{"id":6281,"date":"2022-04-07T10:59:19","date_gmt":"2022-04-07T10:59:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/"},"modified":"2023-05-10T09:58:09","modified_gmt":"2023-05-10T09:58:09","slug":"joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/","title":{"rendered":"Entrevista a Joan Botam, sacerdot i caputx\u00ed catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

<\/span> Joan Botam<\/span>, sacerdot i caputx\u00ed catal\u00e0<\/em><\/b><\/p>\n

A la Primera Guerra Mundial es podien trobar, com a m\u00ednim, tres branques del pacifisme internacional. La primera, el pacifisme cient\u00edfic o realista \u2013que analitzem amb la figura d\u2019Alfred Fried <\/a>-, es caracteritzava per la creen\u00e7a que la pau nom\u00e9s es podria garantir amb l\u2019organitzaci\u00f3 del m\u00f3n i la recerca cient\u00edfica. La segona, el pacifisme feminista \u2013que hem tractat amb aquest article <\/a> -, estava representada per les dones que lligaven la seva subjugaci\u00f3 al militarisme i a la despesa militar. La tercera \u00e9s el pacifisme religi\u00f3s dels qu\u00e0quers, menonites o tolstoians. D\u2019aquesta vessant del pacifisme en parlem en aquesta entrevista amb el sacerdot i caputx\u00ed catal\u00e0 Joan Botam, que ha impulsat nombroses iniciatives vinculades a la pau i l\u2019ecumenisme. <\/em><\/p>\n

Botam (Les Borges Blanques, 1926) \u00e9s doctor en teologia i fundador de l\u2019Institut V\u00edctor Seix de Polemologia i del Centre Ecum\u00e8nic de Catalunya . Ha representat Barcelona a la Cimera del Mil\u00b7lenni de l\u00edders religiosos i espirituals a les Nacions Unides.<\/em><\/p>\n

Un dels grups fonamentals per entendre el pacifisme religi\u00f3s durant la Primera Guerra Mundial s\u00f3n els qu\u00e0quers. Quines s\u00f3n les seves caracter\u00edstiques?<\/b><\/p>\n

Els qu\u00e0quers s\u00f3n pacifistes noviolents a ultran\u00e7a, per espiritualitat de constituci\u00f3 personal, sense fronteres. El nom de qu\u00e0quers ve del verb angl\u00e8s to quake<\/em>, que vol dir \u2018tremolar\u2019. Tenen una experi\u00e8ncia humana i creient tan sensible que quan proven la comunicaci\u00f3, la projecci\u00f3 o el di\u00e0leg \u2018tremolen\u2019, perqu\u00e8 saben de la pres\u00e8ncia de l\u2019infinit de D\u00e9u, de l\u2019absolut de D\u00e9u. \u00c9s la criatura davant el creador, la limitaci\u00f3 davant l\u2019absolut. I aquesta sensaci\u00f3 la tenen des dels seus or\u00edgens a Anglaterra, al segle XVII, amb George Fox, el seu fundador.<\/p>\n

Amb l\u2019esclat de la guerra, el 1914 es crea el moviment pacifista FOR (Fellowship of Reconciliation) a iniciativa de dos cristians, Henry Hodgkin (un qu\u00e0quer angl\u00e8s) i Friedrich Siegmund-Schultze (un luter\u00e0 alemany). Vost\u00e8 n\u2019ha conegut persones molt vinculades. Quina filosofia hi ha al darrere?<\/b><\/p>\n

La FOR \u2013m\u00e9s endavant IFOR- \u00e9s un moviment de reconciliaci\u00f3 hereu d\u2019un pacifista d\u2019excepci\u00f3, com \u00e9s Jean Goss-Mayr. El vaig con\u00e8ixer juntament amb la seva dona Hildegard, filla d\u2019un pacifista austr\u00edac [Kaspar Mayr, fundador de la branca austr\u00edaca de la IFOR]. Jean Goss era un ferroviari franc\u00e8s, un home carism\u00e0tic amb una empenta i convenciment terribles. Sostenia \u2013i jo tamb\u00e9 ho sostinc- que un dels absurds m\u00e9s enormes \u00e9s la viol\u00e8ncia. \u00c9s un absurd i tamb\u00e9 un pecat, perqu\u00e8 tot el que \u00e9s imposici\u00f3 no respecta i no t\u00e9 en compte l\u2019altre. Instrumentalitza, subordina i mata l\u2019altre.<\/p>\n

