{"id":6288,"date":"2022-04-07T10:59:20","date_gmt":"2022-04-07T10:59:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:20","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:20","slug":"a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/","title":{"rendered":"A 100 anys del genocidi: Arm\u00e8nia a la cru\u00eflla"},"content":{"rendered":"\n<p>                <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\"> El primer 1<\/span>, una espasa amb el fil esmolat; el 9, una soga ennuegada; l\u2019altre 1, un fusell apuntant al cel; el 5, una destral sobre un sabre otom\u00e0: 1915. \u00c9s abril a Erevan i hom espera trobar-hi tot tipus de cartells recordant la massacre, per\u00f2 cap d\u2019aquesta cruesa. Cau la primera anotaci\u00f3 a la llibreta: \u201cQu\u00e8 es pot construir des d\u2019un dolor tan descarnat? De quins topalls insalvables ens parla?\u201d.            <\/p>\n<p> Durant les setmanes pr\u00e8vies al centenari, molts mitjans d\u2019informaci\u00f3 van redirigir els seus focus cap a l\u2019oblidada Arm\u00e8nia. La majoria seguien el rastre del dolor impr\u00e8s al cartell d\u2019Erevan; d\u2019altres, el ress\u00f2 internacional de la condemna del Papa Francesc o el pronunciament de pa\u00efsos que, com \u00c0ustria i Alemanya, s\u2019unien a \u00faltima hora a la magra llista de 26 estats que reconeixen el primer genocidi del segle XX. Com tants altres col\u00b7legues, un equip de periodistes de <a href=\"http:\/\/www.contrast.es\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Contrast<\/a> vam viatjar al pa\u00eds atrets per la mem\u00f2ria persistent del seu poble, per\u00f2 tamb\u00e9 decidits a anar una mica m\u00e9s enll\u00e0. Ens pregunt\u00e0vem, i ens seguim preguntant, de quina manera interactua aquesta mem\u00f2ria amb la identitat i el futur d\u2019un pa\u00eds situat de forma permanent en un eixam de cru\u00eflles. L\u2019objectiu final: generar un debat que, sent cabdal per Arm\u00e8nia, pugui inspirar altres realitats. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-center\">                                                Sembla que hi ha dues Arm\u00e8nies. La que carrega i combat el pes feixuc d\u2019un present esquerp i maldestre; i la que pren impuls per fer de la mem\u00f2ria un reclam de just\u00edcia            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> <b>Geostrat\u00e8gia i pau<\/b> <\/p>\n<p> La primera cru\u00eflla en qu\u00e8 es troba el pa\u00eds \u00e9s hist\u00f2rica i es pot mesurar en quil\u00f2metres quadrats. Arm\u00e8nia \u00e9s un petit estat de tres milions d\u2019habitants que, malgrat disposar d\u2019una \u00ednfima part del seu territori original, conserva el mateix valor geostrat\u00e8gic que al llarg de la hist\u00f2ria ha animat les cont\u00ednues invasions dels imperis ve\u00efns (otom\u00e0, persa, rus&#8230;). A l\u2019oest, la frontera est\u00e0 tancada. L\u2019estat turc segueix sent el gran aliat a la regi\u00f3 de les pot\u00e8ncies occidentals, la qual cosa explica l\u2019esc\u00e0s n\u00famero d\u2019adhesions que ha obtingut la causa pel reconeixement del genocidi perpetrat pel govern dels Joves Turcs entre 1915 i 1923. Cada any, el president Erdogan trasllada \u201cmostres de dolor\u201d per la mort de milers d\u2019armenis i arm\u00e8nies \u201cen el context\u201d de la I Guerra Mundial, per\u00f2 en la l\u00ednia dels seus predecessors -compartida per pa\u00efsos com els EUA, Espanya o Israel-, no reconeix l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una matan\u00e7a planificada com a tal. Mentrestant, a l\u2019est i al sud-oest d\u2019Arm\u00e8nia, l\u2019Azerbaidjan es mant\u00e9 en peu de guerra des que el 1991 la regi\u00f3 de Nagorno Karabaj, d\u2019arrels culturals i hist\u00f2riques arm\u00e8nies, es va proclamar rep\u00fablica independent en plena escalada b\u00e8l\u00b7lica entre ambd\u00f3s pa\u00efsos. Malgrat l\u2019alto el foc signat al 1994, el degoteig de soldats morts a la frontera d\u2019aquest estat de facto, no reconegut per cap altre pa\u00eds de la comunitat internacional, \u00e9s a dia d\u2019avui constant i res fa indicar que s\u2019hagi d\u2019aturar en breu. Tot el contrari. La xifra de morts ha augmentat considerablement els darrers anys (34 el 2012, 72 el 2014) i les posicions segueixen enrocades. Potser \u00e9s el moment d\u2019escoltar les entitats locals que, com <a href=\"http:\/\/www.peacedialogue.am\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Peace Dialogue<\/a>, duen anys treballant per estendre la cultura de pau a la regi\u00f3. <\/p>\n<p> <b>La flor sense terra<\/b> <\/p>\n<p> La segona cru\u00eflla \u00e9s conjuntural i t\u00e9 a veure amb la cru\u00eflla geoestrat\u00e8gica i amb el rumb que vol emprendre el pa\u00eds a curt termini. Durant els quinze dies que vam ser-hi vam poder copsar com la crisi econ\u00f2mica en qu\u00e8 es troba Arm\u00e8nia no nom\u00e9s q\u00fcestiona les seves aliances a la regi\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 els fonaments de la seva identitat. D\u2019entrada, queda en entredit l\u2019alian\u00e7a amb R\u00fassia. Des del 2013, el govern de Serzh Sargsi\u00e1n hi ha estret lla\u00e7os econ\u00f2mics i militars a la cerca d\u2019un aliat fort, per\u00f2 la jugada no ha sortit b\u00e9: la crisi que ja fa trontollar Moscou ha impactat de ple a la debilitada Arm\u00e8nia, que en els darrers mesos ha vist com les remeses dels 200.000 compatriotes migrants que hi treballen disminu\u00efen (el 21% de l\u2019economia arm\u00e8nia dep\u00e8n de les remeses, el 80% de les quals provenen de R\u00fassia) mentre que els preus dels serveis b\u00e0sics depenents d\u2019empreses russes pujaven. El passat mes de juny, la protesta de milers de persones als carrers d\u2019Erevan ja va obligar el govern a suspendre l\u2019al\u00e7a de la llum, prevista en un 17%.  <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-center\">                                                El reconeixement internacional del genocidi armeni no es concep nom\u00e9s com una exig\u00e8ncia de caire \u00e8tic sin\u00f3 tamb\u00e9 com una oportunitat de progr\u00e9s            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> Al marge de les f\u00edlies i f\u00f2bies que desperta l\u2019alian\u00e7a amb el govern de Putin, la massiva emigraci\u00f3 provocada per la crisi ha esperonat, davant les nostres c\u00e0meres, un altre debat: Qu\u00e8 necessita Arm\u00e8nia per revifar? En la discussi\u00f3 han entrat en joc la corrupci\u00f3 end\u00e8mica i les pol\u00edtiques de repatriaci\u00f3 adre\u00e7ades als vuit milions d\u2019armenis que viuen fora del pa\u00eds, per\u00f2 tamb\u00e9 el temor d\u2019una progressiva p\u00e8rdua de la identitat. \u201c\u00c9s com si arrenques una flor del seu h\u00e0bitat i te l\u2019enduus a un altre lloc: estar\u00e0 sotmesa a una vida curta\u201d, ens deia a casa seva l\u2019historiador Guevorg Yazedjian. Com ell, molts dels membres de la di\u00e0spora que hem entrevistat temen que la pin\u00e7a entre els processos migratoris i la vida globalitzada cisin les arrels d\u2019una cultura mil\u00b7len\u00e0ria que sempre ha estat far i escut davant tota mena de perills. Tamb\u00e9 del genocidi. <\/p>\n<p> Es fa dif\u00edcil parlar amb un m\u00ednim d\u2019autoritat, m\u00e9s des d\u2019aquesta dist\u00e0ncia simplificadora, per\u00f2 semblaria que sobre el pa\u00eds planen dues Arm\u00e8nies. Una, la que carrega i combat el pes feixuc d\u2019un present que es mostra esquerp i maldestre; l\u2019altra, la que pren impuls des del passat per fer de la mem\u00f2ria no nom\u00e9s un imperatiu identitari, sin\u00f3 tamb\u00e9 un reclam de just\u00edcia. A ulls d\u2019aquesta Arm\u00e8nia, sostinguda en gran mesura per les fam\u00edlies dels supervivents expulsats del pa\u00eds ara fa cent anys, el reconeixement internacional del genocidi no es concep nom\u00e9s com una exig\u00e8ncia de caire \u00e8tic sin\u00f3 tamb\u00e9 com una oportunitat de progr\u00e9s, doncs admetre la seva exist\u00e8ncia obriria la via legal al retorn de les propietats que els botxins van arrabassar amb la massacre de 1915. Amb aquesta idea, fa anys que desenes d\u2019advocats i advocades arm\u00e8nies arreu del m\u00f3n recullen la documentaci\u00f3 necess\u00e0ria per fer ren\u00e9ixer la just\u00edcia. Nom\u00e9s aix\u00ed, diuen, es podr\u00e0 fer del pa\u00eds una terra m\u00e9s pr\u00f2spera i democr\u00e0tica. La terra on la flor ha de perviure. <\/p>\n<p class=\"foto first-reference\"> \tFotografia\t\t: Jordi de Miguel Capell \t\t\t<em>&#8211; Cartell recordant la massacre a Arm\u00e8nia-<\/em> <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6339,"menu_order":8,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-6288","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>A 100 anys del genocidi: Arm\u00e8nia a la cru\u00eflla - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"A 100 anys del genocidi: Arm\u00e8nia a la cru\u00eflla - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El primer 1, una espasa amb el fil esmolat; el 9, una soga ennuegada; l\u2019altre 1, un fusell apuntant al cel; el 5, una destral sobre un sabre otom\u00e0: 1915. \u00c9s abril a Erevan i hom espera trobar-hi tot tipus de cartells recordant la massacre, per\u00f2 cap d\u2019aquesta cruesa. Cau la primera anotaci\u00f3 a la [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-5-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"6 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/\",\"name\":\"A 100 anys del genocidi: Arm\u00e8nia a la cru\u00eflla - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-5.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:20+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-5.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-5.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"A 100 anys del genocidi: Arm\u00e8nia a la cru\u00eflla - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"A 100 anys del genocidi: Arm\u00e8nia a la cru\u00eflla - Revista Per la Pau","og_description":"El primer 1, una espasa amb el fil esmolat; el 9, una soga ennuegada; l\u2019altre 1, un fusell apuntant al cel; el 5, una destral sobre un sabre otom\u00e0: 1915. \u00c9s abril a Erevan i hom espera trobar-hi tot tipus de cartells recordant la massacre, per\u00f2 cap d\u2019aquesta cruesa. Cau la primera anotaci\u00f3 a la [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-5-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"6 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/","name":"A 100 anys del genocidi: Arm\u00e8nia a la cru\u00eflla - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-5.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:20+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/a-100-anys-del-genocidi-armenia-a-la-cruilla\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-5.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-5.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6288","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6339"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6288"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6288"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}