{"id":6282,"date":"2022-04-07T10:59:19","date_gmt":"2022-04-07T10:59:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:19","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:19","slug":"rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/","title":{"rendered":"Rosa Luxemburg: anticapitalisme cap a l\u2019eutopia pacifista"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> A principis <\/span>de la Primera Guerra Mundial, la veu de la l\u00edder socialista Rosa Luxemburg va ser una de les que m\u00e9s va ressonar dins del que s\u2019ha anomenat moviment pacifista -en tota la seva amplitud i complexitat. D\u2019altra banda, la no “milit\u00e0ncia” feminista -almenys com l\u2019entenem actualment- de Rosa Luxemburg ha estat font de controv\u00e8rsia constant durant molts anys al si del moviment feminista. Sobre aix\u00f2, resulta interessant el text de Mar\u00eda Jos\u00e9 Aubet, “El \u00ab\u00faltimo error\u00bb de Rosa Luxemburg\u201d, que parla de les col\u00b7laboracions “regulars i copioses” de la l\u00edder socialista al diari Die Gleichheit<\/em> (La Igualtat) dirigit per Clara Zetkin i destinat a “les dones assalariades” (1978: 301). <\/p>\n

Mentre que la milit\u00e0ncia pels drets de les dones de Zetkin i d\u2019altres feministes radicals pacifistes com la jurista Anita Augspurg o l\u2019activista Lida Gustava Heymann mai no s\u2019han posat en entredit, s\u00ed que s\u2019ha escrit -i molt- a prop\u00f2sit de la filiaci\u00f3 de Rosa Luxemburg amb aquesta causa. L\u2019esmentat text d\u2019Aubet, sense anar m\u00e9s lluny, fa refer\u00e8ncia al llibre de Carmen Alcalde, La mujer en la guerra civil espanyola<\/em>.1<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Aix\u00ed, algunes te\u00f2riques com Lidia Falc\u00f3n o Carmen Alcalde criticaven l\u2019equidist\u00e0ncia, la inhibici\u00f3 (Alcalde, 1978: 317) o la falta de visi\u00f3 (Falc\u00f3n, 1978: 305) de Luxemburg en el seu discurs sobre la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria, al no fer prou atenci\u00f3 a l\u2019\u201demancipaci\u00f3 de la dona”, deixant aquesta suposadament impl\u00edcita en la idea d\u2019algunes revolucion\u00e0ries socialistes \u2013una idea potser una mica ing\u00e8nua analitzada en perspectiva- que l\u2019emancipaci\u00f3 de la dona vindria donada indubtablement a trav\u00e9s de l\u2019emancipaci\u00f3 del proletariat. <\/p>\n

La no “milit\u00e0ncia” feminista de Rosa Luxemburg ha estat font de controv\u00e8rsia constant durant molts anys al si del moviment feminista <\/cite> <\/p>\n

Si b\u00e9 \u00e9s cert que Rosa Luxemburg no va ser especialment prol\u00edfica respecte a les especificitats del feminisme com “nova alternativa revolucion\u00e0ria per l\u2019emancipaci\u00f3 total de la dona” (Alcalde, 1978: 320) davant de l\u2019opressi\u00f3 del patriarcat, s\u00ed que va manifestar un inter\u00e8s particular per posar a l\u2019abast de les treballadores “pol\u00edtiques que les afectaven priorit\u00e0riament com a part integrant d\u2019una classe social explotada, l\u2019obrera, i tamb\u00e9 com a dones, \u00e9s a dir, com a dones assalariades” (Aubet, 1978: 301). <\/p>\n

La constant negativa de Luxemburg a fer-se c\u00e0rrec de la secci\u00f3 de dones del Partit Socialdem\u00f2crata d\u2019Alemanya (SPD), al\u00b7legant que l\u2019oferiment era una maniobra dels barons (homes) del partit per desterrar-la de la primera l\u00ednia del debat te\u00f2ric del socialisme alemany, aix\u00ed com la seva lluita pel sufragi femen\u00ed (Dunayevskaya, 2012: 133) o la correspond\u00e8ncia que va mantenir amb Clara Zetkin durant anys2<\/sup><\/a> demostren una clara consci\u00e8ncia respecte al sexisme imperant dins del partit. En una d\u2019aquestes cartes a Zetkin, Luxemburg manifesta el seu orgull per definir-se ella mateixa com a feminista i en aquesta mateixa l\u00ednia va escriure a Luise Kautsky el 1911: “Vindr\u00e0s a la confer\u00e8ncia de dones? Imagina\u2019t, m\u2019he tornat feminista! Vaig rebre una credencial per a aquesta confer\u00e8ncia i, per tant, he d\u2019anar a Jena” (2012: 133). <\/p>\n

