{"id":6284,"date":"2022-04-07T10:59:20","date_gmt":"2022-04-07T10:59:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:20","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:20","slug":"la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/","title":{"rendered":"\u201cLa nostra p\u00e0tria \u00e9s el m\u00f3n sencer\u201d: antimilitarisme anarquista"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> L\u2019anarquisme <\/span>com a emancipaci\u00f3 humana i com a alternativa social, cultural i econ\u00f2mica \u00e9s una idea filla de la Il\u00b7lustraci\u00f3 europea. S\u2019inscriu dins els corrents racionalistes que creuen en l\u2019educaci\u00f3 de l\u2019individu com a eina fonamental per a la transformaci\u00f3 de la societat. Els anarquistes lluiten per una societat futura en la que no hi tenen lloc ni l\u2019Estat ni l\u2019autoritarisme, ja que \u00e9s una societat estructurada a partir de les petites comunitats autosuficients i respectuoses amb la natura, preconitzada ja des dels socialistes ut\u00f2pics. Una idea de base comunitarista (no per aix\u00f2 necess\u00e0riament antiindividualista) que es veur\u00e0 enfortida per la contribuci\u00f3 del sindicalisme revolucionari que empr\u00e0 l\u2019acci\u00f3 directa i les t\u00e0ctiques insurreccionals en les seves reivindicacions. A nivell pol\u00edtic els anarquistes no diferencien fins i m\u00e8todes, ja que una lluita ja \u00e9s en ella mateixa un fi. <\/p>\n

\tL\u00f2gicament, en la den\u00fancia anarquista de l\u2019autoritarisme de l\u2019Estat modern apareixen ja els conceptes associats a l\u2019ex\u00e8rcit i a la guerra, una constant en els anys de l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019internacionalisme obrer a causa del creixement dels moderns nacionalismes europeus, l\u2019emerg\u00e8ncia de les independ\u00e8ncies americanes i el context colonial afric\u00e0 i asi\u00e0tic. El proletariat urb\u00e0 i amplis sectors de camperols empobrits de tot el planeta seran la carn de can\u00f3 de totes aquestes sangries de poblaci\u00f3 jove i de devastaci\u00f3 en amples zones de la Terra. La protesta obrera es canalitza aix\u00ed a partir de les pr\u00f2pies organitzacions incipients (sindicats, m\u00fatues, etc.), amb el suport d\u2019una \u00e0mplia literatura pacifista que aviat ser\u00e0 reprodu\u00efda en publicacions clandestines o en fulletons que circulen de m\u00e0 en m\u00e01<\/sup><\/a>. Comprovem com l\u2019antimilitarisme anarquista sempre va lligat a l\u2019antiestatisme i al pacifisme, ja que combat l\u2019exist\u00e8ncia de la instituci\u00f3 militar -considerada per ells un dels pilars fonamentals de l\u2019Estat modern-. Aquest antimilitarisme anarquista ha adoptat diverses formes al llarg dels anys, totes lligades a la mateixa tradici\u00f3 llibert\u00e0ria europea i americana: des de l\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia, la insubmissi\u00f3 a les lleves, la insubordinaci\u00f3 i, naturalment, la desobedi\u00e8ncia civil tan arrelada des de Thoreau, Mc Say, Spooner, Tucker, etc.<\/p>\n

Si consultem l\u2019Enciclop\u00e8dia Anarquista organitzada per Sebastien Faure als anys 20 a Par\u00eds constatem que, al voltant de l\u2019ex\u00e8rcit, el militarisme, el pacifisme, la bandera, la p\u00e0tria, etc., hi ha un bon nombre d\u2019entrades de diversos autors. La majoria coincideixen en assenyalar la seva preocupaci\u00f3 pel fet de la guerra i sempre la vinculen al problema social. La seva an\u00e0lisi rebutja el problema nacionalista o colonial per incidir en el problema de la desigualtat interna de les nacions; \u00e9s a dir, es denuncia el militarisme en dues vessants: un ex\u00e8rcit de guerra, m\u00e9s o menys nombr\u00f3s per\u00f2 amb un arsenal cient\u00edfic destinat a la destrucci\u00f3 de l\u2019enemic; i una gu\u00e0rdia (o policia) formidable, organitzada en tot el territori i destinada a obtenir l\u2019obedi\u00e8ncia (per la coacci\u00f3 o la por) dels m\u00e9s desfavorits. Aix\u00ed, per molts anarquistes, per a transformar la societat en base a la just\u00edcia, la llibertat i el benestar social, cal garantir la desaparici\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit armat ja que immediatament comportar\u00e0 la desaparici\u00f3 de \u201cles p\u00e0tries\u201d i els Estats per manca de suport. \u00c9s m\u00e9s, els anarquistes, partidaris de l\u2019acci\u00f3 directa, proclamen: \u201cPacifista, per\u00f2 no passivista!\u201d; un concepte expressat per Paul Gille que enlla\u00e7a en els pressup\u00f2sits de la majoria de te\u00f2rics llibertaris, que no descarten l\u2019\u00fas de les armes en accions de revoluci\u00f3 social o en actes d\u2019autodefensa o de desobedi\u00e8ncia a la for\u00e7a armada de l\u2019Estat. <\/p>\n

