{"id":6622,"date":"2022-04-07T11:19:38","date_gmt":"2022-04-07T11:19:38","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/"},"modified":"2022-04-07T11:19:38","modified_gmt":"2022-04-07T11:19:38","slug":"per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 la crisi de refugiats no \u00e9s una crisi de refugiats"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> En el context del projecte europeu<\/span> de recerca \u2018L\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva i la crisi dels refugiats\u2019 1<\/sup><\/a> he estat uns mesos fent entrevistes a activistes que treballen en la den\u00fancia, la solidaritat i el suport a les persones migrades i refugiades 2<\/sup><\/a>. D\u2019una banda, a Barcelona, Madrid i la Frontera Sud espanyola; d\u2019una altra, a Par\u00eds, Calais i tota la regi\u00f3 de Pas-de-Calais, a Fran\u00e7a: i, finalment, a Brussel\u00b7les. A Barcelona he parlat, entre d\u2019altres, amb gent d\u2019organitzacions com Stop Mare Mortum, SOS Racisme, EICA, Fotomovimiento, persones actives als barris del Raval o la Sagrada Fam\u00edlia i d\u2019altres sense una afiliaci\u00f3 concreta. Tamb\u00e9 amb algunes persones vinculades a la pol\u00edtica m\u00e9s institucionalitzada, tant pel que fa als partits m\u00e9s sensibilitzats amb aquesta tem\u00e0tica, com a l\u2019Ajuntament de Barcelona. Tot i que no totes comparteixen una mateixa an\u00e0lisi de les causes i les solucions, hi ha un punt on la coincid\u00e8ncia \u00e9s pr\u00e0cticament un\u00e0nime: la crisi dels refugiats no \u00e9s, en realitat, una crisi de refugiats. <\/p>\n

Aquest terme, popularitzat pels mitjans de comunicaci\u00f3 a partir de la primavera i l\u2019estiu del 2015, \u00e9s encara l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s utilitzada per referir-se a l\u2019increment del n\u00famero de persones que en els darrers temps estan arribant a la Uni\u00f3 Europea sol\u00b7licitant asil. Des de llavors, la gran majoria dels actors, tant pol\u00edtics com ONG, organitzacions internacionals, periodistes i professors universitaris de diferents disciplines, han fet servir una vegada i una altra la mateixa expressi\u00f3. I ho continuen fent. Sovint, quan la sentim o llegim, sabem instintivament que no ens agrada, per\u00f2 potser no sabem explicar ben b\u00e9 per qu\u00e8. Com veurem, hi ha moltes respostes complement\u00e0ries. Les cr\u00edtiques s\u2019articulen b\u00e0sicament entorn a aquestes quatre q\u00fcestions: la paraula \u201ccrisi\u201d; el concepte de \u201crefugiat\u201d; la conjunci\u00f3 dels dos mots \u201ccrisi\u201d i \u201crefugiat\u201d; i finalment, en l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019altres mots que explicitin les causes i els responsables d\u2019aquesta situaci\u00f3. <\/p>\n

Tot i que no tothom comparteix una an\u00e0lisi de les causes i les solucions, hi ha un tema on la coincid\u00e8ncia \u00e9s pr\u00e0cticament un\u00e0nime: la crisi dels refugiats no \u00e9s, en realitat, una crisi de refugiats <\/cite> <\/p>\n

En primer lloc, la paraula \u201ccrisi\u201d t\u00e9 connotacions negatives i \u00e9s tremendista, predisposant l\u2019oient o el lector a un estat d\u2019\u00e0nim contrari. A ning\u00fa li agraden les crisis, s\u00f3n coses que s\u2019han de combatre. A m\u00e9s, porten incl\u00f2s un element de quantitat. N\u2019hi ha massa (o, depenent del tema, massa poques). Des d\u2019aquesta perspectiva, cal fer un gran esfor\u00e7 mental per adonar-se que la pres\u00e8ncia de gent vinguda d\u2019altres pa\u00efsos \u00e9s una oportunitat per a la societat d\u2019acollida. Abdelraouf, un enginyer sudan\u00e8s que porta ja m\u00e9s d\u2019un any a Calais intentant arribar al Regne Unit, m\u2019ho il\u00b7lustrava gr\u00e0ficament: \u201cLes autoritats franceses i angleses estan desaprofitant deu mil professors d\u2019\u00e0rab\u201d. A Grand-Synthe i a Norres-Fontes, poblacions properes on els activistes de vegades han trobat la complicitat dels responsables municipals, em parlaven d\u2019activitats a les escoles, on les persones refugiades compartien les seves experi\u00e8ncies a la guerra o durant el seu viatge fins Europa, aix\u00ed com els m\u00e8todes de resoluci\u00f3 de conflictes per vies noviolentes que es creen als camps. Una riquesa potencial d\u2019un valor incalculable, que la paraula \u201ccrisi\u201d fa molt dif\u00edcil copsar. <\/p>\n

