{"id":6217,"date":"2022-04-07T10:59:04","date_gmt":"2022-04-07T10:59:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:04","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:04","slug":"la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/","title":{"rendered":"La UE i la construcci\u00f3 de pau a la Mediterr\u00e0nia: una visi\u00f3 cr\u00edtica"},"content":{"rendered":"\n<p>                <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\">  La UE ha empr\u00e8s<\/span> una s\u00e8rie de valuoses iniciatives per promoure la pau i afrontar la inestabilitat i la inseguretat generades des de 2011 per les revoltes \u00e0rabs. En primer lloc, els mecanismes de la UE han reaccionat r\u00e0pidament en resposta als canvis radicals que han tingut lloc en els seus ve\u00efns meridionals amb l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019una s\u00e8rie d\u2019importants documents, dels quals els principals s\u00f3n l\u2019Associaci\u00f3 per la Democr\u00e0cia i la Prosperitat Compartida, el mar\u00e7 de 2011, i la nova versi\u00f3 de la Pol\u00edtica Europea de Ve\u00efnatge (PEV), el maig del mateix any. En segon lloc, la UE ha estat proporcionant, de manera reiterada, ajuda humanit\u00e0ria com a mitj\u00e0 per contenir el caos i els factors d\u2019inestabilitat en diversos casos. Entre ells es pot destacar la sobtada arribada de immigrants tunisians a l\u2019illa italiana de Lampedusa el 2011, l\u2019empitjorament de la situaci\u00f3 humanit\u00e0ria al Iemen, els anys 2011-2012, el prolongat conflicte a S\u00edria, encara en curs, i la crisi de refugiats que ha provocat als pa\u00efsos ve\u00efns i en d\u2019altres llocs. En tercer lloc, la UE ha mostrat la voluntat pr\u00e0ctica d\u2019intervenir en una s\u00e8rie de punts calents de la regi\u00f3. Per exemple, la Uni\u00f3 va preveure, l\u2019abril de 2011, una operaci\u00f3 militar a L\u00edbia (EUFOR-L\u00edbia) l\u2019objectiu de la qual era la tramesa d\u2019ajuda humanit\u00e0ria, encara que mai no es va arribar a desplegar. El 2013, la UE va posar en marxa, en aquest cas efectivament, l\u2019operaci\u00f3 EUBAM-L\u00edbia, per tal de donar suport a les autoritats l\u00edbies en la vigil\u00e0ncia i la seguretat de les fronteres del pa\u00eds. A m\u00e9s, la UE continua al\u00e7ant la veu en favor de la pau i l\u2019estabilitat en els nombrosos punts calents de la regi\u00f3. M\u00e9s recentment, la Uni\u00f3 ha focalitzat esfor\u00e7os diplom\u00e0tics amb l\u2019objectiu d\u2019iniciar un di\u00e0leg pol\u00edtic constructiu a L\u00edbia, en cooperaci\u00f3 amb els pa\u00efsos \u00e0rabs ve\u00efns. A m\u00e9s, la Comissi\u00f3 Europea ha establert una estrat\u00e8gia regional per a S\u00edria i l\u2019Iraq, aix\u00ed com el tractat de Daesh (Estat Isl\u00e0mic), el febrer d\u2019aquest any.            <\/p>\n<p> Malgrat aquesta perseveran\u00e7a, els esfor\u00e7os en favor de la construcci\u00f3 de la pau a la Mediterr\u00e0nia no nom\u00e9s han rebut poca atenci\u00f3 sin\u00f3 que han estat molt criticats. <\/p>\n<p> Una limitaci\u00f3 important que afecta el paper de la UE com a promotor de la pau \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de la seva credibilitat. En els \u00faltims quatre anys, la credibilitat de la UE a la regi\u00f3 s\u2019ha vist significativament debilitada per tres raons principals: <\/p>\n<p> <b>1.\tFalta de coher\u00e8ncia de les pol\u00edtiques, les accions i la ret\u00f2rica de la UE<\/b>, que no nom\u00e9s t\u00e9 a veure amb la dificultat per assolir el consens entre les pol\u00edtiques dels Estats membres -competidors entre ells a la regi\u00f3 \u00e0rab, d\u2019una banda, i a les institucions europees, per l\u2019altra-, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb les incoher\u00e8ncies sorgides arran de les creixents rivalitats entre les pr\u00f2pies institucions de la UE. El cas concret de L\u00edbia el 2011, que va ser examinat molt atentament des de la perspectiva de la coher\u00e8ncia, va servir per posar de manifest el considerable impacte que t\u00e9 la coher\u00e8ncia interna en la percepci\u00f3 general de credibilitat. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-center\">                                                Malgrat la perseveran\u00e7a en pro de la construcci\u00f3 de la pau a la Mediterr\u00e0nia, els esfor\u00e7os de la UE han estat molt criticats            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> <b>2.