{"id":6417,"date":"2022-04-07T11:18:44","date_gmt":"2022-04-07T11:18:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/"},"modified":"2022-04-07T11:18:44","modified_gmt":"2022-04-07T11:18:44","slug":"dels-bombardejos-massius-als-quirurgics","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/","title":{"rendered":"Dels bombardejos massius als quir\u00fargics"},"content":{"rendered":"\n<p>\t           <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\"> L\u2019aparici\u00f3 de l\u2019aviaci\u00f3<\/span> com a arma de combat durant la Primera Guerra Mundial va suposar una transformaci\u00f3 decisiva en les confrontacions b\u00e8l\u00b7liques. En aquell moment, l\u2019aviaci\u00f3 es va limitar pr\u00e0cticament a combats aeris, encara que, el 1917, avions alemanys van llan\u00e7ar bombardejos sobre algunes ciutats en territori brit\u00e0nic. Va ser en el per\u00edode d\u2019entreguerres quan es va comen\u00e7ar a desenvolupar la doctrina del bombardeig estrat\u00e8gic, la immediata conseq\u00fc\u00e8ncia del qual va ser el disseny i la construcci\u00f3 d\u2019avions per operar a llarga dist\u00e0ncia. La Guerra Civil Espanyola va ser camp d\u2019experimentaci\u00f3 de bombardejos massius sobre poblacions civils. El bombardeig de Guernica \u00e9s el m\u00e9s paradigm\u00e0tic.            <\/p>\n<p> L\u2019itali\u00e0 Giulio Douhet va ser el principal impulsor de l\u2019\u00fas massiu d\u2019avions per a bombardejos de ciutats. Douhet pensava que bombardejar ciutats paralitzaria totalment la ind\u00fastria i els centres de poder de les societats, i debilitaria d\u2019una manera decisiva la moral de les poblacions, que deixarien de donar suport als seus dirigents i els obligarien a acceptar les condicions de l\u2019enemic. Tanmateix, durant la Segona Guerra Mundial aquesta teoria no va resultar v\u00e0lida. Malgrat la intensitat i capacitat destructora dels bombardejos aliats sobre Alemanya i el Jap\u00f3, aquests no van aconseguir doblegar ni els governs ni la poblaci\u00f3. Un fet semblant va succeir anys despr\u00e9s durant les campanyes de bombardejos nord-americans sobre el Vietnam del Nord. Tampoc en aquella ocasi\u00f3 els bombardejos estrat\u00e8gics van aconseguir el seu objectiu. <\/p>\n<p> <b>Les armes intel\u00b7ligents<\/b> <\/p>\n<p> Durant la Segona Guerra Mundial es van comen\u00e7ar a fer servir armaments guiats, encara que la tecnologia disponible no permetia destruir objectius amb precisi\u00f3. Va ser a la guerra del Vietnam quan els anomenats armaments intel\u00b7ligents van fer els primers passos, amb la utilitzaci\u00f3 de bombes guiades per l\u00e0ser, televisi\u00f3, infrarojos i ones electromagn\u00e8tiques. <\/p>\n<p> La intenci\u00f3 d\u2019aquest tipus d\u2019armes \u00e9s protegir les tripulacions pr\u00f2pies, ja que es poden llan\u00e7ar les bombes i els m\u00edssils des de dist\u00e0ncies i altures prou grans com perqu\u00e8 les defenses antia\u00e8ries enemigues no hi puguin arribar. De la mateixa manera, s\u2019ofereix a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica el gran avantatge que amb aquest armament de precisi\u00f3 s\u2019eviten v\u00edctimes civils, atesa la gran exactitud per assolir els seus objectius. Tamb\u00e9 es van comen\u00e7ar a desenvolupar avions de bombardeig capa\u00e7os d\u2019evitar els radars enemics. Eren els anomenats avions invisibles que van debutar en accions de bombardeig durant la primera guerra del Golf. L\u2019\u00faltima generaci\u00f3, en aquesta escalada de superaci\u00f3 en la perfecci\u00f3 dels bombardejos, la porten a terme els avions no tripulats o <em>drons<\/em>. Dirigits a dist\u00e0ncia poden desenvolupar tota mena de missions, les de bombardeig incl\u00f2s, sense cap risc per a la tripulaci\u00f3 i amb l\u2019estalvi que suposa dissenyar aeronaus desprove\u00efdes de tripulaci\u00f3. <\/p>\n<p> <b>La Revoluci\u00f3 dels Assumptes Militars<\/b> <\/p>\n<p> La Revoluci\u00f3 dels Assumptes Militars (RAM) <a href=\"articles_centrals\/article_central_4\/#ref\"><sup>1<\/sup><\/a> es basa en la import\u00e0ncia decisiva de la tecnologia en la planificaci\u00f3 i desenvolupament de la guerra. La RAM fa refer\u00e8ncia