D\u2019altra banda, la perspectiva dominant a l\u2019opini\u00f3 publicada \u00e9s totalment euroc\u00e8ntrica. \u00c9s a dir, si comparem la realitat europea amb la quantitat de persones despla\u00e7ades i refugiades, per exemple, als pa\u00efsos de l\u2019Orient Mitj\u00e0, la situaci\u00f3 a Europa no seria una crisi. Tenint en compte el n\u00famero de persones refugiades al L\u00edban o a Jord\u00e0nia 3<\/sup><\/a>, com podem parlar de crisi dels refugiats a Europa? De nou, ens trobem amb persones de primera i de segona categoria, en un m\u00f3n on el que importa \u00e9s el que passa a Occident. Aix\u00ed, nom\u00e9s reaccionem davant els atemptats que veiem a Fran\u00e7a o a B\u00e8lgica, oblidant que la immensa majoria dels atacs gihadistes tenen lloc a pa\u00efsos musulmans. Aix\u00f2 ho saben b\u00e9 els activistes, per\u00f2 tamb\u00e9 les persones que sobreviuen als camps, i que molt sovint v\u00e9nen de cultures on l\u2019hospitalitat \u00e9s una part essencial del tracte a l\u2019estranger. <\/p>\n

Cal fer un gran esfor\u00e7 mental per adonar-se que la pres\u00e8ncia de gent vinguda d\u2019altres pa\u00efsos \u00e9s una oportunitat per la societat d\u2019acollida. Una riquesa potencial incalculable, que la paraula \u201ccrisi\u201d fa molt dif\u00edcil copsar <\/cite> <\/p>\n

Aquells que han estat voluntaris en alguns dels camps de refugiats admeten l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una crisi a nivell humanitari. Des d\u2019aquesta perspectiva es posa l\u2019accent en les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries, d\u2019asil i d\u2019acollida dels pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea. Serien aquestes pol\u00edtiques les que estan en crisi, perqu\u00e8 no s\u00f3n capaces de fer front d\u2019una manera efectiva i alhora digna a l\u2019arribada de les persones refugiades. Sovint perseguint interessos egoistes i miops, s\u2019han externalitzat les fronteres a pa\u00efsos com el Marroc o Turquia (per\u00f2 tamb\u00e9 a Fran\u00e7a, en el cas del Regne Unit, que no forma part de l\u2019Acord de Schengen) sense aconseguir dissuadir els qui fugen de la guerra. D\u2019aquesta manera, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de certes pol\u00edtiques, les persones refugiades s\u2019acumulen en camps improvisats amb una veritable necessitat d\u2019ajut humanitari, que \u00e9s coberta parcialment pels voluntaris arribats des dels indrets m\u00e9s diversos. Aqu\u00ed els activistes ho tenen clar. En paraules de la Nat\u00e0lia, volunt\u00e0ria a camps de refugiats de diversos pa\u00efsos i activista a Stop Mare Mortum: \u201cEstem fent la feina humanit\u00e0ria que haurien d\u2019estar fent els Estats i la Uni\u00f3 Europea\u201d. <\/p>\n

