{"id":6421,"date":"2022-04-07T11:18:45","date_gmt":"2022-04-07T11:18:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/"},"modified":"2022-04-07T11:18:45","modified_gmt":"2022-04-07T11:18:45","slug":"pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/","title":{"rendered":"Pau i etnocr\u00e0cia. 20 anys despr\u00e9s de Dayton"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> \u201cVa ser un magn\u00edfic<\/span> acord per acabar una guerra, per\u00f2 un molt mal acord per fer un estat\u201d. Aquesta frase del diplom\u00e0tic brit\u00e0nic Paddy Ashdown \u00e9s sens dubte una de les m\u00e9s c\u00e8lebres i encertades per definir els acords de Dayton, firmats el desembre de 1995, que van suposar el final de la guerra de B\u00f2snia i Hercegovina. Es tractava d\u2019establir condicions de pau immediata, d\u2019estabilitat i seguretat despr\u00e9s d\u2019un conflicte que havia provocat almenys 100.000 morts i m\u00e9s de dos milions de despla\u00e7ats. Fins i tot Richard Holbrooke, cap negociador dels Estats Units a Dayton, va admetre que els acords estaven dissenyats per acabar la guerra a qualsevol preu, per\u00f2 no estava previst que duressin. Tanmateix, despr\u00e9s de 20 anys, el marc constitucional del pa\u00eds continua coincidint amb \u201cl\u2019Annex IV\u201d de l\u2019acord. <\/p>\n

Les bases de l\u2019etnocr\u00e0cia<\/b> <\/p>\n

Per assolir una soluci\u00f3 de comprom\u00eds que pogu\u00e9s satisfer totes les parts bel\u00b7ligerants, la nova constituci\u00f3 establia un marc de facto<\/em> confederal i consociatiu. Es va dividir el pa\u00eds en dues entitats, la Federaci\u00f3 de B\u00f2snia i Hercegovina i la Republika Srpska, a les quals es va atorgar sobirania exclusiva en \u00e0mbits clau (serveis socials, educaci\u00f3, infraestructura, policia). Al seu torn, la Federaci\u00f3 es va dividir en deu cantons segons criteris \u00e8tnics (cinc amb majoria bosn\u00edaca, tres amb majoria croata i dos amb poblaci\u00f3 mixta) i amb una \u00e0mplia autonomia en sectors importants com l\u2019educaci\u00f3, la salut i la just\u00edcia. L\u2019estat central va quedar-se amb escassos poders i recursos, a m\u00e9s d\u2019una estructura institucional basada en quotes \u00e8tniques r\u00edgides: una presid\u00e8ncia tripartida a rotaci\u00f3 i un parlament dividit segons els clubs nacionals dels tres \u201cpobles constituents\u201d (bosn\u00edac, serbi, croat), cadascun amb dret de vet en els anomenats assumptes vitals. L\u2019estat central fins i tot fou privat d\u2019una denominaci\u00f3 institucional clara i va passar a anomenar-se simplement \u201cB\u00f2snia i Hercegovina\u201d: els representants serbis van exigir que s\u2019elimin\u00e9s el terme \u201cRep\u00fablica\u201d perqu\u00e8 la seva pr\u00f2pia entitat qued\u00e9s reservada i assegurar-se aix\u00ed una condici\u00f3 simb\u00f2lica de presumpta estatalitat. <\/p>\n

Molts argumentaven que el sistema consociatiu deixaria espai a una estabilitzaci\u00f3 i a un reajustament dels poders de manera gradual, per\u00f2 no va ser aix\u00ed. Vint anys m\u00e9s tard, els pocs canvis institucionals han estat la reunificaci\u00f3 del Banc Central (1997), la de les forces especials de policia (SIPA, 2002) i la de l\u2019ex\u00e8rcit (2005). B\u00f2snia continua tenint catorze governs i parlaments per a poc m\u00e9s de tres milions i mig d\u2019habitants: una estructura extremadament disfuncional i costosa que alimenta inefici\u00e8ncies, divisions i frustraci\u00f3. Tampoc s\u2019ha complert amb l\u2019objectiu de garantir el retorn dels despla\u00e7ats: els territoris tenen una s\u00f2lida homogene\u00eftat etnonacional, exceptuant limitades zones on hi va haver una marcada intervenci\u00f3 de les ag\u00e8ncies internacionals. <\/p>\n

