{"id":6489,"date":"2022-04-07T11:19:04","date_gmt":"2022-04-07T11:19:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/"},"modified":"2022-04-07T11:19:04","modified_gmt":"2022-04-07T11:19:04","slug":"30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/","title":{"rendered":"30 anys despr\u00e9s. El refer\u00e8ndum sobre l\u2019OTAN de 1986"},"content":{"rendered":"\n<p>                <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\">El refer\u00e8ndum sobre l\u2019OTAN de 1986<\/span> es va celebrar en un per\u00edode de la hist\u00f2ria internacional que s\u2019ha denominat la Segona Guerra Freda, caracteritzat per un augment de les tensions entre els Estats Units i l\u2019URSS i els blocs militars que lideraven -l\u2019Alian\u00e7a Atl\u00e0ntica i el Pacte de Vars\u00f2via-; un increment vertigin\u00f3s de les despeses militars; un intens desenvolupament de la cursa d\u2019armaments nuclears; l\u2019alarma que van generar les declaracions p\u00fabliques d\u2019alguns l\u00edders pol\u00edtics i militars de l\u2019OTAN -que asseguraven que es podia guanyar una guerra emprant armes nuclears en un \u201cprimer cop\u201d contundent contra les forces i les instal\u00b7lacions militars de l\u2019enemic-; i la creixent preocupaci\u00f3 social davant la possibilitat que la implicaci\u00f3 de les dues superpot\u00e8ncies en les guerres d\u2019Afganistan i Nicaragua pogu\u00e9s desencadenar una escalada que condu\u00eds a la Guerra Mundial. Per tot plegat, durant la Segona Guerra Freda es va anant debilitant la confian\u00e7a de la poblaci\u00f3 en les institucions pol\u00edtiques i militars com a preservadores de la pau. Es va generalitzar la consci\u00e8ncia que era necess\u00e0ria la mobilitzaci\u00f3 de la ciutadania a favor del desarmament, la qual cosa va afavorir l\u2019extensi\u00f3 de les activitats per la pau i el desarmament arreu del m\u00f3n, entre les quals destaquen els grups de cient\u00edfics antinuclears, les declaracions de desnuclearitzaci\u00f3 municipal i els moviments per la pau.            <\/p>\n<p> En un document de la Coordinadora de Comit\u00e8s anti-OTAN de Catalunya, publicat el 1981, es deia que \u201chay que tener muy en cuenta que desde el a\u00f1o 1953 en que Franco firmaba los pactos con Norteam\u00e9rica ya estamos vinculados militarmente a la Alianza Atl\u00e1ntica: existe en la Pen\u00ednsula una red de comunicaciones militares que enlaza con las bases de la OTAN [\u2026] y las bases est\u00e1n preparadas en cualquier momento para cumplir misiones militares dentro del dispositivo estrat\u00e9gico atlantista\u201d <a href=\"tribuna\/tribuna_1\/#ref\"><sup>1<\/sup><\/a>. Efectivament, Espanya estava vinculada a l\u2019OTAN a trav\u00e9s del Conveni Bilateral amb els Estats Units i les bases militars nord-americanes que hi havia al territori espanyol, per\u00f2 era una vinculaci\u00f3 indirecta. En el marc de la Segona Guerra Freda, els governs dels Estats Units i dels principals pa\u00efsos membres de l\u2019OTAN volien una major implicaci\u00f3 d\u2019Espanya perqu\u00e8 el territori espanyol era essencial si esclatava una guerra a Europa entre els pa\u00efsos del Pacte de Vars\u00f2via i els pa\u00efsos de l\u2019Alian\u00e7a Atl\u00e0ntica, com a plataforma de suport log\u00edstic, d\u2019atac i de replegament. Joan E. Garc\u00e9s, en la seva obra <em>Soberanos e intervenidos <\/em>afirmava que \u201cretener el control estrat\u00e9gico sobre Espa\u00f1a despu\u00e9s de Franco era un programa com\u00fan de la Alianza Atl\u00e1ntica, aplicado en com\u00fan\u201d, que \u201clos grupos que en 1977 fueron legalizados y emergieron controlando la escena pol\u00edtica eran precisamente los selectivamente financiados desde gobiernos de la Coalici\u00f3n de la Guerra Fr\u00eda\u201d i que \u201cla sucesi\u00f3n del r\u00e9gimen franquista se llev\u00f3 a