\tFalta d\u2019una visi\u00f3 estrat\u00e8gica integral<\/b>. Aquesta visi\u00f3 hauria de comptar l\u00f2gicament amb el suport d\u2019alguns Estats membres claus i identificar un enfocament desitjat &#8220;europeu&#8221; davant els nombrosos reptes que presenta la regi\u00f3 \u00e0rab. De fet, els esc\u00e8ptics en relaci\u00f3 amb la credibilitat de la UE com a promotor de la pau en el per\u00edode posterior a les revoltes \u00e0rabs no van q\u00fcestionar tant els seus instruments i mitjans sin\u00f3 m\u00e9s aviat l\u2019exist\u00e8ncia real d\u2019una visi\u00f3 independent de la UE, la seva coher\u00e8ncia interna i la seva capacitat per parlar amb una sola veu. Per aix\u00f2, a la regi\u00f3 s\u2019ha anat construint una imatge general que presenta una UE cada vegada m\u00e9s dependent dels Estats Units a l\u2019hora d\u2019establir les seves prioritats i de fixar la presa de decisions relatives a la seva orientaci\u00f3 general o, com a m\u00ednim, una UE regida per les decisions estrat\u00e8giques de Washington, especialment quan es tracta d\u2019afrontar els greus problemes de seguretat de la regi\u00f3 \u00e0rab. Aquesta imatge tamb\u00e9 fa que les diverses <em>accions<\/em> de la UE siguin vistes com a <em>reaccions<\/em> disperses, requerides de tant en tant per la necessitat d\u2019actuar o la urg\u00e8ncia de demostrar la seva pres\u00e8ncia. <\/p>\n<p> <b>3.\tLa q\u00fcesti\u00f3 de la &#8220;mida&#8221;<\/b>. Mentre que la UE ha tingut un \u00e8xit relatiu en erigir-se com un pol global en al\u00e7a, capa\u00e7 d\u2019actuar com a actor en la transformaci\u00f3 de l\u2019estructura incipient del sistema internacional en un sistema multipolar, les seves accions davant els seus ve\u00efns immediats des de 2011 han provocat una constant frustraci\u00f3. La nova Pol\u00edtica Europea de Ve\u00efnatge ha estat \u00e0mpliament criticada per l\u2019insuficient finan\u00e7ament, particularment si es consideren els greus problemes socials i econ\u00f2mics dels pa\u00efsos del sud de la Mediterr\u00e0nia, i la tramesa de fons d\u2019ajuda de la UE a la regi\u00f3 s\u2019ha estancat per raons d\u2019inestabilitat pol\u00edtica. A m\u00e9s, el gener\u00f3s flux d\u2019ajuda dels Estats del Golf a la regi\u00f3 d\u2019Orient Mitj\u00e0 i Nord d\u2019\u00c0frica ha empetitit encara m\u00e9s les aportacions de la UE, anul\u00b7lant el seu pret\u00e8s impacte com a incentiu per a la posada en marxa de reformes pol\u00edtiques. La q\u00fcesti\u00f3 de la \u201cmida\u201d no s\u2019ha evidenciat nom\u00e9s en el cas m\u00e9s important de la nova Pol\u00edtica Europea de Ve\u00efnatge, sin\u00f3 que est\u00e0 present en pr\u00e0cticament totes les iniciatives de la UE. El cas de l\u2019operaci\u00f3 EUBAM-L\u00edbia exemplifica perfectament aquesta q\u00fcesti\u00f3 de la mida. Un altre exemple \u00e9s el document publicat per la Comissi\u00f3 Europea el passat mes de febrer relatiu als &#8220;Elements per a una Estrat\u00e8gia Regional de la UE per a S\u00edria i l\u2019Iraq i l\u2019amena\u00e7a de Daesh&#8221;. A la llum de les necessitats reals de la regi\u00f3, resulta molt dubt\u00f3s que la UE pugui actuar com un influent promotor de la pau, tenint en compte que els fons assignats per a la implementaci\u00f3 de la seva estrat\u00e8gia excessivament ambiciosa ascendeixen a nom\u00e9s mil milions d\u2019euros del seu pressupost per als anys 2015 i 2016. No deixa de sorprendre el contrast entre l\u2019ajuda proporcionada per l\u2019Ar\u00e0bia Saudita al L\u00edban (4.000 milions de d\u00f2lars l\u2019any 2014 destinats a refor\u00e7ar la capacitat de l\u2019Estat liban\u00e8s contra l\u2019amena\u00e7a d\u2019Estat Isl\u00e0mic) i els 1.000 milions d\u2019euros promesos per la UE per a tota la regi\u00f3 el 2015 i el 2016. