{"id":6487,"date":"2022-04-07T11:19:03","date_gmt":"2022-04-07T11:19:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/"},"modified":"2022-04-07T11:19:03","modified_gmt":"2022-04-07T11:19:03","slug":"el-preu-dalcar-la-veu","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/","title":{"rendered":"El preu d\u2019al\u00e7ar la veu"},"content":{"rendered":"\n<p>\t           <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\">\u201cMolts amics van tractar-nos d\u2019herois.<\/span> Per\u00f2 ens havien fet fora de la Vila Ol\u00edmpica i la meva carrera va quedar destru\u00efda. Pels directius era un tra\u00efdor\u201d. Tommie Smith recordava amb certa amargor el dia en qu\u00e8 va passar a la hist\u00f2ria. Tant ell com John Carlos, enfilats al podi de l\u2019estadi Ol\u00edmpic de M\u00e8xic, l\u2019any 1968, van al\u00e7ar el puny on portaven un guant de color negre, mentre sonava l\u2019himne dels Estats Units en el seu honor per haver guanyat l\u2019or i el bronze als 200 metres lliures. \u201cNo era un gest contra els Estats Units. No era un gest contra ning\u00fa. Era un gest d\u2019orgull per ser negre. Si anava en contra d\u2019alguna cosa, era del racisme\u201d, va argumentar Carlos. Tant el Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional (COI) com el Comit\u00e8 Ol\u00edmpic dels Estats Units, per\u00f2, no van perdonar la intromissi\u00f3 pol\u00edtica als Jocs Ol\u00edmpics, un esdeveniment suposadament esportiu. I dos medallistes ol\u00edmpics van ser condemnats a l\u2019ostracisme per haver volgut posar un gra de sorra contra el racisme en una \u00e8poca en qu\u00e8 als Estats Units es vivia un fort debat.            <\/p>\n<p> El COI, com la major part d\u2019organitzacions que controlen esdeveniments esportius, reclama que l\u2019esport no ha de servir per parlar de pol\u00edtica. Per\u00f2 el moviment ol\u00edmpic va polititzar-se ben r\u00e0pid per decisi\u00f3 mateixa del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic. Ja el 1906, quan es van fer a Atenes els coneguts com a Jocs Intercalats -un experiment que nom\u00e9s es va fer un cop i que pretenia permetre als grecs organitzar uns Jocs enmig del calendari ol\u00edmpic-, els atletes s\u2019havien d\u2019inscriure no de forma individual, sin\u00f3 a trav\u00e9s dels Comit\u00e8s Ol\u00edmpics Nacionals. Van ser els primers Jocs en qu\u00e8 una bandera s\u2019enlairava per retre honors als guanyadors. Els Jocs deixaven de ser una competici\u00f3 d\u2019atletes per ser una competici\u00f3 entre estats. L\u2019irland\u00e8s Peter O\u2019Connor, en haver de competir com a brit\u00e0nic, va protestar grimpant al pal i enfilant-hi una bandera irlandesa, amb l\u2019ajuda d\u2019atletes nord-americans d\u2019origen irland\u00e8s. L\u2019esport modern ja naixia polititzat. <\/p>\n<p> Les reivindicacions als grans esdeveniments esportius improvisades per atletes sempre han estat rebudes malament d\u2019inici, malgrat que moltes vegades els organitzadors han utilitzat l\u2019esport per enviar missatges. Per exemple, quan el Jap\u00f3 va decidir que l\u2019encarregat d\u2019encendre el peveter als Jocs de T\u00f2quio seria l\u2019atleta Yoshinori Sakai, nascut el dia de la bomba at\u00f2mica sobre Hiroshima. Una forma elegant d\u2019enviar un missatge pacifista amb menys pol\u00e8mica que la decisi\u00f3 del boxejador nord-americ\u00e0 Muhammad Ali de no servir a l\u2019ex\u00e8rcit del seu pa\u00eds durant la Guerra de Vietnam. Ali, campi\u00f3 ol\u00edmpic uns anys abans, va preferir ser condemnat a una pena de pres\u00f3, pagar diners i quedar-se sense passaport durant uns anys abans que participar en aquella guerra, i va perdre el t\u00edtol de campi\u00f3 mundial ja que no va poder sortir del pa\u00eds per defensar-lo. <\/p>\n<p> Els gestos d\u2019O\u2019Connor, Smith o Ali van crear problemes als atletes, que tot seguit van ser allunyats de qualsevol tipus d\u2019ajuda per seguir competint. I aix\u00f2, malgrat que el puny negre dels nord-americans s\u2019ha convertit en una de les imatges m\u00e9s famoses de la hist\u00f2ria de l\u2019olimpisme. De fet, el tercer atleta al podi mexic\u00e0 aquell 1968, l\u2019australi\u00e0 Peter Norman, tamb\u00e9 va ser sancionat per la seva federaci\u00f3 ja que, en con\u00e8ixer la intenci\u00f3 dels dos homes nord-americans, els va donar suport tot posant-se un pin contra el racisme. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-center\">                                                Bona part dels atletes que han decidit utilitzar l\u2019esport per intentar canviar el m\u00f3n n\u2019han pagat les conseq\u00fc\u00e8ncies            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> L\u2019any 2000, en canvi, la pressi\u00f3 popular va aconseguir que els organitzadors dels Jocs de Sidney utilitzessin l\u2019esport per intentar expiar els pecats comesos sobre la comunitat aborigen. Hi va ajudar el fet que una medalla d\u2019or l\u2019assegur\u00e9s l\u2019atleta Cathy Freeman, qui va decidir fer la volta ol\u00edmpica amb la bandera aborigen i l\u2019australiana. Freeman, conscient de la seva posici\u00f3 de for\u00e7a, va utilitzar la plataforma medi\u00e0tica que eren els Jocs per exigir un gest cap a la seva gent: \u201cAustr\u00e0lia necessita mirar endavant i cal fer-ho tancant les ferides. El pa\u00eds celebra orgull\u00f3s el meu or, per\u00f2 jo vull estar orgullosa de ser australiana i aborigen a la vegada\u201d, va dir. Freeman ja s\u2019havia jugat ser sancionada uns anys abans quan, el 1994, en un dels seus primers \u00e8xits, va celebrar la medalla d\u2019or als Jocs de la Commonwealth (Jocs entre estats que van formar part de la Corona brit\u00e0nica) amb una bandera aborigen. Aleshores aquest s\u00edmbol no era oficial, per\u00f2 el gest va servir per decantar un debat que portaria fins a l\u2019oficialitzaci\u00f3 de la bandera el 1995 per part del primer ministre Paul Keating. Des de llavors, per\u00f2, els jugadors de futbol australi\u00e0 Adam Goodes i Lewis Jetta han hagut de patir insults racistes, cosa que ha provocat la seva reacci\u00f3 en forma de celebracions d\u2019\u00e8xits amb danses tradicionals del seu poble. <\/p>\n<p>\t\t\t            <cite class=\"cita-center\">                                                Els gestos simb\u00f2lics i pol\u00edtics a l\u2019esport han passat a ser perseguits cada cop amb m\u00e9s duresa, especialment al futbol            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> Si la lluita contra el racisme ha centrat part de les reivindicacions durant d\u00e8cades, els darrers anys molts esportistes han utilitzat l\u2019esport per defensar, per exemple, els drets dels homosexuals, especialment a l\u2019handbol, com les noruegues Gro Hammerseng i Katja Nyberg, que van participar a un Mundial amb les ungles pintades amb els colors de la bandera homosexual. El capit\u00e0 de la selecci\u00f3 sueca d\u2019handbol, Tobias Karlsson, tamb\u00e9 ha jugat partits amb un bra\u00e7alet amb els colors de l\u2019arc de Sant Mart\u00ed, malgrat que li van prohibir portar-lo a l\u2019Europeu d\u2019aquest 2016 a Pol\u00f2nia. <\/p>\n<p> Bona part dels atletes que han decidit utilitzar l\u2019esport per intentar canviar el m\u00f3n n\u2019han pagat les conseq\u00fc\u00e8ncies. L\u2019any 1936, l\u2019atleta alemany Luz Long va atrevir-se a donar consells al seu gran rival a la prova de salt de llargada, el nord-americ\u00e0 d\u2019origen afroameric\u00e0 Jesse Owens, per evitar que fos eliminat. Owens va acceptar els consells i va derrotar Long, qui va haver de conformar-se amb la medalla de plata. L\u2019alemany, per\u00f2, va encaixar-ho b\u00e9, es va abra\u00e7ar al seu rival i va donar la volta amb ell. Un gest esportiu de gran valor ja que aquell 1936 a Berl\u00edn manava Hitler, qui no veia amb bons ulls com un dels seus atletes ajudava un esportista negre. Long va pagar-ho car, ja que a difer\u00e8ncia d\u2019altres esportistes de nivell, va ser destinat a la primera l\u00ednia de foc un cop va comen\u00e7ar la guerra. I va morir a Sic\u00edlia el 1943. <\/p>\n<p> L\u2019elecci\u00f3 de la ciutat russa de Sotxi com a seu dels Jocs Ol\u00edmpics d\u2019hivern del 2014 tamb\u00e9 va animar diferents esportistes a al\u00e7ar la veu per rebutjar les lleis russes contra els homosexuals. Aix\u00ed, Cheryl Maas, snowboarder neerlandesa, va mostrar un guant amb els colors de la bandera de l\u2019arc de Sant Mart\u00ed just abans de participar a la seva prova. Maas va poder escapar sense sanci\u00f3, malgrat que el COI amena\u00e7a amb fortes sancions els esportistes si utilitzen