De \u201cDayton 2\u201d a la Sejdic-Finci: rutes truncades<\/b> <\/p>\n

Hi va haver dos intents d\u2019arribar a un \u201cDayton 2\u201d, \u00e9s a dir, a una reforma constitucional avalada pels Estats Units i la Uni\u00f3 Europea. Va ser el 2006 (l\u2019anomenat \u201cPaquet d\u2019abril\u201d) i el 2009 (les negociacions de Butmir), per\u00f2 els dos van fracassar. Consistien en una reorganitzaci\u00f3 lleu, per\u00f2 no menyspreable, a trav\u00e9s de diversos passos: president \u00fanic, compet\u00e8ncies compartides entre Estat i entitats i enfortiment del govern estatal. No obstant, es tractava d\u2019iniciatives tardanes per dues raons. En primer lloc, les forces militars internacionals ja estaven en proc\u00e9s de deixar el pa\u00eds i ja no podien ser un element dissuasiu davant d\u2019eventuals tensions locals. En segon lloc, les elits dels partits etnonacionalistes s\u2019han anat acomodant a l\u2019estructura de Dayton i als beneficis econ\u00f2mics i de poder que aquesta els garanteix. El frac\u00e0s de 2006 \u00e9s simptom\u00e0tic. Quan ja pr\u00e0cticament totes les forces pol\u00edtiques estaven d\u2019acord amb la reforma, dos partits nacionalistes, un bosn\u00edac (el SBiH) i un de croat (el HDZ1990), van endurir de sobte la seva posici\u00f3 i van retirar el seu suport, possiblement per treure\u2019n profit en les eleccions que es van celebrar pocs mesos despr\u00e9s. Promoure una reforma que necessitava ampli consens durant un any electoral va ser un altre error clau d\u2019aquell proc\u00e9s. Va ser aleshores quan el principal partit serbi, el SNSD de Milorad Dodik, es va anar radicalitzant vertiginosament, acostant-se al revisionisme sobre els crims de guerra dels \u201990 i amena\u00e7ant reiteradament (fins als nostres dies) en convocar un refer\u00e8ndum sobre la secessi\u00f3 de la Republika Srpska. Tot aix\u00f2 anava en paral\u00b7lel amb l\u2019enfortiment de l\u2019hegemonia de Dodik, amb un ferm control de l\u2019administraci\u00f3, l\u2019economia i els mitjans de comunicaci\u00f3 que dura fins avui, encara que hagi quedat lleument debilitat despr\u00e9s de les eleccions de 2014. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t La fractura en la societat bosniana no \u00e9s nom\u00e9s entre tres pobles constituents sin\u00f3 entre dues classes: els \u201cempresaris etnopol\u00edtics\u201d i la massa de ciutadans sense poder <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Una altra etapa fonamental \u00e9s la sent\u00e8ncia Sejdi\u0107-Finci del Tribunal Europeu de Drets Humans de l\u2019any 2009, que va condemnar B\u00f2snia i Hercegovina per no respectar els drets humans en la seva mateixa constituci\u00f3 sortida de Dayton: la Presid\u00e8ncia i la Cambra Alta, reservades als tres \u201cpobles constituents\u201d, exclouen la possibilitat de ser escollits als que no s\u2019hi reconeixen i a les minories nacionals. Arran d\u2019aquesta sent\u00e8ncia, el proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea quedava paralitzat fins que no s\u2019implementessin els canvis en el sistema electoral. Per\u00f2 en lloc d\u2019estimular una reforma innovadora i respectuosa de l\u2019element c\u00edvic, en aquests set anys el cas Sejdi\u0107-Finci nom\u00e9s ha refor\u00e7at l\u2019estancament en el poder dels partits nacionalistes, \u00fanicament capa\u00e7os de vetar-se m\u00fatuament i fins i tot d\u2019avan\u00e7ar propostes encara m\u00e9s sofisticades i absurdes que el mateix estatus quo<\/em> vigent. Davant d\u2019aix\u00f2, el 2014-15 la Uni\u00f3 Europea va adoptar una posici\u00f3 m\u00e9s flexible sobre l\u2019assumpte, tot removent la \u201ccondicionalitat\u201d del cas Sejdi\u0107-Finci per a l\u2019aven\u00e7 de la integraci\u00f3, i prioritzant ara la promoci\u00f3 de reformes econ\u00f2miques de tipus neoliberal (l\u2019anomenat \u201cCompact for Growth\u201d). Molts subratllen que certes preocupacions d\u2019ordre geopol\u00edtic, com la potencial amena\u00e7a del radicalisme isl\u00e0mic i les possibles inger\u00e8ncies de R\u00fassia a la regi\u00f3 balc\u00e0nica han pogut influir sobre aquesta reorientaci\u00f3 de la UE. <\/p>\n

