{"id":6219,"date":"2022-04-07T10:59:04","date_gmt":"2022-04-07T10:59:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:04","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:04","slug":"empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/","title":{"rendered":"Empresa i drets humans. El fals dilema voluntari vs vinculant"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Els impactes negatius<\/span> de les empreses sobre els drets humans a escala global tornen a estar en el centre del debat internacional amb motiu de la necessitat, o no, d\u2019establir un tractat vinculant que reguli les seves activitats. No \u00e9s un debat nou i han estat nombroses les iniciatives dutes a terme des dels anys setanta en el si de Nacions Unides. Un dels primers \u00f2rgans establerts en aquest sentit va ser la Comissi\u00f3 d\u2019Empreses Transnacionals creada per l\u2019ECOSOC (Consell Econ\u00f2mic i Social) l\u2019any 1974. Estava formada per 48 Estats Membres i la seva tasca principal fou la d\u2019elaborar un Codi de Conducta sobre les societats transnacionals que mai no va arribar a veure la llum. D\u2019aqu\u00ed en seguiren altres iniciatives que culminaren, durant l\u2019\u00faltima d\u00e8cada, amb el rebuig del Consell de Drets Humans a Les Normes de Nacions Unides sobre las Responsabilitats de les Empreses Transnacionals<\/em>. Aquestes Normes pretenien, efectivament, ser el fonament per a un futur tractat vinculant. <\/p>\n

No va ser fins l\u2019any passat que el Consell de Drets Humans va adoptar una nova resoluci\u00f3 que permet la creaci\u00f3 d\u2019un grup de treball intergovernamental amb el mandat d\u2019”elaborar un instrument internacional jur\u00eddicament vinculant per reglamentar les activitats de les empreses transnacionals”. Aquesta resoluci\u00f3 es va fer eco d\u2019una crida mundial de m\u00e9s de 500 organitzacions de la societat civil i moviments socials que buscava que els Estats es comprometessin a vigilar i regular les operacions de les empreses comercials dins de la seva jurisdicci\u00f3, incloent tamb\u00e9 les activitats que es duen a terme fora dels territoris nacionals tal com recull l\u2019informe Maastricht Principles on Extraterritorial Obligations of States in the area of Economic, Social and Cultural Rights<\/em>. <\/p>\n

Presentada per l\u2019Equador i Sud-\u00e0frica, la resoluci\u00f3 es va adoptar per 20 vots a favor, 13 abstencions i 14 en contra, incloent els Estats Units i els membres de la Uni\u00f3 Europea. Segons alguns mitjans, els EUA, el Regne Unit, el Jap\u00f3 i la UE van mantenir una f\u00e8rria oposici\u00f3 i van realitzar un fort lobby<\/em> sobre altres pa\u00efsos com Noruega, R\u00fassia, Austr\u00e0lia, Argentina i Turquia. La resoluci\u00f3 exclou “les empreses locals registrades” i, segons algunes organitzacions com la Federaci\u00f3 Internacional de Drets Humans (FIDH), aquesta restrictiva definici\u00f3 presenta un primer obstacle cap a una responsabilitat completa de les empreses. Aquest condicionant deixaria fora, per posar nom\u00e9s un exemple, els tallers i empreses t\u00e8xtils locals d\u2019Accra, a Ghana. <\/p>\n

En qualsevol cas, aquesta resoluci\u00f3 sorgeix en un context en el qual els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans aprovats pel Consell de Drets Humans el juny de 2011 s\u2019han convertit en hegem\u00f2nics entre les empreses, els governs i les organitzacions multilaterals i intergovernamentals a escala mundial. Els Principis Rectors, amb un car\u00e0cter eminentment voluntari, queden recollits en la versi\u00f3 revisada de 2011 de les L\u00ednies Directrius per a les empreses multinacionals de l\u2019Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE), al cap\u00edtol de les Directrius sobre la Responsabilitat Social de l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional de Normalitzaci\u00f3 (ISO 26000) i a les Normes d\u2019Acompliment sobre Sostenibilitat Ambiental i Social de la Corporaci\u00f3 Financera Internacional (part del Grup del Banc Mundial). Tamb\u00e9 els fa seus la Uni\u00f3 Europea en la seva comunicaci\u00f3 sobre Responsabilitat Social Empresarial (RSE) d\u2019octubre de 2011. <\/p>\n

Els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans s\u2019han convertit en hegem\u00f2nics entre les empreses, els governs i les organitzacions multilaterals a escala mundial <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Elaborats per John Ruggie, Representant Especial del Secretari General de Nacions Unides per a la q\u00fcesti\u00f3 dels drets humans i les empreses transnacionals, aquests Principis Rectors aclareixen i concreten els tres pilars del Marc de Nacions Unides \u201cprotegir, respectar y remeiar\u201d (d\u2019ara endavant, \u201cMarc\u201d), basats en: <\/p>\n

1) L\u2019obligaci\u00f3 de l\u2019Estat de protegir d\u2019abusos als drets humans per part de tercers, incloses les empreses; <\/p>\n