l\u2019esport per intentar fer reivindicacions pol\u00edtiques, especialment despr\u00e9s de diferents casos de samarretes utilitzades als podis amb missatges referents a conflictes com el palest\u00ed o el kosovar. <\/p>\n<p> Els gestos simb\u00f2lics i pol\u00edtics a l\u2019esport han passat a ser perseguits cada cop amb m\u00e9s duresa, especialment al futbol, considerat l\u2019esport m\u00e9s popular i tamb\u00e9 un escenari on s\u2019han vist hist\u00f2ricament reivindicacions de tota mena. Pol\u00edticament correctes algunes i d\u2019altres, menys. Des de donar suport a treballadors en vaga -com Robbie Fowler del Liverpool-, a la lluita contra l\u2019homof\u00f2bia, com l\u2019angl\u00e8s Graem Le Saux, qui rebia insults hom\u00f2fobs malgrat no ser homosexual. Des de demanar ajuda per als refugiats de guerra, a missatges pacifistes, els estadis de futbol han estat escenaris on els futbolistes han anat m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019esport. Rebent en molts casos sancions. Ser valent, molts cops, ajuda a canviar el m\u00f3n. Per\u00f2 perjudica la teva carrera, com li va passar a Tommie Smith el 1968, qui va passar de batre r\u00e8cords del m\u00f3n a treballar sense contracte netejant cotxes. El temps, per\u00f2, li va donar la ra\u00f3. <\/p>\n<p class=\"foto \"> <a target=\"_blank\" href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/136879256@N02\/22796797607\/in\/photolist-hpAQUJ-aSTSWZ-cEWpzb-qbuxv-aSTSNp-aSTSY2-dhvNsW-aSTSLk-aSTT1T-2BsWyL-aSTSJZ-aSTT4X-aSTT7K-kuZHM-aSTSTv-aSTSPT-aSTSRH-aSTSUX-caMbt3-aSTT6a-aSTT3T-9dDjc-aSTSZx-hQXBDp-5Zgjm-72Rvk-aSTT9r-caMg3U-aSTSHF-hQXv9v-caM7i3-hQXQJc-caMh2j-9dDke-caM9bY-caMaFd-4AA51a-6myaZ9-AJtxGB\" rel=\"noopener\">\tPhotography: Public Domain\t<\/a>\t <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6534,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6487","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>El preu d\u2019al\u00e7ar la veu - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El preu d\u2019al\u00e7ar la veu - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u201cMolts amics van tractar-nos d\u2019herois. Per\u00f2 ens havien fet fora de la Vila Ol\u00edmpica i la meva carrera va quedar destru\u00efda. Pels directius era un tra\u00efdor\u201d. Tommie Smith recordava amb certa amargor el dia en qu\u00e8 va passar a la hist\u00f2ria. Tant ell com John Carlos, enfilats al podi de l\u2019estadi Ol\u00edmpic de M\u00e8xic, l\u2019any [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-6-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"7 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/\",\"name\":\"El preu d\u2019al\u00e7ar la veu - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-6.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:03+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-6.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-6.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El preu d\u2019al\u00e7ar la veu - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El preu d\u2019al\u00e7ar la veu - Revista Per la Pau","og_description":"\u201cMolts amics van tractar-nos d\u2019herois. Per\u00f2 ens havien fet fora de la Vila Ol\u00edmpica i la meva carrera va quedar destru\u00efda. Pels directius era un tra\u00efdor\u201d. Tommie Smith recordava amb certa amargor el dia en qu\u00e8 va passar a la hist\u00f2ria. Tant ell com John Carlos, enfilats al podi de l\u2019estadi Ol\u00edmpic de M\u00e8xic, l\u2019any [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-6-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"7 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/","name":"El preu d\u2019al\u00e7ar la veu - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-6.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:03+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-preu-dalcar-la-veu\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-6.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-6.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6487","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6534"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6487"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6487"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}