{"id":6625,"date":"2022-04-07T11:19:39","date_gmt":"2022-04-07T11:19:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/"},"modified":"2022-04-07T11:19:39","modified_gmt":"2022-04-07T11:19:39","slug":"trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/","title":{"rendered":"Trencar llocs comuns, recuperar relats comuns"},"content":{"rendered":"\n<p>\t           <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\">El despla\u00e7ament for\u00e7at no \u00e9s un fenomen nou.<\/span> Per\u00f2 diversos factors conviden a reflexionar, ara, molt especialment, sobre com gestionar l\u2019 acollida de les persones despla\u00e7ades, a nivell pr\u00e0ctic i pel que fa a la percepci\u00f3 social. Alguns d\u2019aquests factors s\u00f3n la magnitud d\u2019aquest drama hum\u00e0 \u2013amb la xifra de persones refugiades i despla\u00e7ades m\u00e9s alta de la hist\u00f2ria, superior als 65 milions a tot el m\u00f3n <a href=\"articles_centrals\/article_central_5\/#ref\"><sup>1<\/sup><\/a>\u2013; la mediatitzaci\u00f3 de l\u2019arribada \u2013que porta a creure distorsionadament que Europa acull una proporci\u00f3 elevada de persones refugiades\u2013 i m\u00e9s importantment, les derives xen\u00f2fobes que s\u2019observen en alguns pa\u00efsos europeus. Com prevenir la radicalitzaci\u00f3 dels sectors xen\u00f2fobs europeus? Com fomentar l\u2019empatia envers les persones refugiades?            <\/p>\n<p> La resposta que sembla m\u00e9s immediata, per tal de reduir les derives xen\u00f2fobes i d\u2019augmentar l\u2019empatia envers les persones refugiades, \u00e9s la de connectar amb les seves hist\u00f2ries de vida, personals i col\u00b7lectives: entendre els motius que han fet que l\u2019Ashanti, el Yasir, l\u2019Ayana o el Dakari hagin hagut de fugir de casa seva, i recon\u00e8ixer les situacions de persecuci\u00f3 o de viol\u00e8ncia estructural. Humanitzar aquestes persones, saber els seus noms, con\u00e8ixer detalls de les seves vides abans d\u2019haver de fugir, entendre que s\u00f3n persones lluitadores i amb ganes de viure aut\u00f2nomament en situacions millors poden ser formes de promoure l\u2019empatia. Moltes entitats d\u2019acollida de persones refugiades <a href=\"articles_centrals\/article_central_5\/#ref\"><sup>2<\/sup><\/a> ofereixen la possibilitat de convidar persones refugiades (en escoles, centres c\u00edvics, etc.) per a con\u00e8ixer testimonis de primera m\u00e0. Les valoracions del professorat solen destacar el gran inter\u00e8s que desperten en l\u2019alumnat, tant per con\u00e8ixer la hist\u00f2ria de vida de les persones convidades, com per denunciar les condicions que hi ha als seus pa\u00efsos i que les van obligar a fugir. <\/p>\n<p> A m\u00e9s de con\u00e8ixer aquestes experi\u00e8ncies, ja de per si esfere\u00efdores, hi ha iniciatives que busquen ressaltar coincid\u00e8ncies amb aquestes hist\u00f2ries de vida personals i col\u00b7lectives, com l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019haver viscut la guerra (civil), l\u2019exili, o els camps de refugiats. Exposicions com \u201cArt i comprom\u00eds, respostes a la guerra civil\u201d del MNAC o el mateix Museu de la Mem\u00f2ria i de l\u2019Exili (MUME) de La Jonquera fan sentir com la hist\u00f2ria local interpel\u00b7la els relats actuals de despla\u00e7ament for\u00e7at d\u2019arreu del m\u00f3n. No cal anar massa lluny perqu\u00e8 les imatges de fugida cap a Fran\u00e7a durant la Guerra Civil Espanyola remetin a imatges m\u00e9s recents de persones despla\u00e7ades pels Balcans. Tamb\u00e9 salten a la vista les similituds entre els camps (de concentraci\u00f3) de refugiats al sud de Fran\u00e7a dels anys \u201930-\u201840 i les imatges actuals d\u2019Idomeni, de la \u201cjungla\u201d de Calais o dels Centres d\u2019Internament d\u2019Estrangers <a