{"id":6353,"date":"2022-04-07T10:59:34","date_gmt":"2022-04-07T10:59:34","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:34","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:34","slug":"laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/","title":{"rendered":"L\u2019augment del militarisme: un repte clau per a la just\u00edcia de g\u00e8nere i la pau"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> De l\u201911 al 13 de gener<\/span> de 2014, 50 dones sirianes van concebre un pla de pau per acabar amb el conflicte a S\u00edria. En canvi, cap dels homes que van participar en les negociacions oficials de pau va aconseguir elaborar un pla semblant. Tot i aix\u00ed, a la confer\u00e8ncia de pau de Ginebra II, van ser els homes amb armes \u2013 i no les dones l\u00edders per la pau \u2013 els que van disposar d\u2019acc\u00e9s, hotels i llocs de reuni\u00f3 i els qui van gaudir de reconeixement pol\u00edtic i medi\u00e0tic. I van ser aquests homes i les seves armes els que van fracassar. <\/p>\n

Quasi dos anys m\u00e9s tard, m\u00e9s de 220.000 sirians han mort, m\u00e9s de la meitat dels habitants han hagut de despla\u00e7ar-se de les seves llars i la situaci\u00f3 del pa\u00eds es considera ja com la pitjor crisi humanit\u00e0ria dels nostres temps. Com es pot, en el marc de l\u2019agenda de dones, pau i seguretat, actuar per fer front a aquesta situaci\u00f3 i exigir a la comunitat internacional que compleixi els seus compromisos? El cas de S\u00edria mostra les oportunitats per al canvi transformador que presenten les veus de les dones progressistes i les dificultats, tant les de sempre com les noves, per aconseguir, de manera efectiva, la participaci\u00f3 i la protecci\u00f3 de les dones, aix\u00ed com el respecte dels seus drets en tot l\u2019espectre del conflicte.<\/p>\n

Identificaci\u00f3 d\u2019oportunitats i obstacles<\/b> <\/p>\n

En els \u00faltims quinze anys, l\u2019agenda de Dones, Pau i Seguretat ha aconseguit aven\u00e7os substancials. Actualment existeix un marc normatiu reconegut sobre Dones, Pau i Seguretat, amb set1<\/sup><\/a> resolucions del Consell de Seguretat relatives a Dones, Pau i Seguretat (RCSNU 1325 (2000), 1820 (2008), 1888 (2009), 1960 (2010), 2106 (2013) i 2122 (2013)). A m\u00e9s, s\u2019estan tornant a crear institucions, no nom\u00e9s normes. Les missions de les Nacions Unides disposen, actualment, de personal espec\u00edfic dedicat a temes de Dones, Pau i Seguretat. ONU Dones \u00e9s avui una entitat de g\u00e8nere consolidada i el 2014, nou de les disset missions de manteniment de la pau van comptar amb assessor de g\u00e8nere. El 2013, Mary Robinson es va convertir en la primera dona mediadora principal en tant que enviada especial per a la Regi\u00f3 dels Grans Llacs, a l\u2019\u00c0frica. <\/p>\n

Malgrat tot, encara no hem creat el m\u00f3n de pau i de just\u00edcia de g\u00e8nere que hav\u00edem imaginat. Els vells desafiaments segueix presents: com podem anar m\u00e9s enll\u00e0 dels papers i passar de compromisos a assoliments? Com podem anar m\u00e9s enll\u00e0 dels aven\u00e7os graduals en un m\u00f3n on els drets de les dones sempre s\u00f3n vistos com a secundaris en relaci\u00f3 amb les prioritats dels homes i la seguretat militar? Com podem superar els principals obstacles, entre els quals la falta de voluntat pol\u00edtica i d\u2019una sistematitzaci\u00f3 ad hoc i un finan\u00e7ament voluntari i m\u00edser? <\/p>\n

