{"id":6485,"date":"2022-04-07T11:19:03","date_gmt":"2022-04-07T11:19:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/"},"modified":"2022-04-07T11:19:03","modified_gmt":"2022-04-07T11:19:03","slug":"el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/","title":{"rendered":"El moviment ol\u00edmpic modern i la pau"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Cada dos anys, les nacions del m\u00f3n<\/span> es reuneixen, en pres\u00e8ncia de la bandera dels Jocs Ol\u00edmpics i de la flama eterna, per competir de manera amistosa i sota el signe de l\u2019esportivitat. Els millors atletes mundials competeixen acarnissadament. Per\u00f2 els enemics es converteixen en adversaris cordials, que enlluernen tothom amb les seves proeses esportives i inspiren el m\u00f3n transmetent l\u2019esperan\u00e7a que l\u2019esperit d\u2019amistat es pugui estendre m\u00e9s enll\u00e0 dels Jocs. <\/p>\n

M\u00e9s que cap altre esdeveniment esportiu global, els Jocs Ol\u00edmpics pertanyen a tota la humanitat. I la seva ess\u00e8ncia \u00e9s la coexist\u00e8ncia pac\u00edfica. Pierre de Coubertin, el pare fundador del moviment ol\u00edmpic modern, creia que l\u2019entesa m\u00fatua era un valor fonamental que podia contribuir a la pau mundial. Segons la seva opini\u00f3, els renascuts Jocs Ol\u00edmpics oferirien als joves d\u2019arreu del m\u00f3n una oportunitat per reconciliar-se i familiaritzar-se amb les tradicions locals, deixant enrere la ignor\u00e0ncia i els prejudicis associats a la mateixa 1<\/sup><\/a>.<\/p>\n

La Carta Ol\u00edmpica \u00e9s un document primordial en la relaci\u00f3 entre esport i pau. Segons estableix: “L\u2019objectiu de l\u2019olimpisme \u00e9s posar sempre l\u2019esport al servei del desenvolupament harm\u00f2nic de l\u2019home a fi d\u2019afavorir l\u2019establiment d\u2019una societat pac\u00edfica i compromesa amb el manteniment de la dignitat humana” i “el moviment ol\u00edmpic t\u00e9 per objectiu contribuir a construir un m\u00f3n pac\u00edfic i millor, educant la joventut a trav\u00e9s de l\u2019esport” 2<\/sup><\/a>. <\/p>\n

El moviment ol\u00edmpic, a difer\u00e8ncia de les Nacions Unides i d\u2019altres organitzacions, no busca formes de coexist\u00e8ncia pac\u00edfica a trav\u00e9s del dret internacional amb mitjans pol\u00edtics, sin\u00f3 que compta amb els seus propis mitjans: les cerim\u00f2nies dels Jocs Ol\u00edmpics, el model de conducta dels atletes i la seva contribuci\u00f3 a la millora de la societat, la vila ol\u00edmpica, els relleus de la torxa i la formaci\u00f3. Aquest conjunt d\u2019activitats contribueix a crear un m\u00f3n millor i m\u00e9s pac\u00edfic. Els Jocs Ol\u00edmpics proporcionen el marc per a una competici\u00f3 atl\u00e8tica pac\u00edfica, uneixen les persones de tot el m\u00f3n i els relleus de la torxa constitueixen un potent s\u00edmbol de pau, una expressi\u00f3 de cooperaci\u00f3 pac\u00edfica entre \u00e9ssers humans i entre pa\u00efsos. <\/p>\n

El vincle entre els Jocs i la pau ha assolit nous nivells amb els esfor\u00e7os del COI per reviure l\u2019antiga tradici\u00f3 de la treva ol\u00edmpica <\/cite> <\/p>\n

