{"id":6287,"date":"2022-04-07T10:59:20","date_gmt":"2022-04-07T10:59:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:20","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:20","slug":"materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/","title":{"rendered":"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP"},"content":{"rendered":"\n

\t \t\t \tLlibre
\t\t\t\t\tThe Great War and the Origins of Humanitarianism 1918-1924<\/em>, de Bruno Cabanes<\/span> \t<\/b> <\/p>\n

Les seq\u00fceles de la Primera Guerra Mundial van provocar el per\u00edode de postguerra m\u00e9s turbulent que el m\u00f3n havia vist mai. Els supervivents de l\u2019aleshores denominada Gran Guerra no van ser tan sols els que van lluitar i van resultar ferits f\u00edsicament i mentalment, sin\u00f3 tamb\u00e9 els ap\u00e0trides, els nens que van patir les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra, aix\u00ed com les v\u00edctimes de la fam russa de 1921-1923. Aquesta situaci\u00f3 va fer replantejar-se el que fins a aquell moment era un humanitarisme molt precari. Els reptes a qu\u00e8 s\u2019havia d\u2019enfrontar la societat internacional van portar a la necessitat de reformular l\u2019ajuda humanit\u00e0ria, passant d\u2019un nivell nacional un nivell transnacional, per aconseguir respostes efectives.<\/p>\n

El tema proposat per Bruno Cabanes en aquest llibre \u00e9s precisament analitzar aquell moment transformador del llarg desenvolupament de l\u2019humanitarisme. L\u2019autor no analitza el tema des d\u2019una perspectiva de l\u2019evoluci\u00f3 dels drets humans, sin\u00f3 que ho fa com a historiador de la Primera Guerra Mundial i de la transici\u00f3 de la guerra a la pau. Cabanes se centra en la relaci\u00f3 entre pr\u00e0ctica humanit\u00e0ria i narrativa humanit\u00e0ria, i en la defensa dels drets humans, que en aquest per\u00edode van patir una creixent reformulaci\u00f3. D\u2019aquesta manera, “la redefinici\u00f3 dels drets no va ser un pas en la hist\u00f2ria dels drets, sin\u00f3 un moment clau de formar actituds i valors- la pacificaci\u00f3 de les ments i la restauraci\u00f3 progressiva de les relacions pac\u00edfiques entre enemics” (p\u00e0g. 10).<\/p>\n

Pel que fa a l\u2019estructura del llibre, l\u2019autor examina en diferents cap\u00edtols les actuacions de cinc notables activistes -els francesos Ren\u00e9 Cassin i Albert Thomas, el noruec Frictjof Nansen, el nord-americ\u00e0 Hebert Hoover i l\u2019anglesa Eglantyne Jebb- per explicar la transformaci\u00f3 de l\u2019humanitarisme durant el per\u00edode d\u2019entreguerres. Aquestes persones van entendre que un nou tipus d\u2019organitzaci\u00f3 transnacional era necess\u00e0ria per enfrontar-se a problemes que superaven els l\u00edmits nacionals i les rivalitats entre els b\u00e0ndols. D\u2019una banda, van promoure els drets humans i, a la vegada, els seus actes van ajudar a aclarir la redefinici\u00f3 d\u2019aquests drets en la postguerra.<\/p>\n

Ren\u00e9 Cassin va defensar els drets de les v\u00edctimes de la guerra, primer des de la perspectiva de les associacions de veterans i m\u00e9s tard a la Societat de Nacions. Albert Thomas va promocionar una reforma del dret laboral internacional des de l\u2019Oficina Internacional del Treball, una de les poques institucions creades pel Tractat de Versalles que encara existeixen actualment. Fridtjof Nansen, comissionari de la Societat de Nacions per als refugiats, va crear el 1922 un passaport pensat originalment per als refugiats de la guerra civil russa que va revolucionar l\u2019estatus dels ap\u00e0trides. Herbert Hoover va organitzar les dues operacions humanit\u00e0ries m\u00e9s grans del primer quart de segle: va proveir ajuda a B\u00e8lgica i als pa\u00efsos de l\u2019Europa Central durant la guerra, i tamb\u00e9 en el per\u00edode de la gran fam russa de 1921-1923. Finalment, Eglantyne Jebb va crear la fundaci\u00f3 “Save the Children” el 1919, mobilitzant l\u2019opini\u00f3 publica de la Gran Bretanya en suport dels nens austr\u00edacs i alemanys que patien les conseq\u00fc\u00e8ncies del bloqueig aliat despr\u00e9s de la guerra; els seus actes van portar a la Societat de Nacions a aprovar, el 1924, la declaraci\u00f3 de Ginebra sobre els Drets de l\u2019Infant.<\/p>\n