principalment a l\u2019\u00fas del poder aeri, del qual els m\u00e9s ferms impulsors defensen la teoria que l\u2019arma a\u00e8ria \u00e9s decisiva per obtenir la vict\u00f2ria militar en qualsevol cas. <\/p>\n<p> La RAM consisteix en l\u2019\u00fas dels mitjans militars en operacions de gran precisi\u00f3 contra els centres de gravetat del poder enemic: infraestructures, centres de comandament i control, i de log\u00edstica. Es tracta de concentrar la pot\u00e8ncia de foc contra objectius que puguin danyar definitivament les capacitats de superviv\u00e8ncia de l\u2019enemic. Per a aquestes operacions el poder aeri exerceix una tasca principal. La RAM substitueix l\u2019estrat\u00e8gia de destrucci\u00f3 massiva per la de precisi\u00f3 quir\u00fargica i posa especial atenci\u00f3 en els atacs preventius, tant si existeix una amena\u00e7a real com si se sospita que pugui haver-n\u2019hi. <\/p>\n<p>\t\t\t            <cite class=\"cita-center\">                                                \u00c9s imprescindible disposar d\u2019una intel\u00b7lig\u00e8ncia capa\u00e7 de definir amb precisi\u00f3 els objectius per dur a terme els bombardejos d\u2019acord amb el respecte dels drets humans            <\/cite>            <\/p>\n<p> En teoria, la RAM redueix el risc de baixes pr\u00f2pies i enemigues i intenta evitar les v\u00edctimes col\u00b7laterals entre la poblaci\u00f3 civil. Durant l\u2019operaci\u00f3 \u201cTempesta del Desert\u201d a l\u2019Iraq (1991), van perdre la vida 147 soldats de la coalici\u00f3 liderada pels Estats Units, i van morir uns 30.000 soldats iraquians i almenys 2.000 civils. En les operacions de l\u2019OTAN durant la guerra de B\u00f2snia (1995) i la guerra de Kosovo (1999) no hi va haver v\u00edctimes mortals entre les tropes de l\u2019alian\u00e7a atl\u00e0ntica, encara que s\u00ed que n\u2019hi va haver entre els soldats serbis, a m\u00e9s de gaireb\u00e9 500 v\u00edctimes civils. Les guerres de l\u2019Afganistan i l\u2019Iraq van continuar en la mateixa l\u00ednia de desproporci\u00f3 entre les baixes de les forces liderades pels Estats Units i els seus enemics afganesos i iraquians. <\/p>\n<p> Per als te\u00f2rics de la guerra, continua vigent la discussi\u00f3 sobre l\u2019efic\u00e0cia dels bombardejos per v\u00e8ncer. Els m\u00e9s puristes de l\u2019aviaci\u00f3 defensen que s\u00ed que \u00e9s possible guanyar des de l\u2019aire. No obstant, sense negar la import\u00e0ncia decisiva del poder aeri, per obtenir la vict\u00f2ria militar, la hist\u00f2ria de la guerra i els recents esdeveniments ens indiquen que la destrucci\u00f3 que causen els bombardejos en les infraestructures i entre les files militars i civils de l\u2019enemic no s\u00f3n suficients per doblegar la seva voluntat. M\u00e9s encara, en moltes ocasions produeixen l\u2019efecte contrari i incentiven m\u00e9s la lluita dels bombardejats. A m\u00e9s, avui dia les opinions p\u00fabliques consideren inacceptables els bombardejos sobre poblaci\u00f3 civil, fins i tot sobre objectius militars quan produeixen v\u00edctimes innocents (anomenades eufem\u00edsticament \u201cdanys col\u00b7laterals\u201d). S\u2019exigeix la precisi\u00f3 absoluta que a trav\u00e9s de la propaganda fa veure que les armes intel\u00b7ligents mai no fallen i que s\u00f3n netes i terap\u00e8utiques. <\/p>\n<p> <b>Bombardejos no selectius<\/b> <\/p>\n<p> Tanmateix, no tots els b\u00e0ndols enfrontats en una guerra disposen d\u2019aquests moderns mitjans militars de precisi\u00f3 i no per aix\u00f2 deixen de bombardejar. No es pot oblidar que a S\u00edria l\u2019ex\u00e8rcit que sost\u00e9 el r\u00e8gim d\u2019Al-Assad est\u00e0 fent servir bombes de barril rudiment\u00e0ries per destruir objectius enemics. Es tracta de barrils plens de combustible explosiu i metralla que causen grans estralls en edificis i nombroses v\u00edctimes civils. Aquest tipus de bombardeig no t\u00e9 en compte les m\u00e9s elementals regles de la guerra ni en la seva planificaci\u00f3 ni en la seva execuci\u00f3 i constitueixen un absolut menyspreu dels drets humans. <\/p>\n<p> Aquests bombardejos indiscriminats tenen per objecte produir terror entre la poblaci\u00f3 