href=\"articles_centrals\/article_central_5\/#ref\"><sup>3<\/sup><\/a>. A m\u00e9s de con\u00e8ixer les dures hist\u00f2ries personals de la gent que s\u2019ha vist for\u00e7ada a fugir, recon\u00e8ixer que aquesta experi\u00e8ncia \u00e9s molt propera, ajuda, sens dubte a crear empatia amb el problema. <\/p>\n<p>            <cite class=\"cita-center\">                                                Per reduir les derives xen\u00f2fobes i augmentar l\u2019empatia envers els refugiats cal entendre els motius pels quals han fugit de casa seva            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes respostes \u00f2bvies, cal tenir en compte que els processos de deshumanitzaci\u00f3 de \u201cl\u2019altre\u201d estan estretament lligats al sentiment d\u2019amena\u00e7a. Caure en veure \u201cl\u2019altre\u201d d\u2019una forma que obvia els seus sentiments, que minimitza el seu patiment, o que els supedita a un suposat b\u00e9 general \u201cdels nostres\u201d, \u00e9s sovint conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un proc\u00e9s de deshumanitzaci\u00f3 progressiu que parteix del sentiment que algunes necessitats b\u00e0siques (identit\u00e0ries, de benestar, d\u2019integritat f\u00edsica, etc.) estan amena\u00e7ades. Quines poden ser aquestes necessitats? <\/p>\n<p> Algunes enquestes recents dedueixen que les principals pors respecte a l\u2019arribada de persones refugiades tenen sobretot a veure amb la integritat f\u00edsica i el benestar: el 59% dels europeus consideren, segons una enquesta realitzada a deu pa\u00efsos europeus <a href=\"articles_centrals\/article_central_5\/#ref\"><sup>4<\/sup><\/a>, que una major arribada de refugiats implica un increment del risc d\u2019atacs terroristes. El segon problema identificat, amb el que estarien d\u2019acord el 50% dels enquestats segons la mitjana dels deu pa\u00efsos europeus, \u00e9s que l\u2019augment de persones refugiades significa l\u2019acaparament de llocs de treball i d\u2019ajuts de l\u2019estat de benestar. Aquests s\u00f3n, doncs, dos arguments que cal rebatre amb molta cura. Xarxes com Unitat Contra el Feixisme han publicat documents <a href=\"articles_centrals\/article_central_5\/#ref\"><sup>5<\/sup><\/a> que desmunten alguns d\u2019aquests prejudicis. Caldria, per\u00f2, un abast m\u00e9s generalitzat d\u2019aquesta argumentaci\u00f3 i que el major nombre de mitjans de comunicaci\u00f3 i missatges p\u00fablics enfoquessin les not\u00edcies amb menys t\u00f2pics i m\u00e9s sentit cr\u00edtic. <\/p>\n<p> Algunes de les informacions que caldria repetir fins a quedar extenuades per a trencar t\u00f2pics i entendre que les societats europees tenim molt per aprendre pel que fa a la solidaritat, s\u00f3n, en primer lloc, que acollir persones refugiades no \u00e9s un acte de generositat: \u00e9s una obligaci\u00f3 del dret internacional amb la que els pa\u00efsos europeus s\u2019han comprom\u00e8s. No hi ha, doncs, marge per a decidir si es vol ser un pa\u00eds d\u2019acollida o no: s\u2019ha de fer. Un segon t\u00f2pic per trencar \u00e9s que Europa est\u00e0 acollint una proporci\u00f3 elevada de persones refugiades: dels deu pa\u00efsos que n\u2019acullen m\u00e9s no n\u2019hi ha cap ni un que sigui europeu: els pa\u00efsos europeus no estan sobrepassats per l\u2019acollida d\u2019immigrants, ni pel que fa al cost d\u2019aquesta acollida (la UE \u00e9s el continent m\u00e9s ric del m\u00f3n), ni a nivell demogr\u00e0fic, ja que concedir asil a totes les persones actualment sol\u00b7licitants d\u2019asil suposaria, ara mateix, un 0,36 % de la poblaci\u00f3 total de la Uni\u00f3. Un tercer t\u00f2pic, referent al suposat increment d\u2019atacs terroristes es pot rebatre dient que la majoria d\u2019actes terroristes promoguts en territori europeu han estat perpetrats per ciutadans europeus, no pas per