{"id":6289,"date":"2022-04-07T10:59:20","date_gmt":"2022-04-07T10:59:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/un-cop-audac\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:20","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:20","slug":"un-cop-audac","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/","title":{"rendered":"Un cop auda\u00e7"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Aviat <\/span>far\u00e0 30 anys de la darrera i probablement l\u2019\u00fanica vegada que alg\u00fa ens va demanar la nostra opini\u00f3 sobre quina pol\u00edtica exterior hav\u00edem de tenir com a Estat. El 12 de mar\u00e7 de 1986 el Govern de l\u2019aleshores president Felipe Gonz\u00e1lez, atenent a la promesa electoral de la campanya amb la que per primer cop havia arribat al poder el partit socialista, convocava un refer\u00e8ndum per decidir la continu\u00eftat d\u2019Espanya dins l\u2019alian\u00e7a atl\u00e0ntica. Probablement coneixeu la hist\u00f2ria perqu\u00e8 la vau viure directament o l\u2019heu sentida durant aquestes gaireb\u00e9 tres d\u00e8cades: el \u2018s\u00ed\u2019 va guanyar per un ampli marge de prop de tretze punts, mentre que el \u2018no\u2019 nom\u00e9s es va imposar a les Can\u00e0ries, Navarra, el Pa\u00eds Basc i Catalunya. <\/p>\n

Els condicionants que intentaven suavitzar el viratge dels socialistes des d\u2019aquell \u201cOTAN, d\u2019entrada no\u201d a la campanya de les generals del 82, fins a aquell \u201cEn inter\u00e8s d\u2019Espanya, vota s\u00ed\u201d del 86, prometien que mai s\u2019entraria a l\u2019estructura militar de l\u2019alian\u00e7a, que es reduirien les bases nord-americanes al territori nacional i que Espanya no donaria aixopluc ni deixaria passar pel seu territori cap arma nuclear. Anys despr\u00e9s, el govern del president Aznar -malgrat la inexplicable abstenci\u00f3 d\u2019Alian\u00e7a Popular aquell mes de mar\u00e7- va culminar l\u2019entrada a l\u2019estructura militar. L\u2019adhesi\u00f3 tamb\u00e9 s\u2019esmen\u00e0, permetent als Estats Units, pr\u00e8via autoritzaci\u00f3 d\u2019Espanya, introduir armes nuclears, i el suport a les bases nord-americanes ha estat present fins els darrers dies del darrer govern socialista: recordeu l\u2019entrega, claus en m\u00e0, de la base de Rota el 2012 per ser seu de l\u2019escut antim\u00edssils, d\u2019un Zapatero m\u00e9s penedit que mai per no haver-se aixecat de la cadira davant la desfilada de les tropes nord-americanes. Sort que hi havia l\u2019excusa de la crisi i l\u2019oportunitat de crear ocupaci\u00f3 amb l\u2019arribada de Mr. Marshall a Cadis. <\/p>\n

El propi Gonz\u00e1lez va arribar al xantatge amb el seu electorat amena\u00e7ant que dimitiria si no sortia el \u2018s\u00ed\u2019, cosa que manipulava descaradament el car\u00e0cter d\u2019una consulta que, anys despr\u00e9s, ell mateix descriuria com un dels moments m\u00e9s durs de la seva carrera pol\u00edtica, penedint-se d\u2019haver-la convocat: \u201cAls ciutadans no se\u2019ls ha de consultar si volen o no estar en un pacte militar, aix\u00f2 s\u2019ha de dur en els programes i es decideix a les eleccions\u201d. Fi de la cita. L\u2019estadista ha apr\u00e8s la lli\u00e7\u00f3 i aix\u00ed la transmetr\u00e0 quan tingui ocasi\u00f3 de fer confer\u00e8ncies i ocupar seients als consells de direcci\u00f3 de m\u00e9s prestigi: a la ciutadania se l\u2019ha de preguntar per coses banals, la democr\u00e0cia es ven en paquets a l\u2019engr\u00f2s, no \u00e9s per vendre-la al detall. O em compres tot el programa o res. <\/p>\n

