{"id":6214,"date":"2022-04-07T10:59:03","date_gmt":"2022-04-07T10:59:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:03","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:03","slug":"la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/","title":{"rendered":"La UE, ni nan pol\u00edtic ni cuc militar"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> El 1991<\/span>, l\u2019aleshores ministre d\u2019Afers Estrangers belga Mark Eyskens va definir Europa com \u201cun gegant econ\u00f2mic, un nan pol\u00edtic i un cuc militar”. Aquesta c\u00e8lebre afirmaci\u00f3 \u00e9s citada sovint per acad\u00e8mics i pol\u00edtics, per\u00f2 continua sent veritat? Una r\u00e0pida mirada a les not\u00edcies d\u2019actualitat ens indica que les economies europees estan estancades i que la Uni\u00f3 Europea \u00e9s lluny de ser un actor pol\u00edtic i militar coherent. En aquesta situaci\u00f3 generalitzada de falta d\u2019entusiasme pel projecte europeu resulta dif\u00edcil no caure en el pessimisme. Per\u00f2 hem de ser justos: malgrat que en moltes \u00e0rees la Uni\u00f3 no est\u00e0 a l\u2019altura de les seves possibilitats, els europeus han recorregut un llarg cam\u00ed des de 1991. <\/p>\n

En el breu per\u00edode d\u2019una mica m\u00e9s de 30 anys, hem assistit a la creaci\u00f3 de la UE, que cada vegada s\u2019assembla m\u00e9s a un Estat federal. T\u00e9 una estructura institucional complexa i multidimensional, amb compet\u00e8ncies pol\u00edtiques de gran abast en algunes de les \u00e0rees m\u00e9s sensibles de la pol\u00edtica nacional, com la pol\u00edtica interior, la pol\u00edtica comercial i la pol\u00edtica monet\u00e0ria, aix\u00ed com la pol\u00edtica exterior i de defensa, encara que aquestes \u00faltimes continuen sent intergovernamentals. El final de la Guerra Freda i l\u2019ordre mundial bipolar de principis dels 90 es van transformar r\u00e0pidament en euf\u00f2ria per una nova era de pau i democratitzaci\u00f3. La UE – avui dia encara el projecte de pau m\u00e9s exit\u00f3s del m\u00f3n- es va beneficiar d\u2019aquesta atmosfera. En efecte, els fonaments de la seva Pol\u00edtica Exterior i de Seguretat Comuna (PESC), de la seva Pol\u00edtica Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD) i de les seves pol\u00edtiques de just\u00edcia i interior van ser creats els anys 90. <\/p>\n

Aquella d\u00e8cada es va veure tamb\u00e9 l\u2019inici del proc\u00e9s d\u2019ampliaci\u00f3 m\u00e9s ambici\u00f3s de la UE, que conclouria el 2014 amb l\u2019adhesi\u00f3 d\u2019onze Estats postcomunistes, tots ells convertits en democr\u00e0cies liberals i economies de mercat m\u00e9s o menys efectives, aix\u00ed com de Xipre i Malta. Inspirant-se en el seu \u00e8xit a l\u2019exercici del “poder normatiu”, la UE va posar en marxa, el 2004, la Pol\u00edtica Europea de Ve\u00efnatge (PEV), per tal d\u2019estendre l\u2019\u00e0rea d\u2019estabilitat, democr\u00e0cia i prosperitat als ve\u00efns de l\u2019est i del sud. La PEV es va concebre com una esp\u00e8cie de pol\u00edtica d\u2019ampliaci\u00f3 lleugera, amb una agenda de reformes i unes condicions semblants, per\u00f2 sense el caramel de l\u2019adhesi\u00f3, creient que unes relacions m\u00e9s estretes amb la UE constituirien un incentiu suficient perqu\u00e8 els pa\u00efsos ve\u00efns duguessin a terme costoses reformes econ\u00f2miques i administratives. El 2003 es va aprovar l\u2019Estrat\u00e8gia Europea de Seguretat (EES), que identificava els potencials desafiaments relatius a la seguretat: terrorisme, proliferaci\u00f3 d\u2019armes de destrucci\u00f3 massiva, conflictes regionals, estats fallits, crim organitzat i, des de la reforma de 2008, ciberseguretat. El Tractat de Lisboa de 2009 va suposar l\u2019elevaci\u00f3 de categoria de la naturalesa pol\u00edtica de la UE, refor\u00e7ant la Pol\u00edtica Europea de Defensa i la Pol\u00edtica Exterior i de Seguretat Comuna, principalment amb la creaci\u00f3 del c\u00e0rrec d\u2019alt representant de la Uni\u00f3\/Vicepresident de la Comissi\u00f3 per donar a la UE “una veu” en pol\u00edtica exterior i el Servei Europeu d\u2019Acci\u00f3 Exterior (SEAE), el corresponent instrument diplom\u00e0tic europeu. Aix\u00ed, la UE s\u2019ha convertit en un actor de seguretat que es desenvolupa i que ja manipula una complexa caixa d\u2019eines. Les pol\u00edtiques exterior i de seguretat europees compten amb un ampli suport entre la ciutadania: una gran majoria d\u2019europeus \u00e9s favorable que la UE exerceixi un “fort lideratge en els assumptes mundials”1<\/sup><\/a>. <\/p>\n

