{"id":6555,"date":"2022-04-07T11:19:20","date_gmt":"2022-04-07T11:19:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/"},"modified":"2022-04-07T11:19:20","modified_gmt":"2022-04-07T11:19:20","slug":"de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/","title":{"rendered":"De la confrontaci\u00f3 total a unes relacions \u201cnormalment conflictives\u201d"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> La viol\u00e8ncia pol\u00edtica<\/span> al Pa\u00eds Basc, durant els llargs anys de viol\u00e8ncia liderada per ETA, va provocar polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica i social. Atesa la complexitat de l\u2019an\u00e0lisi que exigeix la confrontaci\u00f3 social \u2013una an\u00e0lisi molt m\u00e9s matisada i molt m\u00e9s desenvolupada- resulta poc encertat afirmar que es va donar un proc\u00e9s de polaritzada confrontaci\u00f3 entre dues comunitats. No obstant aix\u00f2, la polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica s\u00ed que va ser molt m\u00e9s evident i ens referirem a aquesta exclusivament a les l\u00ednies que segueixen a continuaci\u00f3. <\/p>\n

El final de la viol\u00e8ncia al Pa\u00eds Basc ha desactivat la polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica existent i, avui en dia, aquesta ha minvat sensiblement pel que fa a l\u2019enfrontament entre partits pol\u00edtics. Per\u00f2 vegem en primer lloc com va funcionar en els temps de la viol\u00e8ncia. <\/p>\n

Tant pel que fa al discurs com en el debat parlamentari, no van ser iguals ni el grau ni les raons de radicalitzaci\u00f3 de cada partit en l\u2019escenari pol\u00edtic. Els grups pol\u00edtics lligats o que formaven part de l\u2019Esquerra Abertzale (d\u2019ara endavant EA) van exercir, en general, el seu habitual i quasi constitutiu discurs exclusiu, excloent i maniqueu. Per\u00f2, a m\u00e9s, en particular, i en la mesura que l\u2019EA va tolerar, legitimar, sostenir i donar suport a (es poden escollir el o els verbs m\u00e9s adients) la viol\u00e8ncia d\u2019ETA, es va veure obligada a articular un discurs equivalent a l\u2019exercici d\u2019aquesta viol\u00e8ncia. \u00c9s a dir, l\u2019EA es va veure abocada a establir un discurs de desqualificaci\u00f3 de l\u2019 \u201caltre\u201d, dels altres partits \u2013i tamb\u00e9 de l\u2019Estat- suficientment omnicomprensiu i total per poder compensar d\u2019aquesta manera la seva justificaci\u00f3 (o toler\u00e0ncia) de la viol\u00e8ncia. L\u2019argumentaci\u00f3 funcionava m\u00e9s o menys aix\u00ed: la viol\u00e8ncia podia ser negativa per\u00f2 s\u2019havia d\u2019entendre, i fins i tot s\u2019havia de tolerar, en la mesura que no era pitjor que la maldat dels altres partits que la condemnaven. L\u2019assignaci\u00f3 d\u2019aquesta maldat absoluta amb la seva funci\u00f3 compensat\u00f2ria<\/em> s\u2019articulava a trav\u00e9s de dos fronts. <\/p>\n

\t\t\t L\u2019enfrontament entre partits durant els anys de la viol\u00e8ncia va ser absolut; el rebuig a tot el que provenia de l\u2019esquerra abertzale es va fonamentar en l\u2019estrat\u00e8gia de la contaminaci\u00f3 <\/cite>\t\t\t <\/p>\n

