{"id":6554,"date":"2022-04-07T11:19:20","date_gmt":"2022-04-07T11:19:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/"},"modified":"2024-03-26T13:26:07","modified_gmt":"2024-03-26T13:26:07","slug":"cap-a-un-futur-compartit","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/","title":{"rendered":"Cap a un futur compartit"},"content":{"rendered":"

<\/span> La declaraci\u00f3 de cessament definitiu<\/span> de l\u2019activitat armada per part d\u2019ETA, el 20 d\u2019octubre de 2011, tres dies despr\u00e9s de la celebraci\u00f3 de la Confer\u00e8ncia Internacional d\u2019Aiete a San Sebasti\u00e0, va obrir la porta a un proc\u00e9s de pau que, aquesta vegada s\u00ed, semblava irreversible. Va generar una sensaci\u00f3 d\u2019alleujament no nom\u00e9s a aquelles persones que havien viscut condicionades per la seva amena\u00e7a, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la societat en general, per a la qual la viol\u00e8ncia havia esdevingut insuportable des de feia d\u00e8cades. La legalitzaci\u00f3 posterior de Sortu, al seu torn, garantia la representaci\u00f3 de tots els projectes pol\u00edtics i amb aix\u00f2 hi havia tots elements necessaris per poder abordar un escenari de proc\u00e9s de pau. Es donaven les condicions m\u00ednimes per obrir els di\u00e0legs necessaris adre\u00e7ats a abordar q\u00fcestions com el desarmament d\u2019ETA, la situaci\u00f3 de les persones empresonades, la reconciliaci\u00f3 i el marc pol\u00edtic de conviv\u00e8ncia.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, els desigs d\u2019avan\u00e7ar en aquesta direcci\u00f3 han estat frustrats per din\u00e0miques del passat que segueixen pesant en el present: la negaci\u00f3 del di\u00e0leg per abordar un proc\u00e9s de desarmament ordenat d\u2019ETA, que ha obligat a cercar altres vies com el suport internacional per verificar la irreversibilitat de la seva decisi\u00f3; la negaci\u00f3 del di\u00e0leg per revisar i adequar la pol\u00edtica penitenci\u00e0ria a l\u2019actual escenari de cessament definitiu de la viol\u00e8ncia; la manca d\u2019aven\u00e7os significatius en l\u2019assoliment de consensos pol\u00edtics al voltant del marc de conviv\u00e8ncia; i les detencions i judicis pol\u00edtics a un sector de la societat s\u00f3n alguns exemples d\u2019aquestes din\u00e0miques que encara persisteixen.<\/p>\n

A m\u00e9s, per a una part de la nostra societat tot el que s\u2019ha esmentat anteriorment resulta molt ali\u00e8, b\u00e9 perqu\u00e8 no ho ha viscut de prop, perqu\u00e8 considera que es tracta de temes que pertanyen a un passat que no \u00e9s el seu, perqu\u00e8 despr\u00e9s del cessament de la viol\u00e8ncia d\u2019ETA entenen que ja hem assolit la pau, o b\u00e9 perqu\u00e8 consideren que \u00e9s quelcom que s\u2019escapa del seu \u00e0mbit d\u2019incid\u00e8ncia. Sense oblidar que la profunda crisi econ\u00f2mica \u00e9s una realitat local que ha modificat l\u2019ordre de les prioritats socials.<\/p>\n

Tant important com cercar solucions als problemes de conviv\u00e8ncia \u00e9s tenir cura de com ho fem; renunciant a din\u00e0miques d\u2019imposici\u00f3 i exclusi\u00f3 i apostant per la inclusi\u00f3 i la col\u00b7laboraci\u00f3 <\/cite><\/p>\n

