{"id":6215,"date":"2022-04-07T10:59:03","date_gmt":"2022-04-07T10:59:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:03","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:03","slug":"la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/","title":{"rendered":"La contribuci\u00f3 de les sancions a la pau"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> L\u2019\u00fas de les sancions<\/span> com a instrument multilateral ha estat vinculat des d\u2019un primer moment a la preservaci\u00f3 de la pau. Ja el 1919, tot just finalitzar la Primera Guerra Mundial, el president nord-americ\u00e0 i fundador de la Societat de Nacions, Woodrow Wilson, va entreveure en les sancions un instrument alternatiu a la guerra que faria l\u2019\u00fas de la for\u00e7a innecessari. Aquesta visi\u00f3 quedaria plasmada en un fam\u00f3s ep\u00edleg de 1919: <\/p>\n

“Apliquem aquesta soluci\u00f3 d\u2019\u00edndole econ\u00f2mica, pac\u00edfica i silenciosa i no ser\u00e0 necessari l\u2019\u00fas de la for\u00e7a. […] No costa ni una sola vida fora de l\u2019estat boicotejat, per\u00f2 sotmet a la naci\u00f3 a una pressi\u00f3 a la que cap estat modern es podr\u00e0 resistir. <\/em>” 1<\/sup><\/a><\/span> <\/p>\n

Tanmateix, l\u2019\u00fas de sancions per part de la Societat de Nacions va ser molt limitat i no va aconseguir contribuir a la resoluci\u00f3 de cap crisi, i Nacions Unides nom\u00e9s va imposar sancions en dues ocasions durant els primers 45 anys de la seva exist\u00e8ncia a causa del bloqueig institucional que va patir el Consell de Seguretat durant la guerra freda.2<\/sup><\/a> <\/p>\n

No ser\u00e0 fins al final de la guerra freda que les sancions ressorgiran com a instrument multilateral per a la seguretat internacional i la promoci\u00f3 de la pau. En els 25 anys que han transcorregut des de 1990, l\u2019\u00fas de sancions no nom\u00e9s ha augmentat de manera exponencial, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u2019ha diversificat per incloure objectius tan diversos com la no-proliferaci\u00f3 nuclear o la lluita contra el terrorisme. Aix\u00ed mateix, l\u2019\u00fas ha millorat a trav\u00e9s del desenvolupament de les sancions intel\u00b7ligents, que concentren els efectes sobre aquells individus i elits responsables de les pol\u00edtiques que es vol condemnar, impedir o corregir, evitant aix\u00ed el patiment de la poblaci\u00f3 innocent. <\/p>\n

La UE i l\u2019\u00fas de sancions intel\u00b7ligents<\/b> <\/p>\n

Des dels anys 90, la Uni\u00f3 Europea (UE) ha emergit a l\u2019escena internacional com a promotora de la pau i l\u2019estabilitat regional, per al qual ha fet un \u00fas ampli de l\u2019instrument de les sancions intel\u00b7ligents3<\/sup><\/a>. La seva pr\u00e0ctica sancionadora t\u00e9 dos vessants: d\u2019una banda, la UE implementa les sancions aprovades pel Consell de Seguretat de l\u2019ONU, mentre que per l\u2019altra, imposa les seves pr\u00f2pies sancions de forma aut\u00f2noma. Si b\u00e9 la UE imposa sancions des dels anys 80, el seu \u00fas s\u2019ha incrementat gradualment des de 1991 (vegeu el gr\u00e0fic). <\/p>\n<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, la UE s\u2019ha comprom\u00e8s oficialment a imposar sancions intel\u00b7ligents. Aquestes mesures inclouen embargaments sobre el comer\u00e7 d\u2019armes, prohibicions en l\u2019expedici\u00f3 de visats i la congelaci\u00f3 de comptes bancaris europeus. De fet, la major part de la seva pr\u00e0ctica sancionadora consisteix en aquest triplet de mesures, encara que recentment fa \u00fas d\u2019un ventall m\u00e9s ampli. <\/p>\n

L\u2019\u00fas de sancions demostra la capacitat d\u2019actuaci\u00f3 de la UE en pol\u00edtica exterior i \u00e9s part de la seva identitat com a actor internacional <\/cite> <\/p>\n

