{"id":6556,"date":"2022-04-07T11:19:20","date_gmt":"2022-04-07T11:19:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/"},"modified":"2022-04-07T11:19:20","modified_gmt":"2022-04-07T11:19:20","slug":"una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/","title":{"rendered":"Una mirada feminista a la construcci\u00f3 de la pau"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> En aquests anys d\u2019esfor\u00e7os renovats<\/span> a Euskal Herria per avan\u00e7ar cap a la pau i la normalitzaci\u00f3 pol\u00edtica, hi ha la consci\u00e8ncia entre dones basques de diferents sectors que la definici\u00f3 d’unes noves bases de conviv\u00e8ncia ha de passar per la den\u00fancia de les vulneracions dels drets humans de les dones en el context de la viol\u00e8ncia passada i present, per poder parlar d’una pau justa i amb equitat de g\u00e8nere. Tanmateix, es tracta d’una reivindicaci\u00f3 encara poc articulada col\u00b7lectivament, poc coneguda i compresa en la seva pertin\u00e8ncia i, fins i tot, en alguns casos, rebutjada. La incomprensi\u00f3 i el rebuig v\u00e9nen de la m\u00e0 d’una interpretaci\u00f3 de la realitat en la qual, de manera general, no es percep cap connexi\u00f3 entre l’anomenat \u201cconflicte basc\u201d i les relacions de g\u00e8nere en la nostra societat. <\/p>\n

La incapacitat per veure aquesta connexi\u00f3 no es d\u00f3na nom\u00e9s aqu\u00ed, sin\u00f3 que \u00e9s un tret caracter\u00edstic de la gran majoria d’an\u00e0lisis sociopol\u00edtiques que es realitzen sobre els conflictes violents a qualsevol part del m\u00f3n. Fa d\u00e8cades que el feminisme ha criticat l’exclusi\u00f3 del g\u00e8nere com una de les variables fonamentals en l’an\u00e0lisi dels conflictes. Des de la perspectiva de les Relacions Internacionals, Cynthia Enloe, per exemple, assenyala que els debats prioritzats per la comunitat acad\u00e8mica i pol\u00edtica formen part de les narratives dominants que ignoren les respostes alternatives que ofereix el g\u00e8nere en la caracteritzaci\u00f3 i explicaci\u00f3 dels conflictes1<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Davant aix\u00f2, llegir la realitat des d’una mirada feminista suposa tenir en compte les relacions de g\u00e8nere com una din\u00e0mica rellevant dels conflictes, aix\u00ed com tamb\u00e9 de la seva transformaci\u00f3. En aquesta l\u00ednia, forma part dels \u00e8xits del feminisme haver generat un consens internacional \u2013cristal\u00b7litzat en la Resoluci\u00f3 1325 de les Nacions Unides\u2013 sobre una cosa que hauria de resultar una obvietat: que els homes i les dones es veuen afectats de manera diferent per la viol\u00e8ncia col\u00b7lectiva, que hi ha conseq\u00fc\u00e8ncies dels conflictes que s\u00f3n espec\u00edfics de g\u00e8nere, i que \u00e9s necess\u00e0ria la participaci\u00f3 de les dones en tot proc\u00e9s de pau. <\/p>\n

Llegir la realitat des d’una mirada feminista suposa tenir en compte les relacions de g\u00e8nere com una din\u00e0mica rellevant dels conflictes i la seva transformaci\u00f3 <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

A Euskal Herria ens falta encara recorregut en la reflexi\u00f3 sobre la participaci\u00f3 sociopol\u00edtica de les dones en la hist\u00f2ria recent del nostre pa\u00eds. Quan les dones han estat visibilitzades en el conflicte, ho han estat fonamentalment com a familiars (mares, esposes o n\u00f2vies, germanes, filles…) de v\u00edctimes directes de la viol\u00e8ncia2<\/sup><\/a>. En alguns casos han tingut notorietat dones integrants d’ETA, de les quals s\u2019han fet estudis, en el passat i en l\u2019actualitat, sobre la seva opci\u00f3 i participaci\u00f3 en la viol\u00e8ncia. Aix\u00ed mateix, comptades dones membres de diferents partits pol\u00edtics han tingut un cert lloc en l\u2019escenari politico-institucional dominat pels homes i molt masculinitzat en les seves formes, llenguatges, din\u00e0miques i aspectes simb\u00f2lics. Encara \u00e9s menor el reconeixement social i institucional de les dones basques com a v\u00edctimes directes de la viol\u00e8ncia de motivaci\u00f3 pol\u00edtica (assassinades, ferides, segrestades, torturades, violentades sexualment, perseguides, detingudes, empresonades…), aix\u00ed com en qualitat de subjectes pol\u00edtiques en la lluita per la pau i per una sortida dialogada del conflicte. <\/p>\n