L\u2019antimilitarisme anarquista sempre va lligat a l\u2019antiestatisme i al pacifisme, perqu\u00e8 combat l\u2019exist\u00e8ncia de la instituci\u00f3 militar <\/cite> <\/p>\n

Els internacionalistes espanyols i catalans tamb\u00e9 van defensar aquesta postura antimilitarista i van denunciar l\u2019avinentesa de la burgesia del pa\u00eds amb l\u2019ex\u00e8rcit colonial. A les seves publicacions apareixen articles, versos o assajos on es crida a la resist\u00e8ncia antibel\u00b7licista en diversos sectors. Un exemple \u00e9s el text de l\u2019etn\u00f2graf Cels Gomis titulat A las madres<\/em> (1887). L\u2019argument enlla\u00e7a amb la proposta de les primeres anarcofeministes i malthusianes franceses, com Madaleine Vernet o Maria Huot, a favor que les dones no tinguin fills per a ser destinats a les guerres nacionalistes o colonialistes europees. A casa nostra trobem la mateixa argumentaci\u00f3 de la m\u00e0 de les fundadores de la Uni\u00f3n Progresiva Femenina, com \u00e9s el cas d\u2019Amalia Domingo Soler i el seu poema Patria<\/em>. La inclusi\u00f3 dins dels cursos de l\u2019Escola Moderna de Ferrer i Gu\u00e0rdia del llibre de lectura Pensamientos Antimilitaristas<\/em> diu molt de les aspiracions dels racionalistes cientifics de principis del segle XX. <\/p>\n

Dins aquest magma social que agrupa amplis sectors del proletariat urb\u00e0 autoorganitzat, el sentiment antimilitarista \u00e9s una constant. M\u00e9s encara si l\u2019associem a l\u2019impopular \u201csistema de quintes\u201d que va afectar el segle XIX espanyol i que va presentar aspectes de revolta urbana tant impactants com el del juliol de 1909 a Barcelona i rodalies i que es va con\u00e8ixer popularment com a Setmana Tr\u00e0gica, el detonant de la qual va ser la negativa a embarcar els reservistes cap a la guerra del Marroc. <\/p>\n

El moviment anarquista internacional va presentar, doncs, des dels seus inicis moltes propostes a favor de la deserci\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit. Es va organitzar activament creant xarxes d\u2019acollida dels desertors exiliats en diversos pa\u00efsos. D\u2019altra banda, la premsa va fer tamb\u00e9 d\u2019altaveu d\u2019aquest sentiment i va acollir ecl\u00e8cticament una muni\u00f3 de cr\u00edtics d\u2019esquerres \u2013no necess\u00e0riament anarquistes-, des de Herbert G. Wells fins a Oscar Wilde, Romain Rolland, Bertran Russell, Jules Verne o el popular\u00edssim Anatole France, que feien campanya per la pau des del camp de la literatura. Naturalment, la premsa tamb\u00e9 es va fer ress\u00f3 de les idees de l\u2019anarcocristi\u00e0 rus Lev Tolstoi -\u00e0mpliament reprodu\u00eft i dif\u00f3s- i, com no, de Mahatma Gandhi, que al mateix temps propugnava la pr\u00e0ctica de l\u2019acci\u00f3 directa a partir de les seves campanyes noviolentes de desobedi\u00e8ncia civil. El debat al s\u00ed de les agrupacions anarquistes estava servit i, els anys anteriors a la Gran Guerra i en el transcurs d\u2019aquesta, va arribar al seu punt m\u00e9s intens. <\/p>\n

Kropotkin amb la seva postura aliad\u00f2fila es va enfrontar amb la majoria d\u2019anarquistes, partidaris de l\u2019antimilitarisme obrer <\/cite> <\/p>\n

La disputa de m\u00e9s ress\u00f2 va ser la que va enfrontar el ge\u00f2graf rus Piotr Kropotkin i alguns del seus seguidors, contra la majoria dels anarquistes d\u2019arreu del m\u00f3n, entre els quals destaca l\u2019itali\u00e0 Enrico Malatesta. Trobem detalls de la postura de Kropotkin a l\u2019acurada biografia que li dedic\u00e0 George Woodcock2<\/sup><\/a>, on reflexiona sobre la seva posici\u00f3 aliad\u00f2fila que impacta en el moviment obrer del seu moment. Kropotkin desconfiava dels alemanys pel suport i protecci\u00f3 que aquests sempre havien brindat al tsarisme i s\u2019aline\u00e0 amb les postures dels exiliats russos a l\u2019acollidora Fran\u00e7a o Anglaterra (Bakunin, Herzen, etc…) on aquests actuaven sense coaccions i havien aconseguit crear organitzacions i publicacions. <\/p>\n