Davant de qualsevol crisi, el present es transforma, esdevenint inestable i perill\u00f3s. Es tracta d\u2019un canvi sobtat en temes econ\u00f2mics, pol\u00edtics, socials, mediambientals, de seguretat… que succeeix d\u2019una forma abrupta i inevitable, i es converteix en una emerg\u00e8ncia. En el nostre cas, la situaci\u00f3 \u00e9s una mica diferent, ja que les causes d\u2019aquesta emerg\u00e8ncia humanit\u00e0ria s\u00f3n ben conegudes: les guerres, principalment. En aquest sentit, cal relacionar q\u00fcestions com el comer\u00e7 d\u2019armes amb l\u2019aparici\u00f3 i el desenvolupament dels conflictes armats, aix\u00ed com els seus efectes en termes humans. L\u2019interessant d\u2019aquesta connexi\u00f3 \u00e9s que, de sobte, apareixen uns responsables. En altres paraules, l\u2019emerg\u00e8ncia humanit\u00e0ria no \u00e9s pas un fenomen natural i imprevisible, sin\u00f3 que \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019unes pol\u00edtiques ben concretes 4<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Potser el problema \u00e9s que no pensem en les persones refugiades com a actors, com a subjectes, sin\u00f3 com a objectes, com quelcom que ens afecta a nosaltres. Si canviem l\u2019enfocament ens ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil apreciar que s\u00f3n persones que tenen necessitats, drets… i que no s\u00f3n massa diferents de nosaltres. Ens recorden aix\u00ed una capacitat d\u2019empatia que potser ten\u00edem oblidada. Des d\u2019aquesta perspectiva, les persones refugiades vindrien a posar-nos davant un mirall. Llavors potser s\u00ed que ens trobem davant una crisi, per\u00f2 de valors. El fet que pol\u00edtics i institucions no estiguin tractant amb humanitat les persones que fugen de contextos on literalment ja no \u00e9s possible viure d\u2019una manera digna mostra que els valors que els europeus tradicionalment han pret\u00e8s exportar arreu del m\u00f3n estan avui en dia en crisi. I tanmateix, les persones refugiades segueixen arribant al continent europeu. Es tracta, per tant, d\u2019una oportunitat de redre\u00e7ar pol\u00edtiques absolutament equivocades i, fins i tot, de salvar el projecte europeu. <\/p>\n

L\u2019emerg\u00e8ncia humanit\u00e0ria no \u00e9s un fenomen natural i imprevisible, sin\u00f3 que \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019unes pol\u00edtiques ben concretes <\/cite> <\/p>\n

Un altre terme molt popular (sobretot als pa\u00efsos franc\u00f2fons) \u00e9s el de crisi migrat\u00f2ria. En aquest sentit, molts activistes critiquen la distinci\u00f3 entre refugiats i migrants. A nivell jur\u00eddic, la difer\u00e8ncia t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies, perqu\u00e8 les persones refugiades s\u00f3n subjectes de m\u00e9s drets que les persones migrades, que queden a expenses del que decideixi cada Estat. Per aix\u00f2, continua la cr\u00edtica, a les institucions els interessa qualificar aquestes persones com a migrants (dolents, que v\u00e9nen perqu\u00e8 ho han decidit lliurement, com si aix\u00f2 fos un crim!) i aix\u00ed els poden retornar als seus pa\u00efsos d\u2019origen sense incomplir la legalitat internacional. En canvi, si s\u00f3n refugiats (bons, que v\u00e9nen perqu\u00e8 no tenen m\u00e9s remei), hi ha el deure d\u2019acollir-los i oferir-los totes les prestacions que contempla el dret d\u2019asil. En un intent de superar aquesta divisi\u00f3, activistes de la xarxa Migreurop, entre altres, han proposat el terme \u201cexiliats\u201d, que ha fet fortuna en la llengua anglesa (exiles<\/em>) i francesa (exil\u00e9s<\/em>) i que no distingeix si les causes que han obligat les persones a marxar de casa seva s\u00f3n econ\u00f2miques o pol\u00edtiques (o medioambientals, etc.). <\/p>\n

En definitiva, la llengua importa. Les paraules no s\u00f3n neutres i \u00e9s important com anomenem les coses. En el cas que ens ocupa, l\u2019expressi\u00f3 \u2018crisi dels refugiats\u2019 no \u00e9s la m\u00e9s adequada. Pel contrari, cal emprar formulacions que contextualitzin la situaci\u00f3 de les persones refugiades, assumint les nostres responsabilitats, tenint tamb\u00e9 en compte les causes que els han fet marxar de casa seva i del seu pa\u00eds, i emfatitzant que s\u00f3n subjectes actius i que tenen, per tant, drets. Com nosaltres. A m\u00e9s, cal superar les perspectives euroc\u00e8ntriques i buscar un enfocament m\u00e9s global, sense oblidar que en les relacions d\u2019interdepend\u00e8ncia de l\u2019\u00e8poca en la qu\u00e8 ens ha tocat viure el que fem t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies. En altres paraules, l\u2019increment de l\u2019arribada de persones refugiades des de la primavera de 2015 no era una situaci\u00f3 imprevisible, sin\u00f3 en gran part un efecte de les pol\u00edtiques occidentals dutes a terme els anys precedents. Tan de bo anomenant les coses pel seu nom siguem capa\u00e7os de trobar-hi sortides a l\u2019altura de les nostres possibilitats, que s\u00f3n totes 5<\/sup><\/a>. <\/p>\n