La resposta de la UE a les crisis internacionals demostra que est\u00e0 lluny de ser un actor exterior coordinat i madur, per\u00f2 poc a poc ha comen\u00e7at a mostrar una coher\u00e8ncia sorprenent <\/cite> <\/p>\n

Malgrat tot, el desenvolupament din\u00e0mic de la identitat pol\u00edtica i de seguretat de la UE pr\u00e0cticament s\u2019ha paralitzat des de l\u2019inici de la crisi econ\u00f2mica i financera global, que va comen\u00e7ar als Estats Units per\u00f2 ha colpejat la Uni\u00f3 amb especial duresa. La crisi ha accelerat les grans tend\u00e8ncies internacionals, incloent la creixent interdepend\u00e8ncia entre pa\u00efsos, l\u2019aparici\u00f3 de nous actors i la subseg\u00fcent erosi\u00f3 del poder dels EUA i particularment de la UE. La influ\u00e8ncia de la UE en el m\u00f3n dep\u00e8n, en gran manera, del seu “poder tou” o “poder d\u2019atracci\u00f3” i la capacitat per exercir aquesta influ\u00e8ncia s\u2019ha vist menystinguda quan el m\u00f3n ha assistit a la seva lluita contra la inestabilitat fiscal i els problemes econ\u00f2mics. L\u2019escassetat de fons p\u00fablics ha comportat tamb\u00e9 que hi hagu\u00e9s menys diners per a les pol\u00edtiques d\u2019exterior i de defensa, la qual cosa ha debilitat la capacitat de la UE d\u2019influir en el que est\u00e0 passant al m\u00f3n. Els problemes econ\u00f2mics europeus han coincidit amb una major agitaci\u00f3 i inestabilitat a nivell mundial i tamb\u00e9 a prop de les seves pr\u00f2pies fronteres. Primer, al sud, amb l\u2019onada de protestes populars de la Primavera \u00c0rab i, posteriorment, a l\u2019est, on les velles friccions geopol\u00edtiques han donat lloc a una aut\u00e8ntica guerra a Ucra\u00efna. <\/p>\n

La resposta de la UE als esdeveniments s\u2019ha vist afectada per l\u2019anomenat “espai entre capacitats i expectatives”. La valoraci\u00f3 del m\u00f3n acad\u00e8mic i de la ciutadania \u00e9s que la seva reacci\u00f3 ha estat tardana, feble i cacof\u00f2nica. La cr\u00edtica generalitzada no t\u00e9 origen nom\u00e9s en la frustraci\u00f3 generada per les altes expectatives de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica -que esperava que la UE jugu\u00e9s un paper m\u00e9s important en els assumptes mundials- sin\u00f3 que ha d\u2019interpretar-se tamb\u00e9 en el context actual de creixent euroescepticisme. <\/p>\n