persones refugiades, i que, com a m\u00ednim a l\u2019Estat espanyol, el principal motiu per delictes d\u2019odi al 2015 ha estat la islamof\u00f2bia (\u201caut\u00f2ctons\u201d que ataquen persones musulmanes) i no pas a l\u2019inrev\u00e9s. Per \u00faltim, referent a la por que les persones refugiades acaparin els llocs de treball i els ajuts socials, val a dir que aquests ajuts s\u00f3n tant minsos com els que rep la poblaci\u00f3 local. S\u00f3n una minoria les persones a les que es reconeix l\u2019Estatut de refugiat i tenen acc\u00e9s a les proteccions subseq\u00fcents (al 2015, malauradament, nom\u00e9s es va recon\u00e8ixer l\u2019Estatut de refugiat a 220 persones d\u2019un total de 3.240 sol\u00b7licitants d\u2019asil) <a href=\"articles_centrals\/article_central_5\/#ref\"><sup>6<\/sup><\/a>. <\/p>\n<p>\t\t\t<cite class=\"cita-center\">                                                Acollir persones refugiades no \u00e9s un acte de generositat: \u00e9s una obligaci\u00f3 del dret internacional amb qu\u00e8 els pa\u00efsos europeus s\u2019han comprom\u00e8s            <\/cite>\t\t\t<\/p>\n<p> Per \u00faltim, i perqu\u00e8 els processos de deshumanitzaci\u00f3 de l\u2019\u201daltre\u201d tamb\u00e9 porten a creure que l\u2019endogrup (\u201cnosaltres\u201d) actua leg\u00edtimament, mentre que l\u2019exogrup (els \u201caltres\u201d) no, \u00e9s important trencar aquestes percepcions polaritzades i deixar clar que l\u2019augment de despla\u00e7aments for\u00e7ats no \u00e9s fortu\u00eft ni ali\u00e8 als pa\u00efsos europeus. Algunes organitzacions com el Centre Del\u00e0s <a href=\"articles_centrals\/article_central_5\/#ref\"><sup>7<\/sup><\/a> fan visible el lligam entre els despla\u00e7aments for\u00e7ats i els beneficis que en treuen els pa\u00efsos occidentals, ja sigui perqu\u00e8 s\u00f3n els principals exportadors d\u2019armes del m\u00f3n, ja sigui perqu\u00e8 es beneficien del mercat de la seguretat (control de fronteres, construcci\u00f3 de tanques, etc.). Una altra forma d\u2019apropar-se a la realitat dels despla\u00e7aments for\u00e7ats \u00e9s, doncs, recon\u00e8ixer la part de responsabilitat pr\u00f2pia \u2013 del \u201cnosaltres\u201d \u2013 en el problema. <\/p>\n<p> Promoure l\u2019empatia envers les persones refugiades passa, per una banda, per recon\u00e8ixer els principals motius pels quals algunes persones senten m\u00e9s recel a acollir-les, i respondre a aquest sentiment d\u2019amena\u00e7a amb campanyes informatives que trenquin t\u00f2pics. A m\u00e9s, implica recollir les experi\u00e8ncies en com\u00fa. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference\"> 1. Totes les dades referents a les persones refugiades citades en aquest article, si no s\u2019especifica el contrari, s\u2019han extret de: ACNUR (2016). <a target=\"_balnk\" href=\"http:\/\/www.acnur.org\/t3\/fileadmin\/Documentos\/Publicaciones\/2016\/10627.pdf\" rel=\"noopener\"><em>Tendencias Globales 2015. Desplazamiento forzado en 2015<\/em><\/a>. <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 2. A Catalunya, diverses entitats d\u2019acollida es coordinen a trav\u00e9s de la xarxa Asil.Cat. Entre elles hi ha ACNUR, la Fundaci\u00f3 ACSAR, la Comissi\u00f3 Catalana d\u2019Ajut al Refugiat, l\u2019Associaci\u00f3 Catalana per a la Integraci\u00f3 d\u2019Homosexuals, Bisexuals i Transexuals Immigrants (ACATHI), etc. <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 3. Tot i que l\u2019article se centra en persones refugiades, s\u2019ha de ser conscient que la l\u00ednia que separa el que defineix una persones refugiada i una immigrada pot ser molt prima en funci\u00f3 dels contextos i de les persones, i que en qualsevol cas les administracions poden tractar aquests casos de forma indiferenciada. <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 4. Richard Wike, Bruce Strokes, Katie Simmons. \u201cEuropeans Fear Wave of Refugees Will Mean More Terrorism, Fewer Jobs\u201d, July 11, 2016. Pew Research Center. <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 5. Veure, per exemple, l\u2019octaveta <a target=\"_balnk\" href=\"https:\/\/unitatcontraelfeixisme.files.wordpress.com\/2016\/06\/refugeeswelcome-octaveta-din-a5_imprimir.pdf\" rel=\"noopener\">\u00ab#RefugeesWelcome Protegeix-te contra els rumors racistes\u00bb<\/a>. <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 6.