Vost\u00e8 no va viure la Primera Guerra Mundial per\u00f2 la seva relaci\u00f3 amb el pacifisme ve de lluny. Quan va comen\u00e7ar?<\/b><\/p>\n

Vinc dels moviments pacifistes dels anys 1950-60. De fet, la meva hist\u00f2ria comen\u00e7a amb la Segona Guerra Mundial, quan neix Pax Christi, un moviment pacifista de persones de tot tipus de creences, unides per la persecuci\u00f3 nazi. L\u2019any 1956 vaig ser cridat com a conciliari del moviment i vaig comen\u00e7ar a tenir-ne un paper destacat. Pax Christi era un moviment confessional per\u00f2 lliure, no institucional, no jer\u00e0rquic, no cat\u00f2lic des de dalt sin\u00f3 des de les bases, i amb una voluntat clara de construir ciutadans membres de la comunitat internacional, a partir d\u2019unes bases s\u00f2lides de democr\u00e0cia i llibertat.<\/p>\n

S\u00f3c antiguerra, antiex\u00e8rcit i antiarmament, perqu\u00e8 crec que el m\u00f3n es construeix des del b\u00e9, la veritat i la just\u00edcia per mitjans pac\u00edfics <\/cite><\/p>\n

Qu\u00e8 vol dir per a vost\u00e8 ser pacifista?<\/b><\/p>\n

Jo s\u00f3c antiguerra, antiex\u00e8rcit i antiarmament. Perqu\u00e8 crec, des de la filosofia gandhiana i des del pensament m\u00edstic de Martin Luther King i tamb\u00e9 des de l\u2019Evangeli, que el m\u00f3n es construeix des del b\u00e9, la veritat i la just\u00edcia per mitjans pac\u00edfics. Aquell qui en la construcci\u00f3 de la pau utilitza mitjans que no s\u00f3n pac\u00edfics, com per exemple la guerra, cau en una contradicci\u00f3 flagrant!<\/p>\n

Com li va afectar en el seu pensament el fet de con\u00e8ixer la guerra?<\/b><\/p>\n

La guerra la vaig viure personalment. Era un adolescent l\u2019any 1936 quan queien les bombes sobre el meu poble. Vaig ser instru\u00eft a l\u2019escola p\u00fablica sobre qu\u00e8 s\u2019havia de fer en cas d\u2019un bombardeig i mentre t\u2019ho explicaven pensaves que all\u00f2 era m\u00fasica celestial, per\u00f2 carai! Quan el dia 2 d\u2019abril del 1937 jo mirava cap al cel \u2013 un cel llumin\u00f3s com avui- i vaig veure uns avions que avan\u00e7aven i tot d\u2019una comencen a desprendre com uns estels, unes espurnes que xiulen i baixen… i en aquestes sento uns espetecs i una polseguera, uns crits i un xiscles. Jo tenia 9 o 10 anys i aix\u00f2 em va quedar a dintre. Era la negaci\u00f3, la mort, l\u2019infern. I sentia les dones que deien \u201cQue s\u2019acabi aix\u00f2! Que s\u2019acabi la guerra!\u201d Aquest crit el porto a dins gaireb\u00e9 com un constitutiu antropol\u00f2gic.<\/p>\n

\u00c9s tamb\u00e9 a partir de la guerra que arriba al fet religi\u00f3s?<\/b><\/p>\n

Jo fins l\u2019any 1939, de religi\u00f3 zero. Aquell any em van obligar a fer la primera comuni\u00f3 vestit de petit falangista, amb canons i metralladors al costat. Tota la formaci\u00f3 religiosa que tenia fins aleshores arribava aqu\u00ed. Per\u00f2 a partir del 1939, com que no hi havia escola, el meu pare \u2013creient, republic\u00e0 i anticlerical, com jo tamb\u00e9 hauria estat perqu\u00e8 no hi havia altra alternativa honesta- em va portar als Caputxins de Les Borges. L\u2019endem\u00e0 mateix despr\u00e9s de passar les tropes franquistes, els Caputxins havien obert les portes.<\/p>\n