En aquest mateix sentit, el 1912, Luxemburg acabava aix\u00ed un dels seus discursos (2012: 133): <\/p>\n

“L\u2019actual en\u00e8rgic moviment de milions de dones prolet\u00e0ries que consideren la seva falta de drets pol\u00edtics com una flagrant injust\u00edcia \u00e9s un senyal infal\u00b7lible, senyal que les bases socials del sistema imperant estan podrides i que els seus dies estan comptats… Lluitant pel sufragi femen\u00ed, tamb\u00e9 arribarem a l\u2019hora en qu\u00e8 l\u2019actual societat caigui en ru\u00efnes sota les martellades del proletariat revolucionari”. <\/p>\n

Com demostren els seus textos, la cr\u00edtica antimilitarista de Rosa Luxemburg i la seva vindicaci\u00f3 feminista no entronquen, com es podria pensar, en un biologicisme essencialista que situa les dones en l\u2019imaginari de l\u2019\u00e0ngel de la llar, font de tota bondat i pacifistes per naturalesa, sin\u00f3 en l\u2019interseccionalitat (permetin-me la llic\u00e8ncia postmoderna) de la lluita de classes i de g\u00e8nere davant la cursa armamentista, i en la deconstrucci\u00f3 del militarisme i les seves causes com a principal estrat\u00e8gia pol\u00edtica per a la pau i contra el capitalisme. Aix\u00ed, Rosa Luxemburg s\u2019interrogava (i interrogava l\u2019SPD) en les seves Utopies pacifistes<\/em> de 1911 sobre quin cam\u00ed calia seguir per aconseguir una societat en pau: <\/p>\n

Quina \u00e9s la nostra tasca en la q\u00fcesti\u00f3 de la pau? No consisteix a demostrar en tot moment l\u2019amor a la pau que professen els socialdem\u00f2crates; la nostra primera tasca i principal \u00e9s aclarir davant de les masses populars la naturalesa del militarisme i assenyalar amb tota claredat les difer\u00e8ncies principistes entre la posici\u00f3 dels socialdem\u00f2crates i la dels pacifistes burgesos”. (1978: 255). <\/p>\n

Del capitalisme modern al capitalisme gore: el mur neoliberal de l\u2019eutopia<\/b> <\/p>\n

Rosa Luxemburg tamb\u00e9 escrivia a les seves Utopies<\/em> que els antagonismes s\u2019havien aguditzat “a un grau mai vist”. Quan fa 101 anys de l\u2019inici de la Gran Guerra i tenint en compte la sobreespecialitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia3<\/sup><\/a> i la globalitzaci\u00f3 d\u2019aquesta en les \u00faltimes d\u00e8cades, seria sensat afirmar que les paraules de Luxemburg no nom\u00e9s s\u2019adaptaven a la realitat i a la conjuntura pr\u00e8via a l\u2019esclat de la Primera Guerra Mundial, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la pol\u00edtica internacional actual. Una pol\u00edtica que respon en gran mesura a les exig\u00e8ncies d\u2019una despesa militar i un tr\u00e0fic il\u00b7legal d\u2019armament que mou cada any bilions de d\u00f2lars4<\/sup><\/a>, esdevenint un dels negocis m\u00e9s lucratius del planeta que, alhora, contribueix a “imposar per la for\u00e7a determinades formes de govern que redunden en els interessos pol\u00edtics i econ\u00f2mics del poder militar responsable de l\u2019esmentada imposici\u00f3” (Butler, 2010: 62-63). Aix\u00ed, aquell “grau mai vist” ha continuat creixent a passos de gegant durant l\u2019\u00faltim segle. <\/p>\n