per dissuadir-la de donar suport al b\u00e0ndol insurgent. \u00c9s tamb\u00e9 una manera de prendre repres\u00e0lies, o de revenja, pels danys que l\u2019enemic produeix en el b\u00e0ndolpropi. S\u00f3n actuacions pr\u00f2pies de r\u00e8gims dictatorials, en els quals l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i els drets humans han quedat anul\u00b7lats. <\/p>\n<p> Cal prestar tamb\u00e9 molta atenci\u00f3 als bombardejos d\u2019ex\u00e8rcits que s\u00ed que disposen de prou mitjans tecnol\u00f2gics per planificar operacions sense provocar danys col\u00b7laterals, encara que sota l\u2019aparen\u00e7a de selectius no tenen en compte les v\u00edctimes civils. \u00c9s el cas dels bombardejos israelians sobre la Franja de Gaza que han produ\u00eft v\u00edctimes innocents i destruccions massives d\u2019edificacions civils. Novament es tracta d\u2019atemorir la poblaci\u00f3 civil amb actes de repres\u00e0lia o de revenja indiscriminada. <\/p>\n<p> <b>Conclusi\u00f3<\/b> <\/p>\n<p> Les operacions de bombardeig durant la Segona Guerra Mundial es planificaven amb enormes quantitats d\u2019avions que llan\u00e7aven les bombes amb una precisi\u00f3 molt limitada. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, grans ciutats quedaven arrasades amb milers de persones civils mortes o ferides. Avui dia cap opini\u00f3 p\u00fablica de pa\u00efsos democr\u00e0tics acceptaria aquest tipus de bombardejos. Per aix\u00f2, i pel respecte als drets humans, a l\u2019hora de planificar operacions d\u2019aquesta mena s\u2019hauria de tenir en compte el fet de no provocar v\u00edctimes civils. <\/p>\n<p>\t\t \t            <cite class=\"cita-right\">                                El frac\u00e0s o la inexist\u00e8ncia de la diplom\u00e0cia preventiva han donat pas a la facilitat quir\u00fargica dels bombardejos aeris, que no fan sin\u00f3 enverinar el conflicte i provocar v\u00edctimes innocents            <\/cite>            <\/p>\n<p> \u00c9s imprescindible i indispensable disposar d\u2019una intel\u00b7lig\u00e8ncia capa\u00e7 de definir amb precisi\u00f3 els objectius, comptar amb els mitjans aeris adequats i amb les armes intel\u00b7ligents apropiades per dur a terme els bombardejos d\u2019acord amb les exig\u00e8ncies actuals, tant per les opinions p\u00fabliques que rebutgen els bombardejos massius com pel respecte dels drets humans i de les lleis internacionals. <\/p>\n<p> Les armes intel\u00b7ligents d\u2019\u00faltima generaci\u00f3 depenen cada vegada menys del control hum\u00e0. Per operar-les calen des de sat\u00e8l\u00b7lits fins a sofisticats ordinadors, i la seva evoluci\u00f3 \u00e9s tan r\u00e0pida com exigeixen les noves operacions b\u00e8l\u00b7liques. Han volgut fer veure a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica que les armes intel\u00b7ligents s\u00f3n netes i nom\u00e9s executen els malfactors, res m\u00e9s lluny de la realitat com demostren els recents bombardejos a l\u2019Afganistan, l\u2019Iraq o L\u00edbia. <\/p>\n<p> Al\u00b7legar raons humanit\u00e0ries per efectuar bombardejos a l\u2019empara d\u2019una resoluci\u00f3 de les Nacions Unides, que contempla una zona d\u2019exclusi\u00f3 a\u00e8ria i l\u2019\u00fas de qualsevol mitj\u00e0 per protegir la protecci\u00f3 civil, \u00e9s oblidar l\u2019efic\u00e0cia i moralitat d\u2019aquest tipus d\u2019accions b\u00e8l\u00b7liques. Van caldre setanta-vuit dies consecutius de bombardejos sobre S\u00e8rbia, amb el pretext de protecci\u00f3 humanit\u00e0ria de la poblaci\u00f3 kosovar, en l\u2019operaci\u00f3 \u201cFor\u00e7a Aliada\u201d durant la primavera de 1999, per doblegar la voluntat del dirigent serbi Milosevic. L\u2019OTAN va provocar m\u00e9s de quatre-centes v\u00edctimes civils en els bombardejos sobre territori serbi. Les armes intel\u00b7ligents no ho van ser tant. En l\u2019operaci\u00f3 \u201cLlibertat Duradora\u201d, duta a terme per envair l\u2019Afganistan l\u2019octubre de 2001, van morir m\u00e9s de mil civils a causa dels bombardejos de les forces a\u00e8ries de la coalici\u00f3 invasora. Els bombardejos sobre l\u2019Iraq previs a la invasi\u00f3 terrestre, el mar\u00e7 de 2003, per part de l\u2019aviaci\u00f3 