{"id":6213,"date":"2022-04-07T10:59:03","date_gmt":"2022-04-07T10:59:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:03","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:03","slug":"entre-ambicions-i-realitat","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/","title":{"rendered":"Entre ambicions i realitat"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Amb l\u2019actual crisi<\/span> a Ucra\u00efna com a tel\u00f3 de fons, el president de la Comissi\u00f3 Europea, Jean-Claude Juncker, ha defensat un Ex\u00e8rcit Europeu. Un ex\u00e8rcit permetria a la UE reaccionar de \u201cmanera cre\u00efble\u201d a les amenaces de pau en Estats Membres o en pa\u00efsos ve\u00efns, explicava. Sens dubte, essent un dels pol\u00edtics amb m\u00e9s experi\u00e8ncia a l\u2019escena europea, Juncker sap molt b\u00e9 que per un gran ventall de raons \u00e9s poc probable que es realitzi a curt termini un projecte tant ambici\u00f3s com \u00e9s un Ex\u00e8rcit Europeu. <\/p>\n

Tanmateix, l\u2019intent de Juncker revela una vegada m\u00e9s un freq\u00fcent i visible desequilibri al debat p\u00fablic i pol\u00edtic quan es tracta d\u2019avaluar de quina manera i amb quins mitjans la UE hauria de contribuir a la pau. El problema \u00e9s, un cop m\u00e9s, que se centra l\u2019atenci\u00f3 en la vessant militar. Se\u2019ns ha volgut transmetre la impressi\u00f3 que calen mitjans militars molt poderosos per mantenir la pau; tanmateix l\u2019experi\u00e8ncia amb els conflictes perllongats en Estats febles o fallits ens mostren una altra hist\u00f2ria. Per dir-ho simplement i directa, utilitzar exclusivament mitjans militars no \u00e9s suficient per transformar aquest tipus de conflictes en una pau duradora. En el millor dels casos, i reconeixent tots els greus problemes que es produeixen en el marc legislatiu internacional (que no poden ser debatuts aqu\u00ed), els mitjans militars permeten nom\u00e9s aturar la viol\u00e8ncia i el vessament de sang. Per\u00f2 la tasca de transformar un conflicte i de consolidar la pau comen\u00e7a de fet quan les armes callen. Ent\u00e8s en un senti ampli, la construcci\u00f3 de pau significa per tant la posada en pr\u00e0ctica i el desplegament d\u2019un ampli ventall d\u2019accions civils i militars i l\u2019activaci\u00f3 de diversos mitjans civils per solidificar la pau i evitar reincidir en un conflicte violent. Aplicant espec\u00edficament els seus instruments civils per a la construcci\u00f3 de la pau, la UE es veu ja capa\u00e7 d\u2019influenciar les causes d\u2019arrel m\u00e9s profunda d\u2019un conflicte (ja siguin els instruments adre\u00e7ats a la dimensi\u00f3 pol\u00edtica, social o econ\u00f2mica d\u2019un conflicte). <\/p>\n

Frac\u00e0s en produir una pau duradora<\/b> <\/p>\n

La construcci\u00f3 de la pau per mitjans civils s\u2019ha convertit en un element central de la concepci\u00f3 i la descripci\u00f3 que la UE fa de s\u00ed mateixa com a actor de pol\u00edtica exterior. La UE reivindica que, amb el dispositiu civil de la Pol\u00edtica de Seguretat i de Defensa Comuna (PSDC) fundada al 1999, s\u2019ha desenvolupat un instrument adequat per a aquest tipus d\u2019activitat. Hom podria considerar que el desenvolupament gradual de les capacitats operacionals civils com un element espec\u00edfic de la PSDC \u201c\u00e9s en efecte propi de la UE i no t\u00e9 cap equivalent en altres organitzacions\u201d1<\/sup><\/a>. <\/p>\n

La UE no ha aconseguit contribuir a una pau duradora en la majoria de pa\u00efsos en crisi. L\u2019Afganistan n\u2019\u00e9s l\u2019exemple m\u00e9s evident <\/cite> <\/p>\n

En tot cas, en termes operatius, la construcci\u00f3 de pau civil de la UE sota la PSDC comporta enviar missions amb experts que operen en una regi\u00f3 en crisi amb l\u2019objectiu de dur a terme un ampli espectre d\u2019activitats, incloent entre d\u2019altres l\u2019organitzaci\u00f3 de forces policials funcionals, la reforma del sector de seguretat i la construcci\u00f3 d\u2019estructures constitucionals. En total, la UE ha posat en marxa 22 missions civils d\u2019aquestes caracter\u00edstiques en diversos pa\u00efsos al llarg dels \u00faltims setze anys. De totes elles, la Missi\u00f3 Policial a l\u2019Afganistan (EUPOL Afganistan) i la Missi\u00f3 per l\u2019Estat de Dret a Kosovo (EULEX Kosovo) han estat probablement les que han atret m\u00e9s l\u2019atenci\u00f3 p\u00fablica. <\/p>\n