2) La responsabilitat empresarial de respectar els drets humans; <\/p>\n

3) Garantir un major acc\u00e9s a la reparaci\u00f3, judicial i extrajudicial, per part de les v\u00edctimes. <\/p>\n

Segons afirma el propi John Ruggie al seu llibre Nom\u00e9s negoci? Multinacionals i drets humans<\/em>, els Principis Rectors asseuen de costat els dos principals actors amb responsabilitats en aquest \u00e0mbit, les empreses i els governs, el que vol ser un nou marc per a la governan\u00e7a internacional. Aix\u00ed, els Principis Rectors presenten un marc que pret\u00e9n, per la via no vinculant, omplir un “governance gap”, \u00e9s a dir, un \u00e0mbit de governan\u00e7a internacional on hi havia un buit. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s fruit d\u2019un proc\u00e9s de globalitzaci\u00f3 que ha minvat els drets de molts ciutadans i ha mostrat els l\u00edmits d\u2019un sistema internacional estato-c\u00e8ntric incapa\u00e7 de resoldre reptes globals. Seguint amb Ruggie, la globalitzaci\u00f3 ha mostrat de manera exacerbada la desconnexi\u00f3 entre les agendes econ\u00f2miques, legals, socials i pol\u00edtiques i, amb aquesta proposta, es pret\u00e9n aportar, des de la voluntarietat, elements que permetin reconstruir les connexions entre els diferents ecosistemes per afrontar els reptes presents i futurs. De fet, Ruggie fa un bypass<\/em> a les teories i corrents jur\u00eddics principals i trasllada el debat purament jur\u00eddic relacionat amb les responsabilitats legals de les empreses respecte dels drets humans al terreny de les relacions internacionals. <\/p>\n

Podem identificar aven\u00e7os interessants en la incorporaci\u00f3 dels drets humans en la gesti\u00f3 de l\u2019empresa per\u00f2 encara hi ha abusos greus i sistem\u00e0tics <\/cite> <\/p>\n

No s\u2019ha d\u2019oblidar, tanmateix, que el debat voluntari vs. vinculant es d\u00f3na, en qualsevol cas, en el marc d\u2019un panorama extremadament heterogeni en relaci\u00f3 amb el respecte dels drets humans per part de les empreses trasnacionals. En termes generals, s\u00f3n les empreses que s\u2019han vist involucrades en algun esc\u00e0ndol en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada les que es troben m\u00e9s avan\u00e7ades actualment. Aix\u00f2 significa que determinats sectors, com per exemple l\u2019extractiu, han desenvolupat sistemes de gesti\u00f3, mentre que d\u2019altres es troben en un estadi extremadament immadur de comprensi\u00f3 dels reptes i de l\u2019acci\u00f3 necess\u00e0ria per a la posada en pr\u00e0ctica de mesures preventives i correctives en relaci\u00f3 amb els seus impactes. <\/p>\n

En aquest sentit, i si analitzem algunes not\u00edcies publicades en els \u00faltims mesos en mitjans de comunicaci\u00f3 de diversos pa\u00efsos, podem identificar alguns aven\u00e7os interessants en la incorporaci\u00f3 dels drets humans en la gesti\u00f3 de l\u2019empresa. A t\u00edtol d\u2019exemple, aqu\u00ed se n\u2019exposen algunes: les tres cadenes m\u00e9s importants de supermercats del Brasil -Carrefour, Wal-Mart i Pan de Az\u00facar- decideixen suspendre les compres a la ind\u00fastria agropecu\u00e0ria vinculada a la desforestaci\u00f3 il\u00b7legal de l\u2019Amazones; el Senat dels EUA tramita una llei destinada a evitar que el comer\u00e7 de minerals procedent de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo financi grups armats en aquest pa\u00eds; la Cambra de Diputats de Xile aprova per unanimitat una llei que estableix expressament el dret a la igualtat de remuneracions entre homes i dones; una campanya, que compta amb el suport de les principals entitats dedicades a la gesti\u00f3 de fons d\u2019inversi\u00f3 del m\u00f3n, lluitar\u00e0 contra el treball for\u00e7\u00f3s al Brasil; 80.000 clients del Cooperative Bank defineixen la nova pol\u00edtica de RSE de l\u2019entitat financera brit\u00e0nica; el fons p\u00fablic de pensions de Noruega es despr\u00e8n de les accions de la minera canadenca Barrick Gold per haver causat seriosos danys mediambientals a Papua Nova Guinea, i de les accions de la nord-americana Textron per fabricar bombes de dispersi\u00f3; el Pacte Mundial de Nacions Unides i la Corporaci\u00f3 Financera Internacional insten al sector financer a incorporar criteris de sostenibilitat en les decisions d\u2019inversi\u00f3; en les juntes d\u2019accionistes de Rio Tinto, Repsol i Occidental Petroleum es voten, amb major o menor \u00e8xit, propostes d\u2019ONG relatives a pol\u00edtiques i estrat\u00e8gies de drets humans, pobles ind\u00edgenes i medi ambient. <\/p>\n

Aquests exemples coexisteixen, tanmateix, amb nombrosos informes que denuncien abusos greus i sistem\u00e0tics de determinades empreses en qualsevol sector publicats per organitzacions locals i internacionals de prestigi. <\/p>\n

