{"id":6623,"date":"2022-04-07T11:19:39","date_gmt":"2022-04-07T11:19:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/"},"modified":"2022-04-07T11:19:39","modified_gmt":"2022-04-07T11:19:39","slug":"solidaritat-amb-s-de-supervivencia","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/","title":{"rendered":"Solidaritat, amb S de Superviv\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"\n<p>                <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\">Diu Boban Minic<\/span>, el periodista de R\u00e0dio Sarajevo que es va negar a marxar de la capital bosniana durant la guerra, que el m\u00f3n es divideix en dos tipus de persones: les que han viscut una guerra i les que no. I encara, diu, hi ha una altra classificaci\u00f3: la gent que no s\u2019ha mogut de la seva ciutat i la que un dia va emigrar.            <\/p>\n<p> Hi pot haver empatia, solidaritat, comprensi\u00f3, ganes d\u2019ajudar&#8230; (per sort, de tot aix\u00f2 n\u2019hi ha molt, encara que no ompli titulars a les portades de diaris). Per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil posar-se a la pell d\u2019un refugiat. Intentar pensar com s\u2019ha de sentir alg\u00fa que ho ha perdut gaireb\u00e9 tot. La casa, la feina, la fam\u00edlia, els amics&#8230; una xarxa de seguretat que \u2013com nosaltres aqu\u00ed i avui- pensaven que hi seria sempre. L\u2019\u00fanic que poden arrossegar \u00e9s la motxilla de la derrota, la por, la incertesa de l\u2019exili, el pes dels somnis trencats. Ho han perdut tot, menys la vida&#8230; i l\u2019esma per tirar endavant. Els empeny una ferma decisi\u00f3: no es rendeixen, estan disposats a tornar a comen\u00e7ar, de zero. N\u2019hi ha que ho fan pels fills; d\u2019altres, per poder reprendre els seus estudis, per mantenir viva una causa&#8230; o, simplement, per instint de superviv\u00e8ncia. Cadasc\u00fa t\u00e9 la seva pr\u00f2pia motivaci\u00f3 per no tirar la tovallola, i aix\u00f2 \u00e9s el que els acompanya en un cam\u00ed que es converteix en una mena de cursa d\u2019obstacles darwiniana en qu\u00e8 nom\u00e9s sobreviuen els m\u00e9s forts, els que s\u2019adapten millor a un entorn cada cop m\u00e9s hostil.<\/p>\n<p> Al camp de refugiats improvisat d\u2019Idomeni, a Gr\u00e8cia, els sirians \u00e0rabs van elegir un comit\u00e8 de dotze homes i dones que coordinaven les protestes (arreu hi havia petits cartells manuscrits convocant la gent a manifestar-se dos o tres cops per setmana) i negociaven amb les autoritats gregues i maced\u00f2nies. \u201cMerkel va dir que tots els refugiats sirians ser\u00edem acollits a Alemanya, i quan \u00e9rem a mig cam\u00ed ens van tallar el pas. S\u00f3n els governs europeus els que ens han posat en aquesta situaci\u00f3\u201d, em recordava un dels seus membres, el Mahdi, un cuiner d\u2019Alep, amb els ulls encesos pels gasos lacrim\u00f2gens que els llan\u00e7ava l\u2019ex\u00e8rcit macedoni. Els lla\u00e7os familiars, ve\u00efnals, comunitaris, d\u2019amistat es converteixen en aut\u00e8ntics salvavides en situacions l\u00edmit i s\u00f3n la primera eina de solidaritat que funciona com un aixopluc, feble per\u00f2 imprescindible. S\u00f3n els mestres (sirians, iraquians, kurds) que es presenten voluntaris a les \u201cescoles\u201d improvisades per entitats solid\u00e0ries. S\u00f3n els pares de fam\u00edlia que maten les hores convertint en joguines o barbacoes trossos de filat de la tanca (<em>made in Spain<\/em>, per cert: que Melilla ha servit per provar moltes coses). S\u00f3n els n\u00e9ts que arrosseguen els avis en cadires de rodes milers de quil\u00f2metres. S\u00f3n els amics del Mustaf\u00e0, un jove de Deir el Zor (a l\u2019est de S\u00edria) que va perdre la cama esquerra en un atemptat fa tres anys, i que no l\u2019han deixat sol ni un minut en el seu periple per S\u00edria, Turquia, Lesbos, Atenes, fins a Idomeni, on es va topar de nassos amb una porta tancada. I encara tenen forces per vibrar amb els partits del Bar\u00e7a i reciten de mem\u00f2ria l\u2019alineaci\u00f3 del proper diumenge. \u201cVaig lent, per\u00f2 tinc paci\u00e8ncia&#8230; i sempre hi ha alg\u00fa que m\u2019ajuda\u201d, deia el jove siri\u00e0, estudiant de filologia anglesa, recolzant-se sobre les seves velles crosses, a 2.700 kil\u00f2metres de casa. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-center\">                                                Contrasta la reacci\u00f3 des de baix amb les pol\u00edtiques d\u2019uns governs que nom\u00e9s s\u2019han dedicat a aixecar murs i tanques, a militaritzar els carrers i a omplir la Mediterr\u00e0nia de vaixells de guerra            <\/cite>            <\/p>\n<p> La segona corona de solidaritat \u00e9s la de la poblaci\u00f3 que est\u00e0 a la trinxera, en primera l\u00ednia de l\u2019arribada. Com l\u2019Emilia Kamvisi, que als seus 84 anys i amb una pensi\u00f3 que no arriba als 400 euros, baixava cada dia a la platja davant de casa seva a l\u2019illa grega de Lesbos per ajudar la gent que les pasteres transportaven des de Turquia: \u201cEns feia molta pena i molta r\u00e0bia veure com arribaven: espantats, mullats, amb les criatures xopes, plorant. Cada dia an\u00e0vem al banc de davant la platja, a seure amb ells, a fer-los companyia. Arribaven sis, set, vuit barques: no hi pod\u00edem parlar per\u00f2 ens abra\u00e7aven, ens feien petons\u201d, ens explicava fa uns mesos. I recordava la seva mare, que tamb\u00e9 va arribar refugiada de l\u2019expulsi\u00f3 dels grecs de Turquia els anys vint. El Premi Nobel de la Pau va passar de llarg de la candidatura de la gent de Lesbos, que simbolitzava aquest esperit d\u2019acollida. Per\u00f2 sempre ens quedar\u00e0 la fotografia de Lefteris Partsalis que es va fer viral, on l\u2019Emilia -asseguda al banc de tota la vida davant del mar- li d\u00f3na un biber\u00f3 a un nad\u00f3 acabat d\u2019arribar davant el somriure divertit de la seva mare. L\u2019\u00e0via, amb les seves dues amigues i els pescadors de l\u2019illa, posen rostre a milers de joves, de treballadors, d\u2019aut\u00f2noms que s\u2019han mullat per rescatar els n\u00e0ufrags, curar-los, abra\u00e7ar-los, donar-los roba seca, un got de te calent, menjar, aigua, transport o, simplement, per escoltar-los. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-center\">                                                S\u00f3n els estats els qui han dibuixat els refugiats com una amena\u00e7a a la nostra seguretat i conviv\u00e8ncia; i els causants d\u2019un patiment absurd i del tot evitable            <\/cite>            <\/p>\n<p> La tercera corona ha estat la mobilitzaci\u00f3 internacional de voluntaris i personal d\u2019ONG, que s\u2019han trobat canviant destins de l\u2019\u00c0frica, el Pr\u00f2xim Orient o l\u2019\u00c0sia per ciutats i pobles molt m\u00e9s propers. Moltes costures han cruixit i es poden criticar moltes coses, per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s el contrast d\u2019aquesta reacci\u00f3 des de baix amb les pol\u00edtiques d\u2019uns governs que nom\u00e9s s\u2019han dedicat a aixecar murs i tanques, a militaritzar els carrers i a omplir la Mediterr\u00e0nia de vaixells de guerra. <\/p>\n<p> No hem d\u2019oblidar que, de fet, la solidaritat va ser la primera reacci\u00f3 l\u2019estiu passat, fins i tot en pa\u00efsos com \u00c0ustria, on m\u00e9s tard l\u2019extrema dreta s\u2019ha fet forta. Perqu\u00e8 han estat les pol\u00edtiques dels governs, la criminalitzaci\u00f3, el c\u00f2ctel explosiu immigraci\u00f3-islam-terrorisme el que ha capgirat un sector de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica a Europa i ha donat ales als discursos ultres, que ara retronen sense complexes a mig continent. Han estat els governs \u2013liberals i socialdem\u00f2crates- els qui han obert la porta al fantasma. S\u00f3n els estats els qui han dibuixat els refugiats com una amena\u00e7a per a la nostra seguretat i la nostra conviv\u00e8ncia. I els causants, en primera inst\u00e0ncia, d\u2019un patiment absurd i del tot evitable, que ens enfonsa, a tots plegats, en l\u2019espiral de l\u2019odi. Davant d\u2019aix\u00f2 ens queda nom\u00e9s reivindicar la solidaritat i preguntar-nos si, en el fons, els murs que s\u2019estan erigint no ens empresonen tamb\u00e9 a nosaltres. <\/p>\n<p class=\"foto\"> \tPhotography\t: Emilia Kamvisi, a casa seva a Lesbos, amb la fotografia que la convertir en una icona de la solidaritat amb els refugiats. XAVIER BERTRAL \/ ARA\t <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6660,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6623","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Solidaritat, amb S de Superviv\u00e8ncia - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Solidaritat, amb S de Superviv\u00e8ncia - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Diu Boban Minic, el periodista de R\u00e0dio Sarajevo que es va negar a marxar de la capital bosniana durant la guerra, que el m\u00f3n es divideix en dos tipus de persones: les que han viscut una guerra i les que no. I encara, diu, hi ha una altra classificaci\u00f3: la gent que no s\u2019ha mogut [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-10-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"6 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/\",\"name\":\"Solidaritat, amb S de Superviv\u00e8ncia - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-10.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:39+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-10.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-10.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Solidaritat, amb S de Superviv\u00e8ncia - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Solidaritat, amb S de Superviv\u00e8ncia - Revista Per la Pau","og_description":"Diu Boban Minic, el periodista de R\u00e0dio Sarajevo que es va negar a marxar de la capital bosniana durant la guerra, que el m\u00f3n es divideix en dos tipus de persones: les que han viscut una guerra i les que no. I encara, diu, hi ha una altra classificaci\u00f3: la gent que no s\u2019ha mogut [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-10-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"6 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/","name":"Solidaritat, amb S de Superviv\u00e8ncia - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-10.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:39+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/solidaritat-amb-s-de-supervivencia\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-10.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-10.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6623","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6660"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6623"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6623"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}