{"id":6627,"date":"2022-04-07T11:19:39","date_gmt":"2022-04-07T11:19:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/"},"modified":"2022-04-07T11:19:39","modified_gmt":"2022-04-07T11:19:39","slug":"la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/","title":{"rendered":"La mem\u00f2ria p\u00fablica del passat recent i els reptes pendents"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> El conflicte civil armat de 1936-1939<\/span>, despr\u00e9s del frac\u00e0s del cop d\u2019estat del 18 de juliol de 1936, va esdevenir gradualment una guerra oberta en qu\u00e8 es confrontaren dos ex\u00e8rcits que es disputaven el control territorial del conjunt de la pen\u00ednsula. Alhora, la divisi\u00f3 geogr\u00e0fica va comportar, durant una colla de mesos, la consolidaci\u00f3 de dues rereguardes. En ambdues zones la viol\u00e8ncia comesa sobre la poblaci\u00f3 va ser extrema. Tant fou aix\u00ed, que alguns historiadors utilitzen el joc de paraules de \u201cguerra al civil\u201d 1<\/sup><\/a> quan descriuen la intensitat criminal adre\u00e7ada als potencials enemics. En el camp rebel, autoanomenat nacional<\/em>, l\u2019assassinat va adquirir un caire sist\u00e8mic, ja que s\u2019entenia com una de les vies per aconseguir els objectius pol\u00edtics. En el camp republic\u00e0, legalment constitu\u00eft democr\u00e0ticament, l\u2019esfondrament institucional a conseq\u00fc\u00e8ncia de la situaci\u00f3 de guerra, va permetre que en algunes zones -com fou el cas de Catalunya- prengu\u00e9s for\u00e7a un moviment revolucionari que, en el si d\u2019algunes de les seves tend\u00e8ncies pol\u00edtiques, va entendre que la transformaci\u00f3 social passava per l\u2019eliminaci\u00f3 f\u00edsica de qui era considerat l\u2019enemic de classe. Aquesta polaritzaci\u00f3, encarnada en matances massives i persecucions de tota mena, va tenir com a resultat que durant el conflicte es produ\u00efssin considerables despla\u00e7aments for\u00e7osos de poblaci\u00f3. Al cap i a la fi, la gent fugia per evitar la duresa d\u2019una repressi\u00f3 implacable. <\/p>\n

A Catalunya, es podria dir que, des de la perspectiva que fixa l\u2019atenci\u00f3 en els moviments de poblaci\u00f3, hi va haver tres moments significatius durant el per\u00edode b\u00e8l\u00b7lic. En primer lloc, en els mesos revolucionaris de l\u2019inici de la guerra almenys al voltant de 50.000 persones 2<\/sup><\/a> es van despla\u00e7ar i fugiren a altres indrets. Mentre va durar el conflicte, alguns es refugiaren a la It\u00e0lia feixista 3<\/sup><\/a>, tamb\u00e9 a Fran\u00e7a o b\u00e9 passaren a l\u2019Espanya de Burgos, amb la finalitat d\u2019incorporar-se a la lluita contra la Rep\u00fablica. El segon moment es fa pal\u00e8s a partir de la primavera de 1937 quan la guerra es comen\u00e7a a decantar militarment a favor dels colpistes rebels. La conquista de territoris i la repressi\u00f3 subseg\u00fcent convertiren la rereguarda catalana en receptora de centenars de milers de refugiats d\u2019altres contrades de l\u2019Estat espanyol 4<\/sup><\/a>. L\u2019esfor\u00e7 de les administracions i de la poblaci\u00f3 civil catalana fou gegantesc. A l\u2019entorn de 600.000 refugiats arribaren a una rereguarda esgotada, sense subministres i sotmesa a cruels atacs aeris. Per \u00faltim, el febrer de 1939, en pocs dies, es produ\u00ed un despla\u00e7ament de poblaci\u00f3 colossal. Quasi mig mili\u00f3 de persones, procedents de diferents punts de l\u2019Estat espanyol i del mateix Principat, travessaren la frontera francoespanyola i arribaren a una Fran\u00e7a que oficialment estava molt poc disposada a atendre humanit\u00e0riament aquella muni\u00f3 de gent necessitada. Com va deixar escrit, amb un to ir\u00f2nic, el periodista i escriptor Arthur Koestler (The scum of the earth<\/em>, 1941), la primera cosa que hauria fet Fran\u00e7a en la seva oposici\u00f3 al feixisme fou seguir el seu exemple en crear recintes d\u2019exclusi\u00f3 en qu\u00e8 les persones vivien en condicions humiliants.\u00a0 <\/p>\n