nord-americana i brit\u00e0nica, van provocar milers de morts civils. Tamb\u00e9 el pretext era humanitari i tamb\u00e9 la intel\u00b7lig\u00e8ncia de les armes va quedar en dubte. <a href=\"articles_centrals\/article_central_4\/#ref\"><sup>2<\/sup><\/a> <\/p>\n<p> El frac\u00e0s o la inexist\u00e8ncia de la diplom\u00e0cia preventiva han donat pas un cop m\u00e9s a la facilitat quir\u00fargica dels bombardejos aeris, que no fan sin\u00f3 enverinar el conflicte i provocar v\u00edctimes innocents. L\u2019excusa humanit\u00e0ria no pot contemplar accions militars que comporten el risc de matar innocents. La legalitat per a actuacions humanit\u00e0ries \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria, per\u00f2 no suficient. En totes les guerres, sempre hi ha v\u00edctimes col\u00b7laterals i v\u00edctimes per foc amic, i els qui les comencen ho haurien de tenir sempre en compte. Les armes intel\u00b7ligents no ho s\u00f3n tant, com no ho s\u00f3n els qui autoritzen, planifiquen i executen algunes \u201coperacions humanit\u00e0ries\u201d. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference\"> 1. COLOM, G., <em>Entre Ares y Atena,<\/em> Madrid, IUGM, 2008. <\/p>\n<p class=\"referencia last-reference\"> 2. XERRIS-PHILIPE, D., <em>La guerra y la paz<\/em>, Barcelona, Icaria, 2008. <\/p>\n<p class=\"foto\"> <a target=\"_blank\" href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:8th_AF_Bombing_Marienburg.JPEG\" rel=\"noopener\">\tPhotography (Public Domain)\t<\/a>\t: Unknown\t <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6462,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6417","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Dels bombardejos massius als quir\u00fargics - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Dels bombardejos massius als quir\u00fargics - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L\u2019aparici\u00f3 de l\u2019aviaci\u00f3 com a arma de combat durant la Primera Guerra Mundial va suposar una transformaci\u00f3 decisiva en les confrontacions b\u00e8l\u00b7liques. En aquell moment, l\u2019aviaci\u00f3 es va limitar pr\u00e0cticament a combats aeris, encara que, el 1917, avions alemanys van llan\u00e7ar bombardejos sobre algunes ciutats en territori brit\u00e0nic. Va ser en el per\u00edode d\u2019entreguerres quan [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-7-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/\",\"name\":\"Dels bombardejos massius als quir\u00fargics - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-7.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:18:44+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-7.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-7.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Dels bombardejos massius als quir\u00fargics - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Dels bombardejos massius als quir\u00fargics - Revista Per la Pau","og_description":"L\u2019aparici\u00f3 de l\u2019aviaci\u00f3 com a arma de combat durant la Primera Guerra Mundial va suposar una transformaci\u00f3 decisiva en les confrontacions b\u00e8l\u00b7liques. En aquell moment, l\u2019aviaci\u00f3 es va limitar pr\u00e0cticament a combats aeris, encara que, el 1917, avions alemanys van llan\u00e7ar bombardejos sobre algunes ciutats en territori brit\u00e0nic. Va ser en el per\u00edode d\u2019entreguerres quan [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-7-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/","name":"Dels bombardejos massius als quir\u00fargics - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-7.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:18:44+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dels-bombardejos-massius-als-quirurgics\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-7.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-7.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6417","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6462"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6417"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6417"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}