{"id":6286,"date":"2022-04-07T10:59:20","date_gmt":"2022-04-07T10:59:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:20","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:20","slug":"linternacionalisme-practic-de-lesperanto","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/","title":{"rendered":"L\u2019internacionalisme pr\u00e0ctic de l\u2019esperanto"},"content":{"rendered":"\n

“Els esperantistes d\u2019arreu del m\u00f3n que vam anar a Fran\u00e7a per assistir al X Congr\u00e9s Universal d\u2019Esperanto que s\u2019havia de celebrar a Paris i que all\u00e0 ens va tocar presenciar la invasi\u00f3 guerrera i sofrir les pen\u00faries i privacions d\u2019aquella tr\u00e0gica retirada per carreteres i ferrocarrils; els qui vam anar a Fran\u00e7a per cantar himnes pacifistes i ens van contestar els canons; (…) els qui per no claudicar dels nostres ideals ens vam tancar en bodegues mancades de llum i aire, nosaltres hem de ser for\u00e7osament esperantistes.”<\/span>\t<\/p>\n

Josep Prat i Bonet1<\/sup><\/a> <\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

A comen\u00e7ament del segle XX l\u2019auge nacionalista de les pot\u00e8ncies europees, d\u2019una banda, i la necessitat de la internacionalitzaci\u00f3 de la investigaci\u00f3 cient\u00edfica, de l\u2019altra, havien situat el debat sobre la llengua auxiliar entre les principals q\u00fcestions de l\u2019agenda internacional. Era un debat que entroncava amb els dilemes intel\u00b7lectuals de l\u2019\u00e8poca, que anaven des de q\u00fcestions cient\u00edfiques a espirituals, de la identitat nacional o \u00e8tnica a l\u2019anomenat problema jueu i, sobretot, a la possibilitat de la pau en les relacions internacionals2<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Segons una investigaci\u00f3 sociol\u00f2gica contempor\u00e0nia, si hi havia una cosa que caracteritz\u00e9s a bona part d\u2019un moviment tan divers i plural com l\u2019esperantista era la seva vocaci\u00f3 pacifista. En aquest sentit, no \u00e9s exagerat afirmar que, en cas d\u2019haver-se produ\u00eft, el congr\u00e9s mundial de Par\u00eds de 1914 hauria estat la major concentraci\u00f3 de pacifistes de tota la hist\u00f2ria3<\/sup><\/a>. Per\u00f2 va esclatar la guerra i els esperantistes van haver d\u2019adaptar-se a la nova situaci\u00f3 tot desenvolupant funcions diverses, ja fos a trav\u00e9s de la premsa, mitjan\u00e7ant accions humanit\u00e0ries o participant en les organitzacions pacifistes. <\/p>\n

El congr\u00e9s mundial d\u2019esperanto de Par\u00eds de 1914 hauria estat la major concentraci\u00f3 de pacifistes de tota la hist\u00f2ria <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

En primer lloc, informaven dels esdeveniments a trav\u00e9s de les seves publicacions peri\u00f2diques, sovint des de posicions properes al pacifisme. Un cas particular va ser l\u2019Internacia Bulteno<\/em>, revista nascuda el novembre de 1914 per informar sobre la guerra des del punt de vista oficial del govern alemany. El seu objectiu era contrarestar la propaganda anglesa, francesa i russa sobre la crueltat dels alemanys, aix\u00ed com criticar les males accions dels adversaris. Mentrestant, davant les dificultats que passaven les revistes en esperanto a la majoria dels pa\u00efsos de la triple entesa i els seus aliats, el debat sobre la neutralitat de la llengua internacional es produ\u00efa a les p\u00e0gines de The British Esperantist<\/em>. Va ser tamb\u00e9 en aquesta revista on Zamenhof va publicar la seva famosa Crida als Diplom\u00e0tics, a aquells destinats a reconstruir Europa despr\u00e9s de la Gran Guerra4<\/sup><\/a>. <\/p>\n