D’una banda, con\u00e8ixer la veritat sobre les vulneracions de drets humans de les dones a Euskal Herria, ja sigui com a v\u00edctimes directes i indirectes, requereix de dades quantitatives desagregades per sexe, per tenir la dimensi\u00f3 real del que han viscut, aix\u00ed com de dades qualitatives que aprofundeixin en els nivells i \u00e0mbits de l’afectaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia, els impactes de la qual, a m\u00e9s de f\u00edsics, s\u00f3n tamb\u00e9 de tipus psicol\u00f2gic, familiar, afectiu, social i econ\u00f2mic. Es tracta d’una q\u00fcesti\u00f3 rellevant en la mesura que, com he esmentat, l’experi\u00e8ncia de la viol\u00e8ncia difereix de dones a homes at\u00e8s que l’organitzaci\u00f3 patriarcal de la societat determina condicions de vida materials i simb\u00f2liques diferents \u2013i desiguals\u2013 per a unes i altres. <\/p>\n

D’altra banda, com a subjectes pol\u00edtiques a favor de la pau a Euskal Herria, en el passat i en el present ha estat molt nombrosa la pres\u00e8ncia de dones en associacions, plataformes i moviments de base que han treballat pel final de la viol\u00e8ncia. Aix\u00ed i tot, es tracta d’espais mixtos en els quals la dimensi\u00f3 de g\u00e8nere del conflicte no ha estat un eix d’an\u00e0lisi i en els quals no s’han donat conflu\u00e8ncies amb col\u00b7lectius del moviment feminista. <\/p>\n

\t\t\t La viol\u00e8ncia de motivaci\u00f3 pol\u00edtica ha anat remetent per\u00f2 no hi ha hagut un cessament de les expressions violentes i discriminat\u00f2ries contra les dones <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Com a iniciativa pr\u00f2pia de dones, una experi\u00e8ncia que va adquirir especial ress\u00f2 medi\u00e0tic i un suport social considerable va ser la Plataforma Ahotsak (2006), constitu\u00efda per dones dels principals partits pol\u00edtics en aquell moment (a excepci\u00f3 del Partit Popular), i a la que es van sumar despr\u00e9s altres dones de diferents sectors, com ara sindicats, universitats i moviment feminista. D’Ahotsak en va sortir un consens al voltant de diverses premisses centrals: a) la pau com a exig\u00e8ncia col\u00b7lectiva i prioritat pol\u00edtica; b) la legitimitat de tots els projectes pol\u00edtics sense excepci\u00f3; c) el comprom\u00eds de respecte per la decisi\u00f3 de la societat basca sobre la transformaci\u00f3, canvi o manteniment de l’actual marc jur\u00eddico-pol\u00edtic i, com a proposta espec\u00edfica del moviment feminista, d) l’afirmaci\u00f3 del dret de les dones a participar en tots els espais de decisi\u00f3 relacionats amb la resoluci\u00f3 del conflicte3<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Aquest \u00faltim acord \u00e9s un principi d’acci\u00f3 central que ha sustentat iniciatives posteriors com Emagune4<\/sup><\/a>, que neix el 2014 com a punt de trobada entre dones de la Universitat del Pa\u00eds Basc\/Euskal Herriko Unibertsitatea i d’altres sectors de la societat basca; participen a t\u00edtol individual, amb l’objectiu d’obrir un espai de reflexi\u00f3 entorn de les aportacions que podem fer en la nova conjuntura despr\u00e9s del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA el 2011. <\/p>\n

A Emagune el feminisme \u00e9s valorat com un instrument fonamental d’an\u00e0lisi i de transformaci\u00f3 social, ja que ens ajuda a q\u00fcestionar els referents imposats, reafirmar-nos, identificar opressions, solidaritzar-nos entre dones, i donar sentit al que pensem i experimentem. Per aix\u00f2 ho considerem com una perspectiva necess\u00e0ria en la interpretaci\u00f3 del conflicte i del que implica viure en una societat democr\u00e0tica i en pau. <\/p>\n

Emagune \u00e9s un nou esfor\u00e7 de dones basques per avan\u00e7ar cap a un diagn\u00f2stic m\u00e9s ampli i poli\u00e8dric del \u201cconflicte basc\u201d. Durant d\u00e8cades, aquest ha centrat pr\u00e0cticament tota l’atenci\u00f3 pol\u00edtica i social, i ha tendit a relegar a un segon pla altres situacions conflictives que tamb\u00e9 generen viol\u00e8ncia i que, tanmateix, no han estat abordades de la mateixa manera ni considerades tan rellevants. <\/p>\n

El feminisme ens ajuda a q\u00fcestionar els referents imposats, reafirmar-nos, identificar opressions, solidaritzar-nos entre dones i donar sentit al que pensem <\/cite> <\/p>\n

