{"id":6418,"date":"2022-04-07T11:18:44","date_gmt":"2022-04-07T11:18:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/vestides-per-no-matar\/"},"modified":"2022-04-07T11:18:44","modified_gmt":"2022-04-07T11:18:44","slug":"vestides-per-no-matar","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/","title":{"rendered":"Vestides per (no) matar"},"content":{"rendered":"\n<p>\t           <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\"> La primera imatge<\/span> que em ve al cap quan penso en les dones que van viure sota constants bombardejos a Sarajevo durant el setge de 1992-95 \u00e9s com de ben vestides i majestuoses anaven. Era la primera vegada que parlava amb amics sobre el fet que ser feministes tamb\u00e9 ens pot permetre utilitzar els estereotips que fan de les dones models de portada de revista. En aquest cas, anar vestides per matar significava exactament el contrari de ser violentes: com civils, assetjades, sense aigua, ni electricitat ni menjar, l\u2019\u00fanica \u201carma\u201d de la que disposaven aquestes dones era tenir el millor aspecte possible. L\u2019\u00fanica arma era no ser combatives. La fotografia de Meliha Varesanovi\u0107 feta per Tom Stoddart el 1993, en el moment \u00e0lgid del setge i dels bombardejos, i que il\u00b7lustra aquest article, n\u2019\u00e9s el millor exemple. Sembla que acabi de sortir d\u2019una passarel\u00b7la, meravellosa, elegant i orgullosa. Meliha es va convertir en icona, en els mitjans de comunicaci\u00f3 internacionals, de l\u2019esperit i de l\u2019estil de les dones de Sarajevo que desafiaven a la guerra. I ella recorda: \u201cA m\u00e9s del desafiament reflectit en aquella fotografia, si s\u2019observa m\u00e9s profundament pot veure\u2019s tristesa, perqu\u00e8 aquell any va morir la meva mare. Va ser una p\u00e8rdua tr\u00e0gica, em va produir una pena i un abatiment enormes. Vaig estar a punt de perdre l\u2019esperan\u00e7a, per\u00f2 vaig recordar que la meva mare deia que a la vida sempre hem de caminar amb el cap ben alt, seguir endavant i amb dignitat\u201d. <a href=\"articles_centrals\/article_central_5\/#ref\"><sup>1<\/sup><\/a> Tenir una aparen\u00e7a respectable era important per a moltes dones. La directora de l\u2019associaci\u00f3 cultural i art\u00edstica CRVENA, Danijela Dugandzic, recorda que quan ella, la seva difunta mare i la seva germana van deixar l\u2019assetjada Sarajevo, pr\u00e0cticament no tenien diners. La seva mare les va portar a la perruqueria; es van fer els talls m\u00e9s moderns i despr\u00e9s els van lluir tot menjant una pizza en un fam\u00f3s restaurant d\u2019una capital europea, on van pagar amb les \u00faltimes monedes que tenien.            <\/p>\n<p> Abans de sortir als carrers de Sarajevo, les dones sempre es canviaven la roba interior i els vestits, perqu\u00e8 els constants bombardejos implicaven una alta probabilitat de caure ferida o morta. \u201cEstar neta i pulcra per si de cas acab\u00e0vem en el servei d\u2019urg\u00e8ncies d\u2019un hospital\u201d. Cuidar aquest aspecte, d\u2019estar presentable, \u00e9s gaireb\u00e9 impensable en totes les altres situacions quan una dona est\u00e0 a punt de sortir de casa. <\/p>\n<p>\t\t\t            <cite class=\"cita-right\">                                Les dones que viuen en ciutats bombardejades acaben sent hero\u00efnes de la pau, mentre que els homes s\u00f3n valorats per les batalles que guanyen            <\/cite>            <\/p>\n<p> Malgrat que la majoria de dones no combaten a primera l\u00ednia, moltes moren com a v\u00edctimes de bombardejos en els conflictes, en els quals el nombre de civils morts va en augment des de la Segona Guerra Mundial. El setge i el bombardeig de Sarajevo tamb\u00e9 va comen\u00e7ar amb la mort de dues dones, Suada Dilberovic i Olga Sucic, que participaven en les manifestacions en favor de la pau i en contra de la guerra, l\u2019abril de 1992. Van ser assassinades en un pont que avui porta el seu nom. Les dones que viuen en ciutats bombardejades acaben sent hero\u00efnes de la pau, mentre que els homes s\u00f3n valorats per les batalles que guanyen. <\/p>\n<p> Se sent parlar de moltes dones que viuen en ciutats bombardejades \u00fanicament en relaci\u00f3 amb el seu paper tradicional com mares, dones atractives i ben vestides. El grup U2 va fer una connexi\u00f3 per v\u00eddeo en directe amb l\u2019assetjada Sarajevo durant un dels seus concerts i va mostrar un concurs de Miss Sarajevo, en el qual les participants portaven el r\u00e8tol \u201cNo deixeu que ens matin\u201d. Eren imatges i missatges importants, i tamb\u00e9 hi havia totes aquelles dones que exercien de metgesses, infermeres, int\u00e8rprets