D\u2019altra banda, cal destacar l\u2019acci\u00f3 humanit\u00e0ria de l\u2019Associaci\u00f3 Universal d\u2019Esperanto (UEA, per les seves sigles en esperanto), que en aquell moment tenia la seva seu a la neutral Su\u00efssa. Des de Ginebra i sota el lideratge de Hector Hodler, donava not\u00edcies dels esperantistes presoners en un b\u00e0ndol i en l\u2019altre, amb noves seccions a la seva revista com per exemple “Els nostres morts” o “Esperantistes presoners de guerra”5<\/sup><\/a>. En aquest rol de mediador entre ciutadans de pa\u00efsos enfrontats, els voluntaris de l\u2019UEA -en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Creu Roja Internacional- recollien di\u00e0riament centenars de cartes i correspond\u00e8ncia privada a trav\u00e9s de la seva xarxa de representants locals i les remetien als seus destinataris6<\/sup><\/a>. A m\u00e9s, ajudaven a rastrejar persones, distribu\u00efen aliments, roba, medicines i ajudaven a repatriar presoners de guerra. S\u2019estima que la xifra total d\u2019aquest tipus de serveis podria haver superat els 100.000 anuals7<\/sup><\/a>. <\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de les associacions esperantistes, trobem nombrosos partidaris de la llengua internacional entre els l\u00edders dels principals corrents pacifistes de l\u2019\u00e8poca: el pacifisme cient\u00edfic, el pacifisme feminista, el pacifisme religi\u00f3s i l\u2019internacionalisme obrer. Pel que fa al m\u00f3n intel\u00b7lectual, destaquen els premis Nobel de la Pau Alfred H. Fried, coeditor amb Bertha von Suttner de la publicaci\u00f3 Die Waffen Nieder<\/em> (“Abaixeu les armes!”); i Henri Lafontaine, cocreador de la Classificaci\u00f3 Decimal Universal i president de l\u2019International Peace Bureau (IPB); el pintor Felix Moscheles, fillol del m\u00fasic Felix Mendelssohn i president de l\u2019associaci\u00f3 internacional Arbitratge i Pau; Gaston Moch, fervent defensor d\u2019Alfred Dreyfuss en l\u2019afer que portava el seu nom i president de l\u2019Institut Internacional de la Pau de M\u00f2naco; o el periodista William T. Stead, molt actiu a les Confer\u00e8ncies de Pau de la Haia i que va morir a l\u2019enfonsament del Titanic dos anys abans de l\u2019inici de la Gran Guerra8<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Trobem nombrosos partidaris de la llengua internacional entre els l\u00edders dels principals corrents pacifistes de l\u2019\u00e8poca: el pacifisme cient\u00edfic, el pacifisme feminista, el pacifisme religi\u00f3s i l\u2019internacionalisme obrer <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Pel qu\u00e8 fa al feminisme pacifista i antimilitarista, esmentarem a tall d\u2019exemple Sylvie Flammarion, l\u00edder de l\u2019associaci\u00f3 La Pau i el Desarmament per les Dones, la qual s\u2019uniria a altres organitzacions per crear el 1915 la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF, per les seves sigles en angl\u00e8s). Una altra persona destacada va ser la qu\u00e0quera Priscilla Peckover, tamb\u00e9 membre de l\u2019IPB. I \u00e9s que en aquesta \u00e8poca, tant la WILPF com l\u2019IPB defensaven l\u2019\u00fas de l\u2019esperanto per a la seva correspond\u00e8ncia i reunions internacionals. A prop\u00f2sit de la relaci\u00f3 entre feminisme i esperantisme, Roberto Garv\u00eda ha destacat el (relativament) elevat nombre de dones interessades en la llengua internacional9<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Des del punt de vista religi\u00f3s, l\u2019esperantisme de l\u2019\u00e8poca reflectia el missatge universalista de la llengua, amb idees properes a l\u2019ecumenisme i al di\u00e0leg interconfessional. Es tractava de propostes avan\u00e7ades al seu temps i que contrastaven amb el catolicisme oficial. En aquest sentit, una figura fonamental va ser \u00c9mile Peltier, defensor des de la revista Espero Katolika<\/em> del que anys despr\u00e9s te\u00f2rics com Joan Botam anomenaran macro-ecumenisme10<\/sup><\/a>. Una altra persona activa a l\u2019ecumenisme cat\u00f2lic i enfrontada per tant a la jerarquia eclesi\u00e0stica de l\u2019\u00e8poca va ser el pastor alemany Josef Metzger. Va fundar diverses organitzacions, com la Lliga Mundial Per la Pau de la Creu Blanca, una entitat cat\u00f2lica internacional creada el 1916 que usava l\u2019esperanto com a llengua de treball. Posteriorment, Metzger s\u2019enfrontaria al r\u00e8gim nazi i acabaria executat el 1944. <\/p>\n