La UE \u00e9s l\u2019organitzaci\u00f3 regional m\u00e9s activa en la imposici\u00f3 de sancions, seguida – de lluny – per organitzacions regionals africanes com la Uni\u00f3 Africana (UA) o la Comunitat Econ\u00f2mica dels Estats de l\u2019\u00c0frica Occidental (ECOWAS). L\u2019activitat de la UE s\u2019explica pel fet que \u00e9s el projecte regional m\u00e9s avan\u00e7at que existeix i l\u2019\u00fanic que compta amb mecanismes de concertaci\u00f3 en mat\u00e8ria de pol\u00edtica exterior, mentre que altres organitzacions regionals es limiten a actuar nom\u00e9s quan els seus propis membres violen els principis de l\u2019organitzaci\u00f34<\/sup><\/a>. M\u00e9s enll\u00e0 dels efectes que puguin tenir sobre els seus objectius, l\u2019\u00fas de sancions demostra la capacitat d\u2019actuaci\u00f3 de la UE en pol\u00edtica exterior i ha passat a formar part de la seva identitat com a actor internacional. <\/p>\n

La contribuci\u00f3 de les sancions a la pau<\/b> <\/p>\n

\u00c9s possible identificar tres mecanismes a trav\u00e9s dels quals les sancions contribueixen a mitigar, limitar i fins i tot ajudar a posar fi a conflictes armats. <\/p>\n

En primer lloc, les sancions poden reduir els recursos necessaris d\u2019\u00fas directe en un conflicte. Un exemple clar \u00e9s l\u2019embargament en la venda o subministrament d\u2019armament a zones d\u2019alt risc de conflicte. Aquesta mesura ajuda a limitar el subministrament d\u2019armes o, almenys, a encarir seriosament el cost de comprar armes al mercat negre. La UE ha emprat aquesta mesura en m\u00faltiples ocasions, com a l\u2019antiga Iugosl\u00e0via, Sudan, Sierra Leone o, m\u00e9s recentment, a S\u00edria i L\u00edbia. Aix\u00ed mateix, una altra mesura comunament utilitzada \u00e9s la limitaci\u00f3 en la provisi\u00f3 de tecnologies i assist\u00e8ncia t\u00e8cnica i la venda d\u2019objectes o materials d\u2019\u00fas dual que puguin ser reutilitzats en un conflicte. <\/p>\n

Un segon mecanisme consisteix a limitar els recursos disponibles per al finan\u00e7ament o el manteniment del conflicte. Aix\u00f2 implica controlar la venda de recursos naturals com, per exemple, el petroli, el coltan o els anomenats \u2019diamants de sang\u2019, recursos que ajuden a finan\u00e7ar la compra d\u2019armes, subministraments i ex\u00e8rcits. D\u2019una banda, la UE ha contribu\u00eft a la regulaci\u00f3 del mercat de recursos naturals com els diamants de sang a trav\u00e9s del seu suport al Proc\u00e9s de Kimberly, encarregat de certificar l\u2019origen dels diamants, i per tant, de controlar-ne la venda5<\/sup><\/a>. La UE dedica seriosos esfor\u00e7os a combatre el blanqueig de diners obtingut mitjan\u00e7ant la comercialitzaci\u00f3 de recursos naturals il\u00b7legals. D\u2019altra banda, la UE vigila persones o entitats implicades en un conflicte a trav\u00e9s de la congelaci\u00f3 dels seus actius financers dipositats en comptes bancaris europeus. Finalment, controla la circulaci\u00f3 de persones imposant limitacions al seu r\u00e8gim de visats per dificultar el tr\u00e0nsit cap a o des de la UE a persones part\u00edcipes d\u2019un conflicte. <\/p>\n

Per \u00faltim, les sancions generen incentius per a determinats actors en les societats afectades per oposar-se a la continuaci\u00f3 del conflicte. Aix\u00ed, les prohibicions i limitacions que imposen les sancions s\u00f3n sovint motiu de ru\u00efna econ\u00f2mica per a alguns i imposen un estigma social per a la majoria. La generaci\u00f3 d\u2019incentius, tanmateix, dep\u00e8n en gran mesura de la creativitat a l\u2019hora de dissenyar les sancions. Per exemple, durant el conflicte de Kosovo, la UE va crear una \u2019llista blanca\u2019 per permetre a aquells actors que s\u2019oposessin al r\u00e8gim de Milosevic comerciar amb la UE i beneficiar-se d\u2019ajuts preferencials.6<\/sup><\/a> <\/p>\n