Catalunya intenta projectar-se a l\u2019exterior desplegant una incipient diplom\u00e0cia internacional m\u00e9s voluntariosa que res <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Recordo cares de resignaci\u00f3 a casa, discussions durant la campanya i probablement la primera rebel\u00b7li\u00f3 pol\u00edtica oberta davant el televisor familiar, ideals contra la real politik<\/em>. La democr\u00e0cia seriosa era aix\u00f2 i donava de s\u00ed el que donava, el refer\u00e8ndum podia haver costat una trencadissa de repercussions incalculables en l\u2019equilibri internacional, l\u2019endem\u00e0 d\u2019haver entrat a l\u2019aleshores Comunitat Europea i just abans que s\u2019obr\u00eds l\u2019aixeta de les ajudes europees i la fi de l\u2019autarquia ib\u00e8rica. Espanya havia arribat al seu lloc al m\u00f3n, que no era cap altre que fer costat a Occident, especialment en un moment on creixia la tensi\u00f3 entre blocs, just abans del col\u00b7lapse de l\u2019Est. Em puc imaginar les trucades dels serveis secrets, fent apostes sobre quant duraria aquell derbi, i recordo el perill nuclear, el desplegament dels Pershing i els Cruise a l\u2019Alemanya del 83 a cada telenot\u00edcies. Amb deu o dotze anys aix\u00f2 deixa impacte; si ara la canalla t\u00e9 malsons amb Estat Isl\u00e0mic, aleshores la fi dels nostres dies tenia forma de bot\u00f3 vermell. <\/p>\n

Mai m\u00e9s ens han demanat com volem relacionar-nos amb el m\u00f3n. Efectivament, s\u00ed, despr\u00e9s van perpetrar un refer\u00e8ndum amb motiu de la Constituci\u00f3 Europea que va registrar vint punts m\u00e9s d\u2019abstenci\u00f3 que aquell del 86, i que tamb\u00e9 va deixar const\u00e0ncia de fins on arriba la democr\u00e0cia seriosa, quan el proc\u00e9s qued\u00e0 anul\u00b7lat davant la negativa de francesos i holandesos. Arran de l\u2019esfor\u00e7 d\u2019aquella campanya entre les files antimilitaristes de la societat civil i dels partits que es van oposar francament a l\u2019entrada a l\u2019OTAN, coordinada per l\u2019Antonio Gala, es va reestructurar l\u2019espectre de l\u2019esquerra. M\u00e9s important per mi \u00e9s que probablement va ser el punt final, l\u2019\u00faltim acte de la Transici\u00f3. Molta gent aix\u00ed ho va entendre i aquella frustraci\u00f3 es va canalitzar en forma de m\u00e9s solidaritat internacional, que va esdevenir una sort de v\u00e0lvula d\u2019escapament, de continuar fent feina i transformaci\u00f3 all\u00e0 on hi havia recorregut. <\/p>\n

Per qu\u00e8 no fem una acci\u00f3 exterior radicalment diferent? Per qu\u00e8 no tenim delegacions de pau, amb la mateixa consideraci\u00f3 i pressupost que les oficines comercials? <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

A qu\u00e8 ve tot aix\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019aniversari? Trenta anys despr\u00e9s hi ha qui es proposa construir un nou pa\u00eds, capgirar el futur, constituir un nou present, digueu-li com vulgueu. Tenir o no tenir un ex\u00e8rcit i com hauria de ser aquest en un hipot\u00e8tic Estat catal\u00e0 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s dins les discussions del moviment independentista, cosa que si m\u00e9s no revela que el debat est\u00e0 connectat amb les preguntes centrals que donen forma a un pa\u00eds. B\u00e9, parlem-ne. Un amic d\u2019ERC em confessava que la q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s f\u00e0cil, ni \u00e9s cosa de tot o res: \u201cNo seria hip\u00f2crita deixar que la resta de pa\u00efsos s\u2019encarreguessin de la defensa d\u2019un espai com\u00fa? No seria absurd pagar-los per defensar-nos i aix\u00ed poder dir que no tenim ex\u00e8rcit?\u201d <\/p>\n

Catalunya intenta projectar-se a l\u2019exterior a trav\u00e9s d\u2019una llei, recorreguda al Constitucional, tot desplegant una incipient diplom\u00e0cia internacional, de moment m\u00e9s voluntariosa que res. Crec, i aix\u00f2 em preocupa seriosament, que deixa de banda tot aquell moviment de desafectes al r\u00e8gim de la Transici\u00f3, que va impugnar l\u2019status quo<\/em> sorgit de la consulta del mar\u00e7 del 86 i es va incorporar a les files dels que, des d\u2019abans de la mort del dictador, ja treballaven en la dimensi\u00f3 internacional, amb altres prop\u00f2sits diferents als de les emmidonades ambaixades d\u2019ultramar. Prefereix fer-se fotos amb catalans i catalanes medi\u00e0tiques i demanar el suport de l\u2019emigraci\u00f3 econ\u00f2mica all\u00e0 on sigui, en les seves hores lliures, abans que donar suport amb sinceritat a la feina i els objectius de la societat civil arreu del m\u00f3n. Catalans pel m\u00f3n! Ajudeu-nos a construir la Marca Catalunya i a vendre raons, fuets i estatuetes de la Sagrada Fam\u00edlia! Fa molts mesos parlava amb l\u2019anterior responsable de l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de Cooperaci\u00f3 al Desenvolupament, qui apel\u00b7lava al patriotisme i cridava a les ONG a defensar el bon nom de Catalunya. \u201cSi Catalunya ha de ser coneguda com ho s\u00f3n els pa\u00efsos n\u00f2rdics a l\u2019exterior, per la seva implicaci\u00f3 en la defensa del drets humans, la just\u00edcia o la pau, em faig patriota ara mateix\u201d, li vaig etzibar. <\/p>\n