Per\u00f2, malgrat aquest context de din\u00e0miques antigues i de noves realitats socials, de resist\u00e8ncies i dificultats, s\u2019han fet aven\u00e7os en l\u2019\u00e0mbit de la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes i en el de la conviv\u00e8ncia o el que s\u2019ha anomenat reconciliaci\u00f3. Aquests passos han estat possibles gr\u00e0cies a la generositat de moltes persones que han patit de manera directa la viol\u00e8ncia, gr\u00e0cies al comprom\u00eds de ciutadanes i ciutadans an\u00f2nims, i gr\u00e0cies al sentit de responsabilitat de les institucions basques. La creaci\u00f3, a comen\u00e7ament de 2013, de la Secretaria per la Pau i la Conviv\u00e8ncia del Govern basc \u2013amb l\u2019objectiu de definir i implementar pol\u00edtiques p\u00fabliques de mem\u00f2ria, drets humans, conviv\u00e8ncia i educaci\u00f3 per la pau-, aix\u00ed com el programa per a la Promoci\u00f3 de la Conviv\u00e8ncia, posat en marxa aquest mateix any per la Diputaci\u00f3 Foral de Guip\u00fascoa, s\u00f3n un exemple del comprom\u00eds institucional en aquest \u00e0mbit. Per\u00f2 no s\u00f3n els \u00fanics. Perqu\u00e8, tot i que \u00e9s cert que durant molts anys han estat els moviments socials els que han liderat les iniciatives de construcci\u00f3 de la pau \u2013que han contribu\u00eft a qu\u00e8 el respecte pels drets humans i l\u2019\u00fas del di\u00e0leg com a mitj\u00e0 de resoluci\u00f3 dels conflictes hagin estat socialment i pol\u00edticament acceptats-, en aquest nou escenari s\u00f3n els ajuntaments els que assumeixen en gran mesura el lideratge, construint conviv\u00e8ncia de baix a dalt, treballant a escala local, per\u00f2 pensant a escala global.<\/p>\n

Durant els darrers anys s\u2019han posat en marxa diverses experi\u00e8ncies, cadascuna ben diferent de les altres per\u00f2 totes elles extremament interessants. Estem parlant de processos que encara estan en marxa, en els que cada municipi s\u2019ha anat adaptant a les necessitats i les realitats locals i el resultat final dels quals \u00e9s impredictible. Per\u00f2 s\u00f3n processos en els que el cam\u00ed empr\u00e8s, el de l\u2019escolta i el di\u00e0leg, tamb\u00e9 esdev\u00e9 objectiu. Perqu\u00e8 tan important \u00e9s cercar solucions als problemes de conviv\u00e8ncia que vivim com tenir cura de la manera com ho fem. I aix\u00f2 suposa renunciar a les din\u00e0miques d\u2019imposici\u00f3 i exclusi\u00f3, i implica apostar per la inclusi\u00f3 i la col\u00b7laboraci\u00f3. Significa renunciar a resultats efectistes i a curt termini, per apostar per resultats amb un impacte m\u00e9s profund i durador.<\/p>\n

Cal recordar que, malgrat que durant anys la societat basca ha viscut en un context de polaritzaci\u00f3 ideol\u00f2gica al darrere del qual hi havia l\u2019exig\u00e8ncia de posicionar-se \u201camb els nostres\u201d o \u201camb els altres\u201d, en paral\u00b7lel s\u2019han compartit espais com els afectius, els l\u00fadics, els culturals, els esportius… Hi havia la necessitat de participar en espais comuns on respirar, relaxar-se i gaudir. Existia un pacte no expl\u00edcit de parlar solament d\u2019all\u00f2 que ens unia, per por a la fractura, tot i que no sempre era possible protegir aquests espais i, de vegades, la polaritzaci\u00f3 creuava i atomitzava fins i tot els llocs comuns.<\/p>\n

Durant molts anys els moviments socials han liderat les iniciatives de construcci\u00f3 de pau per\u00f2 ara s\u00f3n els ajuntaments els que assumeixen en gran mesura el lideratge, construint conviv\u00e8ncia de baix a dalt <\/cite><\/p>\n