Cap a un post-postDayton?<\/b> <\/p>\n

Actualment, la fractura en la societat bosniana no \u00e9s nom\u00e9s (o no tant) entre tres pobles constituents sin\u00f3, com observa el polit\u00f2leg de Sarajevo Asim Mujki\u0107 1<\/sup><\/a>, entre dues classes, \u00e8tnicament transversals: els \u201cempresaris etnopol\u00edtics\u201d i la massa de ciutadans sense poder. Els empresaris etnopol\u00edtics s\u00f3n els que van aconseguir prendre el control dels processos de privatitzaci\u00f3 i de distribuci\u00f3 dels llocs de poder els anys 90. En els primers anys de postguerra, s\u2019asseguraven el consens dels ciutadans mitjan\u00e7ant la difusi\u00f3 i la capitalitzaci\u00f3 de pors existencials (amb missatges com ara \u201cvotar per als meus nacionalistes significa protegir la meva superviv\u00e8ncia biol\u00f2gica que, d\u2019una altra manera, estaria en perill\u201d, explica Mujki\u0107), i avui gr\u00e0cies als beneficis materials proporcionats per la mateixa etnocr\u00e0cia de Dayton. Segons dades recollides per Jessie Hronesova 2<\/sup><\/a>, B\u00f2snia i Hercegovina \u00e9s el pa\u00eds amb m\u00e9s partits pol\u00edtics per c\u00e0pita al m\u00f3n; gaireb\u00e9 una fam\u00edlia de cada dos t\u00e9 relaci\u00f3 directa amb un subjecte pol\u00edtic. Aix\u00f2 fa que el vot per als partits \u00e8tnics es converteixi en una opci\u00f3 racional, que garanteix l\u2019acc\u00e9s als contactes necessaris per aconseguir una feina o una prestaci\u00f3 social en un context d\u2019extrema precarietat econ\u00f2mica. Cal recordar que l\u2019atur real s\u2019estima en poc menys del 30%, i arriba a m\u00e9s del 60% entre els joves. <\/p>\n

\t\t\t Les mobilitzacions socials han marcat el primer desafiament obert a l\u2019etnocr\u00e0cia de la B\u00f2snia post-Dayton. Caldr\u00e0 veure si estem davant d\u2019un canvi de perspectiva <\/cite> <\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha hagut senyals de mobilitzaci\u00f3 de la societat civil en clau marcadament no-\u00e8tnica, amb tres moments determinants: el 2012, la protesta de Picin Park a Banja Luka per defensar un parc p\u00fablic on els empresaris etnopol\u00edtics volien construir un centre residencial; el 2013, la “revoluci\u00f3 del nad\u00f3” a Sarajevo, protagonitzada pels pares dels nadons que no podien obtenir els documents d\u2019identitat a causa de desacords al Parlament; i sobretot, el febrer de 2014, les protestes iniciades pels obrers de les f\u00e0briques tancades per la privatitzaci\u00f3 fallida a Tuzla, que per sorpresa es van difondre espont\u00e0niament a diverses ciutats (inclosa la capital Sarajevo) i on els manifestants van arribar a xocs violents i a assaltar edificis institucionals. Aquestes manifestacions no han tingut massa continu\u00eftat, per\u00f2 han marcat el primer desafiament obert a l\u2019etnocracia de la B\u00f2snia post-Dayton. Crida l\u2019atenci\u00f3 que els moviments sorgits de les protestes de 2014, els anomenats \u201cplenumi\u201d<\/em> (assemblees autoorganitzades) han centrat el seu discurs en assumptes socioecon\u00f2mics (revisar les privatitzacions, retallar privilegis, lluitar contra la corrupci\u00f3, pol\u00edtiques redistributives) i deliberadament han evitat tocar el tema de la reforma de Dayton, aparentment per tractar de \u201cdes-etnicitzar\u201d el discurs p\u00fablic i buscar ampli consens en els diferents contextos regionals i nacionals. <\/p>\n