Per qu\u00e8 no fem una acci\u00f3 exterior radicalment diferent? Per qu\u00e8 no tenim delegacions de pau, amb la mateixa consideraci\u00f3 i pressupost que les oficines comercials? Per qu\u00e8 no expliquem les nostres \u00e0nsies de cremar totes les armes de qualsevol calibre ara mateix, a banda del que est\u00e0 passant a casa nostra? Per qu\u00e8 no demostrem que tenim noves idees i sabem dur-les a terme, amb la desena part dels recursos, per aconseguir l\u2019estabilitat i la seguretat que mai aconseguiran tots els ex\u00e8rcits del m\u00f3n? La veritat \u00e9s que sembla que nom\u00e9s sabem respondre de la mateixa manera que la resta de pa\u00efsos, que no hi ha res de nou en la proposta catalana de cara l\u2019exterior. Potser \u00e9s simplement la lli\u00e7\u00f3 ben apresa d\u2019en Gonz\u00e1lez (en aquestes coses millor no fer experiments ni fer-ne massa preguntes) o el rumb d\u2019una Transici\u00f3 (nacional) que pot deixar les coses en un punt diferent per\u00f2 equivalent a l\u2019actual, parlant de l\u2019acci\u00f3 exterior. Cal un altre pa\u00eds al tauler internacional d\u2019aquells que s\u2019afanyen a guanyar poltrones al Consell de Seguretat a Nova York i que despr\u00e9s no volen acceptar mil cinc-cents damnificats anuals, provinents de totes les guerres que incendien el continent afric\u00e0? <\/p>\n

I no es tracta nom\u00e9s de recursos econ\u00f2mics, hom no demana el que no es t\u00e9, \u00e9s simplement la voluntat de fer-ho i de sumar en la bona direcci\u00f3. Hi ha tota una xarxa de municipis catalans que, d\u2019acord a les seves redu\u00efdes possibilitats, treballa com a \u2018Ciutats Constructores de Pau\u2019. Us imagineu la pot\u00e8ncia que tindria que a m\u00e9s de Granollers o Sant Boi, tingu\u00e9ssim tot un pa\u00eds sencer, Constructor de Pau? <\/p>\n

Trenta anys despr\u00e9s tornem a tenir les mateixes preguntes i desafiaments sobre la taula, tres d\u00e8cades despr\u00e9s el seny pot tornar a votar que no, aix\u00f2 no toca. Potser nom\u00e9s per tenir un Estat deliberadament i manifestament implicat en els processos de pau del m\u00f3n, comen\u00e7ant per la Mediterr\u00e0nia, pagaria la pena veure\u2019l n\u00e9ixer. Estem preparats per un cop auda\u00e7? <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: Ariet \/\t\tCC\t<\/a>\t\/ Desaturada.<\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6342,"menu_order":9,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-6289","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"\nUn cop auda\u00e7 - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Un cop auda\u00e7 - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aviat far\u00e0 30 anys de la darrera i probablement l\u2019\u00fanica vegada que alg\u00fa ens va demanar la nostra opini\u00f3 sobre quina pol\u00edtica exterior hav\u00edem de tenir com a Estat. El 12 de mar\u00e7 de 1986 el Govern de l\u2019aleshores president Felipe Gonz\u00e1lez, atenent a la promesa electoral de la campanya amb la que per primer […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-5-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/\",\"name\":\"Un cop auda\u00e7 - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-5.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:20+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-5.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-5.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Un cop auda\u00e7 - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Un cop auda\u00e7 - Revista Per la Pau","og_description":"Aviat far\u00e0 30 anys de la darrera i probablement l\u2019\u00fanica vegada que alg\u00fa ens va demanar la nostra opini\u00f3 sobre quina pol\u00edtica exterior hav\u00edem de tenir com a Estat. El 12 de mar\u00e7 de 1986 el Govern de l\u2019aleshores president Felipe Gonz\u00e1lez, atenent a la promesa electoral de la campanya amb la que per primer […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-5-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/","name":"Un cop auda\u00e7 - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-5.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:20+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-cop-audac\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-5.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-5.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6289","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6342"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6289"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6289"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}