{"id":6356,"date":"2022-04-07T10:59:35","date_gmt":"2022-04-07T10:59:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:35","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:35","slug":"nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/","title":{"rendered":"Nic\u00f2sia, l\u2019\u00faltima ciutat dividida del m\u00f3n"},"content":{"rendered":"\n<p>                <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\"> Era la matinada<\/span> del 30 de desembre de 1963 quan el general brit\u00e0nic Peter Young va tra\u00e7ar amb un llapis una l\u00ednia verda en el mapa de Nic\u00f2sia, des d\u2019un extrem de les muralles venecianes fins a l\u2019altre. El seu objectiu era frenar els enfrontaments entre les dues comunitats, que en un mes havien deixat m\u00e9s d\u2019un centenar de morts, la majoria turcoxipriotes, als carrers vells de Nic\u00f2sia. Aquesta l\u00ednia prima, una zona de protecci\u00f3 provisional de com a molt una dotzena de metres d\u2019ample, es transformaria en la frontera que des de fa m\u00e9s de 50 anys divideix la ciutat entre la turcoxipriota Lefko\u015fa, al nord, i la grecoxipriota Lefkosia, al sud.             <\/p>\n<p> Despr\u00e9s de la invasi\u00f3 turca de Xipre l\u2019estiu del 1974, aquesta zona es va ampliar a tota l\u2019illa, amb una longitud de 180 quil\u00f2metres. Entre el 5 i el 20 d\u2019agost les tropes turques van dur a terme la segona part de l\u2019operaci\u00f3 i van ocupar el territori septentrional de l\u2019illa. 180.000 persones, una tercera part de la poblaci\u00f3 grega de Xipre, es van veure obligades a abandonar les seves cases de Kyr\u00e8nia, de Famagusta i de les altres zones ocupades i van haver de marxar cap a la part meridional. Al mateix temps, uns 40.000 turcoxipriotes van passar del sud de l\u2019illa, en mans gregues, al nord ocupat. Durant aquest doble \u00e8xode, m\u00e9s de 4.000 persones van morir en enfrontaments i 494 turcoxipriotes i 1.464 grecoxipriotes van desapar\u00e8ixer for\u00e7osament. El seu dest\u00ed no es coneixeria durant anys.  <\/p>\n<p> Avui, la part vella de la ciutat \u00e9s un laberint de cafeteries, botigues per a turistes i jardins de palmeres. Nom\u00e9s els alts murs rodejats de filferro de pues que interrompen bruscament els carrerons tranquils recorden que aquests pocs quil\u00f2metres quadrats s\u00f3n una de les fronteres m\u00e9s militaritzades del m\u00f3n. 12.000 soldats de la Gu\u00e0rdia Nacional grecoxipriota, encastats en velles garites desgavellades, controlen la part sud de la frontera. Al davant, m\u00e9s de 40.000 militars del contingent turc fan el mateix amb la frontera nord. Des de dalt de les torrasses, on ondeja la bandera turca, vigilen l\u2019autoproclamada Rep\u00fablica Turca de Xipre del Nord (RTXN), una entitat que en l\u2019\u00e0mbit internacional nom\u00e9s reconeix Turquia. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-center\">                                                Un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 de cada b\u00e0ndol no ha creuat mai la frontera que divideix Nic\u00f2sia            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> Al  mig, vigilada amb zel per tots dos ex\u00e8rcits, s\u2019est\u00e9n una estreta llengua de camins trencats i cases destrossades. Uns r\u00e8tols descolorits testifiquen que aquest era el cor comercial de la ciutat. Ara \u00e9s una terra de ning\u00fa on nom\u00e9s el color dels cascos blaus interromp la monotonia de les parets destenyides i del vermell del rovell. L\u2019acc\u00e9s a aquesta Zona Morta \u00e9s, de fet, responsabilitat exclusiva de les forces de pau de l\u2019ONU. La missi\u00f3 UNFICYP, un miler de soldats desplegats al llarg de la l\u00ednia d\u2019alto el foc, es renova cada sis mesos des de 1964 i t\u00e9 un cost anual de m\u00e9s de 53 milions d\u2019euros. L\u2019exsecretari general de l\u2019ONU, Kofi Annan, la va definir el 2004 com el frac\u00e0s m\u00e9s gran de les Nacions Unides.    <\/p>\n<p> Les fronteres van quedar herm\u00e8ticament segellades fins el 2003, quan el llavors president de la RTXN, Rauf Denkta\u015f, va decidir obrir un punt fronterer prop del Ledra Palace, la seu del contingent de l\u2019ONU. En els \u00faltims anys s\u2019han obert vuit <em>checkpoints<\/em> m\u00e9s a tota l\u2019illa, entre els quals el de Ledra Street, al carrer principal de la ciutat vella de Nic\u00f2sia. Tanmateix, segons un estudi del grup d\u2019investigaci\u00f3 \u201cConflict in Cities\u201d, una tercera part de la poblaci\u00f3 de tots dos costats no ha travessat mai la frontera i la majoria dels que ho han fet, ho han fet nom\u00e9s una o dues vegades. <\/p>\n<p> Les negociacions entre pol\u00edtics grecoxipriotes i representants del nord s\u2019han mantingut constants al llarg d\u2019aquestes d\u00e8cades. I han fracassat constantment, moltes vegades per raons f\u00fatils. Encara queda el record de quan, durant els anys 80, en una pausa durant les trobades bilaterals, un general de la RTXN va demanar un caf\u00e8 turc. El seu interlocutor grecoxipriota li va contestar que no, que nom\u00e9s tenien caf\u00e8 grec. Els acords van saltar pels aires. Aix\u00ed mateix va passar el 2004, quan la majoria dels grecoxipriotes va votar \u201cno\u201d al refer\u00e8ndum sobre el Pla Annan, la proposta de creaci\u00f3 d\u2019una rep\u00fablica federal bicomunal i bizonal impulsada por l\u2019exsecretari general de l\u2019ONU. El 65% dels turcoxipriotes havien votat positivament, per\u00f2 era necessari que les dues comunitats l\u2019aprovessin.   <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-center\">                                                Les negociacions entre pol\u00edtics grecoxipriotes i turcoxipriotes han estat constants; i constantment han fracassat            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> Els principals esculls contra els que sempre han xocat les negociacions s\u00f3n tres. El primer \u00e9s l\u2019estatus dels immigrants anatolis que han emigrat, sota l\u2019auspici de Turquia,  a la part nord de l\u2019illa durant els \u00faltims 40 anys. El segon t\u00e9 a veure amb la pres\u00e8ncia militar a l\u2019illa. I, finalment, la restituci\u00f3 o la compensaci\u00f3 de les propietats que els  grecoxipriotes i turcoxipriotes posse\u00efen de l\u2019altre costat de l\u2019illa abans de ser despla\u00e7ats. Es tracta d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 que ha sigut deliberada m\u00e9s d\u2019una vegada pel Tribunal Europeu de Drets Humans.  <\/p>\n<p> Durant els \u00faltims mesos s\u2019han repr\u00e8s les negociacions entre els presidents Anastassiadis i Ak\u0131nc\u0131. El passat 10 de setembre, els l\u00edders religiosos i pol\u00edtics es van  reunir per primera vegada per donar suport a la pau a Xipre. A m\u00e9s a m\u00e9s, s\u2019han tancat diferents acords, com la interconnexi\u00f3 de les xarxes el\u00e8ctriques a les dues parts de l\u2019illa; un millor nivell d\u2019interoperativitat dels tel\u00e8fons m\u00f2bils a trav\u00e9s de la L\u00ednia Verda; la reducci\u00f3 de la interfer\u00e8ncia de r\u00e0diofreq\u00fcencia; o la creaci\u00f3 d\u2019una comissi\u00f3 d\u2019igualtat de g\u00e8nere, que s\u2019afegeix a les ja existents sobre economia i cultura. Malgrat aquests aven\u00e7os encoratjadors, els analistes consideren que les estimacions de tancament de les negociacions al gener s\u00f3n molt optimistes. Preveuen, amb totes les dificultats que comportaria, un nou refer\u00e8ndum al mar\u00e7 de 2016. Sembla ser probable, d\u2019altra banda, que el proc\u00e9s de negociaci\u00f3 continu\u00ef despr\u00e9s de les eleccions parlament\u00e0ries a la Rep\u00fablica de Xipre, que s\u2019esperen per al mes de maig de l\u2019any que ve. <\/p>\n<p>  \u201cUna ciutat dividida \u00e9s com una persona a la que li falta un bra\u00e7, una cama, un ull. Alguna cosa falta\u201d, em comentava Lellos Demetriades, que va ser durant 30 anys, fins el 2001, l\u2019alcalde de la part grecoxipriota de Nic\u00f2sia i un dels principals impulsors de la reunificaci\u00f3. \u201cTanmateix -afegia mirant des dels finestrals del seu despatx, d\u2019on s\u2019albira tota la ciutat- no crec que hi hagi ciutats dividides per sempre. L\u2019home \u00e9s un animal social i aquest lloc \u00e9s massa petit per tenir dues capitals\u201d. <\/p>\n<p class=\"foto first-reference\"> \tFotografia\t: Marco Ansaloni <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6402,"menu_order":7,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-6356","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Nic\u00f2sia, l\u2019\u00faltima ciutat dividida del m\u00f3n - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Nic\u00f2sia, l\u2019\u00faltima ciutat dividida del m\u00f3n - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Era la matinada del 30 de desembre de 1963 quan el general brit\u00e0nic Peter Young va tra\u00e7ar amb un llapis una l\u00ednia verda en el mapa de Nic\u00f2sia, des d\u2019un extrem de les muralles venecianes fins a l\u2019altre. El seu objectiu era frenar els enfrontaments entre les dues comunitats, que en un mes havien deixat [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-6-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"6 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/\",\"name\":\"Nic\u00f2sia, l\u2019\u00faltima ciutat dividida del m\u00f3n - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-6.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:35+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-6.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-6.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Nic\u00f2sia, l\u2019\u00faltima ciutat dividida del m\u00f3n - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Nic\u00f2sia, l\u2019\u00faltima ciutat dividida del m\u00f3n - Revista Per la Pau","og_description":"Era la matinada del 30 de desembre de 1963 quan el general brit\u00e0nic Peter Young va tra\u00e7ar amb un llapis una l\u00ednia verda en el mapa de Nic\u00f2sia, des d\u2019un extrem de les muralles venecianes fins a l\u2019altre. El seu objectiu era frenar els enfrontaments entre les dues comunitats, que en un mes havien deixat [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-6-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"6 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/","name":"Nic\u00f2sia, l\u2019\u00faltima ciutat dividida del m\u00f3n - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-6.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:35+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/nicosia-lultima-ciutat-dividida-del-mon\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-6.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-6.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6356","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6402"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6356"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6356"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}