1. El projecte europeu de recerca \u2018L\u2019Acci\u00f3 Col\u00b7lectiva i la Crisi dels Refugiats\u2019 forma part de l\u2019ERC Advanced Grant Project \u201cMobilizing for Democracy\u201d, dirigit per Donatella della Porta. <\/p>\n

2. Seguint l\u2019\u00fas que fa l\u2019Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, en aquest text la paraula \u201crefugiat\u201d designa aquelles persones que compleixen els requisits per demanar l\u2019asil i aconseguir, per tant, l\u2019estatus jur\u00eddic de refugiat. <\/p>\n

3. Segons les Nacions Unides, al L\u00edban hi ha m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de persones refugiades provinents de S\u00edria, a m\u00e9s de 450.000 palestins. D\u2019altra banda, els refugiats que viuen a Jord\u00e0nia inclouen 630.000 sirians, aix\u00ed com m\u00e9s de dos milions de palestins i 200.000 iraquians. Tanmateix, altres estimacions ofereixen xifres molt superiors. <\/p>\n

4. Per exemple, l\u2019operaci\u00f3 militar Mare Nostrum va rescatar 150.000 persones entre octubre de 2013 i octubre de 2014. Era evident que la fi d\u2019aquesta missi\u00f3 faria augmentar el n\u00famero de morts a la Mediterr\u00e0nia. Es pensava que aix\u00ed els immigrants deixarien d\u2019arriscar la seva vida per\u00f2 no va ser aix\u00ed. D\u2019altra banda, tractats com els de Dublin o Touquet han tingut com a conseq\u00fc\u00e8ncia una concentraci\u00f3 artificial de la poblaci\u00f3 refugiada a llocs com Idomeni o Calais, provocant unes tensions en l\u2019\u00e0mbit local que una pol\u00edtica europea veritablement solid\u00e0ria hauria mitigat en bona mesura. <\/p>\n

5. En aquest sentit, defenso que era factible acollir d\u2019una forma solid\u00e0ria i equitativa totes les persones que van demanar asil a la UE l\u2019any passat. Pensem que, segons dades d\u2019Eurostat, la mitjana europea de peticions d\u2019asil per 100.000 persones el 2015 va ser de 260. Aix\u00f2 vol dir que n\u2019hi hagu\u00e9s hagut prou amb que cada poblaci\u00f3 de 5.000 habitants n\u2019acoll\u00eds 13, \u00e9s a dir, 4 fam\u00edlies. <\/p>\n

\tPhotography\t<\/a>\t: UN Photo\/Rick Bajornas\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6657,"menu_order":3,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6622","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nPer qu\u00e8 la crisi de refugiats no \u00e9s una crisi de refugiats - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Per qu\u00e8 la crisi de refugiats no \u00e9s una crisi de refugiats - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"En el context del projecte europeu de recerca \u2018L\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva i la crisi dels refugiats\u2019 1 he estat uns mesos fent entrevistes a activistes que treballen en la den\u00fancia, la solidaritat i el suport a les persones migrades i refugiades 2. D\u2019una banda, a Barcelona, Madrid i la Frontera Sud espanyola; d\u2019una altra, a Par\u00eds, […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-10-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/\",\"name\":\"Per qu\u00e8 la crisi de refugiats no \u00e9s una crisi de refugiats - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-10.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:38+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-10.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-10.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Per qu\u00e8 la crisi de refugiats no \u00e9s una crisi de refugiats - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Per qu\u00e8 la crisi de refugiats no \u00e9s una crisi de refugiats - Revista Per la Pau","og_description":"En el context del projecte europeu de recerca \u2018L\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva i la crisi dels refugiats\u2019 1 he estat uns mesos fent entrevistes a activistes que treballen en la den\u00fancia, la solidaritat i el suport a les persones migrades i refugiades 2. D\u2019una banda, a Barcelona, Madrid i la Frontera Sud espanyola; d\u2019una altra, a Par\u00eds, […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-10-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/","name":"Per qu\u00e8 la crisi de refugiats no \u00e9s una crisi de refugiats - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-10.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:38+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/per-que-la-crisi-de-refugiats-no-es-una-crisi-de-refugiats\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-10.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-10.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6622","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6657"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6622"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6622"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}