Kropotkin va publicar diversos escrits en contra de l\u2019escalada armament\u00edstica alemanya ja als mesos anteriors a la Primera Guerra Mundial, fet que va causar una gran confusi\u00f3 entre els anarquistes. Va ser un dels pitjors moments de la seva vida perqu\u00e8 va perdre molts amics estimats, entre els quals Malatesta. L\u2019incident m\u00e9s destacable va ser el que es produ\u00ed al grup \u201cLlibertat\u201d. La majoria dels seus membres estaven en desacord amb Kropotkin per\u00f2 fent \u00fas de la no-coacci\u00f3 de la llibertat van decidir publicar el seu text al diari Freedom<\/em>. L\u2019octubre de 1914 apareix una primera carta adre\u00e7ada al professor Steffen de Noruega on el ge\u00f2graf rus defensa la seva postura aliad\u00f2fila i ataca l\u2019antimilitarisme obrer, a la qual li segueixen dos escrits m\u00e9s en la mateixa l\u00ednia. <\/p>\n

La reacci\u00f3 en forma d\u2019articles i cartes de protesta no es va fer esperar i aquestes tamb\u00e9 van ser publicades. En una d\u2019elles Malatesta afirma: \u201cDe fet, Kropotkin renuncia a l\u2019antimilitarisme perqu\u00e8 creu que s\u2019han de resoldre les q\u00fcestions nacionals abans que les socials. Nosaltres pensem que les rivalitats i els odis nacionals s\u00f3n el millor mitj\u00e0 de que disposen els amos per a perpetuar l\u2019esclavatge dels treballadors, i ens hi hem d\u2019oposar amb totes les nostres forces. Quant al dret de les petites nacionalitats de conservar, si ho volen, la seva llengua i els seus costums, es tracta tan sols d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 de llibertat i nom\u00e9s tindr\u00e0 una soluci\u00f3 aut\u00e8ntica i definitiva quan, un cop destru\u00efts els Estats, tot \u00e9sser hum\u00e0, tot individu, tingui el dret a associar-se amb qualsevol grup i a separar-se del grup quan vulgui (…) Mai havia somiat que Kropotkin pogu\u00e9s convidar els obrers a fer causa com\u00fa amb els governs i els amos\u201d. <\/p>\n

La disputa va seguir a l\u2019entorn de Freedom<\/em>, que havia estat fundat pel mateix Kropotkin. Aquest es va encolerir i, greument malalt per\u00f2 fidel a la seva idea, va decidir desvincular-se de la publicaci\u00f3, que va continuar en la seva l\u00ednia antibel\u00b7licista. A l\u2019anarquista rus li van fer costat Jean Grave, Carlo Malato i Paul Reclus (fill d\u2019\u00c9lis\u00e9e, tamb\u00e9 ge\u00f2graf). <\/p>\n

Els llibertaris antimilitaristes nom\u00e9s podien admetre un tipus de lluita, una guerra d\u2019alliberament dels oprimits contra els opressors <\/cite> <\/p>\n

L\u2019any 1916, en plena guerra europea, l\u2019agitador franc\u00e8s Jean Grave va visitar Kropotkin a Brighton i junts redactaren el controvertit Manifest dels 16 en que defensaven la guerra. El van signar anarquistes molt compromesos, com Gu\u00e9rin, Cherkezof, Malato, Recl\u00fas, Cornelissen… fins a 153<\/sup><\/a>. El text va apar\u00e8ixer a La Bataille Syndicaliste<\/em> i, significativament, el vell lluitador James Guillaume, que de vegades s\u2019havia manifestat a favor de la guerra, no el va signar. A Espanya, Ricardo Mella va secundar la postura de Kropotkin. <\/p>\n

La resposta va arribar aviat per part del gruix de l\u2019anarquisme europeu i americ\u00e0. El ja citat Enrico Malatesta i Alexander Shapiro, elegits en l\u2019Assemblea de la Internacional Anarquista de 1907, van signar una declaraci\u00f3. S\u2019hi afegiren Domela Nieuwenhuis, Emma Goldman, Berkman, Bertoni, Ianomvski, Charles Albert, Andr\u00e9 Colomer, Marcel Dieu (conegut com a Hem Day), Coatmeur Gerard Herv\u00e9 i molts m\u00e9s. I m\u00e9s tard, Luigi Fabbri, Sebasti\u00e8n Faure, \u00c9mile Armand, Han Ryner i altres. Rudolf Rocker, tot i manifestar-se en contra de la guerra, no va poder signar el text perqu\u00e8 estava internat. Les redaccions senceres de les principals publicacions tamb\u00e9 es van afegir al no a la guerra, com la ja esmentada Freedom<\/em>, l\u2019americana Mother Earth<\/em>, la francesa Le Libertaire<\/em> i tots els individualistes aplegats a l\u2019entorn del diari tamb\u00e9 franc\u00e8s L\u2019Unique<\/em>. <\/p>\n