L\u2019obstacle m\u00e9s perill\u00f3s \u00e9s que el militarisme s\u2019est\u00e0 estenent. El terrorisme i la lluita contra l\u2019extremisme violent estan donant noves justificacions per a respondre militarment als conflictes. Proporcionen un nou pretext per donar prioritat a la inversi\u00f3 en economies de guerra sobre economies de pau. Les noves formes d\u2019espais militaritzats justifiquen el bombardeig de ciutats en nom de la lluita contra les amenaces terroristes. D\u2019altra banda, no aconseguim fer el que cal per exigir una soluci\u00f3 pol\u00edtica al conflicte i a la crisi humanit\u00e0ria a S\u00edria, a l\u2019hora que veiem que l\u2019espai pol\u00edtic dels actors civils \u2013 essencialment en la promoci\u00f3 de la pau i de la just\u00edcia de g\u00e8nere i en l\u2019eliminaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia en les seves diferents formes \u2013 \u00e9s, cada dia, m\u00e9s restringit. <\/p>\n

El terrorisme i la lluita contra l\u2019extremisme violent donen noves justificacions per a respondre militarment als conflictes i per prioritzar les economies de guerra sobre les economies de pau <\/cite> <\/p>\n

A partir d\u2019aqu\u00ed, cap a on anem?<\/b> <\/p>\n

Quan anirem m\u00e9s enll\u00e0 de la narrativa medieval dels herois masculins i les v\u00edctimes femenines, per prendre decisions basades en fets i no en estereotips? Quan crearem una nova normalitat que impulsi els drets i la veu de les dones i doni prioritat a les inversions globals a llarg termini en comunitats justes i resistents per sobre dels \u201carranjaments r\u00e0pids\u201d que fracassen una vegada i una altra? <\/p>\n

Les respostes militars reactives al terrorisme i a l\u2019extremisme violent assumeixen que els reptes que planteja la seguretat, tant els vells com els nous, no tenen res a veure amb el g\u00e8nere. El que fan aquestes respostes \u00e9s reafirmar un statu quo<\/em> patriarcal que ha fracassat. Per avan\u00e7ar \u00e9s imprescindible fer front als principals obstacles relatius a la voluntat pol\u00edtica, als mecanismes operatius i al finan\u00e7ament: <\/p>\n

1. Voluntat pol\u00edtica <\/p>\n

Primer de tot, progressar requereix deixar de considerar els drets de les dones com una cosa secund\u00e0ria i donar prioritat a la igualtat de g\u00e8nere com una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019import\u00e0ncia fonamental. Aix\u00f2 significa que la participaci\u00f3 i els drets de les dones han de deixar de ser una q\u00fcesti\u00f3 que depengui de les prefer\u00e8ncies personals per ser d\u2019obligat compliment. <\/p>\n

Fins ara, no ha estat aix\u00ed. En el cas de S\u00edria, aix\u00f2 es va fer particularment patent amb l\u2019anterior enviat especial, Lakhdar Brahimi, que va respondre amb paraules buides sobre la participaci\u00f3 i els drets de les dones quan li van presentar la proposta de pau elaborada per un grup de dones sirianes el 2014. De fet, va sortir literalment de la sala sense donar ni tan sols una excusa durant una reuni\u00f3 d\u2019alt nivell que va tenir lloc a Ginebra i que anava orientada a amplificar les veus de les dones sirianes i a assegurar la seva inclusi\u00f3 en la planificaci\u00f3 dels processos de pau. No va ser precisament una garantia per a la inclusi\u00f3 pol\u00edtica de les dones! <\/p>\n

I aquest tema no afecta nom\u00e9s als homes de l\u2019Orient Mitj\u00e0. A Nova York ens vam trobar amb el mateix patr\u00f3: despr\u00e9s de mesos de preparaci\u00f3, el setembre de 2015, Espanya va canviar el 15\u00e8 debat anual sobre Dones, Pau i Seguretat del 22 d\u2019octubre \u2013 data prevista inicialment \u2013 al 13, \u00e9s a dir deu dies abans del que s\u2019havia planificat. Es va donar prioritat a la pres\u00e8ncia del president del Govern, Mariano Rajoy, m\u00e9s que a les veus de dones de tot el m\u00f3n que han sigut clau en la creaci\u00f3 de l\u2019agenda de Dones, Pau i Seguretat i que segueixen sent clau en la seva implementaci\u00f3 en les comunitats locals. Podria haver-hi algun altre exemple millor del sistema patriarcal en acci\u00f3? <\/p>\n