Les religions no s\u00f3n sempre font de pau. L\u2019Esgl\u00e9sia com instituci\u00f3 de vegades es creu amb poder. I el poder mata <\/cite><\/p>\n

Qu\u00e8 va significar per a vost\u00e8 estudiar al convent dels Caputxins?<\/b><\/p>\n

Va ser un xoc des del punt de vista ambiental i escolar, metodol\u00f2gic, de serietat, de treball i d\u2019aplicaci\u00f3. Jo era alguna cosa m\u00e9s que una mitjania i la prova \u00e9s que l\u2019any 1942, despr\u00e9s de tres anys, vaig quedar el primer de l\u2019escola. All\u00e0 vaig fer un proc\u00e9s de reconversi\u00f3 de mi mateix, un proc\u00e9s educatiu: fer emergir all\u00f2 que hi ha en tu gr\u00e0cies als mitjans que et posen a l\u2019abast. I gr\u00e0cies a la relaci\u00f3 humana i bonica que vaig trobar entre alumnes i mestres hi va entrar l\u2019element creient. No va ser un proc\u00e9s ideol\u00f2gic, conceptual o filos\u00f2fic. Per\u00f2 a partir d\u2019aqu\u00ed va venir una vocaci\u00f3 de la qual no n\u2019estic descontent, tot el contrari: he trobat \u2018el sentit\u2019, el que a un el gratifica d\u2019ell mateix, el que et fa sentir \u00fatil i servicial.<\/p>\n

Tenint en compte el seu coneixement de les diferents espiritualitats, creu que la religi\u00f3 \u00e9s sempre font de pau?<\/b><\/p>\n

No. Perqu\u00e8 la religi\u00f3 \u2013 no la fe- com a instituci\u00f3 i com a organitzaci\u00f3 tracta d\u2019institucionalitzar i normalitzar una experi\u00e8ncia humana, espiritual i divina. Pret\u00e9n explicar coses inexplicables, com \u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia sobrenatural de l\u2019absolut de D\u00e9u. No dic que les religions siguin in\u00fatils, per\u00f2 l\u2019Esgl\u00e9sia hauria d\u2019estar sempre al servei, a la recerca, amb tremolor. Per\u00f2 de vegades es creu amb poder. I el poder mata.<\/p>\n

En la seva opini\u00f3, pot haver una contradicci\u00f3 entre l\u2019Esgl\u00e9sia com a instituci\u00f3 i com a espiritualitat? <\/b><\/p>\n

I tant. Perqu\u00e8 hi ha l\u2019Estat del Vatic\u00e0, uns Estats Pontificis, unes potencialitats medi\u00e0tiques i econ\u00f2miques com l\u2019Opus… aix\u00f2 es d\u00f3na cops de puny amb la creen\u00e7a i amb l\u2019espiritualitat. Hi ha un te\u00f2leg que jo estimo molt, Karl Barth, que diu que la religi\u00f3 explicada d\u2019aquesta manera \u00e9s pecat.<\/p>\n

I vost\u00e8 ho comparteix?<\/b><\/p>\n

S\u00ed. \u00c9s aquella religi\u00f3 que no s\u2019interroga i no es posa en causa ella mateixa, que no se sap situar, i que de vegades posa traves. La Inquisici\u00f3, per exemple, \u00e9s una trava. Com es pot posar a la foguera alg\u00fa que pensa diferent? Ara, aix\u00f2 no vol dir que no es pugui construir la pau des de la religi\u00f3, perqu\u00e8 la vocaci\u00f3 del cristi\u00e0 \u00e9s precisament construir la pau. I construir la pau vol dir col\u00b7laborar i dialogar amb tothom, sense adjectius. La pau \u00e9s la pau i \u00e9s la pau de tothom. No s\u2019ha de posar fronteres al di\u00e0leg, s\u2019ha de dialogar amb tothom, si conv\u00e9 amb el dimoni!<\/p>\n