Cal afegir que l\u2019abril de 1915 s\u2019havia celebrat a Ferrol, a Gal\u00edcia, un Congr\u00e9s Internacional per la Pau impulsat per la CNT i organitzat a l\u2019Ateneu Sindicalista. Hi van col\u00b7laborar els seguidors de les postures de Freedom<\/em> encap\u00e7alades per Malatesta: Eusebi Carb\u00f3, \u00c0ngel Pesta\u00f1a, Antonio Loredo, Mauro Bajatierra, Jos\u00e9 L\u00f3pez, Bouza, i molts m\u00e9s. Malgrat la prohibici\u00f3 governamental, les detencions dels militants obrers i les deportacions dels estrangers, es van celebrar dues sessions on parlaren delegats espanyols, francesos i portuguesos. Hi van participar tamb\u00e9 destacats anarquistes de tota Europa, Argentina i Brasil. <\/p>\n

Entre moltes argumentacions, els llibertaris antimilitaristes afirmaven que nom\u00e9s podien admetre un tipus de lluita, una guerra d\u2019alliberament \u201cdesencadenada pels oprimits contra els opressors, els explotats contra els explotadors\u201d, per fomentar i escampar \u201cl\u2019esperit de la rebel\u00b7li\u00f3\u201d i lluitar contra tota forma d\u2019autoritat, de les quals l\u2019Estat \u00e9s la encarnaci\u00f3 m\u00e9s significativa. <\/p>\n

1.\tQueda fora de l\u2019abast d\u2019aquest article citar les diverses fonts on els internacionalistes rebutgen les accions dels militars i les crides expl\u00edcites a la deserci\u00f3 i a l\u2019aband\u00f3 de les armes. <\/p>\n

2.\tWoodcock, G. i Avakumovi\u0107 I. The anarchist prince: A biographical study of Peter Kropotkin<\/em>, New York: Schocken Books, 1971. <\/p>\n

3.\tMalgrat ser 15 signants el text es coneix com a \u2018Manifest dels 16\u2019 perqu\u00e8 inicialment es va pensar que Hussein Dey era un autor m\u00e9s, quan en realitat era el nom d\u2019una localitat. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: Wikimedia Commons<\/p>\n

\t– Alexander Berkman parlant durant un acte anarquista a Union Square, NYC 1914 –<\/em>\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6327,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6284","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\n\u201cLa nostra p\u00e0tria \u00e9s el m\u00f3n sencer\u201d: antimilitarisme anarquista - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"\u201cLa nostra p\u00e0tria \u00e9s el m\u00f3n sencer\u201d: antimilitarisme anarquista - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L\u2019anarquisme com a emancipaci\u00f3 humana i com a alternativa social, cultural i econ\u00f2mica \u00e9s una idea filla de la Il\u00b7lustraci\u00f3 europea. S\u2019inscriu dins els corrents racionalistes que creuen en l\u2019educaci\u00f3 de l\u2019individu com a eina fonamental per a la transformaci\u00f3 de la societat. Els anarquistes lluiten per una societat futura en la que no hi […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-5-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/\",\"name\":\"\u201cLa nostra p\u00e0tria \u00e9s el m\u00f3n sencer\u201d: antimilitarisme anarquista - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-5.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:20+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-5.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-5.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"\u201cLa nostra p\u00e0tria \u00e9s el m\u00f3n sencer\u201d: antimilitarisme anarquista - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"\u201cLa nostra p\u00e0tria \u00e9s el m\u00f3n sencer\u201d: antimilitarisme anarquista - Revista Per la Pau","og_description":"L\u2019anarquisme com a emancipaci\u00f3 humana i com a alternativa social, cultural i econ\u00f2mica \u00e9s una idea filla de la Il\u00b7lustraci\u00f3 europea. S\u2019inscriu dins els corrents racionalistes que creuen en l\u2019educaci\u00f3 de l\u2019individu com a eina fonamental per a la transformaci\u00f3 de la societat. Els anarquistes lluiten per una societat futura en la que no hi […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-5-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"11 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/","name":"\u201cLa nostra p\u00e0tria \u00e9s el m\u00f3n sencer\u201d: antimilitarisme anarquista - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-5.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:20+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-nostra-patria-es-el-mon-sencer-antimilitarisme-anarquista\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-5.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-5.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6284","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6327"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6284"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6284"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}