dir-ho ras i curt, han crescut les incoher\u00e8ncies entre els objectius de la pol\u00edtica exterior i de seguretat comuna i la pol\u00edtica de seguretat i de defensa, que formen part del pilar intergovernamental de la Uni\u00f3, i els objectius de les pol\u00edtiques de comer\u00e7 i de desenvolupament, sota el pilar comunitari a c\u00e0rrec de la Comissi\u00f3, bandejant ara i aqu\u00ed els problemes derivats de les tasques i objectius espec\u00edfics dels estats membres. I, addicionalment, ha perdut for\u00e7a i inter\u00e8s tot el relatiu a les tasques de prevenci\u00f3 de conflictes violents i de construcci\u00f3 de pau. En  tercer lloc, aquestes incoher\u00e8ncies han tingut impacte en les actuacions en terreny: a Maced\u00f2nia, hem pogut contemplar, per exemple, compet\u00e8ncia entre organismes dependents de la Comissi\u00f3 Europea i altres del Consell Europeu pel control de la missi\u00f3 policial Proxima. El resultat \u00e9s que la UE -que hauria pogut tenir un paper cabdal i exemplar en la posada en marxa de les tasques de la Comissi\u00f3 de Consolidaci\u00f3 de la Pau de Nacions Unides a partir de la seva creaci\u00f3 l\u2019any 2005- ha perdut pes espec\u00edfic i ha perm\u00e8s que es desdibuixi el perfil propi de les pol\u00edtiques de construcci\u00f3 de la pau. El tema \u00e9s greu at\u00e8s que la import\u00e0ncia que els membres de la UE tenen al sistema internacional. <\/p>\n<p> D\u2019aqu\u00ed la urg\u00e8ncia de recuperar la centralitat, la coher\u00e8ncia i el perfil propi i focalitzat de les tasques de construcci\u00f3 de la pau tal i com l\u2019any 1992, tot recollint una proposta de Galtung dels anys setanta, propos\u00e0 Boutros Boutros-Ghali en el seu <em>Programa de Pau<\/em>. La UE ha de triar, i r\u00e0pidament, acceptant que ser\u00e0 dif\u00edcil retornar als programes maximalistes propis de l\u2019\u00e8poca dels Balcans: no sembla que els exemples recents a l\u2019\u00c0frica o l\u2019\u00e8mfasi en les capacitats de gesti\u00f3 de crisi militars -hereves del model  de \u201cfortalesa europea\u201d-, siguin el millor cam\u00ed. Hi ha possibilitats, i necessitat, de cercar models, camins i pol\u00edtiques interm\u00e8dies, realment de construcci\u00f3 de pau. Si no ho fem, en uns anys les nostres pol\u00edtiques de construcci\u00f3 de pau necessitaran ser interpretades com un exemple de la neollengua que Orwell invent\u00e0 per al seu <em>1984<\/em>. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference last-reference\"> 1.\tTot distingint entre diners per a missions, per a representants especials, per a suport a no proliferaci\u00f3 i desarmament i, finalment, per a mesures preparat\u00f2ries i de seguiment. <\/p>\n<p class=\"foto\"> <a href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/dgeezer\/16789346645\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">\tFotografia\t<\/a>\t: diamond geezer \/\t<a href=\"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-nc-nd\/2.0\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">\tCC\t<\/a>\t\/ Desaturada.<\/p>\n<p>\t\t<em>&#8211; Parlament Europeu &#8211;<\/em>\t <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6246,"menu_order":0,"template":"","categories":[4],"class_list":["post-6211","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-introduccio"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>La UE com a constructora de pau. Un balan\u00e7 agredol\u00e7 - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La UE com a constructora de pau. Un balan\u00e7 agredol\u00e7 - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La Uni\u00f3 Europea \u00e9s un actor pol\u00edtic molt particular. No \u00e9s un estat, per\u00f2 t\u00e9 algunes estructures que se li assemblen. I com a organitzaci\u00f3 internacional, n\u2019\u00e9s una de ben particular. Durant molt de temps considerat un actor civil, ha anat desenvolupant progressivament pol\u00edtiques de seguretat i de defensa i disposa ja de grups de [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-4.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1152\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/\",\"name\":\"La UE com a constructora de pau. Un balan\u00e7 agredol\u00e7 - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-4.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:03+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-4.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-4.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La UE com a constructora de pau. Un balan\u00e7 agredol\u00e7 - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La UE com a constructora de pau. Un balan\u00e7 agredol\u00e7 - Revista Per la Pau","og_description":"La Uni\u00f3 Europea \u00e9s un actor pol\u00edtic molt particular. No \u00e9s un estat, per\u00f2 t\u00e9 algunes estructures que se li assemblen. I com a organitzaci\u00f3 internacional, n\u2019\u00e9s una de ben particular. Durant molt de temps considerat un actor civil, ha anat desenvolupant progressivament pol\u00edtiques de seguretat i de defensa i disposa ja de grups de [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":1152,"height":1600,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-4.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/","name":"La UE com a constructora de pau. Un balan\u00e7 agredol\u00e7 - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-4.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:03+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/la-ue-com-a-constructora-de-pau-un-balanc-agredolc\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-4.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-4.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6211","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6246"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6211"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6211"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}