i pol\u00edtiques, intentant treballar en condicions impossibles sota els bombardejos. Dones que mai van arribar a sortir a les not\u00edcies i que mai es van convertir en la icona d\u2019una dona desafiant els bombardejos en una ciutat assetjada. <\/p>\n<p> La vida quotidiana i la cura d\u2019una fam\u00edlia sota el bombardeig constant fan que les dones de l\u2019assetjada Sarajevo siguin mereixedores d\u2019un diploma d\u2019administraci\u00f3 d\u2019empreses i tamb\u00e9 d\u2019un de magues. Cuinar sense electricitat i amb escassos recursos alternatius per a l\u2019escalfament era una dificultat. Trobar aliments i, despr\u00e9s, poder pagar-los, significava, moltes vegades, fer dinars a partir del no-res. A m\u00e9s, preparar dinar significava utilitzar aigua, que sovint havien de portar en recipients, arrossegats en carros improvisats, perqu\u00e8 el subministrament estava tallat. Calia portar aigua per cuinar, per\u00f2 tamb\u00e9 per banyar-se i per rentar la roba. Tinc una amiga que a dia d\u2019avui encara no \u00e9s capa\u00e7 de suportar el so de l\u2019aigua quan surt d\u2019una aixeta oberta si ning\u00fa l\u2019est\u00e0 fent servir. Una altra amiga, Kika Babic-Svetlin, una arquitecta que actualment treballa per a l\u2019Ag\u00e8ncia per a la Igualtat de G\u00e8nere de B\u00f2snia i Hercegovina, va donar a llum el seu fill Leon durant la guerra i recorda com era de complicat criar un nad\u00f3 sense disposar dels productes per a nadons \u201chabituals\u201d. Els bolquers de cot\u00f3 s\u2019havien de rentar m\u00e0, per la qual cosa baixava al riu Miljacka, a prop de Dariva, \u201cvigilant tota l\u2019estona si comen\u00e7ava un altre bombardeig o si estava en el punt de mira d\u2019algun franctirador\u201d. <\/p>\n<p> Avui Sahida t\u00e9 el mateix aspecte que Meliha, de la que parl\u00e0vem al principi. Alta i orgullosa, porta un penjoll de perles i un abric de color rosa i ning\u00fa podria imaginar que fa vint anys caminava pels carrerons enfangats de Sarajevo intentant protegir-se dels bombardejos. <\/p>\n<p> En tots els conflictes d\u2019arreu del m\u00f3n, les dones substitueixen els homes que han deixat els seus llocs de treball per convertir-se en soldats. Algunes d\u2019elles han d\u2019acceptar ocupacions totalment noves, mentre que d\u2019altres han de familiaritzar-se amb habilitats per a les quals no estan preparades. Sahida Kotur, oper\u00e0ria de la f\u00e0brica militar PRETIS abans de la guerra, va posar en marxa un nou negoci durant la guerra, l\u2019\u00fanic suport de la fam\u00edlia. Va aprendre a teixir i es va dedicar a recollir jerseis vells al barri, desfer-los i teixir-ne de nous. Els transportava en grans bosses que portava a l\u2019esquena d\u2019una punta a l\u2019altra de Sarajevo, sota els bombardejos, i els intercanviava per cigarrets amb membres de l\u2019ex\u00e8rcit. A la vegada, intercanviava els cigarrets per menjari per aconseguir altres jerseis vells. Els bombardejos la van convertir en una refugiada dins de la seva ciutat. Sahida va fugir de casa seva sense tenir res per posar-se. Li van donar unes sabates massa petites que li van deformar els peus i els dits, i avui en dia insisteix a portar sempre sabatilles o sabates per amagar-se\u2019ls. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-center\">                                                Els bombardejos s\u2019acaben, es firmen tractats de pau, per\u00f2 la guerra queda per sempre en forma de bombardejos en el nostre interior            <\/cite>            <\/p>\n<p> Moltes metgesses treballaven sense electricitat ni aigua, sense l\u2019equipament m\u00e8dic adequat ni medicaments. Jasmina Gutic, una experta ginec\u00f2loga i catedr\u00e0tica, recorda que havien de treure els nadons del soterrani de l\u2019hospital despr\u00e9s dels parts per poder veure si estaven b\u00e9. Els parts es feien amb llums d\u2019oli i tots els nounats sortien amb els nassets negres de l\u2019oli cremat. La tamb\u00e9 catedr\u00e0tica i metgessa Vanesa Beslagic, radi\u00f2loga, havia de fer diagn\u00f2stics amb equipament que no es podia reparar i, de vegades, ni tan sols engegar. La desapareguda professora universit\u00e0ria de fisioter\u00e0pia, la doctora Nada Zjuzin, va explicar que, sovint, ella i d\u2019altres companyes es quedaven a l\u2019hospital diversos dies perqu\u00e8 era massa perill\u00f3s anar a casa a causa dels bombardejos. I una altra metgessa, Amela Kuskunovic, avui radi\u00f2loga i pol\u00edtica, fa una ganyota amb els ulls quan li pregunto com va viure el fet de ser una jove doctora durant la guerra. Treballava en un servei d\u2019urg\u00e8ncies on portaven tots els ferits. Vaig