El llibre \u00e9s, per tant, un rep\u00e0s a un moment “constituent” de l\u2019humanitarisme internacional, per\u00f2 alhora \u00e9s un exemple emp\u00edric de com aquestes profundes transformacions es produeixen, en part, gr\u00e0cies a persones concretes, a individus que s\u00f3n capa\u00e7os de transcendir la realitat per a visionar un futur millor i aconseguir aix\u00ed millores de gran import\u00e0ncia en el sistema internacional. En definitiva, Bruno Cabanes, pioner en l\u2019estudi de les repercussions de la guerra i professor associat al departament d\u2019Hist\u00f2ria de la Universitat de Yale, ens mostra com i quan el dret a la dignitat humana es va convertir en inalienable.<\/p>\n

\t \t\t \tLlibre
\t\t\t\t\tWorld Without War: How U.S. Feminists and Pacifists Resisted World War I<\/em>, de Frances H. Early<\/span> \t<\/b> <\/p>\n

Frances H. Early relata en aquest llibre la hist\u00f2ria de l\u2019activisme feminista pacifista i el moviment per les llibertats civils als Estats Units a trav\u00e9s de les vides de les persones que van participar en l\u2019Oficina d\u2019Assessoria Jur\u00eddica de Nova York. Creada al 1917 per Charles Recht i Frances M. Withersoop mitjan\u00e7ant fons provinents del Woman\u2019s Peace Party<\/em>, l\u2019Oficina va ser la primera organitzaci\u00f3 que va donar servei jur\u00eddic gratu\u00eft a les persones que es van negar a participar en els projectes relacionats amb la participaci\u00f3 dels EUA a la Primera Guerra Mundial. Objectors de consci\u00e8ncia, presos pol\u00edtics i \u201cenemics estrangers\u201d van trobar una eina de suport enfront les pol\u00edtiques de guerra nord-americanes. <\/p>\n

Frances M. Withersoop va ser una activista rellevant dins el moviment pacifista feminista en contra de la Primera Guerra Mundial i va participar en la fundaci\u00f3 d\u2019organitzacions humanit\u00e0ries i antimilitaristes durant la primera meitat del segle XX, com War Resisters League<\/em>. Charles Recht, advocat, poeta i ling\u00fcista d\u2019origen txec, va ser objector de consci\u00e8ncia i particip\u00e0 en la defensa de moltes activistes radicals que s\u2019enfrontaven a la deportaci\u00f3. Entre 1921 i 1933 va exercir com a representant oficial de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica als Estats Units.<\/p>\n

La import\u00e0ncia d\u2019aquest llibre recau en la interpretaci\u00f3 que fa l\u2019autor sobre les relacions de g\u00e8nere dins el moviment pacifista de l\u2019\u00e8poca. En un ambient militaritzat on la imatge cultural dominant era la de l\u2019home guerrer i la dona cuidadora, l\u2019Oficina va donar un gir per deconstruir aquesta realitat. Les dones van ocupar llocs de lideratge i els objectors de consci\u00e8ncia es van convertir en el centre del pensament pacifista. Aquest fet va donar lloc a la creaci\u00f3 d\u2019una cultura de pau com una nova forma de pensar i veure el m\u00f3n a trav\u00e9s d\u2019una cr\u00edtica contra el sistema patriarcal com quelcom inherent a l\u2019estat i la guerra. <\/p>\n

L\u2019autor, Frances H. Early, \u00e9s professor al Departament d\u2019Hist\u00f2ria de la Universitat Mount Saint Vicent a Halifax, Nova Esc\u00f2cia, especialitzat en la recerca hist\u00f2rica sobre la interacci\u00f3 entre g\u00e8nere, guerra i pau.<\/p>\n