Les sancions contribueixen a mitigar, limitar i fins i tot ajudar a posar fi a conflictes armats <\/cite> <\/p>\n

Aix\u00ed mateix, la UE tracta d\u2019emprar les sancions per promoure la pau fins i tot en situacions lliures de conflicte armat. Podem considerar les sancions imposades en favor de la promoci\u00f3 de la democr\u00e0cia i dels drets humans com a part integrant de la pol\u00edtica de pau de la UE, ja que contribueixen a prevenir o mitigar conflictes interns abans que adquireixin un car\u00e0cter violent. <\/p>\n

Tampoc s\u2019ha d\u2019oblidar que les sancions s\u00f3n un instrument ambivalent. Si b\u00e9 el seu \u00fas \u00e9s sovint un preludi a l\u2019\u00fas de la for\u00e7a, com demostren les sancions que van precedir l\u2019operaci\u00f3 militar a L\u00edbia el 2011, la seva imposici\u00f3 pot, alhora, salvaguardar la pau. Per exemple, les sancions contra l\u2019Iran han estat presentades com un intent per resoldre la q\u00fcesti\u00f3 nuclear iraniana fent innecess\u00e0ria una possible intervenci\u00f3 militar de pot\u00e8ncies rivals. El president franc\u00e8s Hollande les va justificar com a forma de preservar la pau a l\u2019Orient Mitj\u00e07<\/sup><\/a>. Aquestes sancions estan considerades com a eficaces ja que el descontentament popular que van generar va ajudar a guanyar les \u00faltimes eleccions a Roshani, el candidat moderat que va prometre el seu aixecament. Tanmateix, el seu \u00e8xit rau igualment en qu\u00e8, gr\u00e0cies a elles, la UE va aconseguir dissuadir els EUA i Israel de la necessitat d\u2019intervenir militarment per espai de gaireb\u00e9 una d\u00e8cada. <\/p>\n

L\u2019efic\u00e0cia de les sancions sol ser modesta. Han de formar part d\u2019una estrat\u00e8gia m\u00e9s \u00e0mplia i cal combinar-les amb incentius <\/cite> <\/p>\n

En resum, la import\u00e0ncia de la UE com a emissora de sancions per promoure la pau rau en el seu poder de mercat i, per tant, en la seva capacitat de regular-lo per aconseguir els seus objectius. Tanmateix, cal subratllar que, fins fa pocs anys, la UE no havia fet \u00fas del seu poder econ\u00f2mic en la seva pol\u00edtica de sancions, apostant per mesures que no afectessin la poblaci\u00f3 civil. En canvi, els recents casos de S\u00edria, l\u2019Iran, Costa d\u2019Ivori i R\u00fassia marquen un punt d\u2019inflexi\u00f3 en aquesta pr\u00e0ctica i demostren aud\u00e0cia per part de la Uni\u00f3. <\/p>\n

Conclusi\u00f3<\/b> <\/p>\n

La preservaci\u00f3 de la pau \u00e9s la potestat m\u00e9s important de l\u2019ONU. Tanmateix, la polaritzaci\u00f3 de les seves institucions sovint fa que el seu \u00f2rgan decisor, el Consell de Seguretat, sigui incapa\u00e7 d\u2019actuar. \u00c9s en aquesta situaci\u00f3 quan actors com la UE marquen la difer\u00e8ncia en la consecuci\u00f3 de la pau. <\/p>\n