\t\t\t Per qu\u00e8 un esdeveniment hist\u00f2ric tan extraordinari com l\u2019exili republic\u00e0 ha estat obviat en la majories de les narratives memorials d\u2019en\u00e7\u00e0 de la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia fins al dia d\u2019avui?\u00a0 <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Amb la derrota republicana es va iniciar un \u00e8xode de llarga durada. Un di\u00e0spora dolorosa que per a molts ser\u00e0 sense retorn. Veritablement, amb les seves quasi quatre d\u00e8cades de durada, l\u2019exili republic\u00e0 es pot considerar un episodi paradigm\u00e0tic de la hist\u00f2ria europea contempor\u00e0nia. No obstant aix\u00f2, per b\u00e9 que la historiografia 5<\/sup><\/a> cada vegada l\u2019ha tingut m\u00e9s present com a tema d\u2019estudi, la pregunta a formular, que no \u00e9s f\u00e0cil de respondre, \u00e9s: Per qu\u00e8 un esdeveniment hist\u00f2ric tan extraordinari ha estat obviat en la majories de les narratives memorials d\u2019en\u00e7\u00e0 de la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia fins al dia d\u2019avui? <\/p>\n

Com a respostes es podria apuntar que la llarga duraci\u00f3 de la dictadura franquista, juntament amb l\u2019efic\u00e0cia de la seva ret\u00f2rica propagand\u00edstica, hauria aconseguit que l\u2019exili perd\u00e9s pres\u00e8ncia pol\u00edtica i simb\u00f2lica. Alhora, la major part de les quasi 180.000 persones \u2013de les quals segurament una quarta part procedia de Catalunya\u2013 que van romandre a l\u2019exili durant una dilatada temporada va optar per iniciar nous camins personals i professionals. La consolidaci\u00f3 i acceptaci\u00f3 internacional del r\u00e8gim franquista no convidaven a l\u2019optimisme ni a l\u2019opci\u00f3 del retorn. Aix\u00ed mateix, la q\u00fcesti\u00f3 generacional tamb\u00e9 va jugar un paper rellevant. Els militants antifranquistes de l\u2019interior forjats en les lluites a les f\u00e0briques i les universitats, que progressivament tindran m\u00e9s protagonisme, es trobaven lluny dels l\u00edders pol\u00edtics que s\u2019havien exiliat. Ja no parlaven el mateix llenguatge pol\u00edtic. Durant l\u2019etapa final de la dictadura i la transici\u00f3, l\u2019exili continuava sent una refer\u00e8ncia i un punt de suport log\u00edstic clau, per\u00f2 les regnes del canvi pol\u00edtic van estar en mans dels grans moviments opositors que sorgiren a l\u2019interior i, tamb\u00e9, dels mateixos reformadors del franquisme que acabaren confluint en el pacte. L\u2019exili, associat al record rupturista i traum\u00e0tic de la guerra, va ser objecte d\u2019una vindicaci\u00f3 d\u00e8bil i fuga\u00e7 durant la derogaci\u00f3 del franquisme. Despr\u00e9s, vindrien els anys volgudament amn\u00e8sics quan calia accedir al Mercat Com\u00fa (precedent de la Uni\u00f3 Europea) i a l\u2019OTAN. La d\u00e8cada dels vuitanta no va ser una bona \u00e8poca per a la reivindicaci\u00f3 memorial dels valors que encarnava l\u2019exili. <\/p>\n