Tanmateix, la contribuci\u00f3 de la UE a la pau duradora en regions en crisi, a la pau i seguretat, \u00e9s q\u00fcestionada. En efecte, l\u2019historial de construcci\u00f3 de pau de la UE \u00e9s (per expressar-ho cautelosament) contradictori, ja que la UE no ha aconseguit contribuir a una pau duradora en la majoria de pa\u00efsos; L\u2019Afganistan n\u2019\u00e9s l\u2019exemple m\u00e9s evident. <\/p>\n

Recursos insuficients i poca preparaci\u00f3<\/b> <\/p>\n

Per entendre la ra\u00f3 per la qual la UE no se\u2019n surt amb la construcci\u00f3 de pau, cal en primer lloc recordar que la PSDC \u00e9s, fins a dia d\u2019avui i malgrat totes les reformes, un espai pol\u00edtic intergovernamental. Els Estats Membres de la UE encara no estan disposats a abandonar la seva sobirania en el camp de la seguretat i la defensa (continuen sent els actors clau en un camp pol\u00edtic altament sensible). A m\u00e9s, encara hi ha grans difer\u00e8ncies en les seves cultures estrat\u00e8giques, fet que provoca greus conseq\u00fc\u00e8ncies tamb\u00e9 en la construcci\u00f3 de la pau per mitjans civils de la UE. En poques paraules, no \u00e9s igual d\u2019important per a tots els membres de la UE: \u201cla majoria dels Estats no rebutgen expl\u00edcitament la PSDC civil, per\u00f2 li acorden una baixa prioritat\u201d2<\/sup><\/a>. Aix\u00ed, aquest desinter\u00e8s ha condu\u00eft repetidament cap a una situaci\u00f3 en qu\u00e8 el problema no ha estat rebre la missi\u00f3 per a l\u2019operaci\u00f3. El problema ha estat m\u00e9s aviat rebre, per a una operaci\u00f3 ja acordada, una implementaci\u00f3 insuficient, en termes d\u2019una disponibilitat pol\u00edtica i material per part dels Estats Membres de la UE massa limitada per contribuir en aquestes missions de manera apropiada: \u201ccom a conseq\u00fc\u00e8ncia, les missions s\u00f3n normalment massa petites, estan mal preparades i mal equipades. A m\u00e9s, disposen de poc suport pol\u00edtic i per tant nom\u00e9s tenen un impacte limitat en la resoluci\u00f3 de conflictes sobre el terreny\u201d3<\/sup><\/a>. A part d\u2019aix\u00f2, els membres de la UE que han participat en la implementaci\u00f3 d\u2019aquestes missions han tingut en repetides ocasions \u201cdificultats per satisfer la demanda de personal, per assegurar una resposta r\u00e0pida i per aportar personal preparat per enfrontar-se a les complexes tasques de les missions\u201d4<\/sup><\/a>. Nom\u00e9s citar\u00e9 dos exemples: ni la EUPOL Afganistan ni la EULEX Kosovo van assolir els nivells de personal assignats. <\/p>\n

La UE necessita cooperaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 civil-militar efectiva. Les seves missions estan mal preparades i tenen poc suport pol\u00edtic <\/cite> <\/p>\n

La necessitat d\u2019un enfocament global<\/b> <\/p>\n

Per entendre la ra\u00f3 per la qual la UE t\u00e9 problemes amb la construcci\u00f3 de pau, cal a m\u00e9s considerar les caracter\u00edstiques del disseny o escenari institucional de la UE, ja que no \u00e9s un actor ferm ni monol\u00edtic5<\/sup><\/a>. Per comen\u00e7ar, a m\u00e9s de les operacions civils mencionades anteriorment, existeixen tamb\u00e9 operacions militars sota el paraig\u00fces de la PSDC. Amb el desplegament d\u2019aquestes operacions, la UE reivindica ret\u00f2ricament la fi de la viol\u00e8ncia en una regi\u00f3 en crisi per crear espai i temps per a la construcci\u00f3 de la pau civil. Tanmateix, el temps i l\u2019espai (si s\u2019aconsegueixen) han d\u2019utilitzar-se. En definitiva, la UE necessita una cooperaci\u00f3 i una coordinaci\u00f3 civil-militar efectiva com a condicions essencials per a la construcci\u00f3 de la pau. En el passat, la UE va fracassar sovint en la implementaci\u00f3 coherent d\u2019operacions militars i civils desplegades simult\u00e0niament en el mateix escenari. Massa sovint una interacci\u00f3 coherent es veia obstaculitzada per les rivalitats i disputes sobre q\u00fcestions de compet\u00e8ncia, aix\u00ed com les dificultats de coordinaci\u00f3 entre les diferents operacions. Per exemple, als seus or\u00edgens, la Missi\u00f3 de Policia de la Uni\u00f3 Europea (EUPOL BiH) i la For\u00e7a Althea de la Uni\u00f3 Europea (EUFOR Althea) a B\u00f2snia i Hercegovina van renyir a l\u2019hora de determinar qui havia de tenir la compet\u00e8ncia de la lluita contra el crim organitzat. Tanmateix, les operacions militars i civils sota la PSDC intergovernamental es presenten majorit\u00e0riament com a missions d\u2019estabilitzaci\u00f3 a curt termini. <\/p>\n

