{"id":6552,"date":"2022-04-07T11:19:20","date_gmt":"2022-04-07T11:19:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/"},"modified":"2022-04-07T11:19:20","modified_gmt":"2022-04-07T11:19:20","slug":"moment-actual-del-proces-de-pau","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/","title":{"rendered":"Moment actual del proc\u00e9s de pau"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> La pau, un proc\u00e9s en construcci\u00f3<\/span> <\/p>\n

Per als qui venim de la tradici\u00f3 pacifista, resulta familiar referir-se al car\u00e0cter din\u00e0mic del concepte de Pau i vincular-lo a la construcci\u00f3 de la just\u00edcia, davant de les visions est\u00e0tiques que el limiten a l’abs\u00e8ncia de conflicte. Per aix\u00f2 em sembla adequat referir-se a la construcci\u00f3 de la pau a Euskadi en termes de proc\u00e9s, en qu\u00e8 el final del terrorisme d’ETA va representar, certament, un abans i un despr\u00e9s. <\/p>\n

En tot cas, \u00e9s adient tenir present que el seu marc referencial no pot ser la just\u00edcia transicional a qu\u00e8 tradicionalment remet la noci\u00f3 de \u201cproc\u00e9s de pau\u201d aplicada a un context de lluita armada. El cessament de la lluita armada a Euskadi no va tenir lloc en un context de substituci\u00f3 d’un r\u00e8gim dictatorial per un de democr\u00e0tic, ni tampoc va formar part d’una desescalada b\u00e8l\u00b7lica, en el marc de concessions m\u00fatues entre contendents. El cert \u00e9s que, en el moment en qu\u00e8 ETA decideix unilateralment el cessament de l\u2019activitat, la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia mancava de legitimaci\u00f3 popular: no perqu\u00e8 el r\u00e8gim de llibertats existent a Euskadi result\u00e9s plenament satisfactori per a la poblaci\u00f3 basca, sin\u00f3 perqu\u00e8 les seves car\u00e8ncies, ja fos en termes nacionals, socials o democr\u00e0tics, en cap cas no justificaven per a una immensa majoria el recurs a la viol\u00e8ncia. <\/p>\n

En aquell moment resultava evident que la viol\u00e8ncia d’ETA no existia com a conseq\u00fc\u00e8ncia inevitable de les causes per les quals deia combatre. Tampoc perqu\u00e8 altres actors pol\u00edtics o socials li demanessin que l’exerc\u00eds en nom seu. Existia perqu\u00e8 la pr\u00f2pia organitzaci\u00f3 entenia que el seu \u00fas era una via adequada per canviar el marc pol\u00edtic del pa\u00eds. La decisi\u00f3 d’ETA a favor de la viol\u00e8ncia tenia, per tant, una motivaci\u00f3 pol\u00edtica; per\u00f2 era la seva motivaci\u00f3 pol\u00edtica \u00adla seva creen\u00e7a pol\u00edtica, el seu desig pol\u00edtic\u00ad la que condu\u00efa a la viol\u00e8ncia, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una visi\u00f3 ideologitzada del protagonisme de les avantguardes armades en els processos de canvi. <\/p>\n

Drets i qualitat democr\u00e0tica<\/b> <\/p>\n

Aquesta deslegitimaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia va fer que l’abandonament de les armes per part d’ETA suscit\u00e9s, a la societat basca, una expectativa generalitzada de millora de la conviv\u00e8ncia en termes de qualitat democr\u00e0tica. Cinc anys despr\u00e9s, aquella la il\u00b7lusi\u00f3 sembla haver donat pas a un cert escepticisme, almenys entre els qui van associar la millora amb una regeneraci\u00f3 del teixit social que passaria, entre d\u2019altres factors, per l’assoliment d’un consens b\u00e0sic sobre dos elements: la necessitat d’assumir responsabilitats per l’\u00fas de la viol\u00e8ncia en vista a un ordre jur\u00eddic i moral compartit; i el reconeixement i reparaci\u00f3 del dany produ\u00eft a totes les v\u00edctimes de totes les violacions de drets. <\/p>\n