cabo de modo que se dificultara, e imposibilitara, un proyecto nacional o una pol\u00edtica exterior no alineada o neutral\u201d. <a href=\"tribuna\/tribuna_1\/#ref\"><sup>2<\/sup><\/a> <\/p>\n<p>\t\t\t            <cite class=\"cita-center\">                                                Incorporar restriccions a la perman\u00e8ncia d\u2019Espanya a l\u2019OTAN en el text sotm\u00e8s a refer\u00e8ndum va influir molt en el resultat final            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> El projecte d\u2019incorporaci\u00f3 d\u2019Espanya a l\u2019OTAN es va trobar inicialment amb una dificultat: la retic\u00e8ncia del president del govern espanyol Adolfo Su\u00e1rez, que durant el seus quatre anys al capdavant de l\u2019executiu no havia pres cap decisi\u00f3 sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. El seu substitut, Leopoldo Calvo Sotelo, en el discurs d\u2019investidura del 18 de febrer de 1981, com a candidat a la presid\u00e8ncia del govern per la UCD, es comprometia a incorporar Espanya a l\u2019OTAN, fet que s\u2019aprovaria per majoria simple al Parlament espanyol el 29 de maig de 1982. En aquell moment, la postura defensada pel PSOE era \u201cOTAN de entrada NO\u201d, esl\u00f2gan que sintetitzava la seva oposici\u00f3 a la proposta del govern Calvo Sotelo. Per\u00f2 pocs anys despr\u00e9s, el PSOE, que governava des de la seva vict\u00f2ria per majoria absoluta a les eleccions generals legislatives del 28 d\u2019octubre de 1982, canviaria d\u2019opini\u00f3 sobre la pertinen\u00e7a d\u2019Espanya a l\u2019Alian\u00e7a Atl\u00e0ntica, i passaria a demanar votar \u201cS\u00cd en inter\u00e9s de Espanya\u201d en la campanya del refer\u00e8ndum de 1986. Aix\u00f2, despr\u00e9s que Felipe Gonz\u00e1lez, al XXX Congr\u00e9s del PSOE de desembre de 1984, forc\u00e9s a retirar l\u2019oposici\u00f3 a l\u2019Alian\u00e7a Atl\u00e0ntica. Despr\u00e9s de la conversi\u00f3 atlantista del PSOE, el moviment per la pau i les forces pol\u00edtiques i socials que li donaven suport, es convertirien en l\u2019esperan\u00e7a d\u2019una Espanya neutral i no alineada. <\/p>\n<p> El refer\u00e8ndum el van guanyar els que van propugnar la perman\u00e8ncia d\u2019Espanya a l\u2019OTAN per tretze punts de difer\u00e8ncia, tot i que el \u201cNo\u201d va ser majoritari a Catalunya, Navarra, el Pa\u00eds Basc i Can\u00e0ries. Com s\u2019explica aquesta derrota del \u201cNo\u201d? Hi ha diversos factors que van influir-hi. D\u2019una banda, en el resultat del refer\u00e8ndum va incidir molt que en el text que es va sotmetre a consulta s\u2019incorporessin tres restriccions a la perman\u00e8ncia d\u2019Espanya a l\u2019OTAN: 1) La participaci\u00f3 d\u2019Espanya a l\u2019Alian\u00e7a no inclour\u00e0 la seva incorporaci\u00f3 a l\u2019estructura militar integrada. 2) Es mantindr\u00e0 la prohibici\u00f3 d\u2019instal\u00b7lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en el territori espanyol. 3) Es procedir\u00e0 a la progressiva reducci\u00f3 de la pres\u00e8ncia militar dels Estats Units a Espanya. Segons una enquesta del Centre d\u2019Investigacions Sociol\u00f2giques, de mar\u00e7 de 1986, el 17% dels que van votar \u201cSi\u201d van indicar que ho havien fet per les restrictives condicions de perman\u00e8ncia a l\u2019OTAN que \u00a0figuraven en la pregunta. Probablement, aquest sector de la poblaci\u00f3 va arribar a la conclusi\u00f3 que la perman\u00e8ncia a l\u2019Alian\u00e7a Atl\u00e0ntica era inevitable i que la proposta del Govern del PSOE almenys garantia que s\u2019hi posessin uns l\u00edmits. <\/p>\n<p>\t\t\t            <cite class=\"cita-center\">                                                La insist\u00e8ncia del Govern que la vict\u00f2ria del \u2018No\u2019 suposaria la desestabilitzaci\u00f3 pol\u00edtica va incidir en el canvi d\u2019opini\u00f3 