L\u2019esperanto va tenir tamb\u00e9 una forta difusi\u00f3 en el moviment d\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia, i per aquest motiu, destacats promotors de la llengua auxiliar internacional van passar els anys de la guerra entre reixes. Un d\u2019ells va ser el metge i escriptor eslovac Albert \u0160karvan, seguidor i amic d\u2019un dels principals referents del pacifisme esperantista: Lev Tolstoi. Per la seva oposici\u00f3 al servei militar, \u0160karvan va ser detingut en diverses ocasions, l\u2019\u00faltima el 1915, i va estar empresonat fins al final de la guerra mundial. En aquell moment tamb\u00e9 estava a la pres\u00f3 el que seria el primer president de la Internacional de Resistents a la Guerra, Fenner Brockway11<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Finalment, no podem oblidar l\u2019esperantisme obrer i la seva figura m\u00e9s destacada, Eug\u00e8ne Adam, conegut com Lanti<\/em>. Era un pacifista radical amb afinitat pel moviment anarquista, que havia apr\u00e8s la llengua internacional servint a la guerra a una unitat d\u2019ambul\u00e0ncia. I seria tamb\u00e9 un anarquista, \u00c0ngel Pestanya, seguidor de la posici\u00f3 antimilitarista d\u2019Enrico Malatesta i un dels organitzadors del Congr\u00e9s Internacional per la Pau de 1915 de Ferrol, qui va proposar -en el context de la Tercera Internacional- que cada delegat parl\u00e9s en la llengua en la qual se sent\u00eds m\u00e9s c\u00f2mode i que hi hagu\u00e9s nom\u00e9s una traducci\u00f3 a la llengua auxiliar internacional. Aquesta proposta, per\u00f2, no va prosperar12<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Ara b\u00e9, el debat sobre la neutralitat i el pacifisme davant la guerra va anar m\u00e9s enll\u00e0 del moviment obrer. Aix\u00ed, molts esperantistes van ser cridats a files i molts hi van morir13<\/sup><\/a>. Entre els qui van lluitar trobem el ja esmentat Gaston Moch i tamb\u00e9 un dels principals esperantistes catalans: Frederic Pujul\u00e0 i Vall\u00e8s, a qui l\u2019esclat de la guerra va agafar, com a molts d\u2019altres, a Paris. Mentre Pujul\u00e0 lluitava a l\u2019ex\u00e8rcit, la seva dona, Germaine Rebours, que havia estat secret\u00e0ria del cinqu\u00e8 Congr\u00e9s Mundial d\u2019Esperanto (Barcelona, 1909), escrivia a la revista El Poble Catal\u00e0<\/em> articles com “La dona a la guerra”, on proposava la creaci\u00f3 d\u2019un servei de padrines de guerra, -similar al que ja hi havia a Fran\u00e7a-, les quals haurien d\u2019ocupar el lloc d\u2019aquella mare, germana o amiga que el soldat no tenia al front14<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Mentrestant, la guerra seguia el seu curs i l\u2019abril de 1917 el moviment esperantista patiria una p\u00e8rdua irreparable amb la mort de Zamenhof, iniciador de la llengua internacional. Afectat per les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019un ambient militarista que el tocava molt de prop – pocs mesos abans s\u2019havia su\u00efcidat el seu germ\u00e0 petit Alexander15<\/sup><\/a>– no arribaria a veure com la majoria dels seus descendents morien al camp d\u2019extermini de Treblinka. Ara b\u00e9, no tot van ser males not\u00edcies. La viol\u00e8ncia sacseja consci\u00e8ncies i de les cendres de la destrucci\u00f3 tamb\u00e9 poden sorgir nous projectes. <\/p>\n