En canvi, les pol\u00edtiques i els programes, per exemple la pol\u00edtica de desenvolupament de la UE o el seu programa d\u2019ajuda humanit\u00e0ria, estan sota el control de la Comissi\u00f3 Europea i es presenten majorit\u00e0riament com a estabilitzaci\u00f3 a llarg termini; \u00e9s a dir, per a una pau duradora i a llarg termini. Aix\u00f2 no obstant, la interacci\u00f3 entre les missions d\u2019estabilitzaci\u00f3 a curt i a llarg termini tamb\u00e9 ha estat marcada per contradiccions i disputes. En termes generals, el problema es podria descriure de la seg\u00fcent manera: \u201ctothom vol ser coordinador, ning\u00fa no vol ser coordinat\u201d6<\/sup><\/a>. L\u2019entrada en vigor del Tractat de Lisboa, amb la fundaci\u00f3 del Servei Europeu d\u2019Acci\u00f3 Exterior (EEAS) com la pedra angular de la nova arquitectura institucional de la UE en la seva Pol\u00edtica Exterior i de Seguretat, no ha modificat la imatge a la pr\u00e0ctica, ja que la implantaci\u00f3 de la EEAS no ha aconseguit remeiar completament la fragmentaci\u00f3 institucional de la UE com a consolidador de pau. Una vegada i una altra, encara presenciem conflictes causats per dificultats de jurisdicci\u00f3 i coordinaci\u00f3 entre l\u2019EEAS i la Comissi\u00f3 Europea sobre q\u00fcestions relacionades amb la gesti\u00f3 de crisis civils i la construcci\u00f3 de la pau. Aix\u00f2 implica tant l\u2019ajuda humanit\u00e0ria com en casos de desastres naturals, per\u00f2 tamb\u00e9 q\u00fcestions de finan\u00e7ament de projectes en una regi\u00f3 en crisi o organitzaci\u00f3 de protocols. A m\u00e9s, la pr\u00f2pia EEAS no ha treballat sense entrebancs. Les crisis m\u00e9s recents a L\u00edbia, Mali i S\u00edria, aix\u00ed com la pol\u00edtica de la UE a l\u2019hora d\u2019encarar aquestes crisis, s\u00f3n simptom\u00e0tiques d\u2019aquestes condicions: la UE encara est\u00e0 poc preparada per funcionar com un actor efectiu civil-militar. <\/p>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, la UE encara ha d\u2019afrontar al repte d\u2019afermar instruments que treballin a curt i llarg termini per una construcci\u00f3 de la pau global. A fi de contrarestar aquest d\u00e8ficit, la UE ha presentat mentrestant dues estrat\u00e8gies per a regions en crisi: l\u2019Estrat\u00e8gia per a la Seguretat i el Desenvolupament a la zona del Sahel i el Marc Estrat\u00e8gic de la UE per al Corn d\u2019\u00c0frica. Tanmateix, ni un ni l\u2019altre no s\u00f3n exemples de construcci\u00f3 de pau efectiva per part de la UE. <\/p>\n