Des de 1992, el vincle entre els Jocs Ol\u00edmpics i la pau ha assolit nous nivells, amb els esfor\u00e7os del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional (COI) per reviure l\u2019antiga tradici\u00f3 de la treva ol\u00edmpica. Segons l\u2019antic mite ol\u00edmpic, el rei \u00cdfit d\u2019\u00c8lide, en el seu intent d\u2019establir la pau, va anar a visitar l\u2019oracle de Delfos. Va rebre el consell de trencar el cicle de conflictes cada quatre anys substituint la guerra per una competici\u00f3 atl\u00e8tica amistosa. Va buscar la col\u00b7laboraci\u00f3 del rei Licurg d\u2019Esparta i del rei Cl\u00edstenes de Pisa, amb els quals va acordar establir una treva, que van anomenar \u201cekecheiria\u201d, i recuperar els Jocs Ol\u00edmpics a Ol\u00edmpia. <\/p>\n

I l\u2019any 1993 constitueix una fita en la hist\u00f2ria de l\u2019olimpisme, ja que va ser aprovada per unanimitat a les Nacions Unides la primera resoluci\u00f3 de suport a la treva ol\u00edmpica. Des d\u2019aleshores, cada dos anys, l\u2019Assemblea General de l\u2019ONU aprova per unanimitat el compliment de la treva ol\u00edmpica. M\u00e9s tard, el juliol de 2000, el COI va establir la Fundaci\u00f3 Internacional per a la Treva Ol\u00edmpica i el seu \u00f2rgan operatiu, el Centre Internacional per a la Treva Ol\u00edmpica, per convertir el comprom\u00eds del moviment ol\u00edmpic amb la promoci\u00f3 dels seus principis de pau en accions concretes. La missi\u00f3 del Centre \u00e9s promoure l\u2019ideal ol\u00edmpic, servir la pau, l\u2019amistat i l\u2019entesa internacional i donar suport a la treva ol\u00edmpica; i promoure una cultura de la pau, mitjan\u00e7ant una combinaci\u00f3 d\u2019iniciatives globals i locals i la mobilitzaci\u00f3 de l\u00edders, atletes i joves del m\u00f3n que donen suport a la causa de l\u2019esport i la pau. <\/p>\n

El significat de la treva ol\u00edmpica avui<\/b> <\/p>\n

La treva ol\u00edmpica no \u00e9s un armistici, no \u00e9s un proc\u00e9s pol\u00edtic i no hi ha garantia que sigui respectada. Es tracta d\u2019un proc\u00e9s voluntari, al qual els Estats presten el seu suport lliurement i que est\u00e0 directament relacionat amb l\u2019esport i els valors de l\u2019olimpisme. La treva ol\u00edmpica no condueix, necess\u00e0riament, al final permanent dels combats; utilitza l\u2019esport i l\u2019esperit del joc net per promoure ideals com el respecte, la comprensi\u00f3, la toler\u00e0ncia i la coexist\u00e8ncia. <\/p>\n

Des del ressorgiment dels Jocs Ol\u00edmpics moderns, s\u2019han produ\u00eft una s\u00e8rie d\u2019\u00e8xits, petits per\u00f2 significatius, que demostren que els Jocs Ol\u00edmpics ajuden a fomentar el di\u00e0leg i l\u2019entesa i proporcionen inspiraci\u00f3 i una valuosa oportunitat per a la resoluci\u00f3 pac\u00edfica dels conflictes. Seguidament s\u2019assenyalen, de manera sint\u00e8tica, alguns dels esmentats \u00e8xits. <\/p>\n

Berl\u00edn 1936: <\/b>Probablement no hi ha res que demostri millor la for\u00e7a de l\u2019esport com la hist\u00f2ria dels atletes Jesse Owens i Luz Long. Owens, nord-americ\u00e0 d\u2019origen afroameric\u00e0, ja havia guanyat l\u2019or dues vegades als 100 metres i als 200 metres. En aquell estiu de 1936, l\u2019estadi era ple a vessar quan Owens es va comen\u00e7ar a preparar per al salt de llargada. A la prova classificat\u00f2ria va estar a punt de ser eliminat, abans de realitzar l\u2019\u00faltim salt, el seu \u00fanic contrincant amb possibilitats l\u2019alemany Ludwig “Luz” Long, li va aconsellar com havia de saltar, fet que li va permetre arribar a la final. L\u2019endem\u00e0, ja en la disputa per les medalles en el cinqu\u00e8 intent ambd\u00f3s estaven empatats a 7,89 metres, un nou r\u00e8cord ol\u00edmpic. En l\u2019\u00faltim salt, Owens va assolir els 8,06 metres i va guanyar l\u2019or. Long va guanyar la plata. Hitler va abandonar furi\u00f3s l\u2019estadi, sense recon\u00e8ixer la vict\u00f2ria del nord-americ\u00e0. Els dos homes es van abra\u00e7ar, victorejats pel p\u00fablic, i entre ells es va crear un vincle que va perdurar durant anys, m\u00e9s enll\u00e0 de la guerra, la ideologia i la divisi\u00f3 racial. <\/p>\n