\t\t\t La implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques de mem\u00f2ria ha possibilitat la posada en valor de l\u2019exili; s\u2019ha revitalitzat la mem\u00f2ria dels protagonistes i dels seus descendents\u00a0 <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Actualment, despr\u00e9s de l\u2019onada memorialista encetada amb el canvi de segle, el record de l\u2019exili ha guanyat pes en el discurs p\u00fablic del nostre pa\u00eds. Les circumst\u00e0ncies i les conveni\u00e8ncies pol\u00edtiques conjunturals no podien esborrar el fet que l\u2019exili havia perm\u00e8s mantenir la legitimitat democr\u00e0tica de les institucions republicanes. En el cas catal\u00e0 va ser ben obvi a trav\u00e9s de la restauraci\u00f3 de la Generalitat que va sobreviure institucionalment a l\u2019exili. Aix\u00ed mateix, la implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques de mem\u00f2ria ha possibilitat la posada en valor de l\u2019exili. S\u2019ha revitalitzat la mem\u00f2ria dels protagonistes d\u2019aquell exili i dels seus descendents. Tanmateix, el transcurs dels anys est\u00e0 convertint la \u201cconnexi\u00f3 viva\u201d 6<\/sup><\/a> de la mem\u00f2ria (la generaci\u00f3 que ho ha viscut o que n\u2019ha rebut la transmissi\u00f3 directament) en hist\u00f2ria o b\u00e9 en mite. El pitjor que podria passar \u00e9s que aquesta reelaboraci\u00f3 p\u00fablica de la mem\u00f2ria es nodr\u00eds d\u2019un to nost\u00e0lgic, de t\u00f2pics i d\u2019idealitzacions sacralitzadores i acr\u00edtiques, \u00e9s a dir que esdevingu\u00e9s justament un mite. La mem\u00f2ria que persisteix i que s\u2019ha constru\u00eft d\u2019aquell gran \u00e8xode ha de ser considerada un objecte d\u2019estudi cr\u00edtic de la hist\u00f2ria i no una mistificaci\u00f3, ja que \u00e9s justament el millor ant\u00eddot per enfortir la mem\u00f2ria democr\u00e0tica. <\/p>\n

\t\t\t El retrobament amb una mem\u00f2ria cr\u00edtica del nostre exili ens ha de ser \u00fatil per atansar-nos amb major empatia als milions de refugiats i despla\u00e7ats actuals <\/cite> <\/p>\n

Cal, en conseq\u00fc\u00e8ncia, que el coneixement hist\u00f2ric rigor\u00f3s sigui transferit a la societat. Lluny dels mites, una societat democr\u00e0tica madura ha de saber, com s\u2019ha assenyalat a l\u2019inici d\u2019aquest escrit, que la viol\u00e8ncia contra la poblaci\u00f3 civil no va ser obra exclusiva dels colpistes, per b\u00e9 que \u00e9s imprescindible tamb\u00e9 remarcar-ne les difer\u00e8ncies i les intencionalitats en els camps enfrontats. Aix\u00ed mateix, con\u00e8ixer a fons que la societat catalana va fer un gran esfor\u00e7 en acollir refugiats bascos, madrilenys, andalusos… pot ser tamb\u00e9 un est\u00edmul per a unes societats del present que, amb molts m\u00e9s recursos, s\u00f3n incapaces, amb rares excepcions, de tenir una actitud solid\u00e0ria vers la problem\u00e0tica humanit\u00e0ria que hi ha ara per ara a les portes d\u2019Europa. I, finalment, el fet que conciutadans de dues o tres generacions enrere hagin patit en la seva pr\u00f2pia pell la malauran\u00e7a de l\u2019exili ens situa en una posici\u00f3 d\u2019igualtat amb aquells que el pateixen avui. Hi ha molts reptes pendents quant a la mem\u00f2ria \u2013entre ells la recuperaci\u00f3 i dignificaci\u00f3 dels cossos dels desapareguts\u2013 , per\u00f2 situats en l\u2019\u00e0mbit pr\u00f2piament dels exilis, una de les q\u00fcestions m\u00e9s rellevants \u00e9s que el retrobament amb una mem\u00f2ria cr\u00edtica del nostre exili ens sigui \u00fatil per atansar-nos amb major empatia als milions de refugiats i despla\u00e7ats actuals que no gaudeixen d\u2019una vida digna. A vegades, quan s\u2019observa el tauler internacional actual sembla que ens trobem en la reedici\u00f3 del \u201cPacte de no Intervenci\u00f3\u201d de les pot\u00e8ncies europees durant la Guerra Civil o revivint la Confer\u00e8ncia d\u2019Evian de 1938 7<\/sup><\/a>, en qu\u00e8 aquests mateixos Estats occidentals es van mostrar insensibles per acollir els refugiats jueus que escapaven de l\u2019Alemanya nazi. Com va assenyalar Walter Benjamin, mort a l\u2019exili arran precisament d\u2019aquella indifer\u00e8ncia internacional davant el dest\u00ed dels refugiats, la reactivaci\u00f3 del passat ha de ser \u00fatil per transformar el present. <\/p>\n