La participaci\u00f3 i els drets de les dones han de deixar de ser una q\u00fcesti\u00f3 que depengui de les prefer\u00e8ncies personals per ser d\u2019obligat compliment <\/cite> <\/p>\n

Cap home hauria de poder situar les seves prefer\u00e8ncies personals per sobre de la participaci\u00f3 i els drets de les dones. Aconseguir que aix\u00f2 deixi de ser una pr\u00e0ctica usual requereix canvis en els processos institucionals que deixin enrere els prismes militaritzats i s\u2019orientin cap a sistemes d\u2019aprenentatge creatius i flexibles que empenyin sistem\u00e0ticament cap a processos i resultats d\u2019equitat de g\u00e8nere, tant a nivell personal com internacional. <\/p>\n

2. Mecanismes operatius <\/p>\n

Si b\u00e9 \u00e9s cert que s\u2019han registrat aven\u00e7os en quant als compromisos, no ha sigut aix\u00ed en la seva traducci\u00f3 pr\u00e0ctica, sovint a causa dela seva falta d\u2019integraci\u00f3 en processos sistem\u00e0tics. Per exemple, quan les dones sirianes van demanar, fa anys, ser incloses en la taula de pau, es va generar confusi\u00f3 en el sistema perqu\u00e8 aquesta possibilitat no s\u2019havia ni contemplat. Fins i tot les q\u00fcestions \u00f2bvies en relaci\u00f3 amb les modalitats de participaci\u00f3 estaven sense explorar. \u201cDones a la taula\u201d significa que s\u2019afegeixi, simb\u00f2licament, un parell de dones a cada una de les parts militaritzades? Significa crear un grup de dones separat de les parts principals en conflicte, com es va fer a Irlanda? Significa crear un cos consultiu per a la societat civil liderada per dones? Significa tenir expertes en mat\u00e8ria de g\u00e8nere que contribueixin amb les seves aportacions als llibres blancs de la mediaci\u00f3? I on s\u2019haurien de situar aquestes dones? A la taula? Entre el p\u00fablic? En una sala separada? El fet de no tenir mecanismes est\u00e0ndards per\u00f2 flexibles per treballar i prioritzar aquestes opcions d\u2019una manera que doni prioritat a la participaci\u00f3 i els drets de les dones constitueix una altra forma m\u00e9s d\u2019in\u00e8rcia que dificulta deixar enrere les solucions militaritzades i anar cap al canvi equitatiu en termes de g\u00e8nere. <\/p>\n

Per avan\u00e7ar cal crear mecanismes alternatius equitatius en termes de g\u00e8nere i procediments operatius est\u00e0ndards que donin suport a la igualtat de g\u00e8nere i acabin amb els models desfasats i fracassats basats en \u201cque tot segueixi fins com ara\u201d, que assumeixen com a operativa l\u2019idea de la seguretat militar com a equivalent a pau. <\/p>\n

3. Finan\u00e7ament <\/p>\n

La implementaci\u00f3 dels compromisos relatius a Dones, Pau i Seguretat es veu tamb\u00e9 dificultada pel rid\u00edcul nivell de finan\u00e7ament destinat a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquesta agenda. Mentre que, en termes globals, invertim 1,7 bilions de d\u00f2lars en ex\u00e8rcits i armes, sembla que no hi hagi mai diners per als drets de les dones o per la pau. Recentment, com a part de l\u2019esfor\u00e7 realitzat per refor\u00e7ar els compromisos dels Estats membres en la implementaci\u00f3 de l\u2019agenda de Dones, Pau i Seguretat, ONU Dones va cridar l\u2019atenci\u00f3 sobre el fet que nom\u00e9s el 2% de l\u2019ajuda dedicada a tractar q\u00fcestions de pau i seguretat es destina a la igualtat de g\u00e8nere. El 2 per cent! Llavors es va posar en marxa una campanya per augmentar aquesta xifra i donar compliment al Marc de Resultats Estrat\u00e8gics de l\u2019ONU en q\u00fcestions de Dones, Pau i Seguretat, l\u2019objectiu del qual per al 2014 era dedicar el 15%del finan\u00e7ament a la igualtat de g\u00e8nere. <\/p>\n