\u00c9s f\u00e0cil estar d\u2019acord que la resposta de la UE als esmentats esdeveniments internacionals mostra que est\u00e0 lluny de ser un actor exterior coordinat i madur. Tanmateix, en els \u00faltims anys, encara que a poc a poc i de manera vacil\u00b7lant, ha comen\u00e7at a mostrar una coher\u00e8ncia sorprenent, especialment si es compara amb el passat. I aix\u00f2 fins i tot en les q\u00fcestions que m\u00e9s divideixen els Estats membres, com les relacions amb la Federaci\u00f3 Russa. \u00c9s important recordar que no fa massa, el 2008, quan es va produir el conflicte entre R\u00fassia i Ge\u00f2rgia, els Estats membres van ser incapa\u00e7os d\u2019assolir una posici\u00f3 comuna en relaci\u00f3 amb les sancions econ\u00f2miques i diplom\u00e0tiques contra el seu pol\u00e8mic ve\u00ed i, aleshores, l\u2019actual resposta comuna de la UE a la guerra d\u2019Ucra\u00efna hagu\u00e9s estat inimaginable. \u00c9s m\u00e9s, si b\u00e9 la baronessa Ashton, l\u2019anterior Alta Representant per a la PESC\/vicepresidenta de la Comissi\u00f3, pot ser criticada per molts errors, el cert \u00e9s que va aconseguir una cosa fonamental. Va demostrar que la UE pot jugar un paper important al m\u00e9s alt nivell internacional amb el seu enfocament multilateralista si fa un bon \u00fas dels instruments de qu\u00e8 disposa. I ho va fer combinant h\u00e0bilment les seves capacitats per formar coalicions pol\u00edtiques i diplom\u00e0tiques amb els incentius econ\u00f2mics i la pressi\u00f3 de les sancions. Encara que les preocupacions sobre la durabilitat dels acords no s\u2019han de prendre a la lleugera, \u00e9s just dir que tant en la negociaci\u00f3 de l\u2019acord de pau de 2013 entre S\u00e8rbia i Kosovo com en les converses sobre la q\u00fcesti\u00f3 nuclear amb l\u2019Iran la UE ha jugat un paper fonamental. <\/p>\n

L\u2019Estrat\u00e8gia Europea de Seguretat necessita una revisi\u00f3 urgent perqu\u00e8 el context internacional ha canviat substancialment <\/cite> <\/p>\n

El Tractat de Lisboa crea grans oportunitats perqu\u00e8 la UE reforci la seva acci\u00f3 exterior, de manera que pugui afrontar les complexes crisis de multiplicitat d\u2019actors i dimensions, i els creixents desafiaments a la seguretat, identificats per l\u2019Estrat\u00e8gia Europea de Seguretat. Per\u00f2, tanmateix, en els anys de crisi econ\u00f2mica hem assistit a la lenta desintegraci\u00f3 de les capacitats civils i militars de la UE. Als anys de fort desenvolupament i de proliferaci\u00f3 de missions civils i militars de la UE, ha seguit una par\u00e0lisi gaireb\u00e9 total. Ir\u00f2nicament, aquest proc\u00e9s ha coincidit amb la integraci\u00f3 d\u2019estructures al Servei Europeu d\u2019Acci\u00f3 Exterior, l\u2019instrument que justament havia d\u2019enfortir l\u2019enfocament global de la Uni\u00f3. Dit aix\u00f2, i malgrat que els Estats membres es tanquin en banda en nom de la defensa de la seva sobirania, amb l\u2019establiment de la legislaci\u00f3 necess\u00e0ria i d\u2019un marc pol\u00edtic a nivell de la UE i amb la creaci\u00f3 d\u2019estructures de suport i les cont\u00ednues inversions en investigaci\u00f3 en aquest camp, s\u2019ha preparat el terreny perqu\u00e8 a llarg termini es produeixi una transformaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de la defensa. <\/p>\n

Els documents estrat\u00e8gics de la UE necessiten una revisi\u00f3 urgent, en particular l\u2019Estrat\u00e8gia Europea de Seguretat, ja que s\u2019han produ\u00eft esdeveniments internacionals molt significatius des que es van redactar i, a m\u00e9s, el context internacional ha canviat substancialment des del 2003. Tamb\u00e9 \u00e9s necess\u00e0ria una revisi\u00f3 a fons de la Pol\u00edtica Europea de Ve\u00efnatge, ja que l\u2019estrat\u00e8gia no ha assolit els seus objectius, ni amb els ve\u00efns del sud ni amb els de l\u2019est. Per\u00f2 per damunt de tot, la UE necessita, amb urg\u00e8ncia, fer un \u00fas efectiu i coherent de l\u2019\u00e0mplia gama d\u2019instruments i recursos de qu\u00e8 ja disposa, des del Servei Europeu d\u2019Acci\u00f3 Exterior i la seva xarxa de delegacions als instruments financers, per no esmentar les sancions. El tema de les relacions amb l\u2019OTAN continua tamb\u00e9 sobre la taula. <\/p>\n

Cal que els Estats membres donin nova vida a la cooperaci\u00f3 en seguretat i defensa i reafirmin la rellev\u00e0ncia de la UE com a actor global <\/cite> <\/p>\n

