{"id":6620,"date":"2022-04-07T11:19:38","date_gmt":"2022-04-07T11:19:38","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/essam-daod-cofundador-de-humanity-crew\/"},"modified":"2023-05-10T09:52:36","modified_gmt":"2023-05-10T09:52:36","slug":"essam-daod-cofundador-de-humanity-crew","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/essam-daod-cofundador-de-humanity-crew\/","title":{"rendered":"Entrevista a Essam Daod, cofundador de Humanity Crew"},"content":{"rendered":"<p><span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\">Essam Daod, <em>cofundador de Humanity Crew<\/em><\/span><\/p>\n<p><em>Al setembre de 2015 Essam Daod va deixar la seva feina com a metge a Palestina i va marxar, amb la seva dona Maria, a Lesbos (Gr\u00e8cia) per participar en una missi\u00f3 humanit\u00e0ria d\u2019ajuda als refugiats. Dos mesos m\u00e9s tard, tots dos fundaven l\u2019ONG Humanity Crew, especialitzada en atenci\u00f3 psicol\u00f2gica a les persones que arriben cada dia a les costes gregues fugint de la viol\u00e8ncia. En aquesta entrevista, ens explica com viu el dia a dia al costat de les persones refugiades, les enormes dificultats amb qu\u00e8 es troben per\u00f2 tamb\u00e9 la gran satisfacci\u00f3 que li genera poder ajudar els que m\u00e9s ho necessiten.<\/em><\/p>\n<p><b>Quan fa un any veu arribar a Gr\u00e8cia en missi\u00f3 humanit\u00e0ria, esper\u00e0veu trobar-vos la situaci\u00f3 tan dram\u00e0tica que es viu al Mediterrani?<\/b><\/p>\n<p>En absolut. Quan vem arribar al setembre\/octubre de l\u2019any passat, ning\u00fa no sabia quina era realment la situaci\u00f3, no coneix\u00edem l\u2019abast de la crisi i l\u2019impacte va ser molt gran. Entre 7.000 i 8.000 refugiats arribaven cada dia en unes 120 embarcacions i ens va semblar incre\u00efble que ning\u00fa no en parl\u00e9s. Encara no hi havia cap gran organitzaci\u00f3, nom\u00e9s voluntaris individuals i organitzacions petites, com Proactiva Open Arms, i aix\u00f2 va ser molt desconcertant.<\/p>\n<p><b>Ara, un any despr\u00e9s, com ha canviat la situaci\u00f3 i la vostra feina?<\/b><\/p>\n<p>Les dues coses han canviat completament. A partir del naufragi en qu\u00e8 es van ofegar gaireb\u00e9 400 refugiats, l\u2019octubre de 2015, la cobertura dels mitjans de comunicaci\u00f3 es va amplificar. D\u2019altra banda, l\u2019any passat arribaven uns 8.000 refugiats al dia, per\u00f2 en dos o tres dies ja estaven fora de Gr\u00e8cia i al cap d\u2019una setmana ja havien arribat a Alemanya. Gr\u00e8cia era una zona de tr\u00e0nsit. Avui arriben menys refugiats per\u00f2 el problema \u00e9s que la frontera est\u00e0 tancada, per la qual cosa queden bloquejats a Gr\u00e8cia. Hi ha entre 80.000 i 90.000 refugiats a Gr\u00e8cia i no hi ha cap soluci\u00f3 per a ells. I la nostra feina, per tant, tamb\u00e9 ha canviat: hem passat del rescat i l\u2019ajuda d\u2019emerg\u00e8ncia a les accions de suport. Avui en dia ens trobem amb un tipus de patiment diferent, la gent est\u00e0 molt desesperada. L\u2019any passat tenien esperan\u00e7a perqu\u00e8 sabien que podien arribar a Alemanya per\u00f2 ara continuen fugint de la guerra i escapant de S\u00edria i de Turquia malgrat que saben que les fronteres estan tancades. A m\u00e9s, des que arribar a Gr\u00e8cia resulta m\u00e9s dif\u00edcil, intenten arribar a altres costes, com les de L\u00edbia o Egipte i des d\u2019all\u00e0, creuar a It\u00e0lia o Espanya, per\u00f2 el viatge encara \u00e9s m\u00e9s perill\u00f3s. Cal creuar molts quil\u00f2metres de mar, la Mediterr\u00e0nia \u00e9s un mar enorme!<\/p>\n<p><b>La vostra organitzaci\u00f3, Humanity Crew, posa \u00e8mfasi en la import\u00e0ncia de l\u2019acompanyament i el suport psicol\u00f2gic per als refugiats. Qu\u00e8 us va fer centrar-vos en aquest tipus de suport?<\/b><\/p>\n<p>Proporcionem suport psicol\u00f2gic i el nostre equip est\u00e0 format per psiquiatres, psic\u00f2legs, mestres, art terapeutes, logopedes, etc. Tenim programes de formaci\u00f3 i ens centrem en l\u2019atenci\u00f3 mental, psicol\u00f2gica i emocional. Jo s\u00f3c cirurgi\u00e0 i, al principi, feia servir els meus coneixements de cirurgia com a metge d\u2019urg\u00e8ncies, per\u00f2 m\u00e9s endavant em vaig adonar que tothom se centrava en el mateix: tots els diners, recursos i voluntaris es dedicaven a l\u2019assist\u00e8ncia m\u00e8dica d\u2019emerg\u00e8ncia, tots els esfor\u00e7os es posaven en el cos i ning\u00fa s\u2019ocupava de la part mental. S\u00f3n nadons i adults que arriben des de zones en guerra i no som robots!. Tothom els deia: \u201cVols una manta? Vols un pl\u00e0tan? Vols aigua?