En acabar la guerra van tenir lloc a Bilthoven (Holanda) una s\u00e8rie de confer\u00e8ncies que seran fonamentals per al futur del pacifisme internacional16<\/sup><\/a>. All\u00e0 es van crear tres institucions que encara perduren: el Moviment Internacional de Reconciliaci\u00f3, el Servei Civil Internacional i la ja esmentada Internacional de Resistents a la Guerra. Aquesta \u00faltima es va anomenar inicialment Paco<\/em> (que significa \u201cpau\u201d en esperanto) i va continuar usant la llengua internacional com una de les seves lleng\u00fces de treball i de difusi\u00f3 durant moltes d\u00e8cades17<\/sup><\/a>. <\/p>\n

En aquesta \u00e8poca, l\u2019acci\u00f3 esperantista es definir\u00e0 com a internacionalisme pr\u00e0ctic, centrat en la seva dimensi\u00f3 humanit\u00e0ria <\/cite> <\/p>\n

En aquesta \u00e8poca, l\u2019acci\u00f3 esperantista es definir\u00e0 com a internacionalisme pr\u00e0ctic, centrat en la seva dimensi\u00f3 humanit\u00e0ria. Per exemple, els esperantistes de la zona austr\u00edaca d\u2019Est\u00edria van fer una crida desesperada perqu\u00e8 els seus coreligionaris d\u2019altres pa\u00efsos acollissin temporalment els nens que patien privacions a la dura situaci\u00f3 de postguerra. Finalment, tres-cents nens austr\u00edacs van ser acollits per fam\u00edlies espanyoles i alguns d\u2019ells s\u2019hi van quedar a viure de forma permanent18<\/sup><\/a>. <\/p>\n

En total, es calcula que m\u00e9s de 35 milions de persones van morir a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una guerra que va suposar tamb\u00e9 un cop molt dur per als ideals universalistes com els de l\u2019esperanto. Posteriorment, l\u2019\u00e8poca d\u2019entreguerres facilitar\u00e0 a l\u2019esperantisme una nova prosperitat tant a nivell oficial – cal recordar els debats sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 a la Societat de Nacions19<\/sup><\/a> -, com entre el moviment obrer. Per\u00f2 aquesta \u00e9s una altra hist\u00f2ria que ser\u00e0 explicada en una altra ocasi\u00f3. <\/p>\n

1.\tJosep Prat i Bonet (Berga 1894, C\u00f2rdova\/Argentina, 1936) va ser un catal\u00e0 que es va convertir en pioner del moviment esperantista argent\u00ed. A Argentina va ser tamb\u00e9 l\u00edder catalanista – va ser soci fundador de l\u2019Orfe\u00f3 Catal\u00e0 i membre molt actiu del Casal Catal\u00e0 de Buenos Aires -, aix\u00ed com sindicalista. Vegeu l\u2019article<\/a> de Prat, Patr\u00edcia (2014). \u201cVaganta Hirundo. Oma\u011daj vortoj honore de Josefo Prat i Bonet, pioniro de Esperanto en Argentino\u201d, Almanako Lorenz 2014 Rio de Janeiro, Brasil. P\u00e1g 133. <\/p>\n

2.\tUn dels estudis que millor mostren la rellev\u00e0ncia del moviment per una llengua auxiliar internacional a les primeres d\u00e8cades del segle XX \u00e9s: Garv\u00eda, Roberto. Esperanto and Its Rivals. The Struggle for an International Language<\/em>. Philapelphia 2015: University of Pennsylvania Press. <\/p>\n

