{"id":6220,"date":"2022-04-07T10:59:04","date_gmt":"2022-04-07T10:59:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:04","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:04","slug":"laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/","title":{"rendered":"L\u2019altra versi\u00f3 de la crisi centreafricana"},"content":{"rendered":"\n<p>                <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\"> Guerra de religi\u00f3<\/span>, neteja \u00e9tnico-religiosa, risc de partici\u00f3 del pa\u00eds&#8230; Els mitjans de comunicaci\u00f3 presenten la crisi centreafricana en aquests termes. I, encara que no pot negar-se que en els \u00faltims mesos s\u2019han produ\u00eft matances de persones partint de la seva pertinen\u00e7a religiosa, reduir el conflicte centreafric\u00e0 a uns enfrontaments interreligiosos constitueix una visi\u00f3 maniquea que oculta els aspectes essencials del problema. Una bipolaritzaci\u00f3 que desvia l\u2019atenci\u00f3 del m\u00f3n sobre els or\u00edgens i els autors i instigadors del drama centreafric\u00e0, responsables de milers de morts que, lamentablement, encara escapen a la just\u00edcia.            <\/p>\n<p> Per on cal comen\u00e7ar per explicar el que est\u00e0 passant a la Rep\u00fablica Centrafricana (RCA)? I \u00e9s que abans d\u2019aquest conflicte molt poca gent estava al corrent de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquest pa\u00eds. <\/p>\n<p> A mitjan segle XX, el territori d\u2019Oubangui Chari formava part de l\u2019\u00c0frica Equatorial Francesa i el diputat Barth\u00e9lemy Boganda n\u2019era el seu representant a l\u2019Assemblea Nacional de Fran\u00e7a. Boganda va decidir fundar la Rep\u00fablica Centrafricana, que ell mateix va proclamar l\u20191 de desembre de 1958, per\u00f2 va perdre la vida en un misteri\u00f3s accident d\u2019avi\u00f3 el 29 de mar\u00e7 de 1959. David Dacko el va succeir al capdavant de la RCA, que va obtenir la independ\u00e8ncia el 13 d\u2019agost de 1960. <\/p>\n<p> Posteriorment, aquest petit estat de l\u2019\u00c0frica Central va comen\u00e7ar a ser objecte de l\u2019atenci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 arran de l\u2019arribada al poder de Jean-Bedel Bokassa. Antic oficial de l\u2019ex\u00e8rcit franc\u00e8s, Bokassa -que havia tornat al seu pa\u00eds natal per formar l\u2019ex\u00e8rcit nacional- va organitzar la nit del 31 de desembre a l\u20191 de gener de 1966 l\u2019anomenat cop d\u2019estat de San Silvestre. Una vegada convertit en president, en un primer moment fou protegit per Fran\u00e7a, que va tolerar tots els seus capricis fins a la seva coronaci\u00f3 com a emperador de l\u2019Imperi Centreafric\u00e0. Ara b\u00e9, Bokassa era cada cop m\u00e9s inc\u00f2mode per les seves m\u00faltiples extravag\u00e0ncies i finalment fou derrocat mitjan\u00e7ant l\u2019operaci\u00f3 Barracuda de l\u2019ex\u00e8rcit franc\u00e8s, el 21 de setembre de 1979. David Dacko fou posat de nou al capdavant de la Rep\u00fablica Centrafricana, per\u00f2 no va aconseguir que el pa\u00eds sort\u00eds de la crisi i es va veure obligat a lliurar el poder a l\u2019ex\u00e8rcit el setembre de 1981. <\/p>\n<p> El general Andr\u00e9 Kolingba, envoltat del Comit\u00e8 Militar per a la Recuperaci\u00f3 Nacional, va aconseguir aleshores el poder. Va instaurar el partit \u00fanic, el seu partit: l\u2019Agrupaci\u00f3 Democr\u00e0tica Centrafricana; i va seguir un decenni de calma, durant el qual el pa\u00eds va assistir a l\u2019arribada de milers de refugiats procedents del ve\u00ed Txad, assolat per la guerra civil. Entre els dos pa\u00efsos hi havia una gran proximitat i alguns centreafricans del nord es barrejaven amb els txadians del sud. Els grans comerciants txadians van comen\u00e7ar a convertir-se en el pulm\u00f3 de l\u2019economia centreafricana. <\/p>\n<p> Andr\u00e9 Kolingba era un dels caps d\u2019estat que no es deslliurarien del discurs de Fran\u00e7ois Miterrand de La Baule de 1990. Sotm\u00e8s al nou cam\u00ed tra\u00e7at pel president franc\u00e8s -multipartidisme, democr\u00e0cia, eleccions-, Kolingba va perdre els comicis de 1993, en els quals Ange Felix Patass\u00e9 va ser elegit president de la Rep\u00fablica. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-left\">                                Reduir el conflicte centreafric\u00e0 a enfrontaments interreligiosos constitueix una visi\u00f3 maniquea que oculta els aspectes essencials del problema            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> <b>Els inicis del conflicte<\/b> <\/p>\n<p> Tan aviat com fou elegit president, Patass\u00e9 es va entossudir a revisar tots els acords, inclosos els acords de defensa amb Fran\u00e7a. Els \u201cBarracuda\u201d (nom donat als militars francesos des de l\u2019operaci\u00f3 Barracuda) posse\u00efen grans bases militars a la RCA i participaven en la lluita contra els ca\u00e7adors furtius i altres saltejadors de camins vinguts del Sahel i del Sudan. <\/p>\n<p> Aleshores van comen\u00e7ar els veritables problemes. La RCA \u00e9s un pa\u00eds de 623.000 km2, poblat per 4 milions i mig d\u2019habitants, que disposa de riqueses molt cobejades al seu subs\u00f2l. Els militars francesos, que amb la seva pres\u00e8ncia vetllaven per la seguretat del territori, havien partit el ve\u00ed Txad i Patass\u00e9 disposava d\u2019un ex\u00e8rcit d\u2019uns 2.000 soldats, la major part dels quals continuaven sent fidels al general derrotat. Sota el r\u00e8gim de Patass\u00e9 es van produir diversos motins. Hi va haver tamb\u00e9 dos cops d\u2019estat fracassats i, finalment, un de reeixit, el 15 de mar\u00e7 de 2003, protagonitzat per Fran\u00e7ois Boziz\u00e9, antic cap de l\u2019Estat Major de Patass\u00e9 que comptava amb el suport del Txad. Tres anys abans, l\u20191 de desembre de 1990, Idriss D\u00e9by havia aconseguit fer un cop d\u2019estat contra Hissein Habr\u00e9 al Txad. <\/p>\n<p> Durant els motins de l\u2019ex\u00e8rcit sota el r\u00e8gim de Patass\u00e9, els centreafricans van con\u00e8ixer la MISAB (Missi\u00f3 de Seguiment dels Acords de Bangui), que es transformaria m\u00e9s endavant en la MINURCA (Missi\u00f3 de les Nacions Unides a la Rep\u00fablica Centreafricana), i que acabaria per abandonar el pa\u00eds. <\/p>\n<p> <b>Boziz\u00e9, S\u00e9leka i els anti-Balaka<\/b> <\/p>\n<p> Fran\u00e7ois Boziz\u00e9 va crear el seu propi partit pol\u00edtic (KNK) i va organitzar eleccions el 2005, dos anys despr\u00e9s del seu cop d\u2019estat. Malgrat la seva incapacitat per conduir el pa\u00eds a bon port, va guanyar unes segones eleccions el 23 de gener de 2011. <\/p>\n<p> Per aconseguir el poder, Boziz\u00e9 s\u2019havia servit dels mercenaris \u00abZakawa\u00bb, txadians a la Rep\u00fablica Centreafricana. En lloc de pagar-los i deslliurar el pa\u00eds d\u2019aquests bandits disposats a disparar a la m\u00ednima ocasi\u00f3, els va mantenir amb ell i en va incorporar molts a l\u2019ex\u00e8rcit nacional. La seva gu\u00e0rdia personal estava tamb\u00e9 formada per aquests mercenaris que, durant molt temps, s\u2019havien dedicat a fer la guerra al Txad. Eren m\u00e9s afins als comerciants txadians i a altres centreafricans d\u2019origen txadi\u00e0 i cometien sovint abusos dels quals era v\u00edctima l\u2019altra part de la poblaci\u00f3. La frustraci\u00f3 va donar pas a les petites tensions entre les dues comunitats. <\/p>\n<p> En deu anys de poder, Boziz\u00e9 es va limitar a protegir la seva butaca per mitj\u00e0 de forces estrangeres, no va arribar a complir la promesa de reestructurar l\u2019ex\u00e8rcit i mai no va aconseguir formar un ex\u00e8rcit republic\u00e0. Despr\u00e9s d\u2019enemistar-se amb Idriss D\u00e9by i sense tenir el suport de Fran\u00e7a, Boziz\u00e9 va rec\u00f3rrer a Jacob Zuma i a les forces sud-africanes per protegir-se. Va mostrar la seva ambici\u00f3 d\u2019explotar el petroli que es troba a la mateixa conca que el del Txad, va fer un complot amb la Xina i va confiar l\u2019explotaci\u00f3 de ciment a l\u2019\u00cdndia. <\/p>\n<p> Aleshores van venir els S\u00e9leka! Michel Djotodja, Nourradine Ahmat, Mohamed Daffane i altres senyors de la guerra que havien ajudat Boziz\u00e9 a fer-se amb el poder reclamaven la seva part del past\u00eds. Es recorden encara les declaracions d\u2019Abakar Sabone, l\u00edder rebel, en el di\u00e0leg pol\u00edtic inclusiu organitzat per Fran\u00e7ois Boziz\u00e9: \u00ab<em>Fa 50 anys que els cristians dirigeixen aquest pa\u00eds i els resultats s\u00f3n catastr\u00f2fics, han fracassat, cal donar l\u2019oportunitat a un musulm\u00e0 de prendre les regnes del pa\u00eds<\/em>\u00bb. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-right\">                                A la RCA no hi ha una guerra de religi\u00f3, sin\u00f3 c\u00e0lculs per recuperar el poder o mantenir-lo            <\/cite>            <\/p>\n<p> Els S\u00e9leka \u2013 forces rebels isl\u00e0miques- van trobar el seu cavall de batalla: la minoria musulmana estava marginada. Djotodja va necessitar el suport dels islamistes per accedir al tron i, un cop al poder per mitj\u00e0 de les armes, va demostrar clarament la seva incapacitat per instaurar un estat de dret, com tots els anteriors governs centreafricans. Els S\u00e9leka no van resoldre cap problema, al contrari. Durant els nou mesos que van estar al poder van cometre abusos sobre la poblaci\u00f3 civil i Djotodja fou obligat a dimitir per la comunitat internacional. <\/p>\n<p> Al seu torn, les mil\u00edcies anti-Balaka tenen l\u2019origen en el grup d\u2019autodefensa format pels habitants dels poblats a fi de protegir els seus escassos b\u00e9ns del pillatge dels bandits anomenats \u201cZaraguinas\u201d. M\u00e9s endavant, davant dels nombrosos abusos perpetrats pels S\u00e9leka, els anti-Balaka es van radicalitzar per enfrontar-se als seus botxins mitjan\u00e7ant arma blanca. Finalment, aquest grup d\u2019autodefensa fou recuperat per l\u2019antic r\u00e8gim de Boziz\u00e9 i transformat en assass\u00ed sistem\u00e0tic de musulmans. Adopten el joc dels senyors de la guerra: fer creure als no musulmans que els islamistes pretenen prendre el pa\u00eds per la for\u00e7a i que han de lluitar per expulsar-los <\/p>\n<p> <b>Una guerra de religi\u00f3?<\/b> <\/p>\n<p> De la mateixa manera que Boziz\u00e9 va fer fora Patass\u00e9 amb el suport de combatents vinguts del Txad, Djotodja va fer fora Boziz\u00e9 cap al Camerun. I en aquests moments Boziz\u00e9 s\u2019ho juga tot: vol tornar sigui com sigui. En realitat, li interesses dues coses: recuperar el poder i descarregar l\u2019odi cap a aquells que el van expulsar del tron, i per aconseguir-ho est\u00e0 disposat a tot. Boziz\u00e9 i S\u00e9leka no lluiten ni pels musulmans ni pels cristians, sin\u00f3 pel poder. A la Rep\u00fablica Centreafricana hi ha ateus, animistes, etc. Es pot no ser musulm\u00e0 sense ser cristi\u00e0. A la RCA no hi ha una guerra de religi\u00f3, sin\u00f3 c\u00e0lculs per tenir el suport necessari per recuperar el poder o mantenir-lo, c\u00e0lculs relatius als contractes d\u2019explotaci\u00f3 dels recursos del subs\u00f2l. Abans de ser derrocat per Boziz\u00e9 amb el suport del Txad i la benedicci\u00f3 de Fran\u00e7a, Patass\u00e9 va firmar un contracte d\u2019explotaci\u00f3 del petroli amb l\u2019home de negocis americ\u00e0 i propietari de la RSM Petroleum, Jack Grynberg. Aquest contracte va v\u00e8ncer el 23 de novembre de 2004. Boziz\u00e9 havia de renegociar-lo, per\u00f2 va decidir pujar les apostes i buscar el millor postor. Tamb\u00e9 hi havia el contracte d\u2019explotaci\u00f3 de l\u2019urani de Bakouma. En aquest assumpte tan complex, gaireb\u00e9 impossible d\u2019explicar en poques l\u00ednies, els que en paguen les conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n, una vegada m\u00e9s, els pobles franc\u00e8s i centreafric\u00e0. 