Aqu\u00ed rau la import\u00e0ncia dels processos de di\u00e0leg local. Perqu\u00e8 aquestes iniciatives que s\u2019estan desenvolupant tant a escala ciutadana com a escala pol\u00edtica pretenen no nom\u00e9s reconstruir els llocs comuns, sin\u00f3 crear espais on, ara s\u00ed de manera expl\u00edcita, s\u2019abordi tot all\u00f2 que ens pesa, que ens fa mal i ens enfronta. I per a fer-ho es pren com a punt de parten\u00e7a all\u00f2 que ens uneix: el desig de millorar la conviv\u00e8ncia, de poder expressar en llibertat els punts de vista diversos i fins i tot antag\u00f2nics, de ser escoltades i escoltats amb respecte i sense ser agredides. Per aquest motiu, en aquestes iniciatives, tenir cura de l\u2019espai i del proc\u00e9s de di\u00e0leg pr\u00f2piament dit adquireix una import\u00e0ncia vital.<\/p>\n

En aquest sentit, la presentaci\u00f3 de la iniciativa Glencree1<\/sup><\/a>, el mes de juny de 2012, va ser una font d\u2019esperan\u00e7a i d\u2019inspiraci\u00f3. Despr\u00e9s de cinc anys de treball discret i confidencial, v\u00edctimes de diferents viol\u00e8ncies van donar a con\u00e8ixer els seu particular proc\u00e9s de di\u00e0leg. Van relatar com des del coneixement mutu, van ser capaces de recon\u00e8ixer-se i de fer seu el sofriment ali\u00e8, m\u00e9s enll\u00e0 de les diverg\u00e8ncies ideol\u00f2giques leg\u00edtimes.<\/p>\n

Els diferents processos de di\u00e0leg que s\u2019estan duent a terme a l\u2019\u00e0mbit ciutad\u00e0 estan construint, cadascun al seu ritme, els seu propi recorregut i suposen un exercici de conviv\u00e8ncia real i vivencial amb aquells que encara percebem com \u201cels altres\u201d. I encara que no representen absolutament tota la pluralitat de la societat (en els processos de l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic s\u00ed que hi participen tots els representants pol\u00edtics de l\u2019ajuntament), aquestes iniciatives s\u00ed que s\u00f3n representatives d\u2019aquesta. Entre els perfils que es poden trobar en aquests di\u00e0legs locals coincideixen, cara a cara, persones que han patit la viol\u00e8ncia de manera directa, d\u2019altres que han estat \u201cagents actius del conflicte\u201d, gent que ha patit o pateix persecuci\u00f3 i amena\u00e7a de caires molt diferents, responsables pol\u00edtics, sindicals, institucionals, del m\u00f3n empresarial, de l\u2019esgl\u00e9sia, aix\u00ed com ciutadanes i ciutadans que han sentit que les seves vides i relacions han estat condicionades per tot el que ha passat. En definitiva, s\u00f3n persones que, des de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, han decidit assumir el comprom\u00eds social de contribuir a la conviv\u00e8ncia del seu municipi en un context paradoxalment dif\u00edcil, en el qu\u00e8 es percep la desafecci\u00f3 social.<\/p>\n

Els processos de di\u00e0leg local van construint espais comuns i generant un moviment des de la base en el marc de la conviv\u00e8ncia <\/cite><\/p>\n

En un primer moment la discreci\u00f3 ha estat imprescindible, encara m\u00e9s en un panorama d\u2019abs\u00e8ncia de consensos pol\u00edtics, en el que la por a ser manipulat o utilitzat per l\u2019altre adquireix un gran pes, on la c\u00e0rrega de la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria i de l\u2019entorn m\u00e9s proper ha impedit, durant molt de temps, tenir empatia amb el sofriment de qui estava m\u00e9s lluny dels nostres plantejaments pol\u00edtics, on apropar-se a l\u2019altre s\u2019ha ent\u00e8s com una tra\u00efci\u00f3 al nostre grup de refer\u00e8ncia i al seu patiment o com una ren\u00fancia als propis plantejaments ideol\u00f2gics. Per aix\u00f2, en aquests processos la discreci\u00f3 ha estat imprescindible per tenir cura de l\u2019espai, per tal de generar les condicions necess\u00e0ries de seguretat i confian\u00e7a que han perm\u00e8s parlar amb honestedat i llibertat; posar en dubte certituds que fins ara han estat inamovibles basades en bona mesura en el mutu desconeixement i els estereotips constru\u00efts; escoltar de manera profunda per tal d\u2019entendre malgrat no compartir; explicitar els propis l\u00edmits i recon\u00e8ixer els l\u00edmits aliens; cercar solucions diferents a les pr\u00f2pies per\u00f2 que tinguin alguna cosa de cadascun i cadascuna. Aquesta confian\u00e7a ha anat permetent, en definitiva, renunciar als resultats previstos i apostar pel proc\u00e9s i la col\u00b7laboraci\u00f3.<\/p>\n

