{"id":6283,"date":"2022-04-07T10:59:19","date_gmt":"2022-04-07T10:59:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:19","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:19","slug":"reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/","title":{"rendered":"Reclutament obligatori i objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia al Regne Unit"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> El gener <\/span>de 1916 el govern brit\u00e0nic va aprovar una llei del servei militar que establia que tot home solter d\u2019entre 18 i 41 anys podia ser reclutat per a l\u2019ex\u00e8rcit. Una segona llei va ampliar el reclutament obligatori als homes casats. En qualsevol altre lloc d\u2019Europa aquestes mesures no haurien generat cap pol\u00e8mica. En efecte, al continent europeu, el servei militar obligatori s\u2019havia convertit en un element m\u00e9s de la vida nacional, amb el suport tant de la dreta com de l\u2019esquerra. La dreta nacionalista ho veia com una arma contra l\u2019enemic estranger, mentre que a l\u2019esquerra socialista, particularment potent a Alemanya i Fran\u00e7a, l\u2019afavoria perqu\u00e8 considerava positiu comptar amb un “ex\u00e8rcit de ciutadans” disposat a defensar el poble contra els enemics de classe del propi pa\u00eds. <\/p>\n

Per\u00f2 la Gran Bretanya era diferent. Sent encara presents les tristes mem\u00f2ries de les patrulles de reclutament for\u00e7\u00f3s del segle XVII i principis del XVIII, la creen\u00e7a que el servei militar havia de ser \u00fanicament voluntari era gaireb\u00e9 universal. Alguns membres del Partit Conservador van comen\u00e7ar a donar suport al reclutament obligatori durant la Guerra B\u00f2er i, el 1902, es va crear la Lliga del Servei Nacional que, ir\u00f2nicament, sostenia que la Gran Bretanya havia de prendre exemple de l\u2019”excel\u00b7lent pol\u00edtica” del K\u00e0iser i impulsar un militarisme sa i mascul\u00ed. Per\u00f2 el Partit Liberal, al poder des de 1906, va continuar oposant-se fermament a tota forma d\u2019obligatorietat amb el suport dels quaranta parlamentaris laboristes -excepte un- i del creixent moviment socialista. <\/p>\n

Aix\u00ed doncs, qu\u00e8 va motivar el canvi radical de 1916? En primer lloc, les esperances i prediccions inicials que la guerra hauria acabat el Nadal de 1914 s\u2019havien esva\u00eft r\u00e0pidament; augmentava el nombre de baixes i el reclutament voluntari no era suficient per mantenir el ritme de la contesa. Despr\u00e9s de la coalici\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia de guerra, establerta per conservadors i liberals, la pressi\u00f3 en favor de l\u2019obligatorietat es va incrementar. Una proposta inicial dels conservadors va ser el reclutament obligatori \u00fanicament de “cavallers”, un exemple per a les classes inferiors descrit com “l\u2019exemple m\u00e9s rotund dels rics servint als pobres des que Crist va predicar aquest principi”. Per\u00f2 la idea no va despertar massa entusiasme entre les classes acomodades. Si b\u00e9 un refer\u00e8ndum popular hauria descartat qualsevol proposta d\u2019obligatorietat enviant-la als llimbs, a finals de 1915, en els cercles pol\u00edtics els partidaris del reclutament obligatori eren ja els qui marcaven la pauta. El primer ministre Asquith va acabar cedint i la primera llei de servei militar obligatori de la Gran Bretanya va obtenir la sanci\u00f3 real el 27 de gener de 1916, amb l\u2019oposici\u00f3 d\u2019\u00fanicament 38 parlamentaris. <\/p>\n

La Gran Bretanya va ser la primera naci\u00f3 que va incloure l\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia a la seva legislaci\u00f3 <\/cite> <\/p>\n