L’abandonament de les armes va suscitar una expectativa generalitzada de millora de la conviv\u00e8ncia; cinc anys despr\u00e9s la il\u00b7lusi\u00f3 sembla haver donat pas a un cert escepticisme <\/cite> <\/p>\n

Aquest consens hauria de ser afavorit, segons el meu parer, mitjan\u00e7ant canvis en la nostra pol\u00edtica criminal en tres \u00e0mbits que encara estan pendents: <\/p>\n

– La criminalitzaci\u00f3 de conductes pr\u00f2pies de l’anomenat \u201centorn del terrorisme\u201d, que en molts casos s’haurien d’entendre emparades pels drets a la llibertat ideol\u00f2gica i a la participaci\u00f3 pol\u00edtica. <\/p>\n

– Les penes extraordin\u00e0riament altes imposades a les persones condemnades per qualsevol tipus de relaci\u00f3 amb el terrorisme, el compliment efectiu del qual resulta prolongat, a m\u00e9s, per un r\u00e8gim penitenciari excepcionalment dur. Calen canvis legislatius que redueixin les penes desproporcionades, aix\u00ed com l’aplicaci\u00f3 retroactiva d’atenuants per menor perillositat. <\/p>\n

– La relativitzaci\u00f3 o supressi\u00f3 de garanties, que tenen com a m\u00e0xims exponents els tancaments de diaris, el r\u00e8gim d’incomunicaci\u00f3 i la falta d’investigaci\u00f3 efectiva de les den\u00fancies de maltractament o tortura que s’han formulat. En aquest sentit, \u00e9s indubtable la incid\u00e8ncia positiva que han tingut dues iniciatives promogudes aquest any pel Govern basc: per una banda, les accions dirigides al reconeixement i reparaci\u00f3 d\u2019aquelles persones que van ser v\u00edctimes de repressi\u00f3 il\u00b7l\u00edcita entre 1960 i 1999 i, per l\u2019altra, la investigaci\u00f3 impulsada per la Secretaria de Pau i Conviv\u00e8ncia, i dirigida per prestigiosos forenses, que documenta m\u00e9s de 4.000 v\u00edctimes de tortura practicada entre 1960 i 2013, de les quals la just\u00edcia nom\u00e9s en va rescabalar 32. \u00a0 <\/p>\n

Estem parlant, per tant, de drets fonamentals, de la seva defensa davant les retallades que han sofert en nom de les pol\u00edtiques antiterroristes, i de la seva virtualitat perqu\u00e8 la derrota del terrorisme sigui realment la vict\u00f2ria dels valors democr\u00e0tics com a principis rectors de la conviv\u00e8ncia. <\/p>\n

Mem\u00f2ria per a la conviv\u00e8ncia<\/b> <\/p>\n

Tanmateix, i per fonamentada que sigui, no sembla que la cr\u00edtica purament jur\u00eddica propici\u00ef per si sola els canvis que es propugnen. Tenint en compte l’experi\u00e8ncia d’aquests anys d’immobilisme, considero que, si no tot, part del problema t\u00e9 a veure amb la falta d’un m\u00ednim acord sobre la mem\u00f2ria: un relat sobre el passat que, conformat de manera prospectiva, serveixi per suscitar la voluntat pol\u00edtica d’avan\u00e7ar tamb\u00e9 en aquest \u00e0mbit. <\/p>\n

Sense perjudici de satisfer el dret de les v\u00edctimes a la veritat, la just\u00edcia i la reparaci\u00f3, es tracta tamb\u00e9 de propiciar que el relat de la v\u00edctima, interactuant amb la confessi\u00f3 del victimari, contribueixi a configurar la mem\u00f2ria com a dret de la societat, i aflori aix\u00ed la veritat com a acte pol\u00edtic per a la reconstrucci\u00f3 de la comunitat. En tot cas, una de les dificultats que comporta l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquest relat \u00e9s que no podria limitar-se a una relaci\u00f3 m\u00e9s o menys compartida d’esdeveniments, en la mesura que aquests no s\u00f3n moralment ni jur\u00eddicament neutres: ens parlen del patiment causat per unes persones a unes altres mitjan\u00e7ant la lesi\u00f3 de b\u00e9ns jur\u00eddics fonamentals, i de la manera en qu\u00e8 aix\u00f2 ha condicionat la conviv\u00e8ncia en llibertat. <\/p>\n

