{"id":6357,"date":"2022-04-07T10:59:35","date_gmt":"2022-04-07T10:59:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/"},"modified":"2022-04-07T10:59:35","modified_gmt":"2022-04-07T10:59:35","slug":"les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/","title":{"rendered":"Les seq\u00fceles de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica a Euskadi"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> La viol\u00e8ncia<\/span> pol\u00edtica ha estat present a Euskadi des de fa d\u00e8cades. A la viol\u00e8ncia exercida directament des del r\u00e8gim franquista cal afegir, a partir de l’any 1968, la realitzada per ETA i m\u00e9s endavant per organitzacions paramilitars creades a l’empara de l’Estat espanyol. Amb m\u00e9s d’un miler de v\u00edctimes mortals s’ha tractat del conflicte pol\u00edtic violent m\u00e9s sagnant de l’Estat espanyol durant la segona meitat de segle XX i, si ampliem el focus a l’\u00e0mbit de l\u2019Europa Occidental, nom\u00e9s la viol\u00e8ncia pol\u00edtica generada pel conflicte d’Irlanda del Nord se situa per sobre, amb m\u00e9s de tres mil morts. <\/p>\n

Centrant-nos en Euskadi, les m\u00e9s de quatre d\u00e8cades d\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019organitzaci\u00f3 terrorista han tingut una influ\u00e8ncia determinant sobre el debat pol\u00edtic. A m\u00e9s de les conseq\u00fc\u00e8ncies produ\u00efdes directament sobre les v\u00edctimes, es pot identificar altres tipus d\u2019efecte, no sobre persones concretes, sin\u00f3 sobre tota la poblaci\u00f3 en general. Voldria destacar almenys tres d\u2019aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies: <\/p>\n

1.\tPolaritzaci\u00f3 <\/p>\n

L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una organitzaci\u00f3 terrorista genera una fractura pol\u00edtica i social molt gran. Les accions violentes, ja siguin exercides per ETA o pels aparells i forces de seguretat de l\u2019estat, han generat irremeiablement una confrontaci\u00f3 social. La viol\u00e8ncia origina b\u00e0ndols -o amb mi o contra mi- fet que dificulta enormement els posicionaments que no s\u2019identifiquen clarament amb cap dels dos pols. <\/p>\n

2.\tRestricci\u00f3 de la participaci\u00f3 pol\u00edtica <\/p>\n

Algunes limitacions no s\u2019han produ\u00eft de manera formal per\u00f2 apareixen reflectides en l\u2019Euskobar\u00f2metre: fins al 2009, amb alguns alts i baixos, m\u00e9s d\u2019un 40% de la poblaci\u00f3 del Pa\u00eds Basc reconeixia tenir “molta o bastanta” por de participar activament en la pol\u00edtica. Una altra dada: a la primera d\u00e8cada del segle XXI entorn d\u2019un 20% de la poblaci\u00f3 encara declarava que no parlava lliurement de pol\u00edtica amb ning\u00fa o amb gaireb\u00e9 ning\u00fa. Per\u00f2 els obstacles a la participaci\u00f3 tamb\u00e9 van provenir des de l\u2019\u00e0mbit formal i fent \u00fas dels aparells de l\u2019estat. El 2002 es va aprovar la Llei Org\u00e0nica de partits pol\u00edtics, que posteriorment donaria cobertura legal a la il\u00b7legalitzaci\u00f3 de Batasuna per no rebutjar expl\u00edcitament la viol\u00e8ncia com a instrument per fer pol\u00edtica. La il\u00b7legalitzaci\u00f3 no va estar exempta de pol\u00e8mica i fins i tot Martin Scheinin1<\/sup><\/a> va manifestar la seva preocupaci\u00f3 pel redactat de la llei i les possibilitats d\u2019abusos que representava. Un altre cas flagrant de prohibici\u00f3 de l\u2019exercici de les llibertats pr\u00f2pies de l\u2019estat de dret democr\u00e0tic va ser el del diari Egunkaria, tancat per ordre judicial el 2003; set anys despr\u00e9s, l\u2019abril de 2010, l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional va absoldre els acusats de tots els c\u00e0rrecs. A dia d\u2019avui, cap inst\u00e0ncia del govern central no ha fet cap manifestaci\u00f3 sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. <\/p>\n

