{"id":6216,"date":"2022-04-07T10:59:04","date_gmt":"2022-04-07T10:59:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:04","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:04","slug":"minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/","title":{"rendered":"Minories i prevenci\u00f3 de conflictes. Quin paper hi ha de jugar la UE?"},"content":{"rendered":"\n<p style=\"text-align: right;\">                <span id=\"first-word\"> \u201cLa pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns esfor\u00e7os creadors equiparables als perills que l\u2019amenacen.\u201d<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:right;\">Robert Schuman, 9 de maig de 1950.<\/p>\n<p>\u00a0<\/p>\n<p> La UE necessita un nou Robert Schuman. <\/p>\n<p> Fa m\u00e9s de 50 anys, en una Europa encara profundament desfigurada pels horrors i pels traumes de l\u2019\u00faltima guerra mundial, el ministre d\u2019Afers Estrangers franc\u00e8s Robert Schuman va presentar una proposta per a una major cooperaci\u00f3 entre els Estats europeus \u201cprincipalment per a la pau i per donar una oportunitat a la pau\u201d. Aquest pla inicial per a la cooperaci\u00f3 (i prevenci\u00f3 de nous conflictes a Europa) va comen\u00e7ar al 1951 amb el tractat entre sis pa\u00efsos (Alemanya, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, els Pa\u00efsos Baixos, B\u00e8lgica i Luxemburg) per a una gesti\u00f3 comuna de les ind\u00fastries pesades de carb\u00f3 i acer de qu\u00e8 disposaven<a href=\"articles_centrals\/article_central_4\/#ref\"><sup>1<\/sup><\/a>. Aix\u00f2 evitaria, es creia, que qualsevol d\u2019aquests Estats constru\u00eds les seves pr\u00f2pies armes de guerra per enfrontar-se a un altre. <\/p>\n<p> Va ser tamb\u00e9 el primer pas cap a una cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica, i cap al que m\u00e9s tard esdevindria la Uni\u00f3 Europea, els or\u00edgens de la qual estan \u00edntimament relacionats amb la prevenci\u00f3 de conflictes. <\/p>\n<p> El m\u00f3n ha canviat profundament des de la Segona Guerra Mundial, com tamb\u00e9 ho han fet les institucions que es van crear com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Proposta Schuman. Fins i tot la mateixa naturalesa dels conflictes violents ha canviat radicalment. Fins a la segona meitat del segle XX, la majoria dels conflictes s\u2019havien produ\u00eft entre Estats, com en el cas de l\u2019\u00faltima guerra mundial. Per\u00f2 aix\u00f2 ja no \u00e9s aix\u00ed: la majoria de les guerres avui en dia no s\u00f3n guerres entre pa\u00efsos. Es tracta majorit\u00e0riament de conflictes \u00e8tnics, conflictes contra el govern nacional d\u2019un pa\u00eds que, tot sovint, impliquen una minoria normalment cultural, ling\u00fc\u00edstica o religiosa a l\u2019altre b\u00e0ndol (nom\u00e9s en casos molt excepcionals, membres d\u2019una majoria, com seria el cas de S\u00edria). Alguns estudis sostenen que almenys el 70% dels conflictes mundials dels \u00faltims 60 anys es troben en la categoria de conflictes generats per minories. El punt que cal tenir present \u00e9s que els or\u00edgens de la UE estan \u00edntimament relacionats amb la prevenci\u00f3 de conflictes entre Estats, la forma m\u00e9s comuna de conflictes en aquella \u00e8poca. Per\u00f2 la situaci\u00f3 ha canviat: la gran majoria de les amenaces a la pau mundial v\u00e9nen donades per conflictes entre Estats nacionals i les seves pr\u00f2pies minories. <\/p>\n<\/p>\n<p> Font: <a href=\"http:\/\/eeas.europa.eu\/ifs\/publications\/articles\/book2\/book%20vol2_part1_chapter4_the%20global%20conflict%20barometer_nicolas%20schwank%20and%20lotta%20mayer.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">\u2018The Global Conflict Barometer\u2019<\/a>, in <em>From early warning to early action?<\/em>, Ed. A. RICCI, Oficina de publicacions, Parlament Europeu, 2008. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-center\">                                                La  gran majoria de les amenaces a la pau mundial v\u00e9nen donades per conflictes entre Estats i les seves pr\u00f2pies minories . I la UE sembla poc capa\u00e7 i poc disposada per afrontar aquesta realitat            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> Per a Schuman, calia salvaguardar la pau amb \u201cuns esfor\u00e7os creadors equiparables als perills que l\u2019amenacen\u201d. Aquells esfor\u00e7os creadors condu\u00efren a una uni\u00f3 entre pa\u00efsos d\u2019Europa, i la UE ha aconseguit assegurar la pau entre els Estats Membres. <\/p>\n<p> Tanmateix, actualment els perills que amenacen la pau mundial ja no s\u00f3n conflictes interestatals com ho eren a l\u2019\u00e8poca de Schuman. Es tracta majorit\u00e0riament de conflictes amb minories -i en aquesta q\u00fcesti\u00f3 la UE sembla poc capa\u00e7, poc disposada i poc preparada per afrontar una realitat que ja no encaixa amb el paradigma centrat en l\u2019Estat concebut a mitjans segle XX-. Hi ha, potser m\u00e9s que mai, la necessitat de nous esfor\u00e7os creadors per a la nova realitat de l\u2019amena\u00e7a a la pau. <\/p>\n<p> <b>Per qu\u00e8 conflictes i minories?<\/b> <\/p>\n<p> Aquesta evoluci\u00f3 en la naturalesa dels conflictes a nivell mundial s\u2019ha vist reflectida en la direcci\u00f3 de les organitzacions que es dediquen a la pau i l\u2019estabilitat. L\u2019Organitzaci\u00f3 per a la Seguretat i la Cooperaci\u00f3 a Europa (OSCE), d\u2019acord amb la seva missi\u00f3 per a l\u2019estabilitat, la prosperitat i la democr\u00e0cia, ha creat la instituci\u00f3 de l\u2019Alt Comissionat per a les Minories Nacionals com a eina de prevenci\u00f3 de conflictes. Diverses seccions de les Nacions Unides, incloent-hi el seu Secretari General, han reconegut tamb\u00e9 la relaci\u00f3 directa entre conflictes i el tractament de les minories, ja que les tensions s\u2019han de veure com el que s\u00f3n: un s\u00edmptoma de problemes subjacents. Com ja va indicar l\u2019aleshores Secretari General de l\u2019ONU a la seva <em>Agenda per a la Pau<\/em> del 1992, l\u2019amena\u00e7a de conflictes \u00e8tnics, religiosos, socials, culturals o ling\u00fc\u00edstics no es pot resoldre a menys que s\u2019afrontin \u201cles causes m\u00e9s profundes del conflicte: les pen\u00faries econ\u00f2miques, la injust\u00edcia social i l\u2019opressi\u00f3 pol\u00edtica\u201d. Combatre la discriminaci\u00f3 i \u201cprotegir les minories s\u00f3n tamb\u00e9 factors clau en la prevenci\u00f3 de conflictes\u201d<a href=\"articles_centrals\/article_central_4\/#ref\"><sup>2<\/sup><\/a>. <\/p>\n<p> Malgrat que la relaci\u00f3 podria semblar \u00f2bvia, encara \u00e9s necessari emfatitzar-la. La majoria dels conflictes en qu\u00e8 hi ha minories implicades estan associats a protestes, segons ha identificat el Secretari General de l\u2019ONU, i podria dir-se que sovint aquestes no estan vinculades amb afirmacions identit\u00e0ries. Tot i que la identitat s\u2019utilitza com a bandera aglutinadora, i podria ser instrumentalitzada pels interessos de gestors dels canvis pol\u00edtics per tal de canalitzar les protestes de discriminaci\u00f3, marginaci\u00f3 i fins i tot exclusi\u00f3, no es tracta de la causa directa d\u2019un conflicte on s\u2019enfronta un grup \u00e8tnic, ling\u00fc\u00edstic o religi\u00f3s contra l\u2019autoritat central de l\u2019Estat: cal subratllar a m\u00e9s que es tracta actualment del conflicte m\u00e9s com\u00fa al m\u00f3n. Malgrat que no hi ha un consens absolut en aquest tema, semblaria prou raonable que la \u201cindifer\u00e8ncia en relaci\u00f3 a les q\u00fcestions de les minories es troba al centre d\u2019aquests conflictes&#8230; Els conflictes que s\u2019haurien pogut evitar esclaten, mentre ning\u00fa no fa cas als senyals d\u2019alarma llan\u00e7ats per les violacions dels drets de les minories\u201d<a href=\"articles_centrals\/article_central_4\/#ref\"><sup>3<\/sup><\/a>. Els drets de les minories tamb\u00e9 s\u00f3n drets humans (com tamb\u00e9 ho s\u00f3n els de les dones, els dels infants i els d\u2019altres grups vulnerables de la societat), tal com el Consell d\u2019Europa va recon\u00e8ixer a la seva Convenci\u00f3 Marc per a la Protecci\u00f3 de les Minories Nacionals. <\/p>\n<p> <b>Per qu\u00e8 no minories?