1.800 milions d\u2019euros del contribuent franc\u00e8s van ser desemborsats per a la compra de les mines de Bakouma, que estaven en mans de la societat canadenca Uramin. Per\u00f2 llavors, el govern de Boziz\u00e9 va considerar que aquest acord sigil\u00b7l\u00f3s entre les societats AREVA i Uramin era il\u00b7legal. El cas va arribar a la just\u00edcia i va intervenir l\u2019alcalde de Levallois Perret, Patrice Balkani, que hauria cobrat fins a 5 milions de d\u00f2lars de comissi\u00f3 per haver actuat de mitjancer en les negociacions. <\/p>\n<p> Avui, malgrat l\u2019embargament del Proc\u00e9s de Kimberly, les mil\u00edcies continuen explotant les mines de diamants i d\u2019or a les zones que controlen. Fan transitar aquestes pedres pels pa\u00efsos ve\u00efns i arriben a vendre-les. Les mil\u00edcies continuen estant fortament armades i mantenen la poblaci\u00f3 com a ostatge. Molts centreafricans subsisteixen encara en camps de refugiats a la capital i altres, a l\u2019interior del pa\u00eds, han fugit de les hostilitats i viuen com animals a la sabana, esperant desesperadament que arribi el desarmament i puguin tornar a casa seva. Mentrestant, els senyors de la guerra, a part d\u2019haver rebut algunes advert\u00e8ncies i l\u2019amena\u00e7a de la congelaci\u00f3 dels seus b\u00e9ns per part de Fran\u00e7a, estan en llibertat i recorren tranquil\u00b7lament els pa\u00efsos africans. Aquestes persones continuen armant, finan\u00e7ant i empenyent els seus homes a cometre matances, utilitzant-los com a mitj\u00e0 de pressi\u00f3 per continuar gestionant el pa\u00eds o per recuperar el poder. <\/p>\n<p> *Johnny Vianney Bissakonou publicar\u00e0 properament un llibre sobre la tem\u00e0tica de l\u2019article <\/p>\n<p class=\"foto first-reference\"> <a href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/hdptcar\/949798984\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">\tFotografia\t<\/a>\t: hdptcar \/\t<a href=\"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-nc-sa\/2.0\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">\tCC BY\t<\/a>\t\/ Desaturada.<\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6273,"menu_order":9,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-6220","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>L\u2019altra versi\u00f3 de la crisi centreafricana - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L\u2019altra versi\u00f3 de la crisi centreafricana - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Guerra de religi\u00f3, neteja \u00e9tnico-religiosa, risc de partici\u00f3 del pa\u00eds&#8230; Els mitjans de comunicaci\u00f3 presenten la crisi centreafricana en aquests termes. I, encara que no pot negar-se que en els \u00faltims mesos s\u2019han produ\u00eft matances de persones partint de la seva pertinen\u00e7a religiosa, reduir el conflicte centreafric\u00e0 a uns enfrontaments interreligiosos constitueix una visi\u00f3 maniquea [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-4-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/\",\"name\":\"L\u2019altra versi\u00f3 de la crisi centreafricana - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-4.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:04+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-4.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-4.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L\u2019altra versi\u00f3 de la crisi centreafricana - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L\u2019altra versi\u00f3 de la crisi centreafricana - Revista Per la Pau","og_description":"Guerra de religi\u00f3, neteja \u00e9tnico-religiosa, risc de partici\u00f3 del pa\u00eds&#8230; Els mitjans de comunicaci\u00f3 presenten la crisi centreafricana en aquests termes. I, encara que no pot negar-se que en els \u00faltims mesos s\u2019han produ\u00eft matances de persones partint de la seva pertinen\u00e7a religiosa, reduir el conflicte centreafric\u00e0 a uns enfrontaments interreligiosos constitueix una visi\u00f3 maniquea [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-4-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/","name":"L\u2019altra versi\u00f3 de la crisi centreafricana - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-4.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:04+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laltra-versio-de-la-crisi-centreafricana\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-4.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-4.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6220","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6273"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6220"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}