3.\tSegrest del debat <\/p>\n

Pel fet que l\u2019organitzaci\u00f3 terrorista hagi defensat unes determinades aspiracions pol\u00edtiques, la independ\u00e8ncia d\u2019Euskadi i la creaci\u00f3 d\u2019un estat socialista, aquests objectius, especialment el primer, van passar a ser un plantejaments tab\u00fa a l\u2019agenda pol\u00edtica basca. Aix\u00ed, les forces pol\u00edtiques i els agents socials contraris a la independ\u00e8ncia acusaven de conniv\u00e8ncia amb el terrorisme a tot aquell que pogu\u00e9s realitzar qualsevol plantejament pro independ\u00e8ncia. A la pr\u00e0ctica aix\u00f2 es convertia en un exercici de veto d\u2019una part del debat pol\u00edtic. M\u00e9s recentment, arran del creixement del moviment independentista a Catalunya, s\u2019ha suscitat la comparaci\u00f3: per qu\u00e8 aquest creixement a Catalunya i no a Euskadi? En els \u00faltims vuit anys el nombre de persones favorables a la independ\u00e8ncia a Catalunya ha passat de superar amb prou feines el 10% a tocar el 50%. En aquest mateix per\u00edode, a Euskadi el desig independentista ha estat molt m\u00e9s estable, del 32% al 25%. Alguns autors apunten que l\u2019exist\u00e8ncia pr\u00e8via de la viol\u00e8ncia pot explicar aquesta difer\u00e8ncia. <\/p>\n

Malgrat els esfor\u00e7os per avan\u00e7ar en la reconciliaci\u00f3, les conseq\u00fc\u00e8ncies derivades de la viol\u00e8ncia (polaritzaci\u00f3, segrest del debat, restriccions a la participaci\u00f3 pol\u00edtica) continuen parcialment presents <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Afortunadament el segle XXI va comportar una s\u00e8rie de canvis pol\u00edtics i socials que van desembocar en l\u2019anunci per part d\u2019ETA de \u201cla cessaci\u00f3 definitiva de l\u2019activitat armada”, el 20 d\u2019octubre de 2011. No \u00e9s objecte d\u2019aquest article examinar les claus que van portar a aquesta decisi\u00f3, sin\u00f3 centrar-se m\u00e9s aviat en les conseq\u00fc\u00e8ncies. Tanmateix, assenyalo telegr\u00e0ficament algunes d\u2019aquestes claus: el model nord-irland\u00e8s de final de la viol\u00e8ncia, que s\u2019havia revelat com a reeixit, el descr\u00e8dit del terrorisme pol\u00edtic a partir de la irrupci\u00f3 del terrorisme nihilista islamista, la p\u00e8rdua del temor de la societat a posicionar-se en contra de la viol\u00e8ncia, tant des de de la societat civil organitzada (Lokarri, Gesto por la Paz) com des de tot tipus d\u2019expressions art\u00edstiques, i finalment, la presa de consci\u00e8ncia per part de l\u2019esquerra abertzale que la viol\u00e8ncia terrorista no col\u00b7laborava en la consecuci\u00f3 de l\u2019objectiu de la independ\u00e8ncia d\u2019Euskadi, sin\u00f3 que l\u2019entorpia. <\/p>\n

Fins ara a Euskadi s\u2019han dut a terme iniciatives que podrien enquadrar-se en els principis de la just\u00edcia transicional: veritat, just\u00edcia i garanties de no repetici\u00f32<\/sup><\/a>. Per\u00f2 malgrat els esfor\u00e7os per avan\u00e7ar en la reconciliaci\u00f3, les conseq\u00fc\u00e8ncies derivades de la viol\u00e8ncia (polaritzaci\u00f3, segrest del debat, restriccions a la participaci\u00f3 pol\u00edtica) continuen sent parcialment presents. <\/p>\n