Nacions Unides no ha estat capa\u00e7 d\u2019articular un m\u00ednim consens sobre un instrument vinculant en l\u2019\u00e0mbit de les empreses i els drets humans <\/cite> <\/p>\n

El repte \u00e9s, doncs, determinar quin \u00e9s el marge de prova-error entre all\u00f2 voluntari i all\u00f2 vinculant per poder avan\u00e7ar en aquest terreny, sense arribar a pensar que les dues vies poden ser per si mateixes excloents. L\u2019adopci\u00f3 dels Principis Rectors com a marc de refer\u00e8ncia per part d\u2019un gran nombre de governs com el Regne Unit, Col\u00f2mbia, els Pa\u00efsos Baixos o Finl\u00e0ndia ha donat lloc, en els \u00faltims dos anys, a l\u2019adopci\u00f3 de Plans Nacionals d\u2019Acci\u00f3 (NAP, per les seves sigles en angl\u00e8s) d\u2019empresa i drets humans que busquen, sobretot i amb major o menor \u00e8xit, millorar la coher\u00e8ncia de les pol\u00edtiques p\u00fabliques en aquest terreny i regular algunes q\u00fcestions. Per la seva banda, l\u2019experi\u00e8ncia frustrada de la via jur\u00eddica dels tractats demostra que aquesta tem\u00e0tica, en particular, ha estat molt controvertida i que Nacions Unides no ha estat fins ara capa\u00e7 d\u2019articular un m\u00ednim consens sobre un instrument vinculant d\u2019aquesta import\u00e0ncia. La via dels tractats \u00e9s llarga i, sovint, presenta pocs resultats tangibles en dependre, posteriorment, de la ratificaci\u00f3 per part dels propis governs. La Declaraci\u00f3 de les Nacions Unides sobre els Pobles Ind\u00edgenes que va trigar 26 anys a gestar-se \u00e9s una prova d\u2019aquestes dificultats. Tanmateix, la via vinculant podria ser fruct\u00edfera per regular algun sector o territori concret com, per exemple, desenvolupar un tractat que regul\u00e9s l\u2019activitat de les empreses en contextos de conflicte armat. <\/p>\n

Ens trobem, en definitiva, davant d\u2019un fals debat ja que a la pr\u00e0ctica l\u2019experi\u00e8ncia ens mostra, i ens continua mostrant, la possible coexist\u00e8ncia d\u2019aquests dos enfocaments: un de basat en l\u2019anomenat “pragmatisme amb principis” de John Ruggie, que defensar\u00e0 empreses i governs, i un altre centrat en la doctrina jur\u00eddica cl\u00e0ssica de la m\u00e0 d\u2019ONG internacionals. O, dit d\u2019una altra manera, la versi\u00f3 maximalista d\u2019aconseguir un tractat vinculant i obligatori i la m\u00e9s possibilista d\u2019anar trobant mecanismes, vinculants o no, que siguin capa\u00e7os de modular l\u2019acci\u00f3 empresarial. En qualsevol cas, l\u2019efic\u00e0cia d\u2019una o una altra via est\u00e0 encara per determinar i el cinqu\u00e8 aniversari de l\u2019adopci\u00f3 dels Principis Rectors, el 2016, pot ser una excel\u00b7lent ocasi\u00f3 per avaluar l\u2019impacte d\u2019aquest instrument davant les dificultats intr\u00ednseques que tamb\u00e9 presenta qualsevol procediment jur\u00eddic d\u2019aquesta envergadura. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: Rainforest Action Network \/\t\tCC\t<\/a>\t\/ Desaturada.\t– Dona ind\u00edgena Dayak teixint un cistell de vid –<\/em> <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6270,"menu_order":8,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-6219","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"\nEmpresa i drets humans. El fals dilema voluntari vs vinculant - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Empresa i drets humans. El fals dilema voluntari vs vinculant - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Els impactes negatius de les empreses sobre els drets humans a escala global tornen a estar en el centre del debat internacional amb motiu de la necessitat, o no, d\u2019establir un tractat vinculant que reguli les seves activitats. No \u00e9s un debat nou i han estat nombroses les iniciatives dutes a terme des dels anys […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-4-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/\",\"name\":\"Empresa i drets humans. El fals dilema voluntari vs vinculant - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-4.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:04+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-4.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-4.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Empresa i drets humans. El fals dilema voluntari vs vinculant - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Empresa i drets humans. El fals dilema voluntari vs vinculant - Revista Per la Pau","og_description":"Els impactes negatius de les empreses sobre els drets humans a escala global tornen a estar en el centre del debat internacional amb motiu de la necessitat, o no, d\u2019establir un tractat vinculant que reguli les seves activitats. No \u00e9s un debat nou i han estat nombroses les iniciatives dutes a terme des dels anys […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-4-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/","name":"Empresa i drets humans. El fals dilema voluntari vs vinculant - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-4.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:04+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/empresa-i-drets-humans-el-fals-dilema-voluntari-vs-vinculant\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-4.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-4.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6219","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6270"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6219"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6219"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}