&#8221;. Aquestes persones no volen mantes ni pl\u00e0tans. Molts voluntaris no tenen les compet\u00e8ncies per poder facilitar primers auxilis psicol\u00f2gics; ells mateixos estan molt espantats, perqu\u00e8 la situaci\u00f3 \u00e9s molt traum\u00e0tica. Veure arribar una gran embarcaci\u00f3 amb nadons i dones plorant a les quatre de la matinada no \u00e9s una cosa a la qu\u00e8 un est\u00e0 acostumat. Els voluntaris no tenen les habilitats necess\u00e0ries per calmar-los i els resulta m\u00e9s f\u00e0cil donar-los assist\u00e8ncia m\u00e8dica, confort f\u00edsic, diners o menjar. Per aix\u00f2 ning\u00fa no els facilita primers auxilis psicol\u00f2gics.<\/p>\n<p><cite class=\"cita-center\">                                                \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil proporcionar assist\u00e8ncia m\u00e8dica, diners o menjar, per\u00f2 aquestes persones no volen mantes ni pl\u00e0tans            <\/cite><\/p>\n<p><b>Aquests processos requereixen temps. Com podeu proporcionar aquest tipus de tractaments en una situaci\u00f3 en qu\u00e8 els refugiats s\u00f3n en tr\u00e0nsit cap a un dest\u00ed incert? La falta de recursos i mitjans pot fer perillar la feina que feu?<\/b><\/p>\n<p>Sabem que no podem proporcionar un tractament a alg\u00fa que \u00e9s en tr\u00e0nsit, que potser marxar\u00e0 l\u2019endem\u00e0, i al mateix temps tamb\u00e9 \u00e9s dif\u00edcil per a ells obrir-se i parlar sobre les seves pors. Per\u00f2 per aix\u00f2 tenim un pla de treball anomenat \u201cPla de les 4 etapes\u201d, que jo mateix vaig elaborar. La primera etapa \u00e9s quan acaben d\u2019arribar a la platja: estan espantats, aix\u00ed que els proporcionem els primers auxilis psicol\u00f2gics. En aquests casos est\u00e0 prohibit fer cap tipus de tractament. Els diem que es tracta d\u2019una situaci\u00f3 de tr\u00e0nsit i els ajudem a sentir-se segurs. La segona etapa t\u00e9 lloc quan estan en els camps, on fem intervenci\u00f3 de crisi. S\u00f3n tractaments m\u00e9s llargs, centrats en crisis espec\u00edfiques, per exemple per a les persones que han perdut un \u00e9sser estimat, un fill&#8230; o que tenen problemes amb la viol\u00e8ncia. Ens centrem en aquests casos, res m\u00e9s. El tercer pas \u00e9s el tractament de suport. Ho fem via skype i tel\u00e8fon i una vegada que han marxat continuem donant-los suport a dist\u00e0ncia i a trav\u00e9s de les xarxes socials. Mantenim el contacte perqu\u00e8 s\u00e0piguen que som all\u00e0, per\u00f2 no fem cap m\u00e9s tractament. El quart pas \u00e9s ja al lloc de destinaci\u00f3. All\u00e0 s\u00ed que els proporcionem un tractament, ja que sabem que s\u2019hi quedaran durant un temps. Ho fem nosaltres mateixos via skype o b\u00e9 contactem amb altres organitzacions en aquests pa\u00efsos. Els ajudem i els donem suport.<\/p>\n<p><b>Quin tipus de relaci\u00f3 establiu amb aquestes persones? <\/b><\/p>\n<p>Som professionals i els tractem igual com tractem els nostres pacients al nostre pa\u00eds, \u00e9s a dir, com a \u00e9ssers humans. Som prou professionals perqu\u00e8 aix\u00f2 no ens cre\u00ef dificultats emocionals; sabem que hem de ser neutrals i no involucrar-nos massa emocionalment.<\/p>\n<p><cite class=\"cita-center\">                                                Malauradament hi ha una lluita enorme entre les ONG a Gr\u00e8cia perqu\u00e8 hi ha molts diners en joc; no hi ha gens de coordinaci\u00f3            <\/cite><\/p>\n<p><b>Com t\u2019han canviat aquestes experi\u00e8ncies? <\/b><\/p>\n<p>Com m\u2019han canviat? [&#8230;] No s\u00f3c, en cap cas, la mateixa persona que abans! Ni la meva dona ni jo. No s\u00e9 com explicar-ho&#8230; Crec que el m\u00e9s important \u00e9s que, per primera vegada a la meva vida, he arribat a entendre el veritable significat de sentir-se feli\u00e7 i trist. He plorat i rigut alhora. He estat molt trist quan he perdut alg\u00fa a la platja, per\u00f2, en aquell mateix moment em sentia feli\u00e7 perqu\u00e8 