En el cam\u00ed d’ampliaci\u00f3 i complexitat del diagn\u00f2stic, un aspecte destacat de la reflexi\u00f3 conjunta \u00e9s que les desigualtats de g\u00e8nere continuen sent una constant en la nostra societat. Mentre que la viol\u00e8ncia de motivaci\u00f3 pol\u00edtica ha anat remetent en els \u00faltims anys, no hi ha hagut un cessament de les expressions violentes i discriminat\u00f2ries contra les dones. El masclisme \u00e9s aix\u00ed un factor que no nom\u00e9s ha determinat l’experi\u00e8ncia del conflicte de les dones basques, independentment de quins hagin estat els seus \u00e0mbits de participaci\u00f3 en el mateix, sin\u00f3 que actualment es mant\u00e9 com un obstacle i una amena\u00e7a fonamental per a la pau i la conviv\u00e8ncia. <\/p>\n

Aix\u00f2 ens situa en la necessitat de buscar vincles i continu\u00eftats entre la viol\u00e8ncia contra les dones associada al conflicte pol\u00edtic i la viol\u00e8ncia que, de manera general, relacionem amb les desigualtats de g\u00e8nere i el masclisme. Es tracta d’una l\u00ednia de pensament que va de bracet amb el convenciment que consolidar la pau i la conviv\u00e8ncia passa per un aprofundiment democr\u00e0tic en tots els \u00e0mbits de relaci\u00f3 (interpersonal, comunitari, laboral, politico-institucional…), i que una efectiva participaci\u00f3 de les dones basques t\u00e9 relaci\u00f3 directa amb la redistribuci\u00f3 de poder en la nostra societat. <\/p>\n

Des de la meva perspectiva, per a aquest aprofundiment democr\u00e0tic i redistribuci\u00f3 de poder, tota iniciativa de dones basques per la pau tindr\u00e0 impacte i inter\u00e8s estrat\u00e8gic en la mesura que contribueixi a refor\u00e7ar el moviment feminista com a subjecte pol\u00edtic en la presa de decisions sobre el conflicte, les seves conseq\u00fc\u00e8ncies i la construcci\u00f3 d’una societat sense viol\u00e8ncia en el seu sentit m\u00e9s ampli. <\/p>\n

1. Enloe, Cynthia (2005): \u201cWhat if Patriarchy is \u2018the Big Picture\u2019? An Afterword\u201d, a Mazurana, Dyan, Angela Raven-Roberts i Jane Partart (eds.): Gender, Conflict and Peacekeeping<\/em>, Rowman&Littlefield Publishers, Lanhan, 280-283. <\/p>\n

2. Ja sigui de v\u00edctimes d’ETA, de les Forces de Seguretat de l’Estat i de grups parapolicials i d’extrema dreta. Vegeu el detall dels diferents actors que han estat responsables de fets de viol\u00e8ncia en l\u2019Informe-base de vulneraciones de derechos humanos en el caso vasco (1960-2013)<\/em>, realitzat per enc\u00e0rrec de la Secretaria General de Pau i Conviv\u00e8ncia del Govern Basc. Es tracta d’un informe preliminar que recull dades quantitatives i que est\u00e0 carregat de refer\u00e8ncies a la necessitat d’una major investigaci\u00f3. <\/p>\n

3. La ruptura de la treva el 2006 va tornar a tensar les relacions entre els partits pol\u00edtics i va aguditzar la pressi\u00f3 per al retorn a actituds immobilistes en relaci\u00f3 al conflicte. Malgrat la seva rellev\u00e0ncia, progressivament l’experi\u00e8ncia i els acords d’Ahotsak van perdre protagonisme pol\u00edtic i medi\u00e0tic. <\/p>\n

4. Emagune significa lloc o espai de dones. <\/p>\n

\tPhotography\t<\/a>\t: Raphael Tsavkko Garcia\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6603,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6556","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nUna mirada feminista a la construcci\u00f3 de la pau - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Una mirada feminista a la construcci\u00f3 de la pau - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"En aquests anys d\u2019esfor\u00e7os renovats a Euskal Herria per avan\u00e7ar cap a la pau i la normalitzaci\u00f3 pol\u00edtica, hi ha la consci\u00e8ncia entre dones basques de diferents sectors que la definici\u00f3 d’unes noves bases de conviv\u00e8ncia ha de passar per la den\u00fancia de les vulneracions dels drets humans de les dones en el context de […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-7-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/\",\"name\":\"Una mirada feminista a la construcci\u00f3 de la pau - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-7.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:20+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-7.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-7.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Una mirada feminista a la construcci\u00f3 de la pau - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Una mirada feminista a la construcci\u00f3 de la pau - Revista Per la Pau","og_description":"En aquests anys d\u2019esfor\u00e7os renovats a Euskal Herria per avan\u00e7ar cap a la pau i la normalitzaci\u00f3 pol\u00edtica, hi ha la consci\u00e8ncia entre dones basques de diferents sectors que la definici\u00f3 d’unes noves bases de conviv\u00e8ncia ha de passar per la den\u00fancia de les vulneracions dels drets humans de les dones en el context de […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-7-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/","name":"Una mirada feminista a la construcci\u00f3 de la pau - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-7.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:20+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/una-mirada-feminista-a-la-construccio-de-la-pau\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-7.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-7.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6556","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6603"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6556"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6556"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}