Com s\u2019ha dit anteriorment, el recent canvi d\u2019enfocament de la Uni\u00f3 Europea en la seva pol\u00edtica cap a B\u00f2snia -que, per cert, es va produir despr\u00e9s de les protestes- segueix el principi de \u201cprimer, l\u2019economia\u201d, encara que amb una proposta radicalment oposada a la dels plenumi<\/em>, ja que se centra en retallades al sector p\u00fablic i la desregulaci\u00f3 del mercat laboral. Durant la campanya de 2014 va semblar que fins i tot alguns partits nacionalistes havien percebut aquests senyals i van rebaixar les habituals narratives per centrar-se m\u00e9s en temes socioecon\u00f2mics. Queda encara per veure si estem davant d\u2019un canvi de perspectiva, un \u201c<\/em>post-postDayton\u201d on el discurs pol\u00edtic es va \u201cdes-etnicitzant\u201d i la competici\u00f3 es trasllada al camp econ\u00f2mic per despr\u00e9s, potser en una fase m\u00e9s avan\u00e7ada, arribar a pactes sobre la reforma constitucional. Per\u00f2 fins que no hi hagi algun factor nou en el cor de l\u2019etnocracia, com una alternan\u00e7a entre partits o un canvi generacional dins de les seves elits, o potser la irrupci\u00f3 definitiva dels moviments socials, resulta molt dif\u00edcil imaginar-se aquest canvi. <\/p>\n

1. Vegeu l\u2019article de Asim Mujki\u0107 \u2018In search of a democratic counter-power in Bosnia\u2013Herzegovina<\/a>\u2019 <\/p>\n

2. Vegeu l\u2019article de Jessie Hronesova \u2018Bosnia \u2013voting for the evil you know<\/a>\u2019 <\/p>\n

\n

\n

\n

\n

\n

\tPhotography \t<\/a>\t: Central Intelligence Agency\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6474,"menu_order":9,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-6421","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"\nPau i etnocr\u00e0cia. 20 anys despr\u00e9s de Dayton - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Pau i etnocr\u00e0cia. 20 anys despr\u00e9s de Dayton - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u201cVa ser un magn\u00edfic acord per acabar una guerra, per\u00f2 un molt mal acord per fer un estat\u201d. Aquesta frase del diplom\u00e0tic brit\u00e0nic Paddy Ashdown \u00e9s sens dubte una de les m\u00e9s c\u00e8lebres i encertades per definir els acords de Dayton, firmats el desembre de 1995, que van suposar el final de la guerra de […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-7-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/\",\"name\":\"Pau i etnocr\u00e0cia. 20 anys despr\u00e9s de Dayton - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-7.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:18:45+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-7.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-7.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Pau i etnocr\u00e0cia. 20 anys despr\u00e9s de Dayton - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Pau i etnocr\u00e0cia. 20 anys despr\u00e9s de Dayton - Revista Per la Pau","og_description":"\u201cVa ser un magn\u00edfic acord per acabar una guerra, per\u00f2 un molt mal acord per fer un estat\u201d. Aquesta frase del diplom\u00e0tic brit\u00e0nic Paddy Ashdown \u00e9s sens dubte una de les m\u00e9s c\u00e8lebres i encertades per definir els acords de Dayton, firmats el desembre de 1995, que van suposar el final de la guerra de […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-7-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/","name":"Pau i etnocr\u00e0cia. 20 anys despr\u00e9s de Dayton - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-7.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:18:45+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-i-etnocracia-20-anys-despres-de-dayton\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-7.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-7.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6421","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6474"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6421"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6421"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}