\t \t\t \tLlibre
\t\t\t\t\tInternacional de Resistents a la Guerra<\/span> \t<\/b>\t\t\t<\/p>\n

La Internacional de Resistents a la Guerra<\/a> (IRG) \u00e9s una de les principals organitzacions pacifistes i antimilitaristes internacionals. Es va crear com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Primera Guerra Mundial el 1921 a Bilthoven (Pa\u00efsos Baixos). Originalment el seu nom era Paco, que significa pau en la llengua auxiliar internacional esperanto. La seva declaraci\u00f3 fundacional, que encara es mant\u00e9 vigent, diu aix\u00ed: \u201cLa guerra \u00e9s un crim contra la humanitat. \u00c9s per aix\u00f2 que em comprometo a no donar suport a cap tipus de guerra i a lluitar per l\u2019eliminaci\u00f3 de totes les causes de la guerra.\u201d Actualment, la seva presidenta \u00e9s l\u2019alemanya Christine Schweitzer. <\/p>\n

Devi Prasad (1921-2011), l\u2019autor de l\u2019obra que ressenyem, va ser un activista noviolent indi molt proper a Gandhi. Es va graduar a Santiniketan, la universitat fundada per Rabindranath Tagore, i va ocupar diversos c\u00e0rrecs a l\u2019IRG – entre ells el de secretari general i el de president, als anys 60 i 70. Es tracta, per tant, d\u2019una persona que coneix perfectament les interioritats de l\u2019organitzaci\u00f3, aix\u00ed com les diferents idees pacifistes que hi han anat influint-hi al llarg dels anys.<\/p>\n

El llibre t\u00e9 dues parts. A la primera, l\u2019autor tracta les raons de l\u2019antimilitarisme i els or\u00edgens de la noviol\u00e8ncia fins a la Primera Guerra Mundial. En concret, s\u2019hi apropa des de les diferents confessions religioses i tamb\u00e9 a partir d\u2019organitzacions pioneres com l\u2019Oficina Internacional per la Pau (IPB en angl\u00e8s) o la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF en angl\u00e8s). Una de les persones destacades en el recull de protagonistes del pacifisme que ens ofereix Devi Prasad \u00e9s l\u2019escriptor rus Lev Tolstoi. Aquesta part acaba amb un cap\u00edtol fonamental, que tracta el servei militar obligatori i l\u2019oposici\u00f3 que va sorgir-hi als diferents pa\u00efsos, principalment a Europa, per\u00f2 tamb\u00e9 a Am\u00e8rica, \u00c0frica i \u00c0sia. I \u00e9s aquest cap\u00edtol el que enlla\u00e7a amb el naixement de l\u2019IRG.<\/p>\n

La segona part del llibre, molt detallada, explora l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019IRG des dels seus inicis fins els anys 70. Es tracta de m\u00e9s de 50 anys d\u2019accions, an\u00e8cdotes i experi\u00e8ncies, que inclouen diversos contextos hist\u00f2rics, com la Segona Guerra Mundial o la guerra freda. A m\u00e9s dels aspectes interns de l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019IRG, l\u2019an\u00e0lisi inclou reflexions i debats sobre el paper que havia de jugar el moviment pacifista en conflictes com la guerra civil espanyola. Tot un seguit d\u2019annexos completen l\u2019obra, incloent-hi els documents clau de la hist\u00f2ria de l\u2019IRG, aix\u00ed com diverses fotografies en alta definici\u00f3 (gaireb\u00e9 vuitanta) on destaca la campanya internacional de suport al primer objector de consci\u00e8ncia a l\u2019estat espanyol: Pepe Beunza.<\/p>\n

En definitiva, un llibre imprescindible per tothom interessat en la hist\u00f2ria de l\u2019antimilitarisme, per\u00f2 tamb\u00e9 en les raons del pacifisme i la noviol\u00e8ncia, tan actuals el 1921 com avui dia.<\/p>\n

Pel\u00b7l\u00edcules
Cinema antibel\u00b7licista sobre la Primera Guerra Mundial<\/span> <\/b> <\/p>\n