Com a dada m\u00e9s positiva, es pot assenyalar que la recent nomenada Comissi\u00f3 Juncker i la nova Alta Representant\/Vicepresidenta de la Comissi\u00f3, la italiana Federica Mogherini, semblen estar m\u00e9s interessats en les pol\u00edtiques de defensa i seguretat de la UE que els seus predecessors. Recentment, el president de la Comissi\u00f3, Jean-Claude Juncker, ha repr\u00e8s p\u00fablicament la vella idea de crear un ex\u00e8rcit com\u00fa europeu que contraresti l\u2019amena\u00e7a russa i ha nomenat l\u2019excomissari franc\u00e8s, Michel Barnier, assessor especial en Pol\u00edtica de Seguretat i Defensa europea. Encara no se sap quin ser\u00e0 el contingut exacte de la seva proposta i si un tema tan pol\u00e8mic com posar en com\u00fa i compartir recursos militars podr\u00e0 trobar el suport de tots els Estats membres, en especial perqu\u00e8 augmentar les capacitats comportar\u00e0 inevitablement la necessitat d\u2019aportar m\u00e9s diners procedents dels pressupostos nacionals ja debilitats. No obstant aix\u00f2, alguns Estats membres ja han expressat unes t\u00edmides reaccions positives en relaci\u00f3 amb aquesta idea. En tot cas, sobre aix\u00f2 en breu en sabrem m\u00e9s, ja que la cimera de caps d\u2019Estat i de Govern del juny estar\u00e0 dedicada a temes de defensa. Cal esperar que els Estats membres decideixin donar nova vida a la cooperaci\u00f3 en seguretat i defensa, ajudant aix\u00ed a reafirmar la rellev\u00e0ncia de la Uni\u00f3 com a actor en el camp de la seguretat, no nom\u00e9s a nivell global sin\u00f3 tamb\u00e9 a les seves pr\u00f2pies fronteres, una q\u00fcesti\u00f3 que avui \u00e9s m\u00e9s actual que mai. Malgrat que la UE ha passat un per\u00edode d\u2019exasperaci\u00f3 amb els anys de crisi i la seva confian\u00e7a s\u2019ha vist minvada, no hi ha alternatives reals a intensificar el nostre comprom\u00eds exterior, ja que no hi ha cap altra sortida per enfrontar-nos a la inestabilitat que cada vegada tenim m\u00e9s a prop. <\/p>\n

*Les opinions expressades en aquest article s\u00f3n les de l\u2019autora i no reflecteixen les del Parlament Europeu <\/p>\n

1.\tThomas Renard, “The European Union: A New Security Actor?”. Disponible aqu\u00ed<\/a> (consultat el 21 de mar\u00e7 de 2015) <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: European External Action Service \/\t\tCC\t<\/a>\t\/ Desaturada.<\/p>\n

\t\t– Reuni\u00f3 del Consell d\u2019Afers Exteriors de la UE, octubre 2014 –<\/em>\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6255,"menu_order":3,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6214","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa UE, ni nan pol\u00edtic ni cuc militar - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La UE, ni nan pol\u00edtic ni cuc militar - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El 1991, l\u2019aleshores ministre d\u2019Afers Estrangers belga Mark Eyskens va definir Europa com \u201cun gegant econ\u00f2mic, un nan pol\u00edtic i un cuc militar”. Aquesta c\u00e8lebre afirmaci\u00f3 \u00e9s citada sovint per acad\u00e8mics i pol\u00edtics, per\u00f2 continua sent veritat? Una r\u00e0pida mirada a les not\u00edcies d\u2019actualitat ens indica que les economies europees estan estancades i que la […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-4-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/\",\"name\":\"La UE, ni nan pol\u00edtic ni cuc militar - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-4.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:03+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-4.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-4.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La UE, ni nan pol\u00edtic ni cuc militar - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La UE, ni nan pol\u00edtic ni cuc militar - Revista Per la Pau","og_description":"El 1991, l\u2019aleshores ministre d\u2019Afers Estrangers belga Mark Eyskens va definir Europa com \u201cun gegant econ\u00f2mic, un nan pol\u00edtic i un cuc militar”. Aquesta c\u00e8lebre afirmaci\u00f3 \u00e9s citada sovint per acad\u00e8mics i pol\u00edtics, per\u00f2 continua sent veritat? Una r\u00e0pida mirada a les not\u00edcies d\u2019actualitat ens indica que les economies europees estan estancades i que la […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-4-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/","name":"La UE, ni nan pol\u00edtic ni cuc militar - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-4.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:03+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-ni-nan-politic-ni-cuc-militar\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-4.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-4.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6214","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6255"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6214"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6214"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}