acabava d\u2019entendre com de fort pot ser el sentiment de tristesa, com de real pot ser&#8230; Quan \u00e9rem a casa, al nostre pa\u00eds [Palestina], aquestes emocions no eren reals. La idea de felicitat que ten\u00edem all\u00e0, tenir diners o \u00e8xit, no \u00e9s real. Els diners, i fins i tot l\u2019\u00e8xit i els reconeixements que tenia al meu pa\u00eds, com a part d\u2019aquest m\u00f3n capitalista, no feien que em sent\u00eds tan feli\u00e7, perseguia una cosa que \u00e9s falsa. Aqu\u00ed les emocions s\u00f3n tan reals que he connectat amb mi mateix per primera vegada a trav\u00e9s de les coses petites. Estar en contacte amb aquestes persones, esperar que arribin els refugiats desesperats per poder ajudar-los. \u00c9s tan real&#8230;<\/p>\n<p><b>Humanity Crew \u00e9s una petita ONG si la comparem amb altres macroprojectes humanitaris. Hi ha prou coordinaci\u00f3 entre les diferents ONG que treballeu amb refugiats a la Mediterr\u00e0nia? <\/b><\/p>\n<p>No n\u2019hi ha gens, de coordinaci\u00f3! A la gent no li agrada que se\u2019n parli, per\u00f2 tot \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de diners. Malauradament, avui dia hi ha una lluita enorme, realment enorme, entre les ONG a Gr\u00e8cia. Aix\u00f2 passa perqu\u00e8 ara arriben una o dues embarcacions cada setmana i hi ha 20 organitzacions diferents que proven de rescatar-les i ajudar, perqu\u00e8 hi ha el focus dels mitjans de comunicaci\u00f3 i perqu\u00e8 hi ha molts diners en joc. Les organitzacions reben diners per donar suport m\u00e8dic, social i psicol\u00f2gic, i per aix\u00f2 volen tenir el monopoli sobre el terreny. No volen establir cap tipus de col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres organitzacions per no perdre aquests fons. Ning\u00fa no ho diu ni ho reconeix, per\u00f2 molts es queden en un lloc on no se\u2019ls necessita perqu\u00e8 els donants de fons els diuen que es quedin. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual no confiem en grans fons, no volem dependre\u2019n. Nosaltres -Humanity Crew- som molt petits, per\u00f2 som l\u2019ONG amb una resposta m\u00e9s r\u00e0pida. Vam ser els primers a traslladar-nos a Sal\u00f2nica perqu\u00e8 vam entendre que la situaci\u00f3 ho requeria.<\/p>\n<p><b>Qu\u00e8 opines sobre la manera en qu\u00e8 la Uni\u00f3 Europea est\u00e0 abordant la crisi de refugiats?<\/b><\/p>\n<p>Haur\u00edem de diferenciar entre els governs de la UE i la gent. El que estan fent les autoritats \u00e9s inhum\u00e0. D\u2019una banda, la UE ha firmat el dret d\u2019asil per als refugiats de guerra, i d\u2019altra banda, paga 6.000 milions d\u2019euros a un pa\u00eds de fora de la Uni\u00f3, Turquia, perqu\u00e8 impedeixi que aquestes persones \u2014per a les quals van firmar el dret a venir\u2014 creuin la frontera. Podien haver donat 3.000 milions a Espanya i 3.000 milions a Gr\u00e8cia, per\u00f2 no. Ara b\u00e9, la gent \u00e9s diferent. Veiem totes aquestes persones cuidant els nadons i les fam\u00edlies, rentant-los, donant-los roba, menjar i un lloc per dormir&#8230; Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s Europa.<\/p>\n<p><cite class=\"cita-center\">                                                El que estan fent les autoritats europees \u00e9s inhum\u00e0, per\u00f2 cal diferenciar entre els governs de la UE i la seva gent            <\/cite><\/p>\n<p><b>Creus que la societat civil europea est\u00e0 fent prou per pressionar els governs perqu\u00e8 actu\u00efn?<\/b><\/p>\n<p>No \u00e9s f\u00e0cil pressionar els governs. Estan ben connectats entre s\u00ed i les seves pol\u00edtiques fan dif\u00edcil que la gent surti a defensar els seus drets. Quan acabes de treballar tard i guanyes 300 euros per setmana a Gr\u00e8cia, per exemple, o no tens feina, no tens temps per anar a lluitar per altres. \u00c9s el capitalisme. He de pagar la meva casa, tornar els meus pr\u00e9stecs al banc, etc.<\/p>\n<p><b>Com veus el futur? Tens esperances que es produeixi un canvi de rumb important?