El primer front tenia un car\u00e0cter m\u00e9s essencialista: els altres partits per definici\u00f3 \u2013inclosos els altres partits nacionalistes bascos- sempre duen a terme pol\u00edtiques negatives en tots els camps (social, cultural, econ\u00f2mic, etc). Per tant, la seva maldat cong\u00e8nita deslegitimava la seva cr\u00edtica, inclosa la de la viol\u00e8ncia d\u2019ETA. La segona estrat\u00e8gia discursiva era m\u00e9s instrumental: aquests partits \u2013novament inclosos els partits bascos- donen suport, toleren, legitimen la pol\u00edtica opressora i criminal suposadament antiterrorista del Govern espanyol. Per tant, aquests partits tampoc tenen legitimitat a l\u2019hora de criticar la viol\u00e8ncia d\u2019ETA en la mesura que participen de les altres pol\u00edtiques repressives violentes; al seu torn, la repressi\u00f3 de la viol\u00e8ncia d\u2019ETA la justifica o almenys la fa comprensible. <\/p>\n

L\u2019enfrontament entre partits durant els anys de la viol\u00e8ncia va ser absolut; de l\u2019Esquerra Abertzale respecte a la resta de partits. Per\u00f2 si el grau de desqualificaci\u00f3 de l\u2019EA en nom d\u2019aconseguir la deslegitimaci\u00f3 compensat\u00f2ria dels partits era molt forta, la resposta d\u2019aquests partits davant de l\u2019EA tenia una contund\u00e8ncia i una extensi\u00f3 desqualificadora similars. El rebuig i la cr\u00edtica a fons en tots els continguts i propostes que provenien de l\u2019EA es van fonamentar en l\u2019estrat\u00e8gia<\/em> de la contaminaci\u00f3<\/em>. Tot all\u00f2 que prov\u00e9 i demanda l\u2019Esquerra Abertzale \u2013sense excepcions- \u00e9s i ha de ser negatiu i rebutjable en la mesura que prov\u00e9 d\u2019una organitzaci\u00f3 que justifica la viol\u00e8ncia. <\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9, i per causa de la viol\u00e8ncia al si dels altres partits, es va radicalitzar la confrontaci\u00f3. Els partits constitucionalistes \u2013Partit Socialista i Partit Popular- desqualificaven sistem\u00e0ticament i en tot el Partit Nacionalista Basc (PNB) per no ser prou contundent tant a l\u2019hora de condemnar la viol\u00e8ncia d\u2019ETA com en les mesures pol\u00edtiques i policials per acabar amb aquesta. Tot i que potser es feia d\u2019una manera m\u00e9s moderada, s\u2019utilitzava la mateixa estrat\u00e8gia de contaminaci\u00f3 aplicada a l\u2019EA. <\/p>\n

La viol\u00e8ncia va donar aix\u00ed mateix un argument per a la confrontaci\u00f3 ideol\u00f2gica de fons. En general, es va demonitzar el nacionalisme basc, va ser declarat rebutjable i menyspreable en la mesura que la viol\u00e8ncia era la seva inevitable expressi\u00f3. De la mateixa manera, des del PNB, sense cap mat\u00eds ni excepci\u00f3, es van desqualificar els partits constitucionalistes amb l\u2019argument de la viol\u00e8ncia, al\u00b7legant la radicalitat i els excessos dels governs constitucionalistes en la repressi\u00f3. \u00a0 <\/p>\n

\t\t\t A partir del cessament definitiu de la viol\u00e8ncia la confrontaci\u00f3 i el debat entre partits es porta a terme sense desqualificacions totalitzadores pr\u00e8vies <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Aquesta polaritzaci\u00f3 entra en una fase de declivi a partir del cessament definitiu de la viol\u00e8ncia per part d\u2019ETA. Cessament definitiu, no dissoluci\u00f3, cosa que fa necessari un petit par\u00e8ntesi reflexiu. A aquestes al\u00e7ades resulta molt poc comprensible la continu\u00eftat d\u2019ETA. Sembla que l\u2019\u00fanica ra\u00f3 d\u2019aquesta continu\u00eftat \u00e9s que ETA segueix creient que pot negociar la seva autodissoluci\u00f3 a canvi de l\u2019alliberament dels seus presos. Una pretensi\u00f3 que, des de fa molts anys, resulta absolutament inviable i que, una vegada m\u00e9s, d\u00f3na arguments a favor de l\u2019afirmaci\u00f3 que ETA va perdre tot sentit de la realitat fa molts i molts anys. <\/p>\n