Es tracta, en definitiva, de superar all\u00f2 que \u00e9s obvi (que s’han provocat uns danys) per entrar en all\u00f2 valoratiu: l’assumpci\u00f3 del car\u00e0cter “il\u00b7leg\u00edtim” del sofriment causat. Mentre no s’abordi aquesta q\u00fcesti\u00f3, i persisteixin explicacions del tipus \u201ceren altres temps\u201d, \u201caleshores les circumst\u00e0ncies ho exigien\u201d, \u201cde vegades cal prendre mesures dures…\u201d, de poc servir\u00e0 el reconeixement del mal davant de les v\u00edctimes, que amb ra\u00f3 denuncien el discurs que se solidaritza amb el seu dolor mentre justifica el seu perpetrador. <\/p>\n

Presons i regeneraci\u00f3 del teixit social<\/b> <\/p>\n

Probablement l’expressi\u00f3 m\u00e9s elevada del triomf de la democr\u00e0cia \u00e9s, precisament, la incorporaci\u00f3 al consens democr\u00e0tic de qui ha utilitzat la viol\u00e8ncia al servei d’objectius pol\u00edtics, despr\u00e9s d’assumir la responsabilitat en qu\u00e8 hagi incorregut per aquest motiu. Com he sostingut, els criteris per individualitzar la responsabilitat han suposat un deteriorament del r\u00e8gim de drets i llibertats en nom de l\u2019efic\u00e0cia de la lluita antiterrorista i la seva correcci\u00f3 contribuiria, sens dubte, a l\u2019enfortiment del consens sobre la legitimitat del sistema en termes de qualitat democr\u00e0tica. <\/p>\n

Probablement l’expressi\u00f3 m\u00e9s elevada del triomf de la democr\u00e0cia \u00e9s la incorporaci\u00f3 al consens democr\u00e0tic de qui ha utilitzat la viol\u00e8ncia al servei d’objectius pol\u00edtics, despr\u00e9s d\u2019assumir la seva responsabilitat <\/cite> <\/p>\n

En aquest sentit, sobre la base del principi de reinserci\u00f3 hi ha un ampli marge d’actuaci\u00f3, tant en l’\u00e0mbit administratiu penitenciari com en l\u2019\u00e0mbit jurisdiccional, per aplicar els criteris generals i universals de compliment de penes a les persones condemnades per terrorisme. S\u00f3n quatre les demandes fonamentals que es poden formular sobre aix\u00f2: <\/p>\n

– Que compleixin la condemna en presons pr\u00f2ximes als seus llocs d’origen, fet que a m\u00e9s de minimitzar l’efecte negatiu de la privaci\u00f3 de llibertat sobre els lla\u00e7os familiars, socials i laborals que configuren la seva socialitzaci\u00f3 pot afavorir un debat i una interlocuci\u00f3 que faciliti el proc\u00e9s de pau i la normalitzaci\u00f3 dins i fora de les presons. <\/p>\n

– Que la jurisdicci\u00f3 de vigil\u00e0ncia penitenci\u00e0ria retorni a la judicatura basca. La centralitzaci\u00f3 a l’Audi\u00e8ncia Nacional va representar una expressi\u00f3 de l’excepcionalitat, i, avui en dia, la seva reversi\u00f3 resulta tan oportuna com factible. <\/p>\n

– Que l’administraci\u00f3 penitenci\u00e0ria faciliti l’aplicaci\u00f3 de les normes legals que preveuen l’excarceraci\u00f3 dels interns que pateixen malalties greus i incurables, amb les cauteles necess\u00e0ries. <\/p>\n

– Que la seva classificaci\u00f3 penitenci\u00e0ria es regeixi pel pron\u00f2stic individualitzat de les possibilitats de portar una vida en llibertat sense delinquir, de manera que puguin accedir al r\u00e8gim de vida que resulti m\u00e9s indicat en cada cas, per afavorir els itineraris d’inserci\u00f3 social, laboral i familiar. <\/p>\n