Algunes d\u2019aquestes experi\u00e8ncies ja estan veient la llum, com \u00e9s el cas d\u2019Errenteria, una icona del passat que ara simbolitza el futur en la veu del grup de di\u00e0leg que ha estat treballant aquests darrers anys al municipi: \u201cHem pogut compartir les nostres viv\u00e8ncies m\u00e9s profundes, ens hem sentit escoltades i escoltats amb respecte, hem sentit que ens creien, ens hem sentit reconegudes i reconeguts i hem estat capa\u00e7os de transitar pel cam\u00ed de l\u2019empatia fins fer nostre el dolor de l\u2019altre\u201d. L\u2019impacte social d\u2019aquestes iniciatives municipals \u00e9s dif\u00edcil de mesurar, per\u00f2 seguint amb l\u2019exemple d\u2019Errenteria, i tal com els seus protagonistes ho van expressar, alguns dels consensos pol\u00edtics assolits al si de l\u2019ajuntament en mat\u00e8ria de conviv\u00e8ncia no haurien estat possibles sense l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquest espai de di\u00e0leg ciutad\u00e0.<\/p>\n

Quasi cinc anys despr\u00e9s de la declaraci\u00f3 de cessament definitiu de l\u2019activitat armada per part d\u2019ETA, a falta d\u2019aven\u00e7os en les altres grans mat\u00e8ries, els processos de di\u00e0leg local van construint espais comuns i generant un moviment des de la base en el marc de la conviv\u00e8ncia. Tant de bo aquestes experi\u00e8ncies es multipliquin i contribueixin a posar les bases d\u2019un futur compartit.<\/p>\n

1. Sobre l\u2019experi\u00e8ncia Glencree, s\u2019ha publicat el llibre Ondas en el agua<\/em>, de Carlos Martin Beristain, Galo Bilbao i Juli\u00e1n Ib\u00e1\u00f1ez (ICIP i Angle Editorial), disponible en pdf i ePub.<\/p>\n

Photography (CC) \u00a0: birasuegi<\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6597,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6554","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nCap a un futur compartit - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Cap a un futur compartit - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La declaraci\u00f3 de cessament definitiu de l\u2019activitat armada per part d\u2019ETA, el 20 d\u2019octubre de 2011, tres dies despr\u00e9s de la celebraci\u00f3 de la Confer\u00e8ncia Internacional d\u2019Aiete a San Sebasti\u00e0, va obrir la porta a un proc\u00e9s de pau que, aquesta vegada s\u00ed, semblava irreversible. Va generar una sensaci\u00f3 d\u2019alleujament no nom\u00e9s a aquelles persones […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-03-26T13:26:07+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-9-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/\",\"name\":\"Cap a un futur compartit - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-9.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:20+00:00\",\"dateModified\":\"2024-03-26T13:26:07+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-9.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-9.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Cap a un futur compartit - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Cap a un futur compartit - Revista Per la Pau","og_description":"La declaraci\u00f3 de cessament definitiu de l\u2019activitat armada per part d\u2019ETA, el 20 d\u2019octubre de 2011, tres dies despr\u00e9s de la celebraci\u00f3 de la Confer\u00e8ncia Internacional d\u2019Aiete a San Sebasti\u00e0, va obrir la porta a un proc\u00e9s de pau que, aquesta vegada s\u00ed, semblava irreversible. Va generar una sensaci\u00f3 d\u2019alleujament no nom\u00e9s a aquelles persones […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2024-03-26T13:26:07+00:00","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-9-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/","name":"Cap a un futur compartit - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-9.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:20+00:00","dateModified":"2024-03-26T13:26:07+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/cap-a-un-futur-compartit\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-9.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-9.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6554","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6597"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}