estar all\u00e0 una vegada i hi havia tanta sang que vaig pensar que mai no aconseguirien netejar-la. <\/p>\n<p> Com a feminista, m\u2019avergonyeix dir que no vaig estar al costat d\u2019aquestes dones intel\u00b7ligents, valentes i boniques de Sarajevo. Havia patit bombardejos en dues ocasions i no vaig saber com afrontar-los quan van tenir lloc a la meva ciutat, sin\u00f3 fugint al cap de mig any. Era una noia jove, l\u2019any 1980, que es despertava amb el so de les bombes i veient avions volant baix, mentre el meu pare tractava de conv\u00e8ncer-me que eren ocells volant pel cel de Bagdad. Dies m\u00e9s tard, vaig poder observar el foc antiaeri des del terrat de casa i vaig fer prometre al meu pare que tindria uns focs artificials iguals el dia del meu casament. El 1989 tenia la meva primera feina quan els m\u00edssils iraquians van atacar Teheran i vaig haver de fugir a les muntanyes ve\u00efnes. A Sarajevo vaig acabar tenint atacs de p\u00e0nic durant els bombardejos, m\u2019asfixiava la meva pr\u00f2pia por. <\/p>\n<p> No vaig tenir focs artificials en el meu casament i, a dia d\u2019avui, encara em costa estar-hi a prop. Els meus companys d\u2019estudi a Anglaterra recorden una an\u00e8cdota que va tenir lloc durant els focs artificials de &#8220;Guy Fawkes&#8221;. Havia arribat a Anglaterra fugint dels bombardejos de Sarajevo i era el meu primer mes. Era a la meva habitaci\u00f3 d\u2019estudiant quan vaig sentir un soroll de bombes. I despr\u00e9s, el foc antiaeri. Estava tan alterada pel fet que la guerra hagu\u00e9s comen\u00e7at tamb\u00e9 a Anglaterra que vaig comen\u00e7ar a fer les maletes per tornar a Sarajevo. Vaig pensar: &#8220;Si hem d\u2019estar en guerra, val m\u00e9s ser a casa&#8221;. Ja era a les escales, amb la maleta, quan els altres estudiants em van veure i em van explicar que no era cap guerra sin\u00f3 simples focs artificials. <\/p>\n<p class=\"referencia first-reference\" id=\"ref\"> 1. Klix.ba, entrevista a <a target=\"_blank\" href=\"http:\/\/www.klix.ba\/lifestyle\/manekenka-usred-rata-meliha-varesanovic-o-prkosu-i-ponosu-na-fotografiji-koja-je-obisla-svijet\/151227023\" rel=\"noopener\"> Meliha Varesanovic<\/a>, consultada el 27-12-2015. <\/p>\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia\">\n<p class=\"referencia last-reference\">\n<p class=\"foto \">  Photography: \u00a9 Milomir Kovac\u030cevic\u0301 Stras\u030cni <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6465,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6418","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Vestides per (no) matar - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Vestides per (no) matar - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La primera imatge que em ve al cap quan penso en les dones que van viure sota constants bombardejos a Sarajevo durant el setge de 1992-95 \u00e9s com de ben vestides i majestuoses anaven. Era la primera vegada que parlava amb amics sobre el fet que ser feministes tamb\u00e9 ens pot permetre utilitzar els estereotips [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-5-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/\",\"name\":\"Vestides per (no) matar - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-5.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:18:44+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-5.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-5.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Vestides per (no) matar - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Vestides per (no) matar - Revista Per la Pau","og_description":"La primera imatge que em ve al cap quan penso en les dones que van viure sota constants bombardejos a Sarajevo durant el setge de 1992-95 \u00e9s com de ben vestides i majestuoses anaven. Era la primera vegada que parlava amb amics sobre el fet que ser feministes tamb\u00e9 ens pot permetre utilitzar els estereotips [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-5-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/","name":"Vestides per (no) matar - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-5.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:18:44+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/vestides-per-no-matar\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-5.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-5.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6418","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6465"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6418"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6418"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}