Els Jocs Ol\u00edmpics ajuden a fomentar el di\u00e0leg i l\u2019entesa, i proporcionen inspiraci\u00f3 i una valuosa oportunitat per a la resoluci\u00f3 pac\u00edfica dels conflictes <\/cite> <\/p>\n

Barcelona 1992:<\/b> Sud-\u00e0frica va participar en els Jocs amb un equip mixt d\u2019atletes blancs i negres. La pres\u00e8ncia de Nelson Mandela va ser un gest simb\u00f2lic de reconciliaci\u00f3, despr\u00e9s d\u2019anys de lluita en favor dels drets humans. <\/p>\n

Lillehammer 1994 (Jocs d\u2019Hivern):<\/b> Aquell any va ser proclamat Any Internacional de l\u2019Esport i l\u2019Ideal Ol\u00edmpic per les Nacions Unides. La crida perqu\u00e8 es respect\u00e9s la treva ol\u00edmpica va permetre que els atletes de l\u2019antiga Iugosl\u00e0via, esquin\u00e7ada per la guerra, hi poguessin participar. Va ser la primera vegada en la hist\u00f2ria moderna dels Jocs Ol\u00edmpics que es respectava la treva ol\u00edmpica. <\/p>\n

Sidney 2000:<\/b> Corea del Sud i Corea del Nord van desfilar juntes a l\u2019estadi durant la cerim\u00f2nia inaugural, sota una sola bandera que representava la pen\u00ednsula de Corea. <\/p>\n

Atenes 2004:<\/b> De nou al seu lloc de naixement, els Jocs van ser testimonis de la participaci\u00f3 de l\u2019Afganistan i l\u2019Iraq, dos pa\u00efsos dessagnats pels conflictes. Aquesta pres\u00e8ncia, plena de simbolisme, va ser molt ben rebuda i va mostrar al m\u00f3n el poder de l\u2019esport per reunificar i reconstruir. Durant l\u2019espectacle previ a la cerim\u00f2nia inaugural va ser retransm\u00e8s un v\u00eddeo amb un missatge del Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annan, reconeixent la contribuci\u00f3 de l\u2019olimpisme i de la treva ol\u00edmpica. En els Jocs de 2004, es va iniciar la tradici\u00f3 que personalitats i atletes firmessin al mur de la treva ol\u00edmpica. Des d\u2019aleshores, l\u00edders mundials i grans atletes donen el seu suport a la treva ol\u00edmpica en un mur constru\u00eft especialment a cada edici\u00f3 dels Jocs Ol\u00edmpics. <\/p>\n

L\u2019esport i els Jocs Ol\u00edmpics no imposaran la pau, per\u00f2 poden servir d\u2019inspiraci\u00f3 <\/cite> <\/p>\n

Tor\u00ed 2006 (Jocs d\u2019Hivern):<\/b> En la cerim\u00f2nia inaugural, el president del COI, Jacques Rogge, va fer una ferma crida a la pau sobre el fons d\u2019un impressionant colom compost per cossos humans i una can\u00e7\u00f3 dedicada a la pau, interpretada per Yoko Ono i Peter Gabriel. El comit\u00e8 organitzador de Tor\u00ed va fomentar el concepte de treva ol\u00edmpica i durant l\u2019any previ als Jocs, per primera vegada, es va dur a terme un ampli programa nacional d\u2019activitats i confer\u00e8ncies sobre la promoci\u00f3 de la pau a trav\u00e9s de l\u2019esport. <\/p>\n