Luxemburg s\u00ed que manifestar un inter\u00e8s particular per posar a l\u2019abast de les treballadores pol\u00edtiques que les afectaven com a part integrant d\u2019una classe social explotada <\/cite> <\/p>\n

Ens movem en un m\u00f3n que ha normalitzat all\u00f2 dist\u00f2pic i en el qual continuem perseguint la utopia -all\u00f2 que no \u00e9s enlloc – de la pau. La necropol\u00edtica, la sobirania de mort -amb el seu sistema econ\u00f2mic gore associat-, ha pres el control i, tal com explica Achille Mbembe, “l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s actual de sobirania resideix, en gran mesura, en el poder i en la capacitat de dictar qui mereix viure i qui ha de morir. Per tant, matar o permetre la vida constitueixen els l\u00edmits de la sobirania com els seus principals atributs” (Val\u00e8ncia, 2010: 142). <\/p>\n

Des d\u2019aquelles “crides a la just\u00edcia i a la fi de la viol\u00e8ncia” (Butler, 2010: 27) de Luxemburg durant els quatre anys de conflicte i que li costarien la vida l\u2019any 1919; des d\u2019aquells manifestos previs a Reforma o revoluci\u00f3<\/em> (1898) en els quals afirmava que la guerra havia estat “un factor indispensable del desenvolupament capitalista” (1978: 57) i que despr\u00e9s van ser matisats i perfeccionats a l\u2019argumentari de les Utopies pacifistes<\/em> (“el militarisme en totes les seves formes -sigui guerra o pau armada- \u00e9s un fill leg\u00edtim, un resultat l\u00f2gic del capitalisme” (1978: 256)); des d\u2019aleshores fins avui podem constatar que el capital de mort continua cotitzant a l\u2019al\u00e7a i que, a grans trets, els postulats de Luxemburg segueixen sent plenament v\u00e0lids: <\/p>\n

” (…) si les nacions existents realment volguessin posar l\u00edmit, de manera seriosa i honesta, a la cursa armamentista, haurien de comen\u00e7ar amb el desarmament al terreny pol\u00edtic comercial, abandonar les campanyes colonialistes i la pol\u00edtica internacional de conquesta d\u2019esferes d\u2019influ\u00e8ncia a tot el m\u00f3n: en una paraula, la seva pol\u00edtica interna i exterior hauria de ser oposada al que exigeix la pol\u00edtica actual d\u2019un estat capitalista modern” (1978: 256). <\/p>\n

“el militarisme desapareixer\u00e0 del m\u00f3n \u00fanicament amb la destrucci\u00f3 de l\u2019Estat de classe capitalista” (1978: 256). <\/p>\n

La l\u00edder socialista, que va patir la deterioritat la vulnerabilitat del cos (Butler, 2010) en carn pr\u00f2pia, va ser foragitada a un canal de Berl\u00edn sense veure complerta la seva europia pacifista. I dic eutopia perqu\u00e8, si b\u00e9 \u00e9s cert que la Pau amb maj\u00fascules se\u2019ns presenta improbable i inabastable, tamb\u00e9 ho \u00e9s que aquesta \u00e9s un anhel que no es troba en el regne de Shambala, sin\u00f3 que dep\u00e8n exclusivament de factors humans diversos, per\u00f2 realitzables i possibles, tals com la voluntat pol\u00edtica, l\u2019economia social, l\u2019educaci\u00f3 en valors per una cultura de pau, la igualtat efectiva entre dones i homes, la reparaci\u00f3 de les v\u00edctimes, la reconciliaci\u00f3 dels actors enfrontats, la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria, el di\u00e0leg, la mediaci\u00f3… \u00c9s veritat, \u00e9s una llarga llista. Potser el primer que caldria fer seria posar al centre de qualsevol sistema (pol\u00edtic, social i econ\u00f2mic) la dignitat humana i no la precaritzaci\u00f3 de la vida. Mentre aix\u00f2 no passi, mentre la ind\u00fastria de la mort, de la inseguretat i la desigualtat continu\u00ef sent m\u00e9s rendible que la sostenibilitat de la vida, el capitalisme i l\u2019economia de guerra continuaran llan\u00e7ant al canal milers d\u2019\u00e9ssers humans cada dia. <\/p>\n