<\/b> <\/p>\n<p> Encara que en certa mesura les q\u00fcestions sobre les minories s\u00f3n tractades a les estructures de la UE, sobretot al Parlament Europeu<a href=\"articles_centrals\/article_central_4\/#ref\"><sup>4<\/sup><\/a>, estan essencialment absents de qualsevol dels instruments legals de la Uni\u00f3<a href=\"articles_centrals\/article_central_4\/#ref\"><sup>5<\/sup><\/a>. Tanmateix, m\u00e9s revelador, i fins i tot pertorbador, \u00e9s la quasi completa omissi\u00f3 a qualsevol refer\u00e8ncia a les minories en iniciatives de pau i estabilitat fora de la UE. Per exemple, el Partenariat per a la Consolidaci\u00f3 de la Pau (PCP)<a href=\"articles_centrals\/article_central_4\/#ref\"><sup>6<\/sup><\/a>, que t\u00e9 com a objectiu enfortir la capacitat internacional i regional d\u2019an\u00e0lisi, prevenci\u00f3 i reacci\u00f3 a conflictes violents i desastres, no menciona en cap moment les minories (tot i que fa refer\u00e8ncia a molts altres elements, com la igualtat de g\u00e8nere en nombroses ocasions). Aix\u00ed mateix, l\u2019Instrument d\u2019Estabilitat (IE) de la Comissi\u00f3 Europea fa refer\u00e8ncia, en els seus informes anuals, a diverses \u00e0rees d\u2019acci\u00f3 o d\u2019inter\u00e8s (com els drets humans, de les dones, dels infants, el canvi clim\u00e0tic, etc.) per\u00f2 no hi ha ni una sola menci\u00f3 a les minories, tot i ser sovint una de les parts implicades en un conflicte<a href=\"articles_centrals\/article_central_4\/#ref\"><sup>7<\/sup><\/a>. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-right\">                                Cal que la UE repensi i reformuli la manera de (no) recon\u00e8ixer i (no) abordar les causes dels conflictes interiors i exteriors            <\/cite>            <\/p>\n<p> L\u2019omissi\u00f3 no \u00e9s simple casualitat; sembla que no s\u2019ha detectat la nova naturalesa dels conflictes des del final de la Segona Guerra Mundial, moment del naixement de la mateixa UE, ni la necessitat de prendre mesures creatives per prevenir conflictes futurs on molt probablement es veuran immerses les minories. Tampoc sembla que es reconeguin les \u201ccauses subjacents del conflicte\u201d, malgrat reivindicar la import\u00e0ncia d\u2019afrontar-les: <\/p>\n<p> El comprom\u00eds a llarg termini amb la pau i la construcci\u00f3 de l\u2019Estat i un desenvolupament sostenible durador s\u00f3n essencials per afrontar les causes subjacents del conflicte i consolidar societats pac\u00edfiques i resistents. Els objectius globals de la pau i el desenvolupament sostenibles han de ser els eixos centrals de la reacci\u00f3 de la UE des de l\u2019inici (la UE tamb\u00e9 ha de tenir una visi\u00f3 a llarg termini dels seus compromisos i accions a curt termini)<a href=\"articles_centrals\/article_central_4\/#ref\"><sup>8<\/sup><\/a>. <\/p>\n<p> I, finalment, s\u2019ignora el trist fet que la mateixa Europa ha experimentat conflictes en qu\u00e8 s\u2019han vist implicades minories a l\u2019interior d\u2019un Estat. Aquesta situaci\u00f3 encara es produeix avui en dia, sovint a causa de queixes -que la minoria percep com no ateses- que podrien ser violacions dels drets humans. Al conflicte violent conegut com \u201cThe Troubles\u201d (Els Problemes), al Regne Unit, una de les parts era la minoria cat\u00f2lica a Irlanda del Nord que afirmava ser v\u00edctima de pr\u00e0ctiques discriminat\u00f2ries; el conflicte va continuar durant d\u00e8cades fins fa pocs anys. La guerra que va sacsejar Maced\u00f2nia als anys 90 nom\u00e9s va apaivagar-se un cop es va haver garantit a la minoria albanesa l\u2019ensenyament superior en la seva pr\u00f2pia llengua i un acc\u00e9s proporcional a llocs de treball en institucions municipals i estatals. I a It\u00e0lia les creixents amenaces d\u2019atacs terroristes per part d\u2019un petit grup d\u2019extremistes de la minoria german\u00f2fona als anys 60 es va mitigar gr\u00e0cies a un canvi que garantia la seva llengua, llocs de treball i altres drets. La creixent inquietud per les comunitats minorit\u00e0ries en algunes zones d\u2019Espanya t\u00e9 molt a veure amb certs beneficis garantits amb l\u2019autonomia constitucional de 1978 en \u00e0mbits com l\u2019educaci\u00f3, la llengua i la cultura, que ja no estan blindats avui en dia. Fran\u00e7a mateix (mentre nega l\u2019exist\u00e8ncia de minories al seu territori) encara s\u2019enfronta a un conflicte amb alguns sectors de la poblaci\u00f3 corsa; mentre que la mala gesti\u00f3 de les q\u00fcestions sobre les minories per part del govern ucra\u00efn\u00e8s al 2014, en el seu frustrat intent d\u2019eliminar la legislaci\u00f3 en drets ling\u00fc\u00edstics, potser va preparar el terreny als moviments de R\u00fassia per reivindicar que la minoria russa havia de ser protegida. <\/p>\n<p> Aquestes i moltes altres situacions de conflicte, com es mostra a la taula seg\u00fcent, mostren la necessitat de repensar i reformular la manera de (no) recon\u00e8ixer i (no) abordar, per part de la UE, les causes dels conflictes que continua experimentant, tant a l\u2019interior com a l\u2019exterior. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-center\">                                                La UE nom\u00e9s podr\u00e0 jugar el paper de salvaguarda de la pau mundial si assumeix que la discriminaci\u00f3 i la protecci\u00f3 de les minories  s\u00f3n factors clau en la prevenci\u00f3 de conflictes            <\/cite>            <\/p>\n<p> Font: <a href=\"http:\/\/eeas.europa.eu\/ifs\/publications\/articles\/book2\/book%20vol2_part1_chapter4_the%20global%20conflict%20barometer_nicolas%20schwank%20and%20lotta%20mayer.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">\u2018The Global Conflict Barometer\u2019<\/a>, in <em>From early warning to early action?<\/em>, Ed. A. RICCI, Oficina de publicacions, Parlament Europeu, 2008. <\/p>\n<p> <b>Conclusi\u00f3<\/b> <\/p>\n<p> La visi\u00f3 de Schuman va ser un \u00e8xit en la mesura que es va aconseguir la pau entre els Estats Membres europeus mitjan\u00e7ant una uni\u00f3 econ\u00f2mica, pol\u00edtica i legal m\u00e9s propera. Per\u00f2 la pau avui en dia ja no est\u00e0 amena\u00e7ada per conflictes entre Estats: els perills s\u00f3n majorit\u00e0riament intranacionals, sovint vinculats amb comunitats \u00e8tniques, ling\u00fc\u00edstiques i religioses que protesten per discriminaci\u00f3, marginaci\u00f3 o exclusi\u00f3 per part dels seus propis governs. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed en totes les regions del m\u00f3n, incloent-hi Europa. <\/p>\n<p> El que cal ara, com va dir Schuman, s\u00f3n \u201cesfor\u00e7os equiparables als perills que amenacen [la pau]\u201d. Per una banda, el silenci i la feblesa dels drets humans de les minories ha de refor\u00e7ar-se en les directives de la UE, com ja s\u2019ha fet amb els drets de la dona i amb la lluita contra la discriminaci\u00f3 racial. Per l\u2019altra, no \u00e9s massa \u00fatil \u201cafrontar les causes subjacents del conflicte\u201d si les iniciatives de la UE no admeten que les minories en s\u00f3n part central, amb queixes contra la violaci\u00f3 dels seus drets. Nom\u00e9s assumint directament, consistentment i completament, com fan l\u2019OSCE, l\u2019ONU i altres actors sobre el terreny, que la discriminaci\u00f3 i la protecci\u00f3 de minories s\u00f3n factors clau en la prevenci\u00f3 de conflictes, la UE podr\u00e0 jugar realment el paper al que realment aspirava Schuman, de salvaguarda de la pau mundial amb \u201cesfor\u00e7os creadors equiparables als perills que l\u2019amenacen\u201d. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference\"> 1.\tLa Comunitat Europea del Carb\u00f3 i l\u2019Acer. Va ser tamb\u00e9 el precursor d\u2019altres Comunitats Europees i del que \u00e9s avui en dia la Uni\u00f3 Europea. <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 2.\tNota d\u2019orientaci\u00f3 del Secretari General de l\u2019ONU sobre la discriminaci\u00f3 racial i la protecci\u00f3 de les minories (2013). <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 3.\tBaldwin, Clive, Chapman, Chris, and Gray, Z\u00f6e (2007), <em>Minority Rights: The Key to Conflict Prevention<\/em>, Minority Rights Group International, Londres, p. 2. <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 4.\tCom \u00e9s el cas de l\u2019Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Lleng\u00fces, de l\u2019Informe Alfonsi del 2013 sobre les lleng\u00fces europees en perill i la diversitat ling\u00fc\u00edstica a la Uni\u00f3 Europea, etc. <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 5.\tLa \u201ccl\u00e0usula de la minoria\u201d a la <em>Carta dels Drets fonamentals de la Uni\u00f3 Europea<\/em> (\u201cArt. 22: La Uni\u00f3 respecta la diversitat cultural, religiosa i ling\u00fc\u00edstica.\u201d) \u00e9s malauradament una secci\u00f3 feble i minimalista (a menys que s\u2019interpreti inesperadament de manera imaginativa i proactiva). <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 6.