Sens dubte, aquesta crisi de la polaritzaci\u00f3 \u00e9s deguda a que ni l\u2019EA necessita ja el seu discurs equivalent i compensatori, ni els altres partits necessiten l\u2019estrat\u00e8gia pol\u00edtica de contaminaci\u00f3 que abans s\u2019ha assenyalat. En conseq\u00fc\u00e8ncia, la confrontaci\u00f3 i el debat entre els partits es duu a terme sense desqualificacions totalitzadores pr\u00e8vies. \u00c9s rellevant destacar que el mateix \u00fas del discurs nacionalista entra en una fase de desactivaci\u00f3. Indic\u00e0vem que l\u2019acusaci\u00f3 al nacionalisme basc duia incorporada l\u2019acusaci\u00f3 de ser partidari, tolerant o ajudant de la viol\u00e8ncia. La contaminaci\u00f3 era total. Ara ja no \u00e9s aix\u00ed. Per\u00f2 all\u00f2 que interessa destacar no \u00e9s nom\u00e9s que va desapareixent l\u2019argument contaminador antinacionalista, sin\u00f3 que es genera una notable moderaci\u00f3 i tamb\u00e9 disminuci\u00f3 de la reivindicaci\u00f3 nacionalista independentista. Semblaria com si la desaparici\u00f3 de la viol\u00e8ncia no solament desactiv\u00e9s la virul\u00e8ncia de l\u2019exig\u00e8ncia nacionalista, sin\u00f3 que redu\u00eds la mateixa demanda. <\/p>\n

Avui el debat entre partits s\u2019articula a partir de propostes pol\u00edtiques, socials i culturals concretes que formula cada formaci\u00f3. Per aquest motiu les possibilitats d\u2019acord (en alguns casos estables) entre uns i altres augmenten sensiblement i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, entrem en un escenari de normalitzaci\u00f3 en la confrontaci\u00f3 pol\u00edtica. <\/p>\n

On s\u00ed que segueix existint un cert grau de polaritzaci\u00f3 \u00e9s en el sup\u00f2sit de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la viol\u00e8ncia. Fem refer\u00e8ncia als presos d\u2019ETA; a la dissoluci\u00f3 d\u2019ETA; a la reparaci\u00f3 dels danys causats, i a la necessitat de processos de reconciliaci\u00f3 entre grups especialment afectats per la viol\u00e8ncia. Fent un nou par\u00e8ntesi, cal aclarir que no ens referim a un proc\u00e9s d\u2019enfrontament derivat d\u2019un proc\u00e9s de pau que no s\u2019ha tancat o que s\u2019ha tancat de manera insatisfact\u00f2ria. Conv\u00e9 recordar que, al marge de la ret\u00f2rica, la fi de la viol\u00e8ncia d\u2019ETA no ha estat deguda a cap proc\u00e9s ni acord \u2013ni res que se li assembli- de pau. Prov\u00e9 d\u2019una decisi\u00f3 unilateral sense cap contraprestaci\u00f3. <\/p>\n

\t\t \t El final de la viol\u00e8ncia va provocar una notable disminuci\u00f3 de la polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica; s\u2019ha passat d\u2019un escenari de confrontaci\u00f3 total a unes relacions normalment conflictives<\/em> <\/cite> \t\t \t<\/p>\n

Aix\u00f2 implica que en l\u2019actual debat pol\u00edtic apareguin enfrontaments que, en certa mesura, augmenten la polaritzaci\u00f3 nom\u00e9s sobre com resoldre el tema d\u2019aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies. La posici\u00f3 de l\u2019Esquerra Abertzale \u00e9s d\u00e8bil perqu\u00e8 no pot argumentar a favor de determinades mesures compensat\u00f2ries a la concessi\u00f3 del cessament de la viol\u00e8ncia \u2013presos, per exemple-. I aquesta debilitat \u00e9s recordada i utilitzada pels altres partits en la seva confrontaci\u00f3 amb l\u2019EA. Al mateix temps, se segueix demonitzant i utilitzant en part l\u2019estrat\u00e8gia de contaminaci\u00f3 de l\u2019escenari anterior, at\u00e8s que es considera que el reconeixement absolut de l\u2019error i el dany causat per part de l\u2019EA pel seu suport a ETA \u00e9s l\u2019\u00fanica forma perqu\u00e8 entri en igualtat de condicions en el debat pol\u00edtic. Segueix, doncs, existint la tend\u00e8ncia a desqualificar qualsevol proposta o reivindicaci\u00f3 que provingui del nacionalisme radical per tal com les seves organitzacions pol\u00edtiques segueixen, ara per omissi\u00f3, legitimant indirectament aquesta viol\u00e8ncia hist\u00f2rica. <\/p>\n