<\/b><\/p>\n<p>Abans de con\u00e8ixer tot aix\u00f2, fa un any, no tenia cap esperan\u00e7a. Vaig deixar de creure en la humanitat. Ara, despr\u00e9s d\u2019haver vist tot aquest patiment i mort, tinc esperan\u00e7a, perqu\u00e8 he conegut gent que fa que cregui en l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 i que torni a creure que les coses poden canviar (com \u00d3scar Camps de Proactiva, Peter Bocca de HRW, Dani, Nico&#8230;). Senzillament hem de saber quines s\u00f3n les coses que ens fan humans i provar de ser diferents. Per aquesta ra\u00f3, el programa <a target=\"_blank\" href=\"https:\/\/ciutatsdefensoresdretshumans.wordpress.com\/\" rel=\"noopener\">Ciutats Defensores dels Drets Humans<\/a>, en el que vaig participar el mes passat a Barcelona, per mi va ser com un somni, perqu\u00e8 vaig tenir la possibilitat de parlar sobre la crisi dels refugiats amb pol\u00edtics, per\u00f2 tamb\u00e9 amb nens i adolescents. Hem de treballar amb ells, amb les generacions joves, per fer que les coses canvi\u00efn. No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de diners ni de pol\u00edtica, sin\u00f3 d\u2019aquests nens. Els canvis no s\u00f3n r\u00e0pids, requereixen temps.<\/p>\n<p class=\"referencia first-reference\">Photography\t\t: \u00a9Maciek Musialek<br \/>\nFotografia presa a la costa nord de l\u2019illa grega de Lesbos, a la petita localitat de Skala Skamias.<\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"menu_order":10,"template":"","categories":[5],"class_list":["post-6620","article","type-article","status-publish","hentry","category-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Entrevista a Essam Daod, cofundador de Humanity Crew - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/essam-daod-cofundador-de-humanity-crew\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevista a Essam Daod, cofundador de Humanity Crew - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Essam Daod, cofundador de Humanity Crew Al setembre de 2015 Essam Daod va deixar la seva feina com a metge a Palestina i va marxar, amb la seva dona Maria, a Lesbos (Gr\u00e8cia) per participar en una missi\u00f3 humanit\u00e0ria d\u2019ajuda als refugiats. Dos mesos m\u00e9s tard, tots dos fundaven l\u2019ONG Humanity Crew, especialitzada en atenci\u00f3 [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/essam-daod-cofundador-de-humanity-crew\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-10T09:52:36+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/essam-daod-cofundador-de-humanity-crew\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/essam-daod-cofundador-de-humanity-crew\/\",\"name\":\"Entrevista a Essam Daod, cofundador de Humanity Crew - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:38+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-10T09:52:36+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/essam-daod-cofundador-de-humanity-crew\/\"]}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevista a Essam Daod, cofundador de Humanity Crew - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/essam-daod-cofundador-de-humanity-crew\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Entrevista a Essam Daod, cofundador de Humanity Crew - Revista Per la Pau","og_description":"Essam Daod, cofundador de Humanity Crew Al setembre de 2015 Essam Daod va deixar la seva feina com a metge a Palestina i va marxar, amb la seva dona Maria, a Lesbos (Gr\u00e8cia) per participar en una missi\u00f3 humanit\u00e0ria d\u2019ajuda als refugiats. Dos mesos m\u00e9s tard, tots dos fundaven l\u2019ONG Humanity Crew, especialitzada en atenci\u00f3 [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/essam-daod-cofundador-de-humanity-crew\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2023-05-10T09:52:36+00:00","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"11 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/essam-daod-cofundador-de-humanity-crew\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/essam-daod-cofundador-de-humanity-crew\/","name":"Entrevista a Essam Daod, cofundador de Humanity Crew - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"datePublished":"2022-04-07T11:19:38+00:00","dateModified":"2023-05-10T09:52:36+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/essam-daod-cofundador-de-humanity-crew\/"]}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6620","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6620"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6620"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}