Al llarg de la seva hist\u00f2ria el cinema de den\u00fancia bel\u00b7licista ha donat nombroses mostres de per qu\u00e8 \u00e9s un art. Aqu\u00ed en presentem dues de prou conegudes que mereixen un reconeixement per les seves qualitats. A m\u00e9s, totes dues compten amb curioses similituds: basades en fets reals, prohibides durant un temps i profundament antibel\u00b7licistes.<\/p>\n

Pel\u00b7l\u00edcules
Camins de gl\u00f2ria<\/em>, de Stanley Kubrick<\/span> <\/b> <\/p>\n

La bestialitat i irracionalitat de la guerra queden descarnadament reflectides en aquesta obra del director nord-americ\u00e0. L\u2019atac franc\u00e8s per intentar conquerir un tur\u00f3 deriva en un frac\u00e0s que els generals volen atribuir als soldats, que s\u00f3n finalment considerats culpables. El fet va succeir realment i dues de les fam\u00edlies dels considerats culpables van aconseguir que se\u2019ls rehabilit\u00e9s. Posteriorment Humphrey Cobb va escriure la novel\u00b7la hom\u00f2nima i el 1956 Kubrick la va portar al cinema. A l\u2019Estat espanyol no es va poder estrenar fins trenta anys m\u00e9s tard a causa de l\u2019alt contingut antimilitarista.<\/p>\n

Pel\u00b7l\u00edcules
La gran il\u00b7lusi\u00f3<\/em>, de Jean Renoir<\/span> <\/b> <\/p>\n

Estrenada el 1937, La gran il\u00b7lusi\u00f3 es promocionava com \u201cuna pel\u00b7l\u00edcula sobre la guerra en la que no es veuen baralles ni espies\u201d<\/em>. I certament, per aquella \u00e8poca, va ser una obra at\u00edpica. Renoir la va realitzar com a cr\u00edtica a l\u2019esperit bel\u00b7licista que va desembocar en la Segona Guerra Mundial i que impregnava algunes de les cintes d\u2019aquells anys -aix\u00ed ho explica el propi director en un v\u00eddeo<\/a> fet com a introducci\u00f3. <\/p>\n

Diametralment oposada a la pel\u00b7l\u00edcula de Kubrick, Renoir va preferir realitzar una cr\u00edtica molt m\u00e9s subtil del fet de la guerra. Enmig del conflicte b\u00e8l\u00b7lic, uns oficials francesos estableixen relaci\u00f3 amb oficials alemanys en el seu lloc de reclusi\u00f3. Conservant els lligams de classe, els capitans de tots dos b\u00e0ndols, arist\u00f2crates, teixeixen lligams r\u00e0pidament \u2013especialment notable \u00e9s la interpretaci\u00f3 d\u2019Erich von Stroheim com a oficial alemany. D\u2019aquesta manera, la pel\u00b7l\u00edcula tracta amb \u00e8xit de demostrar que les relacions entre les persones estan per sobre dels sentiments de pertinen\u00e7a nacional i que la situaci\u00f3 de classe resulta m\u00e9s important a l\u2019hora d\u2019establir vincles amb l\u2019altre.<\/p>\n

\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6336,"menu_order":7,"template":"","categories":[7],"class_list":["post-6287","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-recomanem"],"acf":[],"yoast_head":"\nMaterials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Llibre The Great War and the Origins of Humanitarianism 1918-1924, de Bruno Cabanes Les seq\u00fceles de la Primera Guerra Mundial van provocar el per\u00edode de postguerra m\u00e9s turbulent que el m\u00f3n havia vist mai. Els supervivents de l\u2019aleshores denominada Gran Guerra no van ser tan sols els que van lluitar i van resultar ferits f\u00edsicament […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-5-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/\",\"name\":\"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-5.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:20+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-5.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-5.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau","og_description":"Llibre The Great War and the Origins of Humanitarianism 1918-1924, de Bruno Cabanes Les seq\u00fceles de la Primera Guerra Mundial van provocar el per\u00edode de postguerra m\u00e9s turbulent que el m\u00f3n havia vist mai. Els supervivents de l\u2019aleshores denominada Gran Guerra no van ser tan sols els que van lluitar i van resultar ferits f\u00edsicament […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-5-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/","name":"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-5.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:20+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-6\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-5.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-5.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6287","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6336"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6287"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6287"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}