1.\tAlcalde C., La mujer en la guerra civil espa\u00f1ola<\/em>, Editorial Cambio 16, 1976. El llibre va suscitar un ampli debat al voltant de la figura de Luxemburg, en el qual van participar la mateixa Alcalce, Maria Jos\u00e9 Aubet, Lidia Falc\u00f3n, Marina Subirats i Laura Tremosa, i el qual fou recollit en el n\u00famero 9 de la revista de sociologia Papers<\/em> el1978. <\/p>\n

2.\tCorrespond\u00e8ncia recollida a l\u2019obra The letters of Rosa Luxemburg<\/em>, editada per Georg Adler, Peter Hudis i Annelies Laschitza. <\/p>\n

3.\tHo explica eloq\u00fcentment Sayak Val\u00e8ncia a la seva obra El capitalismo gore<\/em> al parlar de la viol\u00e8ncia com una sort de disciplina econ\u00f2mica m\u00e9s: “\u00c9s innegable que la sobreespecialitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia t\u00e9 les seves bases en les t\u00e8cniques militars i els seus desenvolupaments per a la guerra, doncs com se sap: \u00abla Guerra s\u2019encara com si fos un vast projecte d\u2019enginyeria, els processos essencials de la qual s\u00f3n precisament calculats com la for\u00e7a requerida com un tensor d\u2019un dic o un pont\u00bb. Aix\u00ed, es podria dir que la destrucci\u00f3 creativa del capitalisme gore pot considerar-se com una disciplina basada en l\u2019aplicaci\u00f3 de tecnologies del dolor als cossos de forma contundent i mortal, que no admet judicis morals per a q\u00fcestions econ\u00f2miques”. <\/p>\n

4.\tSegons dades de la Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte<\/a> (UNODC), ), “el tr\u00e0fic il\u00b7l\u00edcit d\u2019armes de foc genera de 170 milions a 320 milions de d\u00f2lars per any” al m\u00f3n. Aix\u00ed mateix, segons el SIPRI<\/a> la despesa militar mundial el 2013 va ser d\u20191,747 bilions de d\u00f2lars, “xifra que representa el 2,4% del producte interior brut mundial o 248 d\u00f2lars per persona al m\u00f3n”. <\/p>\n

\n

\tFotografia\t<\/a>\t: Wikimedia Commons<\/p>\n

\t\t– Rosa Luxemburg, a la dreta, amb Clara Zetkin, el 1910. –<\/em>\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6321,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6282","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nRosa Luxemburg: anticapitalisme cap a l\u2019eutopia pacifista - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Rosa Luxemburg: anticapitalisme cap a l\u2019eutopia pacifista - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"A principis de la Primera Guerra Mundial, la veu de la l\u00edder socialista Rosa Luxemburg va ser una de les que m\u00e9s va ressonar dins del que s\u2019ha anomenat moviment pacifista -en tota la seva amplitud i complexitat. D\u2019altra banda, la no “milit\u00e0ncia” feminista -almenys com l\u2019entenem actualment- de Rosa Luxemburg ha estat font de […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-5-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/\",\"name\":\"Rosa Luxemburg: anticapitalisme cap a l\u2019eutopia pacifista - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-5.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:19+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-5.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-5.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Rosa Luxemburg: anticapitalisme cap a l\u2019eutopia pacifista - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Rosa Luxemburg: anticapitalisme cap a l\u2019eutopia pacifista - Revista Per la Pau","og_description":"A principis de la Primera Guerra Mundial, la veu de la l\u00edder socialista Rosa Luxemburg va ser una de les que m\u00e9s va ressonar dins del que s\u2019ha anomenat moviment pacifista -en tota la seva amplitud i complexitat. D\u2019altra banda, la no “milit\u00e0ncia” feminista -almenys com l\u2019entenem actualment- de Rosa Luxemburg ha estat font de […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-5-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/","name":"Rosa Luxemburg: anticapitalisme cap a l\u2019eutopia pacifista - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-5.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:19+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/rosa-luxemburg-anticapitalisme-cap-a-leutopia-pacifista\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-5.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-5.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6282","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6321"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6282"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6282"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}