Des de l\u2019altre costat, des del discurs de l\u2019EA, les possibilitats de desqualificaci\u00f3 e relaci\u00f3 a les conseq\u00fc\u00e8ncies de la viol\u00e8ncia resulten menys operatives. En aquest moment \u00e9s poc \u00fatil per la seva estrat\u00e8gia fer refer\u00e8ncia a una maldat cong\u00e8nita de partits \u2013dels altres partits- pel fet que no solucionin les conseq\u00fc\u00e8ncies de la viol\u00e8ncia, perqu\u00e8 avui dia resulta evident que, excepte el PP i el seu govern corresponent, la resta de partits estan intentant posar en marxa els processos per solucionar les conseq\u00fc\u00e8ncies. <\/p>\n

En s\u00edntesi, es pot afirmar que el final de la viol\u00e8ncia d\u2019ETA va provocar una notable disminuci\u00f3 del proc\u00e9s de polaritzaci\u00f3 interpartidista que tenia lloc al Pa\u00eds Basc. S\u2019ha passat de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un escenari de confrontaci\u00f3 total a unes relacions normalment conflictives<\/em>. Tan sols alguns debats sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de la viol\u00e8ncia han suposat, en alguns casos i per part d\u2019alguns partits, el manteniment d\u2019alguns focus de polaritzaci\u00f3. <\/p>\n

Photography: Public Domain<\/a> Daniel van der Ree <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6600,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6555","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nDe la confrontaci\u00f3 total a unes relacions \u201cnormalment conflictives\u201d - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"De la confrontaci\u00f3 total a unes relacions \u201cnormalment conflictives\u201d - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La viol\u00e8ncia pol\u00edtica al Pa\u00eds Basc, durant els llargs anys de viol\u00e8ncia liderada per ETA, va provocar polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica i social. Atesa la complexitat de l\u2019an\u00e0lisi que exigeix la confrontaci\u00f3 social \u2013una an\u00e0lisi molt m\u00e9s matisada i molt m\u00e9s desenvolupada- resulta poc encertat afirmar que es va donar un proc\u00e9s de polaritzada confrontaci\u00f3 entre dues […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-9-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/\",\"name\":\"De la confrontaci\u00f3 total a unes relacions \u201cnormalment conflictives\u201d - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-9.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:20+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-9.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-9.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"De la confrontaci\u00f3 total a unes relacions \u201cnormalment conflictives\u201d - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"De la confrontaci\u00f3 total a unes relacions \u201cnormalment conflictives\u201d - Revista Per la Pau","og_description":"La viol\u00e8ncia pol\u00edtica al Pa\u00eds Basc, durant els llargs anys de viol\u00e8ncia liderada per ETA, va provocar polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica i social. Atesa la complexitat de l\u2019an\u00e0lisi que exigeix la confrontaci\u00f3 social \u2013una an\u00e0lisi molt m\u00e9s matisada i molt m\u00e9s desenvolupada- resulta poc encertat afirmar que es va donar un proc\u00e9s de polaritzada confrontaci\u00f3 entre dues […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-9-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/","name":"De la confrontaci\u00f3 total a unes relacions \u201cnormalment conflictives\u201d - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-9.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:20+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-confrontacio-total-a-unes-relacions-normalment-conflictives\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-9.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-9.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6555","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6600"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6555"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6555"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}