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-right\">                                A la regi\u00f3 s\u2019ha anat construint una imatge general que presenta una UE cada vegada m\u00e9s dependent dels Estats Units            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> La credibilitat \u00e9s, de nou, una q\u00fcesti\u00f3 clau en la valoraci\u00f3 del rol de la UE com a constructor de la pau a la regi\u00f3 o en el seu potencial per refor\u00e7ar aquest rol. En efecte, la UE disposa d\u2019una \u00e0mplia gamma d\u2019instruments i eines que li permetrien complir aquesta missi\u00f3 de forma efica\u00e7. Tanmateix, es d\u00f3na molt pes a la confian\u00e7a dels socis \u00e0rabs i a la seva percepci\u00f3 general de l\u2019efici\u00e8ncia i impacte d\u2019aquests instruments. De la mateixa manera, una de les proves importants per a la UE en l\u2019actualitat i en el futur pr\u00f2xim \u00e9s la seva habilitat i capacitat per arribar als actors influents a la regi\u00f3. Aix\u00f2 inclou tamb\u00e9 l\u2019habilitat per augmentar els contactes de regi\u00f3 a regi\u00f3 amb les organitzacions \u00e0rabs emergents, la qual cosa \u00e9s especialment necess\u00e0ria en el cas de qualsevol futur comprom\u00eds de la UE envers els greus conflictes armats interns, en particular a S\u00edria, l\u2019Iraq i L\u00edbia. <\/p>\n<p class=\"foto first-reference\"> <a href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/dfid\/11235994366\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">\tFotografia\t<\/a>\t: UK Department for International Development \/\t<a href=\"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/2.0\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">\tCC\t<\/a>\t\/ Desaturada.<\/p>\n<p>\t<em>&#8211; Refugiats sirians al L\u00edban &#8211;<\/em>\t <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6264,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6217","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>La UE i la construcci\u00f3 de pau a la Mediterr\u00e0nia: una visi\u00f3 cr\u00edtica - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La UE i la construcci\u00f3 de pau a la Mediterr\u00e0nia: una visi\u00f3 cr\u00edtica - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La UE ha empr\u00e8s una s\u00e8rie de valuoses iniciatives per promoure la pau i afrontar la inestabilitat i la inseguretat generades des de 2011 per les revoltes \u00e0rabs. En primer lloc, els mecanismes de la UE han reaccionat r\u00e0pidament en resposta als canvis radicals que han tingut lloc en els seus ve\u00efns meridionals amb l\u2019elaboraci\u00f3 [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-3-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"7 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/\",\"name\":\"La UE i la construcci\u00f3 de pau a la Mediterr\u00e0nia: una visi\u00f3 cr\u00edtica - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-3.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:04+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-3.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-3.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La UE i la construcci\u00f3 de pau a la Mediterr\u00e0nia: una visi\u00f3 cr\u00edtica - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La UE i la construcci\u00f3 de pau a la Mediterr\u00e0nia: una visi\u00f3 cr\u00edtica - Revista Per la Pau","og_description":"La UE ha empr\u00e8s una s\u00e8rie de valuoses iniciatives per promoure la pau i afrontar la inestabilitat i la inseguretat generades des de 2011 per les revoltes \u00e0rabs. En primer lloc, els mecanismes de la UE han reaccionat r\u00e0pidament en resposta als canvis radicals que han tingut lloc en els seus ve\u00efns meridionals amb l\u2019elaboraci\u00f3 [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-3-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"7 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/","name":"La UE i la construcci\u00f3 de pau a la Mediterr\u00e0nia: una visi\u00f3 cr\u00edtica - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-3.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:04+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-ue-i-la-construccio-de-pau-a-la-mediterrania-una-visio-critica\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-3.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-3.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6217","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6264"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6217"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6217"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}