\u00a0<a target=\"_balnk\" href=\"http:\/\/www.masquecifras.org\/\" rel=\"noopener\">Dades de CEAR<\/a> basades en Eurostat. <\/p>\n<p class=\"referencia\"> 7. En destaca <b>Mark Akkerman (2016). <em><a target=\"_balnk\" href=\"http:\/\/www.centredelas.org\/images\/INFORMES_i_altres_PDF\/Guerras-de-frontera-web_corregido_web.pdf\" rel=\"noopener\">Guerras de frontera. Los fabricantes y vendedores de armas que se benefician de la tragedia de los refugiados en Europa<\/a>.<\/em> Barcelona: Centre Del\u00e0s (per l\u2019edici\u00f3 castellana).<\/b> <\/p>\n<p class=\"foto \"> \tPhotography\t: Ravaluci\u00f3. Servei Civil Internacional de Catalunya.\t <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6666,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6625","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Trencar llocs comuns, recuperar relats comuns - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Trencar llocs comuns, recuperar relats comuns - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El despla\u00e7ament for\u00e7at no \u00e9s un fenomen nou. Per\u00f2 diversos factors conviden a reflexionar, ara, molt especialment, sobre com gestionar l\u2019 acollida de les persones despla\u00e7ades, a nivell pr\u00e0ctic i pel que fa a la percepci\u00f3 social. Alguns d\u2019aquests factors s\u00f3n la magnitud d\u2019aquest drama hum\u00e0 \u2013amb la xifra de persones refugiades i despla\u00e7ades m\u00e9s [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-8-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/\",\"name\":\"Trencar llocs comuns, recuperar relats comuns - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-8.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:39+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-8.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-8.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Trencar llocs comuns, recuperar relats comuns - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Trencar llocs comuns, recuperar relats comuns - Revista Per la Pau","og_description":"El despla\u00e7ament for\u00e7at no \u00e9s un fenomen nou. Per\u00f2 diversos factors conviden a reflexionar, ara, molt especialment, sobre com gestionar l\u2019 acollida de les persones despla\u00e7ades, a nivell pr\u00e0ctic i pel que fa a la percepci\u00f3 social. Alguns d\u2019aquests factors s\u00f3n la magnitud d\u2019aquest drama hum\u00e0 \u2013amb la xifra de persones refugiades i despla\u00e7ades m\u00e9s [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-8-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/","name":"Trencar llocs comuns, recuperar relats comuns - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-8.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:39+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/trencar-llocs-comuns-recuperar-relats-comuns\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-8.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-8.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6625","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6666"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6625"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6625"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}