Des del principi es va creure necessari establir exempcions per als homes ocupats en sectors civils vitals, com l\u2019agricultura i la mineria. Mentre el projecte de llei es tramitava al Parlament, un redu\u00eft grup de parlamentaris liderat per Arnold Rowntree i Edmund Harvey – membres de la Societat Religiosa dels Amics (coneguda tamb\u00e9 com els qu\u00e0quers)- va proposar una cl\u00e0usula de consci\u00e8ncia que ampli\u00e9s les exempcions als homes que poguessin demostrar una objecci\u00f3 moral al servei militar. Aquesta cl\u00e0usula, malgrat haver estat redactada precipitadament, haver estat objecte d\u2019una aspra lluita i estar plena d\u2019ambig\u00fcitats que complicarien l\u2019aplicaci\u00f3 de la llei en els tres anys posteriors, va obtenir el suport de la majoria parlament\u00e0ria i la Gran Bretanya va ser la primera naci\u00f3 que va incloure l\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia a la seva legislaci\u00f3. <\/p>\n

Per\u00f2, com es diferenciaria els aut\u00e8ntics objectors de consci\u00e8ncia dels ganduls, espavilats i\/o covards? El govern va assignar aquesta ingrata tasca a una xarxa de tribunals establerta arreu del pa\u00eds. Els elegits per jutjar les tendres consci\u00e8ncies van ser els homes grans i respectables de cada comunitat: alcaldes, sacerdots, clergues i un representant militar, la missi\u00f3 dels quals era fer que el m\u00ednim nombre possible de joves es col\u00e9s a trav\u00e9s de la xarxa. Encara que estaven facultats per atorgar exempcions absolutes del servei militar, aquestes van ser molt infreq\u00fcents. La majoria de sol\u00b7licituds eren rebutjades directament o quedaven condicionades al fet que el sol\u00b7licitant s\u2019allist\u00e9s al nou cos militar no combatent o que accept\u00e9s efectuar treballs alternatius de suport als esfor\u00e7os b\u00e8l\u00b7lics. <\/p>\n

Aix\u00f2 va tenir com a efecte la creaci\u00f3 de dues classes d\u2019objectors: aquells la consci\u00e8ncia dels quals els permetia acceptar un servei militar en unitats no armades en que no se\u2019ls requeria matar, i altres l\u2019objecci\u00f3 dels quals a participar a la guerra, directament o indirectament, era absoluta. Aquests \u00faltims eren, naturalment, els que plantejaven majors dificultats a les autoritats civils i militars. Quan els tribunals els assignaven a cossos no combatents, aquests objectors es negaven a incorporar-s\u2019hi, per la qual cosa eren detinguts i considerats \u201csoldats\u201d, els agrad\u00e9s o no. No obe\u00efen les ordres i patien un tracte cruel i degradant a la pres\u00f3 o sota arrest militar. En 35 casos, com a m\u00ednim, van ser condemnats a pena de mort, que se\u2019ls va commutar en l\u2019\u00faltim moment. Gaireb\u00e9 un centenar d\u2019homes van morir com a conseq\u00fc\u00e8ncia directa de la brutalitat a qu\u00e8 van ser sotmesos en l\u2019ex\u00e8rcit o a la pres\u00f3 i molts m\u00e9s van patir problemes de salut f\u00edsica o mental dels quals mai m\u00e9s no es van recuperar del tot. <\/p>\n

Es van crear dues classes d\u2019objectors; els que la consci\u00e8ncia els permetia acceptar un servei militar que no requer\u00eds matar i els que tenien una objecci\u00f3 absoluta a participar a la guerra <\/cite> <\/p>\n

Entre 16.000 i 20.000 homes \u2013el nombre ha augmentat despr\u00e9s de les noves investigacions que han revelat casos que fins al moment no constaven com a tals- es van declarar objectors de consci\u00e8ncia. Probablement m\u00e9s de la meitat eren membres de les esgl\u00e9sies tradicionals i de sectes fonamentalistes, com els testimonis de Jehov\u00e0 (aleshores coneguts com els estudiants de la B\u00edblia), els germans de Plymouth i els cristadelfs. El grup religi\u00f3s m\u00e9s nombr\u00f3s era el dels qu\u00e0quers (si b\u00e9 un ter\u00e7 de qu\u00e0quers en edat militar es va incorporar a l\u2019ex\u00e8rcit volunt\u00e0riament i molts d\u2019altres es van unir a la Unitat de Voluntaris d\u2019Ambul\u00e0ncies). El major grup d\u2019objectors per motius pol\u00edtics m\u00e9s que no pas religiosos era el dels membres del Partit Laborista Independent, fundat pel socialista pacifista Keir Hardie que, l\u2019abril de 1913, escrivia: “Els treballadors del m\u00f3n no tenen cap motiu per lluitar entre ells. No tenen pa\u00eds. El patriotisme \u00e9s un terme que no t\u00e9 cap significat per a ells”. <\/p>\n