3.\tAquesta afirmaci\u00f3 es basa en tres premisses: a) En primer lloc, ja al congr\u00e9s mundial de 1913 a Berna la majoria de les discussions havien girant entorn a les q\u00fcestions de la pau i la guerra. Vegeu K\u00fcnzli, Andreas (2013)<\/a>. La 9a Universala Kongreso de Esperanto en Berno<\/em>. Vegeu tamb\u00e9 Van Dik, Ziko (2012). Historio de UEA<\/em>. Vitazna, Eslov\u00e0quia: Espero; b) En segon lloc, el n\u00famero total d\u2019inscrits al congr\u00e9s de Paris va ser de 3.739, tres vegades m\u00e9s que a Berna; c) Finalment, segons les dades recollides a la investigaci\u00f3 contempor\u00e0nia esmentada, almenys un 30% dels esperantistes de l\u2019\u00e8poca havien apr\u00e8s la llengua perqu\u00e8 l\u2019associaven amb valors pacifistes. Vegeu Reuben A. Tanquist (1927). A Study of the Social Psychology of the Diffusion of Esperanto with Special Reference to the English Speaking Peoples<\/em>. M.A. thesis, University of Minnesota (Esmentat a Garv\u00eda 2015: cap\u00edtol 12). Vegeu tamb\u00e9 Ra\u0161i\u0107, Nikola. (1994). La rondo familia. Sociologiaj esploroj en Esperantio<\/em>. Pisa: Edistudio. El lector interessat en una comparativa amb el nombre de participants en les confer\u00e8ncies per la pau d\u2019aquell per\u00edode pot trobar nombroses dades a Shenton, Herbert N. Cosmopolitan conversation: the language problems of international conferences<\/em><\/a>. New York, 1933 : Columbia University Press. <\/p>\n

4.\tEl text complet d\u2019aquesta crida, en traducci\u00f3 de Pere Fornells, est\u00e0 disponible<\/a> a: Guerrero, Javier (2015). “La premsa en esperanto durant la primera guerra mundial”, Kataluna Esperantisto<\/em> 362\/363. P\u00e0g. 11-12. <\/p>\n

5.\tLa UEA havia estat fundada el 1908 per Edmond Privat \u2013 qui esdevindria amic de Romain Rolland i de Gandhi \u2013 i per Hector Hodler. Per una detallada an\u00e1lisi de l\u2019acci\u00f3 d\u2019Hector Hodler al capdavant de la UEA, vegeu el cap. 2 de Lins, Ulrich (2008). Utila estas ali\u011do<\/em>. Rotterdam: Universala Esperanto-Asocio. Tamb\u00e9 K\u00fcnzli ha examinat el rol de Hodler com a te\u00f2ric del pacifisme. Vegeu K\u00fcnzli, Andreas (2013). Milito kaj paco la\u016d Hector Hodler<\/em><\/a>. <\/p>\n

6.\tCal assenyalar que la Creu Roja va distribuir en aquesta \u00e8poca milers d\u2019exemplars de diverses publicacions en esperanto. Entre elles, destaca un detallat vocabulari amb la traducci\u00f3 a la llengua internacional del principal l\u00e8xic sanitari a diferents lleng\u00fces, pensat per als qui en temps de guerra havien de donar o rebre ajuda en ambul\u00e0ncies i hospitals. Vegeu Lavarenne, Christian (2012). Esperanto: Son id\u00e9e interne dans ses origines et quelques-unes de ses expressions et manifestations (aide ou obstacle \u00e0 la diffusion de la langue? <\/em>Tesi doctoral en hist\u00f2ria. Universitat Paris 13. Vegeu tamb\u00e9<\/a> Rodr\u00edguez, Jos\u00e9 Mar\u00eda (1996), \u201cThe Esperantist Movement\u2019s humanitarian activities in the two World Wars and its relationship with the International Red Cross\u201d International Review of the Red Cross 312, pp. 315-322. <\/p>\n

7.\tJakob, Hans (1958). \u201cLa help-agado de UEA 1914-1918\u201d, Esperanto 51. P\u00e0g. 55-57. (citat a Lins 2008: p\u00e0g. 66). Vegeu tamb\u00e9<\/a> Lins, Ulrich (2000). “The work of the Universal Esperanto Association for a more peaceful world”. Esperanto Documents<\/em> 45 A. Rotterdam: UEA. P\u00e0g. 7. De manera similar, l\u2019associaci\u00f3 juvenil cristiana YMCA va repartir milers de llibres per aprendre esperanto entre els soldats presos d\u2019ambd\u00f3s b\u00e0ndols. En aquest sentit, vegeu Privat, Edmond (1927). Historio de la lingvo esperanto. Parto. 2 La movado 1900-1927. Ferdinand Hirt & Sohn: Leipzig. P\u00e0g. 95-96. En general, els anys de pres\u00f3 van ser un per\u00edode particularment apropiat per a la difusi\u00f3 de la llengua internacional, ja que aix\u00f2 permetia que persones que no disposaven de cap llengua en com\u00fa poguessin entendre\u2019s en molt poc temps. Fins i tot hi va haver revistes en esperanto editades a la pres\u00f3, com a Rennbahn, Alemanya. Vegeu Lavarenne (op. cit.). <\/p>\n