Superar la polaritzaci\u00f3 social requerir\u00e0 temps. Tal com assenyala Luciano Sandrin, “les emocions (d\u2019odi, r\u00e0bia i ressentiment) tendeixen a fer-se cr\u00f2niques i mantenir-se vives fins i tot despr\u00e9s del final de les hostilitats, arribant a formar part d\u2019una mem\u00f2ria compartida\u201d3<\/sup><\/a>, per\u00f2 requereixen tamb\u00e9 de pol\u00edtiques p\u00fabliques decidides i fermes. Fins ara les iniciatives restauratives oficials s\u2019han centrat en les v\u00edctimes, directes o indirectes de la viol\u00e8ncia, per\u00f2 \u00e9s tota la societat la que ha de cicatritzar. Hi ha temes, com el tractament de la poblaci\u00f3 reclusa, sobre els quals la divisi\u00f3 \u00e9s profunda4<\/sup><\/a>. A m\u00e9s hi ha q\u00fcestions que requereixen un tractament m\u00e9s inclusiu, com ara: el reconeixement de totes les v\u00edctimes5<\/sup><\/a>, i l\u2019asimetria en el seu tracte6<\/sup><\/a>, l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019una mem\u00f2ria incloent, el reconeixement del patiment causat, des de tots els actors que el van causar. Sense abordar aquestes q\u00fcestions, el cam\u00ed ser\u00e0 molt m\u00e9s llarg i tortu\u00f3s. <\/p>\n

Falta voluntat pol\u00edtica i valentia per afrontar la just\u00edcia transicional; fins que no es faci, les conseq\u00fc\u00e8ncies de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica no se superaran <\/cite> <\/p>\n

Respecte de la plena participaci\u00f3 pol\u00edtica, l\u2019Euskobar\u00f2metre reflecteix que el temor a la participaci\u00f3 o la preocupaci\u00f3 respecte de la viol\u00e8ncia es mantenen per\u00f2 amb menor repercussi\u00f3. Tanmateix, en aquest punt tamb\u00e9 queden reptes pendents: la llei de partits pol\u00edtics continua vigent i, per tant, tamb\u00e9 es mantenen els temors plantejats pel Relator Especial de l\u2019ONU. <\/p>\n

Pel qu\u00e8 fa als debats “congelats” pel terrorisme, iniciatives de base com Gure Esku Dago<\/a> plantegen la legitimitat de la ciutadania per decidir el seu futur i exercir el seu dret a decidir. No sorpr\u00e8n que la majoria de la classe pol\u00edtica basca no estigui oferint suport ni impulsant aquests plantejaments. L\u2019actual classe pol\u00edtica s\u2019ha socialitzat pol\u00edticament en l\u2019entorn de viol\u00e8ncia i per trencar els tab\u00fas \u00e9s possible que calgui un relleu generacional que permeti abordar debats fins ara avortats. <\/p>\n

Per concloure, hi ha un problema de partida: Espanya \u00e9s dels \u00faltims estats on, citant Teresa Whitfield, es va fer una transici\u00f3 sense just\u00edcia transicional, es va optar per la desmem\u00f2ria. Aquest exercici d\u2019amagar la pols sota la catifa t\u00e9 implicacions; ens falta una cultura de la mem\u00f2ria, molt \u00fatil per abordar aquest tipus de processos. <\/p>\n

Respecte del final de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica a Euskadi, cal tenir en compte que es va produir fa menys de cinc anys; la superaci\u00f3 d\u2019aquest escenari pot durar generacions i requereix que s\u2019abordin les q\u00fcestions relatives a la just\u00edcia transicional. En les \u00faltimes d\u00e8cades s\u2019ha produ\u00eft una proliferaci\u00f3 en les an\u00e0lisis i desenvolupaments d\u2019aquest tipus de just\u00edcia -precisament Euskadi compta amb experts en la seva posada en pr\u00e0ctica-. Existeixen eines que es poden aplicar, algunes experi\u00e8ncies i persones amb capacitat per implementar-les. Falta nom\u00e9s la voluntat pol\u00edtica i la valentia per afrontar la just\u00edcia transicional. Fins que no es faci, les conseq\u00fc\u00e8ncies de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica seguiran presents i no seran completament superades. <\/p>\n