Per\u00f2 mirar d\u2019establir una difer\u00e8ncia n\u00edtida entre objectors pol\u00edtics i religiosos \u00e9s no entendre la naturalesa de la tradici\u00f3 radical brit\u00e0nica. En efecte, molts socialistes, com Keir Hardie, eren socialistes cristians, i molts joves qu\u00e0quers eren membres del Partit Laborista Independent. Els marxistes es feien amb els metodistes en els vibrants moviments inconformistes brit\u00e0nics. L\u2019objecci\u00f3 religiosa i pol\u00edtica es va integrar totalment a la ben organitzada coalici\u00f3 formada per la No-Conscription Fellowship (N-CF, Associaci\u00f3 contra el Reclutament Obligatori) i el Comit\u00e8 de Servei de la Societat d\u2019Amics, l\u2019organitzaci\u00f3 que feia un seguiment de cada objector, publicava informes sobre maltractaments i brutalitats i pressionava incessantment el Ministeri de Guerra perqu\u00e8 fossin alliberats els membres empresonats per segona i tercera vegada. <\/p>\n

Mirar d\u2019establir una difer\u00e8ncia n\u00edtida entre objectors pol\u00edtics i religiosos \u00e9s no entendre la naturalesa de la tradici\u00f3 radical brit\u00e0nica <\/cite> <\/p>\n

Al capdavant de la N-CF hi havia dos homes del Partit Laborista Independent, Fenner Brockway i Clifford Allen, a qui aviat es va sumar l\u2019eminent fil\u00f2sof Bertrand Russell, que s\u2019encarregava d\u2019editar la revista mensual de l\u2019associaci\u00f3 titulada, ir\u00f2nicament, The Tribunal<\/em>. Comptaven amb el suport d\u2019un grup de dones qu\u00e0quers i sufragistes, entre les quals destacava Catherine Marshall, una excepcional organitzadora que va liderar la campanya quan tots els homes van ser empresonats. L\u2019eix religi\u00f3s\/pol\u00edtic queda perfectament il\u00b7lustrat a trav\u00e9s dels comentaris del manifestament ateu Russell, que descrivia els seus camarades empresonats com “homes vigorosos i valents, plens d\u2019aut\u00e8ntica religi\u00f3.” El seu objectiu com\u00fa era “portar el Regne dels Cels a la Terra, ni m\u00e9s ni menys”. <\/p>\n

A la campanya hi va haver tamb\u00e9 situacions divertides. Quan alguns membres de la N-CF van ser processats en virtut de la Llei de Defensa del Regne, el fiscal era un tal Mr. Archibald Bodkin, que m\u00e9s endavant seria nomenat Sir. En un moment d\u2019irritaci\u00f3, Bodkin es va queixar en veu alta que “la guerra seria impossible si tots els homes opinessin que la guerra \u00e9s un error”. La N-CF el va felicitar per aquesta declaraci\u00f3 que expressava el seu propi punt de vista de manera n\u00edtida i concisa i va confeccionar p\u00f2sters amb les paraules de Bodkin, subratllant que havien estat pronunciades pel fiscal de l\u2019Estat. El govern va denunciar els p\u00f2sters i la N-CF va sol\u00b7licitar l\u2019arrest de Mr. Bodkin com a autor d\u2019aquelles paraules subversives. The Tribunal<\/em> va plantejar que el deure patri\u00f2tic de Mr. Bodkin era processar-se a si mateix i, posant de manifest la seva generositat, la N-CF es va oferir perqu\u00e8, en cas que el fiscal fos condemnat, s\u2019ocuparia de la manutenci\u00f3 de la seva dona i els seus fills mentre ell fos a la pres\u00f3. Les autoritats van haver de desistir. <\/p>\n