d\u2019un segment significatiu de la poblaci\u00f3            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> D\u2019altra banda, un dels aspectes que m\u00e9s va incidir en el canvi d\u2019opini\u00f3 d\u2019un segment significatiu de la poblaci\u00f3 va ser que des del Govern es va insistir que la vict\u00f2ria del \u201cNo\u201d suposaria la desestabilitzaci\u00f3 pol\u00edtica. El prop\u00f2sit de Felipe Gonz\u00e1lez i el seu govern era que la poblaci\u00f3 pens\u00e9s que una vict\u00f2ria del \u201cNo\u201d suposaria la dimissi\u00f3 del Govern i la convocat\u00f2ria d\u2019unes noves eleccions, en les quals Coalici\u00f3 Popular podia obtenir la majoria i aprovar la plena integraci\u00f3 en l\u2019Alian\u00e7a Atl\u00e0ntica sense cap tipus de restriccions. \u00c9s clar que bastantes persones contr\u00e0ries a la perman\u00e8ncia d\u2019Espanya a l\u2019OTAN van tenir por davant d\u2019aquesta possible perspectiva i van optar per abstenir-se, votar en blanc o incl\u00fas votar \u201cS\u00ed\u201d perqu\u00e8 creien que votant \u201cNo\u201d debilitaven les possibilitats del PSOE per a seguir governant -que al seu criteri era el que en aquells moments garantia la consolidaci\u00f3 d\u2019una democr\u00e0cia que havia estat amena\u00e7ada feia pocs anys per un intent de cop d\u2019Estat-. El fet que la situaci\u00f3 pol\u00edtica a les comunitats aut\u00f2nomes on el \u201cNo\u201d va ser majoritari (Catalunya, Can\u00e0ries, el Pa\u00eds Basc i Navarra) fos diferent, amb una pres\u00e8ncia rellevant de forces nacionalistes, independentistes i comunistes, va atenuar la pressi\u00f3 del Govern del PSOE sobre els ciutadans. Concretament, la q\u00fcesti\u00f3 de qui gestionaria el \u201cNo\u201d a l\u2019OTAN no tindria un efecte tan poder\u00f3s en aquestes comunitats aut\u00f2nomes. A Catalunya, les forces pol\u00edtiques que es van oposar a la pertinen\u00e7a d\u2019Espanya a l\u2019OTAN, tant els grups independentistes ERC, ENE i la Crida com els partits comunistes PSUC, PCC, MCC i LCR tenien, en conjunt, una gran incid\u00e8ncia. A m\u00e9s, cal tenir en compte que la coalici\u00f3 nacionalista CiU, que era pro-atlantista, no va fer campanya pel \u201cS\u00ed\u201d, sin\u00f3 que va propugnar la llibertat de vot dels seus militants i simpatitzants. \u00a0 <\/p>\n<p> En aquelles circumst\u00e0ncies, el Govern no podia aspirar a una acceptaci\u00f3 majorit\u00e0ria de l\u2019OTAN sin\u00f3 a obtenir una vict\u00f2ria en el refer\u00e8ndum de la forma que fos per tal de garantir la perman\u00e8ncia d\u2019Espanya a l\u2019Alian\u00e7a Atl\u00e0ntica. Jos\u00e9 Mar\u00eda Maravall, en el seu llibre <em>El control de los pol\u00edticos<\/em>, explicava l\u2019actuaci\u00f3 del Govern del PSOE: \u201cAnte la perspectiva de una derrota muy probable, los socialistas [\u2026] acentuaron el dramatismo de la situaci\u00f3n recurriendo a dos nuevos elementos: la inevitable dimisi\u00f3n de Gonz\u00e1lez como presidente del Gobierno en caso de derrota y el riesgo de que una oposici\u00f3n impopular obtuviera un enorme triunfo pol\u00edtico.\u201d Com comenta Maravall, aquestes consideracions van tenir un gran efecte en el conjunt dels ciutadans, especialment en aquells que havien votat al PSOE a les anteriors eleccions i que mantindrien la seva lleialtat partidista en el refer\u00e8ndum sobre l\u2019OTAN <a href=\"tribuna\/tribuna_1\/#ref\"><sup>2<\/sup><\/a>. El desembre de 1984, Manuel Sacrist\u00e1n posaria de relleu els costos d\u2019aquesta manera de fer pol\u00edtica: \u201cTal vez lo m\u00e1s importante que ocurra si el consenso de unos y otros pol\u00edticos nos integra definitivamente en la OTAN, no sea la integraci\u00f3n misma, sino la imposici\u00f3n a los espa\u00f1oles del sentimiento de impotencia, de nulidad pol\u00edtica, de su necesidad de obedecer y hasta de volver su cerebro y su coraz\u00f3n del rev\u00e9s [&#8230;]. Hacia dentro es la OTAN para Espa\u00f1a tan temible como hacia fuera, y m\u00e1s corruptora.