Entre ambicions i realitat<\/b> <\/p>\n

Sens dubte, no nom\u00e9s s\u2019han de demanar explicacions a la UE per l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una pau duradora en moltes de les regions en crisi. La UE nom\u00e9s \u00e9s un actor m\u00e9s entre una gran diversitat d\u2019actors internacionals governamentals i no-governamentals, que tamb\u00e9 estan implicats en activitats de construcci\u00f3 de la pau. Lluny d\u2019aix\u00f2, la responsabilitat central per assolir la pau rau naturalment en les parts mateixes del conflicte. Per al futur de la UE com a consolidador de pau, una conseq\u00fc\u00e8ncia hauria de ser, per tant, m\u00e9s que mai, promoure \u201cla propietat local\u201d de la resoluci\u00f3 del conflicte: la UE hauria de prestar m\u00e9s atenci\u00f3 a enfortir, acollir i donar suport a actors locals amb un inter\u00e8s actiu en consolidar la pau. Les pol\u00edtiques de la UE a Sudan del Sud i a la zona del Sahel ja s\u2019estan dirigint en aquest sentit. Tanmateix, malgrat les bones intencions que pot tenir i els aven\u00e7os que ha pogut fer actualment encara hi ha una gran dist\u00e0ncia entre les ambicions ret\u00f2riques de la UE com a consolidador de pau i la realitat pol\u00edtica a les regions en crisi en qu\u00e8 ha intervingut i continua intervenint. En lloc de rec\u00f3rrer constantment a les estrat\u00e8gies militars (com passa amb el debat recorrent sobre l\u2019Ex\u00e8rcit Europeu), l\u2019actual repte de la UE, que s\u2019ha proposat a s\u00ed mateixa promoure la pau una vegada i una altra, i que es pot autodefinir com un projecte intern europeu de construcci\u00f3 de pau, \u00e9s encara una posada en pr\u00e0ctica i un desplegament coherents dels seus diferents instruments per a la construcci\u00f3 de la pau. <\/p>\n

1.\tAgnieszka Nowak, \u201cCivilian crisis management within ESDP\u201c, in Civilian crisis management: the EU way<\/em>, ed. per Agnieszka Nowak (Par\u00eds: Institute for Security Studies, 2006, Chaillot Paper no 90), 17. <\/p>\n

2.\tClaudia Majo i Martina Bail, \u201cWaiting for Soft Power: Why the EU Struggles with Civilian Crisis Management\u201c, in: Preventing Conflict, Managing Crisis. European and American Perspectives<\/em>, ed. Eva Gross et al. (Washington, DC: Center for Transatlantic Relations, 2011), 21. <\/p>\n

3.\tClaudia Majo i Martina Bail, \u201cWaiting for Soft Power: Why the EU Struggles with Civilian Crisis Management\u201c, in: Preventing Conflict, Managing Crisis. European and American Perspectives<\/em>, ed. Eva Gross et al. (Washington, DC: Center for Transatlantic Relations, 2011), 21. <\/p>\n

4.\tClaudia Majo i Martina Bail, \u201cWaiting for Soft Power: Why the EU Struggles with Civilian Crisis Management\u201c, in: Preventing Conflict, Managing Crisis. European and American Perspectives<\/em>, ed. Eva Gross et al. (Washington, DC: Center for Transatlantic Relations, 2011), 21. <\/p>\n

5.\tSobre el que es tractar\u00e0 a continuaci\u00f3, veure tamb\u00e9 Simon Duke and Aur\u00e9lie Courtier, \u201cEU Peacebuilding: Concepts, Players and Instruments\u201c, in: The European Union and Peacebuilding<\/em>, ed. Steve Blockmans et al. (La Haia: T\u00b7M\u00b7C Asser Press, 2010), 15-53. <\/p>\n

6.\tHans-Georg Ehrhart, \u201cThe EU as a civil-military crisis manager. Coping with internal security governance\u201d, International Journal 61 (2006): 441. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: European External Action Service \/\t\tCC\t<\/a>\t\/ Desaturada.<\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6252,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6213","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nEntre ambicions i realitat - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entre ambicions i realitat - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Amb l\u2019actual crisi a Ucra\u00efna com a tel\u00f3 de fons, el president de la Comissi\u00f3 Europea, Jean-Claude Juncker, ha defensat un Ex\u00e8rcit Europeu. Un ex\u00e8rcit permetria a la UE reaccionar de \u201cmanera cre\u00efble\u201d a les amenaces de pau en Estats Membres o en pa\u00efsos ve\u00efns, explicava. Sens dubte, essent un dels pol\u00edtics amb m\u00e9s experi\u00e8ncia […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-4-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/\",\"name\":\"Entre ambicions i realitat - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-4.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:03+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-4.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-4.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entre ambicions i realitat - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Entre ambicions i realitat - Revista Per la Pau","og_description":"Amb l\u2019actual crisi a Ucra\u00efna com a tel\u00f3 de fons, el president de la Comissi\u00f3 Europea, Jean-Claude Juncker, ha defensat un Ex\u00e8rcit Europeu. Un ex\u00e8rcit permetria a la UE reaccionar de \u201cmanera cre\u00efble\u201d a les amenaces de pau en Estats Membres o en pa\u00efsos ve\u00efns, explicava. Sens dubte, essent un dels pol\u00edtics amb m\u00e9s experi\u00e8ncia […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-4-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"11 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/","name":"Entre ambicions i realitat - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-4.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:03+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entre-ambicions-i-realitat\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-4.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-4.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6213","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6252"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6213"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6213"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}