Tots dos es troben, certament, molt lluny del 50%nt que sembla, com a m\u00ednim, defensable sota la Convenci\u00f3 sobre l\u2019eliminaci\u00f3 de totes les formes de discriminaci\u00f3 contra la dona de 1979 (CEDAW, per les seves sigles en angl\u00e8s). Ara b\u00e9, fins i tot un petit augment ajudaria: un simple 1% del comer\u00e7 global d\u2019armes (8.800 milions de d\u00f2lars) garantiria l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica universal per a nenes i nens. A m\u00e9s d\u2019incrementar les xifres, hem de canviar les nostres prioritats d\u2019inversi\u00f3: els estudis han demostrat recentment que els moviments feministes s\u00f3n l\u2019indicador n\u00famero 1 en relaci\u00f3 amb la disminuci\u00f3 de la viol\u00e8ncia contra les dones. On ens porta aix\u00f2? Hem d\u2019invertir en moviments feministes per prevenir la viol\u00e8ncia i aconseguir la pau. <\/p>\n

La implementaci\u00f3 dels compromisos relatius a Dones, Pau i Seguretat es veu dificultada pel rid\u00edcul nivell de finan\u00e7ament destinat a aquesta agenda <\/cite> <\/p>\n

Pr\u00f2xims passos<\/b> <\/p>\n

Despr\u00e9s de l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un pla de pau, algunes d\u2019aquestes mateixes dones es van reunir amb el Consell de Seguretat en una sessi\u00f3 celebrada d\u2019acord amb la f\u00f3rmula Arria el 17 de gener de 2015. Una de les participants va fer una s\u00faplica apassionada: \u201cNo deixeu aquestes resolucions en un calaix. S\u00f3n les vostres resolucions, no les nostres\u201d. En el 15\u00e8 aniversari de la resoluci\u00f3 1325 del Consell de Seguretat, \u00e9s fonamental recon\u00e8ixer que el militarisme ha anat guanyant terreny i evitar que aix\u00f2 ens porti a deixar que continu\u00ef aquest statu quo<\/em> que ha demostrat ser un frac\u00e0s. <\/p>\n

1.\tAquest article ha estat escrit amb anterioritat a l\u2019aprovaci\u00f3 de la Resoluci\u00f3 2242 de les Nacions Unides, de manera que actualment s\u00f3n vuit les resolucions tem\u00e0tiques sobre Dones, Pau i Seguretat. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: UNAMID\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6393,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6353","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nL\u2019augment del militarisme: un repte clau per a la just\u00edcia de g\u00e8nere i la pau - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L\u2019augment del militarisme: un repte clau per a la just\u00edcia de g\u00e8nere i la pau - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"De l\u201911 al 13 de gener de 2014, 50 dones sirianes van concebre un pla de pau per acabar amb el conflicte a S\u00edria. En canvi, cap dels homes que van participar en les negociacions oficials de pau va aconseguir elaborar un pla semblant. Tot i aix\u00ed, a la confer\u00e8ncia de pau de Ginebra II, […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-6-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/\",\"name\":\"L\u2019augment del militarisme: un repte clau per a la just\u00edcia de g\u00e8nere i la pau - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-6.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:34+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-6.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-6.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L\u2019augment del militarisme: un repte clau per a la just\u00edcia de g\u00e8nere i la pau - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L\u2019augment del militarisme: un repte clau per a la just\u00edcia de g\u00e8nere i la pau - Revista Per la Pau","og_description":"De l\u201911 al 13 de gener de 2014, 50 dones sirianes van concebre un pla de pau per acabar amb el conflicte a S\u00edria. En canvi, cap dels homes que van participar en les negociacions oficials de pau va aconseguir elaborar un pla semblant. Tot i aix\u00ed, a la confer\u00e8ncia de pau de Ginebra II, […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-6-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/","name":"L\u2019augment del militarisme: un repte clau per a la just\u00edcia de g\u00e8nere i la pau - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-6.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:34+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/laugment-del-militarisme-un-repte-clau-per-a-la-justicia-de-genere-i-la-pau\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-6.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-6.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6353","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6393"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6353"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6353"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}