\t \u201cEl PCP \u00e9s tan sols una de les eines de la CE en relaci\u00f3 a un enfocament estrat\u00e8gic global per a la consolidaci\u00f3 de pau que abasta tant l\u2019enfocament de \u201cllarg termini\u201d (donant suport a l\u2019adaptaci\u00f3 i permetent als instruments de la UE d\u2019afrontar les causes del conflicte) i els enfocaments de \u201ccurt termini\u201d (millorant la capacitat de la UE per reaccionar r\u00e0pidament als riscos dels conflictes) aix\u00ed com cooperaci\u00f3 entre els socis internacionals\u201d. <a href=\"http:\/\/eeas.europa.eu\/ifs\/publications\/book_2_en.htm\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Comissi\u00f3 Europea \u2013 Relacions exteriors 2009<\/a>. <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 7.\t<a href=\"http:\/\/eeas.europa.eu\/ifs\/docs\/ifs_annual_report_2013_en.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Annual report from the European Commission on the Instrument for Stability in 2013<\/em><\/a>, Comissi\u00f3 Europea, 2 de desembre de 2014, COM(2014) 717 final. <\/p>\n<p class=\"referencia last-reference\"> 8.\tComunicaci\u00f3 conjunta al Parlament Europeu i al Consell: <em>The EU\u2019s comprehensive approach to external conflict and crises<\/em>: Brussel\u00b7les, 11 de desembre de 2013, JOIN (2013) 30 final. <\/p>\n<p class=\"foto\"> <a href=\"http:\/\/sh.wikipedia.org\/wiki\/Robert_Schuman#\/media\/File:Robert_Schuman-1929.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">\tFotografia\t<\/a>\t: Biblioth\u00e8que nationale de France \/ \t\tCC\t\t\/ Desaturated.<\/p>\n<p>\t<em>&#8211; Retrat de Robert Schuman &#8211;<\/em>\t <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6261,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6216","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Minories i prevenci\u00f3 de conflictes. Quin paper hi ha de jugar la UE? - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Minories i prevenci\u00f3 de conflictes. Quin paper hi ha de jugar la UE? - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u201cLa pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns esfor\u00e7os creadors equiparables als perills que l\u2019amenacen.\u201d Robert Schuman, 9 de maig de 1950. \u00a0 La UE necessita un nou Robert Schuman. Fa m\u00e9s de 50 anys, en una Europa encara profundament desfigurada pels horrors i pels traumes de l\u2019\u00faltima guerra mundial, el ministre d\u2019Afers Estrangers franc\u00e8s [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-4-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"12 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/\",\"name\":\"Minories i prevenci\u00f3 de conflictes. Quin paper hi ha de jugar la UE? - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-4.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:04+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-4.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-4.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Minories i prevenci\u00f3 de conflictes. Quin paper hi ha de jugar la UE? - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Minories i prevenci\u00f3 de conflictes. Quin paper hi ha de jugar la UE? - Revista Per la Pau","og_description":"\u201cLa pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns esfor\u00e7os creadors equiparables als perills que l\u2019amenacen.\u201d Robert Schuman, 9 de maig de 1950. \u00a0 La UE necessita un nou Robert Schuman. Fa m\u00e9s de 50 anys, en una Europa encara profundament desfigurada pels horrors i pels traumes de l\u2019\u00faltima guerra mundial, el ministre d\u2019Afers Estrangers franc\u00e8s [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-4-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"12 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/","name":"Minories i prevenci\u00f3 de conflictes. Quin paper hi ha de jugar la UE? - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-4.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:04+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-4.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-4.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6216","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6261"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6216"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6216"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}