8.\tAltres intel\u00b7lectuals pacifistes i partidaris de la llengua internacional van ser el Premi Nobel de Medicina Charles Richet, el Premi Nobel de Qu\u00edmica Wilhelm Ostwald o el psiquiatra August Forel. Tots tres, aix\u00ed com bona part dels exemples esmentats sobre el pacifisme cient\u00edfic, el pacifisme feminista i el pacifisme religi\u00f3s, estan explicats amb m\u00e9s profunditat al cap\u00edtol 13 de Garv\u00eda (op. cit.). D\u2019altra banda, H\u00e8ctor Al\u00f2s a la introducci\u00f3 de Catalan Esperantists: Pacifists in a Globalised World<\/em> (ICIP Working Papers 2012\/03)<\/a> inclou altres figures destacades, com Paul Berthelot, Jean Jaur\u00e8s o Julia Isbr\u00fccker. De tots ells, potser va ser Gaston Moch qui m\u00e9s va treballar per enfortir el nexe entre pacifisme i esperantisme. En aquest sentit, val la pena llegir Bourrelier, Paul-Henri (2008). “Gaston Moch, polytechnicien combattant de la paix”<\/a> Annales des Mines – R\u00e9alit\u00e9s industrielles<\/em>\u00a02008\/3. P\u00e0g 48-61. <\/p>\n

9.\tAlguns contemporanis subratllaven el “car\u00e0cter afeminat del moviment: m\u00e9s emocional que racional, i mancat de valors virils, com el patriotisme o el militarisme” (Garv\u00eda op. cit: p\u00e0g. 97). <\/p>\n

10.\t“Ens fa feli\u00e7 veure que tant socialistes com jueus, protestants i ma\u00e7ons tenen les seves pr\u00f2pies revistes [esperantistes]. Nosaltres anirem m\u00e9s enll\u00e0. Obrirem la nostra revista a tots. Sent justos, no pensem que tinguem la veritat universal, i [per aix\u00f2] estem preparats per concedir que les persones amb idees religioses divergents de les nostres ens puguin ensenyar moltes coses”. Espero Katolika<\/em> I (1903), citat a Garv\u00eda (op. cit.: p\u00e0g. 190). <\/p>\n

11.\tExplica Brockway a la seva autobiografia que, estant en r\u00e8gim d\u2019a\u00efllament, nom\u00e9s se li permetia tenir un llibre i que durant una temporada aquest va ser una edici\u00f3 del Nou Testament en esperanto. Vegeu Brockway, Fenner (1977). Towards Tomorrow: The Autobiography of Fenner Brockway<\/em>. London: Hart-Davis, MacGibbon. P\u00e0g. 54. I no molt lluny d\u2019Anglaterra, un altre esperantista partidari de l\u2019objecci\u00f3 de conci\u00e8ncia era assassinat a l\u2019Al\u00e7ament de Pasqua de 1916. Es tracta de Francis Sheehy-Skeffington, amic de James Joyce i seguidor de les idees pacifistes i feministes de T. W. Stead. Vegeu\u00a0Levenson, Leah (1983).\u00a0With Wooden Sword: a portrait of Francis Sheehy-Skeffington, militant pacifist<\/em>. Boston: Northeastern University Press.\u00a0La relaci\u00f3 d\u2019aquest periodista irland\u00e8s amb l\u2019esperanto, apuntada per\u00a0Leah (op. cit. P\u00e0g 13),\u00a0la va confirmar Christopher Fettes – deixeble del pol\u00edtic i professor Owen Sheehy-Skeffington, fill de Francis – en comunicaci\u00f3 personal amb l\u2019autor d\u2019aquest article el 31 de juliol de 2015\u00a0a Lille, Fran\u00e7a. <\/p>\n