1. Javier Rodrigo, \u201cGuerra al civil. La Espa\u00f1a de 1936 y las guerras civiles europeas (1917-49)\u201d, a Javier Rodrigo (ed.), Pol\u00edticas de la violencia. Europa, siglo XX<\/em>, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2014, pp. 145-190. <\/p>\n

2. Jordi Rubi\u00f3 Coromina, L\u2019\u00e8xode catal\u00e0 de 1936 a trav\u00e9s dels Pirineus, <\/em>Barcelona: Editorial Gregal, 2015. <\/p>\n

3. Rub\u00e8n Doll-Petit, Els catalans de G\u00e8nova. Hist\u00f2ria de l\u2019\u00e8xode i l\u2019adhesi\u00f3 d\u2019una classe dirigent en temps de guerra, Barcelona: PAM, 2003. <\/p>\n

4. Julio Clavijo Ledesma, La pol\u00edtica sobre la poblaci\u00f3n refugiada durant la Guerra Civil, 1936-1939<\/em>, Tesi doctoral, Universitat de Girona, 2003. <\/p>\n

5. Jordi Font Agull\u00f3 & Jordi Gaitx Molt\u00f3, \u201cL\u2019exili de 1939. Un estat de la q\u00fcesti\u00f3 entre dues commemoracions (2009-2014) a Franquisme & Transici\u00f3, <\/em>n\u00fam 2, 2014.<\/em> <\/p>\n

6. Marianne Hirsch, La generaci\u00f3n de la posmemoria. Escritura y cultura visual despu\u00e9s del Holocausto<\/em>, Madrid: Editorial CarpeNoctem, 2015. <\/p>\n

7. Enzo Traverso, \u201cLas paradojas de la crisis europea\u201d a Viento Sur<\/em>, n\u00fam 145, abril 2016. <\/p>\n

Photography\t: MUME \/ FONS Raymond San Geroteo. Fragment de la imatge del Port\u00fas, al costat de les mugues frontereres, feta des del costat catal\u00e0. Foto New York Times.\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6672,"menu_order":8,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-6627","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa mem\u00f2ria p\u00fablica del passat recent i els reptes pendents - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La mem\u00f2ria p\u00fablica del passat recent i els reptes pendents - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El conflicte civil armat de 1936-1939, despr\u00e9s del frac\u00e0s del cop d\u2019estat del 18 de juliol de 1936, va esdevenir gradualment una guerra oberta en qu\u00e8 es confrontaren dos ex\u00e8rcits que es disputaven el control territorial del conjunt de la pen\u00ednsula. Alhora, la divisi\u00f3 geogr\u00e0fica va comportar, durant una colla de mesos, la consolidaci\u00f3 de […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-10-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/\",\"name\":\"La mem\u00f2ria p\u00fablica del passat recent i els reptes pendents - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-10.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:39+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-10.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-10.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La mem\u00f2ria p\u00fablica del passat recent i els reptes pendents - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La mem\u00f2ria p\u00fablica del passat recent i els reptes pendents - Revista Per la Pau","og_description":"El conflicte civil armat de 1936-1939, despr\u00e9s del frac\u00e0s del cop d\u2019estat del 18 de juliol de 1936, va esdevenir gradualment una guerra oberta en qu\u00e8 es confrontaren dos ex\u00e8rcits que es disputaven el control territorial del conjunt de la pen\u00ednsula. Alhora, la divisi\u00f3 geogr\u00e0fica va comportar, durant una colla de mesos, la consolidaci\u00f3 de […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-10-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/","name":"La mem\u00f2ria p\u00fablica del passat recent i els reptes pendents - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-10.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:39+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-memoria-publica-del-passat-recent-i-els-reptes-pendents\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-10.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-10.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6627","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6672"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6627"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6627"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}