Pequ\u00edn 2008:<\/b> Es va inaugurar el mur de la pau i l\u2019amistat a la Vila Ol\u00edmpica de Pequ\u00edn durant una acolorida cerim\u00f2nia, on es van poder veure imatges de joves fent una crida a la pau. Dos atletes participants en la prova de tir, Nino Salukvadze, de Ge\u00f2rgia, i Natalia Paderina, de R\u00fassia, es van abra\u00e7ar en la cerim\u00f2nia de lliurament de les medalles malgrat el conflicte armat que enfrontava els seus respectius pa\u00efsos. <\/p>\n

Londres 2012:<\/b> En la cerim\u00f2nia inaugural tothom va poder veure el Secretari General de l\u2019ONU, Ban Ki-Moon, portar amb orgull la bandera ol\u00edmpica i rec\u00f3rrer amb la torxa els relleus del Comit\u00e8 Organitzador dels Jocs Ol\u00edmpics i Paral\u00edmpics. Aix\u00f2 posa de manifest que el sentit de la pau i la treva tenen cada vegada una major import\u00e0ncia en els Jocs moderns. A la Vila Ol\u00edmpica es van instal\u00b7lar diversos murs de signatures de modern disseny compostes per m\u00faltiples tanques transparents. La totalitat de les 204 organitzacions ol\u00edmpiques nacionals, representades pels caps de les delegacions, van signar el mur. <\/p>\n

Rio 2016: <\/b>Per a la celebraci\u00f3 dels pr\u00f2xims Jocs, aquest estiu, el COI ha creat l\u2019”Equip d\u2019Atletes Refugiats Ol\u00edmpics”, que ser\u00e0 tractat com tots els altres equips dels 206 comit\u00e8s ol\u00edmpics nacionals i desfilar\u00e0 sota la bandera ol\u00edmpica en la cerim\u00f2nia inaugural. <\/p>\n

Crec fermament que el moviment ol\u00edmpic pot tenir un paper significatiu al m\u00f3n actual i que l\u2019olimpisme i la treva ol\u00edmpica poden donar al m\u00f3n una gran oportunitat. El que falta \u00e9s inspiraci\u00f3, esperan\u00e7a, optimisme, visi\u00f3, \u00e0nima! L\u2019esport i els Jocs Ol\u00edmpics no imposaran la pau, per\u00f2 poden servir d\u2019inspiraci\u00f3. Utilitzarem aquesta inspiraci\u00f3 per fomentar el di\u00e0leg i per donar a la humanitat la possibilitat d\u2019imaginar la pau… la pau inspirada per l\u2019esport. <\/p>\n

1. Georgiadis, Olympic revival, op. cit., p\u00e0g. 94. <\/p>\n

2. Carta Ol\u00edmpica (vigent des del 7 de juliol de 2007), COI, Lausana, octubre de 2007, p\u00e0g. 11 i p\u00e0g. 13. <\/p>\n

\tPhotography\t<\/a>\t: UN Photo\/Logan Abassi\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6528,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6485","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nEl moviment ol\u00edmpic modern i la pau - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El moviment ol\u00edmpic modern i la pau - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Cada dos anys, les nacions del m\u00f3n es reuneixen, en pres\u00e8ncia de la bandera dels Jocs Ol\u00edmpics i de la flama eterna, per competir de manera amistosa i sota el signe de l\u2019esportivitat. Els millors atletes mundials competeixen acarnissadament. Per\u00f2 els enemics es converteixen en adversaris cordials, que enlluernen tothom amb les seves proeses esportives […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-8-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/\",\"name\":\"El moviment ol\u00edmpic modern i la pau - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-8.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:03+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-8.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-8.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El moviment ol\u00edmpic modern i la pau - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El moviment ol\u00edmpic modern i la pau - Revista Per la Pau","og_description":"Cada dos anys, les nacions del m\u00f3n es reuneixen, en pres\u00e8ncia de la bandera dels Jocs Ol\u00edmpics i de la flama eterna, per competir de manera amistosa i sota el signe de l\u2019esportivitat. Els millors atletes mundials competeixen acarnissadament. Per\u00f2 els enemics es converteixen en adversaris cordials, que enlluernen tothom amb les seves proeses esportives […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-8-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/","name":"El moviment ol\u00edmpic modern i la pau - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-8.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:03+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-moviment-olimpic-modern-i-la-pau\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-8.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-8.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6485","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6528"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6485"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6485"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}