Construir la pau vol dir col\u00b7laborar i dialogar amb tothom, sense posar ni adjectius ni fronteres <\/cite><\/p>\n

Quin paper hi juga aqu\u00ed l\u2019ecumenisme?<\/b><\/p>\n

Fora del m\u00f3n cristi\u00e0, hi ha altres grups que vinculen ecumenisme i pau, com la fe Bahai. Els coneix?<\/b><\/p>\n

Fora del m\u00f3n cristi\u00e0, hi ha altres grups que vinculen ecumenisme i pau, com la fe Bahai. Els coneix?<\/b><\/p>\n

Si, en tinc amics. Els Bahai van n\u00e9ixer a l\u2019Iran, en unes condicions de persecuci\u00f3 i s\u00f3n un intent d\u2019ecumenisme a partir de l\u2019arrel isl\u00e0mica. Pertanyen a un moviment d\u2019espiritualitat -no a una religi\u00f3- segons el qual D\u00e9u \u00e9s pare de tots, la humanitat \u00e9s una sola fam\u00edlia i el nostre treball \u00e9s la pau i el di\u00e0leg. Tamb\u00e9 hi ha els Brahma Kumaris, per exemple, que s\u00f3n semblants per\u00f2 d\u2019origen hind\u00fa, amb vocaci\u00f3 universal, de fraternitat i noviol\u00e8ncia.<\/p>\n

Tenint en compte els conflictes i les guerres del segle XX, creu que el pacifisme religi\u00f3s ha lluitat prou per la construcci\u00f3 de la pau?<\/b><\/p>\n

No. Fa la impressi\u00f3 que un no s\u2019ho acaba de creure. De persones com Jean Goss, Lanza del Vasto, Llu\u00eds Maria Xirinacs o Martin Luther King no se\u2019n troben. Jo espiritualment estic radicalitzat en aquest sentit, en la lluita per la pau, per\u00f2 costa de crear una cultura de la pau i unes relacions fonamentades en la construcci\u00f3 de la pau. Costa de fer pensar que la conciliaci\u00f3 i la pau estan per damunt dels interessos d\u2019un mateix.<\/p>\n

\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6318,"menu_order":10,"template":"","categories":[5],"class_list":["post-6281","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"\nEntrevista a Joan Botam, sacerdot i caputx\u00ed catal\u00e0 - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevista a Joan Botam, sacerdot i caputx\u00ed catal\u00e0 - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Joan Botam, sacerdot i caputx\u00ed catal\u00e0 A la Primera Guerra Mundial es podien trobar, com a m\u00ednim, tres branques del pacifisme internacional. La primera, el pacifisme cient\u00edfic o realista \u2013que analitzem amb la figura d\u2019Alfred Fried -, es caracteritzava per la creen\u00e7a que la pau nom\u00e9s es podria garantir amb l\u2019organitzaci\u00f3 del m\u00f3n i la […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-10T09:58:09+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-5-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/\",\"name\":\"Entrevista a Joan Botam, sacerdot i caputx\u00ed catal\u00e0 - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-5.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:19+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-10T09:58:09+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-5.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-5.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevista a Joan Botam, sacerdot i caputx\u00ed catal\u00e0 - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Entrevista a Joan Botam, sacerdot i caputx\u00ed catal\u00e0 - Revista Per la Pau","og_description":"Joan Botam, sacerdot i caputx\u00ed catal\u00e0 A la Primera Guerra Mundial es podien trobar, com a m\u00ednim, tres branques del pacifisme internacional. La primera, el pacifisme cient\u00edfic o realista \u2013que analitzem amb la figura d\u2019Alfred Fried -, es caracteritzava per la creen\u00e7a que la pau nom\u00e9s es podria garantir amb l\u2019organitzaci\u00f3 del m\u00f3n i la […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2023-05-10T09:58:09+00:00","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-5-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/","name":"Entrevista a Joan Botam, sacerdot i caputx\u00ed catal\u00e0 - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-5.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:19+00:00","dateModified":"2023-05-10T09:58:09+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/joan-botam-sacerdot-i-caputxi-catala\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-5.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-5.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6281","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6318"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}