A les acaballes de la guerra, la N-CF va celebrar un congr\u00e9s final amb la participaci\u00f3 de 2.000 refractaris a la guerra acabats d\u2019alliberats de la pres\u00f3 o del servei no combatent. Clifford Allen els va dir: <\/p>\n

“Tots nosaltres hem de ser conscients del molt terrible que resulta la comparaci\u00f3 entre l\u2019angoixa dels que han mort i han estat mutilats a la guerra i el sofriment a qu\u00e8 hem estat sotmesos nosaltres… Cap de nosaltres no gosaria comparar el nostre patiment amb el dels homes que realment van participar a la guerra. Molts d\u2019ells estan morts. Nosaltres, en canvi, encara tenim les oportunitats que ens d\u00f3na la vida\u201d. <\/p>\n

I Bertrand Russell va afegir: <\/p>\n

“La N-CF ha aconseguit una vict\u00f2ria absoluta en la defensa de la llibertat de no matar o no participar en matances. Tot el poder de l\u2019Estat no ha pogut obligar els membres de la N-CF a matar o a ajudar a matar. Amb aquesta vict\u00f2ria, heu obtingut una vict\u00f2ria encara m\u00e9s gran: heu obtingut una vict\u00f2ria del sentit del valor de la persona, de la realitzaci\u00f3 del valor de cada \u00e9sser hum\u00e0. \u00c9s aix\u00f2, per damunt de tot, el que hem de reivindicar i plantejar al m\u00f3n, aquest sentit de que cada \u00e9sser hum\u00e0, cada individu que creix i viu t\u00e9, en si mateix, alguna cosa sagrada, alguna cosa que no ha de ser deformada i destru\u00efda per imposici\u00f3 de forces externes\u201d. <\/p>\n

Un segle m\u00e9s tard, aquest missatge l\u2019haur\u00edem de continuar proclamant als quatre vents. <\/p>\n

**** David Boulton \u00e9s autor del llibre Objection Overruled: Conscription and Conscience in the First World War, encarregat per Bertrand Russell i publicat per primera vegada el 1967. El 2014 se\u2019n va publicar una versi\u00f3 ampliada i actualitzada, disponible a la Quaker Centre Bookshop de Londres<\/a> <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: Ben Sutherland \/\t\tCC\t<\/a>\t\/ Desaturada.<\/p>\n

\t– Monument en honor als objetors de consci\u00e8ncia a Londres –<\/em>\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6324,"menu_order":3,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6283","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nReclutament obligatori i objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia al Regne Unit - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Reclutament obligatori i objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia al Regne Unit - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El gener de 1916 el govern brit\u00e0nic va aprovar una llei del servei militar que establia que tot home solter d\u2019entre 18 i 41 anys podia ser reclutat per a l\u2019ex\u00e8rcit. Una segona llei va ampliar el reclutament obligatori als homes casats. En qualsevol altre lloc d\u2019Europa aquestes mesures no haurien generat cap pol\u00e8mica. En […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-5-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/\",\"name\":\"Reclutament obligatori i objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia al Regne Unit - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-5.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:19+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-5.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-5.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Reclutament obligatori i objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia al Regne Unit - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Reclutament obligatori i objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia al Regne Unit - Revista Per la Pau","og_description":"El gener de 1916 el govern brit\u00e0nic va aprovar una llei del servei militar que establia que tot home solter d\u2019entre 18 i 41 anys podia ser reclutat per a l\u2019ex\u00e8rcit. Una segona llei va ampliar el reclutament obligatori als homes casats. En qualsevol altre lloc d\u2019Europa aquestes mesures no haurien generat cap pol\u00e8mica. En […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-5-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/","name":"Reclutament obligatori i objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia al Regne Unit - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-5.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:19+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reclutament-obligatori-i-objeccio-de-consciencia-al-regne-unit\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-5.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-5.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6283","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6324"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}