12.\tVegeu Del Barrio, To\u00f1o (2009). \u201cAnarkiisto proponis Esperanton al la komunista internacion\u201d. Sennaciulo<\/em> 05\/06, n-ro 1247-1248. D\u2019altra banda, un estudi de la relaci\u00f3 entre l\u2019anarquisme i la llengua auxiliar internacional \u00e9s el cap\u00edtol 2 de Marin, Dolors (2010). Anarquistes: un segle de moviment llibertari a Espanya<\/em>. Barcelona: Ariel. <\/p>\n

13.\tUn exemple n\u2019\u00e9s Tivadar Soros – el pare de George Soros -, que ha explicat les seves viv\u00e8ncies a Sib\u00e8ria com a presoner de guerra a Modernaj Robinzonoj<\/em>. Nova York: Mondial 1999 [1923]. Tamb\u00e9 l\u2019escriptor hongar\u00e8s Julio Baghy va escriure les seves principals obres precisament durant els anys de captiveri a Sib\u00e8ria. <\/p>\n

14.\tVegeu el cap\u00edtol 6<\/a> de la tesi de Maria Marchese, \u201cVisca Fran\u00e7a, Visca Catalunya!\u201d La Catalogna durante la Prima Guerra Mondiale: una prospettiva di genere, Universitat de N\u00e0pols. <\/p>\n

15.\tAlexander Zamenhof hauria decidit acabar amb la seva vida davant les atrocitats i la crueltat de la guerra. Vegeu Banet-Fornalowa, Zofia (2000). La familio Zamenhof<\/em>. La Chaux-de-Fonds: Kooperativo de Literatura Foiro. <\/p>\n

16.\tEntre els m\u00e9s actius participants en aquestes confer\u00e8ncies hi havia l\u2019esmentat Josef Metzger. Vegeu Prasad, Devi (2005). War is a Crime against Humanity: The story of War Resisters\u2019 International. London: War Resisters<\/em>\u2019 International. P\u00e0g. 89. <\/p>\n

17.\tVegeu Prasad, Op. Cit. P\u00e0g. 89, 95, 143 i 478. <\/p>\n

18.\tVegeu Cort\u00e8s, Lurdes (2011)<\/a>. “Els nens austr\u00edacs acollits a Osona (1920-1923)”. AUSA, XXV (167). P\u00e0g. 209-247 <\/p>\n

19. Vegeu l\u2019informe<\/a> del sotssecretari de la Societat de Nacions, Inazo Nitobe: Esperanto and the Language Question at the League of Nations<\/em>, 1921. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: \u00d6sterreichische Nationalbibliothek\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6333,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6286","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nL\u2019internacionalisme pr\u00e0ctic de l\u2019esperanto - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L\u2019internacionalisme pr\u00e0ctic de l\u2019esperanto - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"“Els esperantistes d\u2019arreu del m\u00f3n que vam anar a Fran\u00e7a per assistir al X Congr\u00e9s Universal d\u2019Esperanto que s\u2019havia de celebrar a Paris i que all\u00e0 ens va tocar presenciar la invasi\u00f3 guerrera i sofrir les pen\u00faries i privacions d\u2019aquella tr\u00e0gica retirada per carreteres i ferrocarrils; els qui vam anar a Fran\u00e7a per cantar himnes […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-4-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"16 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/\",\"name\":\"L\u2019internacionalisme pr\u00e0ctic de l\u2019esperanto - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-4.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:20+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-4.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-4.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L\u2019internacionalisme pr\u00e0ctic de l\u2019esperanto - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L\u2019internacionalisme pr\u00e0ctic de l\u2019esperanto - Revista Per la Pau","og_description":"“Els esperantistes d\u2019arreu del m\u00f3n que vam anar a Fran\u00e7a per assistir al X Congr\u00e9s Universal d\u2019Esperanto que s\u2019havia de celebrar a Paris i que all\u00e0 ens va tocar presenciar la invasi\u00f3 guerrera i sofrir les pen\u00faries i privacions d\u2019aquella tr\u00e0gica retirada per carreteres i ferrocarrils; els qui vam anar a Fran\u00e7a per cantar himnes […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-4-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"16 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/","name":"L\u2019internacionalisme pr\u00e0ctic de l\u2019esperanto - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-4.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:20+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/linternacionalisme-practic-de-lesperanto\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-4.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-4.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6286","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6333"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6286"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6286"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}