Alhora, hem de ser conscients de les limitacions de les sancions com a instrument de pol\u00edtica internacional. L\u2019efic\u00e0cia de les sancions de la UE sol ser modesta, ja que aquestes poden ser f\u00e0cilment evadides amb l\u2019ajuda d\u2019altres actors. Per aix\u00f2, i al contrari del que suggeria Wilson fa gaireb\u00e9 un segle, les sancions no s\u00f3n adequades per ser utilitzades com a instrument \u00fanic davant d\u2019un conflicte armat. Les sancions necessiten mesos, i sovint anys, per tenir efecte, mentre que els conflictes b\u00e8l\u00b7lics es desenvolupen amb gran rapidesa8<\/sup><\/a>. Sempre han de formar part d\u2019una estrat\u00e8gia m\u00e9s \u00e0mplia, ser combinades amb incentius i deixar marge a la concertaci\u00f3 amb altres actors regionals. En vista de la creixent import\u00e0ncia i aud\u00e0cia de la pol\u00edtica de sancions, en la propera d\u00e8cada ser\u00e0 important destinar majors recursos materials i sobretot, intel\u00b7lectuals, per incrementar la seva efic\u00e0cia9<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Amb tot, si b\u00e9 les sancions no aconsegueixen sempre impedir el conflicte, almenys compliquen la seva continuaci\u00f3 o en limiten l\u2019abast. A m\u00e9s, la utilitat de les sancions no s\u2019acaba en la contribuci\u00f3 a evitar, limitar o resoldre conflictes armats. Donen expressi\u00f3 a la identitat de la UE com a actor internacional i defineixen els l\u00edmits entre l\u2019acceptable i l\u2019inacceptable en les relacions internacionals. <\/p>\n

1.\tWilson, W., ‘Discurs’, Indianapolis, 1919. <\/p>\n

2.\tCortright, L. i L\u00f3pez, G., The Sanctions Decade<\/em>, Boulder, Co.: Lyenne Rienner, 2000. <\/p>\n

3.\tPortela, C., European Union Sanctions and Foreign Policy<\/em>, Londres: Routledge, 2010. <\/p>\n

4.\tA. Charron i C. Portela, ‘The Relationship between United Nations Sanctions and Regional Sanctions Regimes’, in T. Biersteker, S. Eckert, M. Mourinho (eds) UN Targeted Sanctions, Cambridge: Cambridge University Press, 2015. <\/p>\n

5.\tVlaskamp, M., ‘La UE i el r\u00e8gim internacional de diamants’, en: E. Barb\u00e9 (coor.) Cambio Mundial y Gobernanza Global<\/em>, Madrid: Tecnos Asimismo. <\/p>\n

6.\tVries, A. de, ‘European Union sanctions against the Federal Republic of Yugoslavia (1998-2000) ‘, en D. Cortright and G. Lopez (coor.) Smart sanctions<\/em>, Lanham: Rowman & Littlefield, 2002. <\/p>\n

7.\tHollande, F., DIscurs davant de la 67a sessi\u00f3 de l’Assemblea General de Nacions Unides, Nova York, 25 de setembre 2012. <\/p>\n

8.\tPortela, C., ‘The EU’s sanctions operation in Syria’, UNISCI journal<\/em> 30, octubre 2012. <\/p>\n

9.\tVries, A. de, Portela, C. i Guijarro-Usobiaga, B. Improving the Effectiveness of Sanctions: A Checklist for the EU<\/em>, CEPS Special Report, Nr. 95, November 2014. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: Greensefa \/\t\tCC\t<\/a>\t\/ Desaturada.<\/p>\n

\t– El grup Greensefa demana que es respecti l\u2019embargament d\u2019armes de la UE sobre el r\u00e8gim d\u2019Assad. –<\/em>\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6258,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6215","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa contribuci\u00f3 de les sancions a la pau - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La contribuci\u00f3 de les sancions a la pau - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L\u2019\u00fas de les sancions com a instrument multilateral ha estat vinculat des d\u2019un primer moment a la preservaci\u00f3 de la pau. Ja el 1919, tot just finalitzar la Primera Guerra Mundial, el president nord-americ\u00e0 i fundador de la Societat de Nacions, Woodrow Wilson, va entreveure en les sancions un instrument alternatiu a la guerra que […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-4-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/\",\"name\":\"La contribuci\u00f3 de les sancions a la pau - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-4.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:03+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-4.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-4.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La contribuci\u00f3 de les sancions a la pau - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La contribuci\u00f3 de les sancions a la pau - Revista Per la Pau","og_description":"L\u2019\u00fas de les sancions com a instrument multilateral ha estat vinculat des d\u2019un primer moment a la preservaci\u00f3 de la pau. Ja el 1919, tot just finalitzar la Primera Guerra Mundial, el president nord-americ\u00e0 i fundador de la Societat de Nacions, Woodrow Wilson, va entreveure en les sancions un instrument alternatiu a la guerra que […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-4-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/","name":"La contribuci\u00f3 de les sancions a la pau - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-4.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:03+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-contribucio-de-les-sancions-a-la-pau\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-4.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-4.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6215","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6258"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6215"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6215"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}