1.\tRelator Especial sobre la promoci\u00f3 i la protecci\u00f3 dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. <\/p>\n

2.\tL\u2019informe \u201cV\u00edctimas del terrorismo residentes en la CAPV. Desaz\u00f3n y esperanza en v\u00edctimas indirectas de asesinatos\u201d<\/a> (2014); els Memoria Lab impulsats conjuntament per Bakeola-Museo de la Paz-Gernika Gogoratuz o l\u2019associaci\u00f3 Euskal Memoria Fundazioa, per citar nom\u00e9s alguns exemples. <\/p>\n

3.\tSandrin, L. (2014) “Perd\u00f3n i reconciliaci\u00f3n”, PPC, Salamanca. <\/p>\n

4.\tRespecte de la reinserci\u00f3 dels presos d\u2019ETA, el 50% de la poblaci\u00f3 est\u00e0 a favor en tots els casos, el 21% creu que nom\u00e9s s\u2019ha de considerar per als que no van cometre delictes de sang i el 19% advoca pel compliment \u00edntegre de les penes. Euskobar\u00f2metre<\/a> <\/p>\n

5.\tEls informes de la Direcci\u00f3 d\u2019Atenci\u00f3 a V\u00edctimes del Terrorisme del Pa\u00eds Basc de “V\u00edctimas de vulneraciones de derechos humanos y sufrimientos injustos producidos en un contexto de violencia de motivaci\u00f3n pol\u00edtica ” van en aquest sentit. <\/p>\n

6.\tFins ara l\u2019Estat espanyol nom\u00e9s ha reconegut un \u00fanic cas de v\u00edctima de terrorisme per una actuaci\u00f3 dels cossos de seguretat. \u00c9s a dir, l\u2019autoria de l\u2019atemptat (si \u00e9s ETA o no) est\u00e0 resultant determinant per aconseguir el reconeixement, i la reparaci\u00f3, de les v\u00edctimes de terrorisme. <\/p>\n

\n

\tFotografia\t<\/a>\t: EAJ-PNV Andoain\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6405,"menu_order":8,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-6357","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"\nLes seq\u00fceles de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica a Euskadi - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Les seq\u00fceles de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica a Euskadi - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La viol\u00e8ncia pol\u00edtica ha estat present a Euskadi des de fa d\u00e8cades. A la viol\u00e8ncia exercida directament des del r\u00e8gim franquista cal afegir, a partir de l’any 1968, la realitzada per ETA i m\u00e9s endavant per organitzacions paramilitars creades a l’empara de l’Estat espanyol. Amb m\u00e9s d’un miler de v\u00edctimes mortals s’ha tractat del conflicte […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-6-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/\",\"name\":\"Les seq\u00fceles de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica a Euskadi - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-6.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T10:59:35+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-6.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-6.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Les seq\u00fceles de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica a Euskadi - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Les seq\u00fceles de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica a Euskadi - Revista Per la Pau","og_description":"La viol\u00e8ncia pol\u00edtica ha estat present a Euskadi des de fa d\u00e8cades. A la viol\u00e8ncia exercida directament des del r\u00e8gim franquista cal afegir, a partir de l’any 1968, la realitzada per ETA i m\u00e9s endavant per organitzacions paramilitars creades a l’empara de l’Estat espanyol. Amb m\u00e9s d’un miler de v\u00edctimes mortals s’ha tractat del conflicte […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-6-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/","name":"Les seq\u00fceles de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica a Euskadi - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-6.jpg","datePublished":"2022-04-07T10:59:35+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/les-sequeles-de-la-violencia-politica-a-euskadi\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-6.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-6.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6357","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6405"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6357"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6357"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}