\u201d <a href=\"tribuna\/tribuna_1\/#ref\"><sup>4<\/sup><\/a> <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference\"> 1. Tr\u00edptic \u201cOTAN no, Bases fuera, Refer\u00e9ndum ahora\u201d, Coordinadora de Comit\u00e8s anti-OTAN de Catalunya, 1981. <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 2. Joan E. Garc\u00e9s, <em>Soberanos e intervenidos. Estrategias globales, americanos y espa\u00f1oles<\/em>, Siglo XXI, Madrid, 2012. <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 3. Jos\u00e9 Mar\u00eda Maravall, <em>El control de los pol\u00edticos<\/em>, Taurus, Madrid, 2003. \u00a0 <\/p>\n<p class=\"referencia last-reference\"> 4. Manuel Sacrist\u00e1n, \u201cLa OTAN hacia dentro\u201d, <em>Liberaci\u00f3n<\/em>, 2 de desembre del 1984. <\/p>\n<p class=\"foto first-reference\"> <a target=\"_blank\" href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/psm-entesa\/4748437155\/in\/album-72157624391818200\/\" rel=\"noopener\">\tPhotography (CC)\t<\/a>\t: PSM-Entesa\t <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6540,"menu_order":8,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-6489","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>30 anys despr\u00e9s. El refer\u00e8ndum sobre l\u2019OTAN de 1986 - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"30 anys despr\u00e9s. El refer\u00e8ndum sobre l\u2019OTAN de 1986 - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El refer\u00e8ndum sobre l\u2019OTAN de 1986 es va celebrar en un per\u00edode de la hist\u00f2ria internacional que s\u2019ha denominat la Segona Guerra Freda, caracteritzat per un augment de les tensions entre els Estats Units i l\u2019URSS i els blocs militars que lideraven -l\u2019Alian\u00e7a Atl\u00e0ntica i el Pacte de Vars\u00f2via-; un increment vertigin\u00f3s de les despeses [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-8-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/\",\"name\":\"30 anys despr\u00e9s. El refer\u00e8ndum sobre l\u2019OTAN de 1986 - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-8.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:04+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-8.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-8.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"30 anys despr\u00e9s. El refer\u00e8ndum sobre l\u2019OTAN de 1986 - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"30 anys despr\u00e9s. El refer\u00e8ndum sobre l\u2019OTAN de 1986 - Revista Per la Pau","og_description":"El refer\u00e8ndum sobre l\u2019OTAN de 1986 es va celebrar en un per\u00edode de la hist\u00f2ria internacional que s\u2019ha denominat la Segona Guerra Freda, caracteritzat per un augment de les tensions entre els Estats Units i l\u2019URSS i els blocs militars que lideraven -l\u2019Alian\u00e7a Atl\u00e0ntica i el Pacte de Vars\u00f2via-; un increment vertigin\u00f3s de les despeses [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-8-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/","name":"30 anys despr\u00e9s. El refer\u00e8ndum sobre l\u2019OTAN de 1986 - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-8.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:04+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/30-anys-despres-el-referendum-sobre-lotan-de-1986\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-8.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-8.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6489","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6540"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6489"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6489"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}