Drets, c\u00e0lcul pol\u00edtic i desaparici\u00f3 d\u2019ETA<\/b> <\/p>\n

ETA insisteix en els seus comunicats en la negociaci\u00f3 bilateral amb els estats, apel\u00b7lant que la Declaraci\u00f3 d’Aiete parlava de la necessitat de discutir amb ells les conseq\u00fc\u00e8ncies del conflicte. No obstant aix\u00f2, aquesta expectativa resulta ser falsa vist el que ha passat des d’aleshores: l’Estat espanyol ha optat per no moure’s, a l\u2019espera que el problema es resolgui per si sol tenint en compte que les condicions per al cessament de la viol\u00e8ncia no eren pau per presos, sin\u00f3 pau per legalitzaci\u00f3 pol\u00edtica de l’esquerra abertzale. <\/p>\n

Es tracta de condemnar radicalment la viol\u00e8ncia i propiciar un model de conviv\u00e8ncia on la columna vertebral siguin els drets humans <\/cite> <\/p>\n

Aix\u00f2 genera una situaci\u00f3 en la qual, paradoxalment, tant la postura del govern espanyol com la d’ETA semblen respondre a una elecci\u00f3 racional. El govern ent\u00e9n que, ja que no existeix conflicte, no t\u00e9 per qu\u00e8 habilitar-se cap mesura de resoluci\u00f3 del mateix: simplement s’ha produ\u00eft la derrota d’una organitzaci\u00f3 terrorista i el pes de la llei ha de caure sobre els seus membres. Per tant, es continuar\u00e0 responent amb una pol\u00edtica criminal antiterrorista mentre l\u2019organitzaci\u00f3 no es dissolgui. Davant d’aquesta tessitura, ETA es planteja si, efectivament, la seva dissoluci\u00f3 pot donar lloc a una certa flexibilitat en les mesures de la pol\u00edtica penitenci\u00e0ria o si, per contra, el govern se sentir\u00e0 encara m\u00e9s fort per extremar aquestes mesures excepcionals repressives respecte dels seus presos, la gran majoria dels quals veuen en l’actitud de l\u2019executiu la confirmaci\u00f3 d’aquesta \u00faltima postura. <\/p>\n

Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3 es fa necessari reprendre la idea fonamental: per sobre del c\u00e0lcul de costos i beneficis, cal reivindicar els drets que s\u00f3n violats per l’\u00fas de la viol\u00e8ncia al servei d’objectius pol\u00edtics, i la defensa dels quals passa tant per condemnar radicalment aquesta viol\u00e8ncia com per propiciar un model de conviv\u00e8ncia on la columna vertebral siguin els drets humans i els valors \u00e8tics que els sustenten. <\/p>\n

\tPhotography (CC)\t<\/a>\t: Raphael Tsavkko Garcia\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6591,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6552","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nMoment actual del proc\u00e9s de pau - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Moment actual del proc\u00e9s de pau - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La pau, un proc\u00e9s en construcci\u00f3 Per als qui venim de la tradici\u00f3 pacifista, resulta familiar referir-se al car\u00e0cter din\u00e0mic del concepte de Pau i vincular-lo a la construcci\u00f3 de la just\u00edcia, davant de les visions est\u00e0tiques que el limiten a l’abs\u00e8ncia de conflicte. Per aix\u00f2 em sembla adequat referir-se a la construcci\u00f3 de la […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-9-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/\",\"name\":\"Moment actual del proc\u00e9s de pau - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-9.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:20+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-9.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-9.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Moment actual del proc\u00e9s de pau - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Moment actual del proc\u00e9s de pau - Revista Per la Pau","og_description":"La pau, un proc\u00e9s en construcci\u00f3 Per als qui venim de la tradici\u00f3 pacifista, resulta familiar referir-se al car\u00e0cter din\u00e0mic del concepte de Pau i vincular-lo a la construcci\u00f3 de la just\u00edcia, davant de les visions est\u00e0tiques que el limiten a l’abs\u00e8ncia de conflicte. Per aix\u00f2 em sembla adequat referir-se a la construcci\u00f3 de la […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-9-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/","name":"Moment actual del proc\u00e9s de pau - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-9.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:20+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moment-actual-del-proces-de-pau\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-9.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-9.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6552","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6591"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6552"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6552"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}