{"id":6679,"date":"2022-04-07T11:19:57","date_gmt":"2022-04-07T11:19:57","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/"},"modified":"2022-04-07T11:19:57","modified_gmt":"2022-04-07T11:19:57","slug":"un-tema-central-per-a-licip","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/","title":{"rendered":"Un tema central per a l\u2019ICIP"},"content":{"rendered":"\n<p>                <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\">El segle XX va viure<\/span>, en l\u2019\u00e0mbit de les relacions internacionals, un aut\u00e8ntic proc\u00e9s d\u2019auge i caiguda de l\u2019Estat com a principal actor. Al llarg del segle la realitat de l\u2019Estat es va anar estenent com a eix vertebrador que permetia entendre el m\u00f3n i les relacions que s\u2019hi donaven. Al 1920 tant sols 42 Estats formaven part de la Societat de Nacions (el precedent de les Nacions Unides), mentre que actualment hi ha 195 Estats membres que representen el 99% de la poblaci\u00f3 mundial<a href=\"editorial\/editorial\/#ref\"><sup>1<\/sup><\/a>. Durant moltes d\u00e8cades, els debats sobre la pol\u00edtica internacional i el poder mundial pivotaven necess\u00e0riament al voltant del paper dels Estats en relaci\u00f3 als conflictes, la geopol\u00edtica o altres esdeveniments, i tot tenia una lectura en clau estatoc\u00e8ntrica amb la preemin\u00e8ncia dels Estats com a gaireb\u00e9 els \u00fanics actors en les relacions internacionals.<\/p>\n<p> Per\u00f2, al llarg del segle XX i principis del XXI, una altra realitat va anar guanyant terreny i el paper preeminent dels Estats en el s\u00ed de les relacions internacionals va anar perdent la seva rellev\u00e0ncia. Altres actors intergovernamentals o internacionals, com ara les organitzacions internacionals (Nacions Unides, Fons Monetari Internacional, Uni\u00f3 Europea&#8230;) per\u00f2, tamb\u00e9 actors privats, van comen\u00e7ar a guanyar terreny en les diferents esferes de poder posant en q\u00fcesti\u00f3 l\u2019estato-centrisme vigent. A tall d\u2019exemple, el 2016 la companyia amb m\u00e9s ingressos del m\u00f3n, Walmart, superava el PIB de la 24ena economia del planeta, B\u00e8lgica. I el que tamb\u00e9 havia estat, en aparen\u00e7a, patrimoni exclusiu dels estats -la protecci\u00f3, i alhora la violaci\u00f3, dels drets humans &#8211; tamb\u00e9 va passar a mans d\u2019altres actors com ara les grans corporacions. <\/p>\n<p> Des dels seus inicis l\u2019ICIP s\u2019ha interessat per aquesta evoluci\u00f3 i per la import\u00e0ncia del paper de les empreses en tot all\u00f2 relacionat amb els conflictes i la pau. Des del programa d\u2019actuaci\u00f3 \u201cConflictes Armats, Dret i Just\u00edcia\u201d aquest inter\u00e8s ha quedat pal\u00e8s de diverses maneres. La m\u00e9s evident ha estat el proc\u00e9s de creaci\u00f3 de la xarxa internacional de recerca sobre el paper de les empreses en els conflictes armats i la violaci\u00f3 dels drets humans (<a href=\"https:\/\/www.networkbchr.org\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">BCHR Network<\/a>, per les seves sigles en angl\u00e8s). Ja l\u2019octubre de 2011, l\u2019ICIP va convocar una primera confer\u00e8ncia a Barcelona, dedicada a analitzar el paper i les responsabilitats de les empreses en situacions de conflicte com a agenda emergent d\u2019investigaci\u00f3. La confer\u00e8ncia es va centrar en el paper de les empreses en relaci\u00f3 a tres centres d\u2019inter\u00e8s: el mercat d\u2019armes internacional; la provisi\u00f3 de serveis militars i de seguretat; i el segment del sector privat, ja sigui nacional o multinacional, que &#8220;fa negocis&#8221; en zones en conflicte, en particular en relaci\u00f3 amb l\u2019explotaci\u00f3 i el comer\u00e7 l\u00edcit o il\u00b7l\u00edcit dels recursos naturals. <\/p>\n<p>\t\t\t\t\t\t\t\t<cite class=\"cita-right\">                \t                La creaci\u00f3 de la xarxa internacional de recerca BCHR demostra l\u2019inter\u00e8s de l\u2019ICIP per la relaci\u00f3 entre empreses i drets humans\t\t\t\t<\/cite>\t\t\t\t<\/p>\n<p> Dos anys m\u00e9s tard, el gener 2013, es va dur a terme una segona confer\u00e8ncia tamb\u00e9 a Barcelona. Els participants van mostrar un gran inter\u00e8s en la creaci\u00f3 d\u2019una xarxa que se centraria en tres grans dimensions i les seves connexions: les empreses, els conflictes i els drets humans. La seva principal contribuci\u00f3 hauria de ser vincular i potenciar els coneixements aportats fonamentalment des de l\u2019acad\u00e8mia i des de les organitzacions no governamentals. <\/p>\n<p> La tercera confer\u00e8ncia va tenir lloc al novembre de 2014 a Londres, amb el suport d\u2019Amnistia Internacional. En aquesta ocasi\u00f3, es va presentar i discutir un esborrany del document fundacional de la xarxa. Tamb\u00e9 es va acordar la creaci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/www.networkbchr.org\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">p\u00e0gina web<\/a> i d\u2019un <a href=\"http:\/\/www.networkbchr.org\/news\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">butllet\u00ed mensual<\/a> en fase de proves, aix\u00ed com l\u2019obertura d\u2019un procediment d\u2019inscripci\u00f3 a la xarxa. <\/p>\n<p> La quarta confer\u00e8ncia, que va tenir lloc a Ginebra el novembre de 2015 amb el suport del Centre de Ginebra per al Control Democr\u00e0tic de les Forces Armades (DCAF), va formalitzar la fundaci\u00f3 de la Xarxa Internacional sobre Empreses, Conflictes i Drets Humans com a espai que busca enfortir els lla\u00e7os entre els investigadors que treballen en aquests temes a partir d\u2019una varietat de disciplines, aix\u00ed com entre els investigadors i les organitzacions de la societat civil. Les principals activitats que pret\u00e9n desenvolupar la xarxa s\u00f3n: a) celebrar una confer\u00e8ncia anual; b) compartir informaci\u00f3 i resultats de la recerca, tot fomentant l\u2019intercanvi d\u2019informaci\u00f3 entre els membres de la xarxa i amb el p\u00fablic en general; c) impulsar projectes d\u2019investigaci\u00f3 conjunta entre els membres i \/ o en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres organitzacions; i d) dur a terme altres activitats com l\u2019organitzaci\u00f3 de confer\u00e8ncies, esdeveniments, cursos, seminaris o publicacions. <\/p>\n<p> Finalment, el novembre de 2016 ha tingut lloc, tamb\u00e9 a Ginebra i de nou amb el suport de DCAF, la cinquena de les confer\u00e8ncies de la xarxa. S\u2019han confirmat quatre grups de treball oberts, centrats, respectivament en els temes d\u2019empreses privades militars i de seguretat; drets sobre la terra i conflictes socials; empreses i construcci\u00f3 de pau, i comer\u00e7 d\u2019armes. En aquests moments la xarxa compta amb 159 persones inscrites, de 26 pa\u00efsos i que pertanyen a 129 institucions diferents, i t\u00e9 el potencial per esdevenir un espai de debat i de generaci\u00f3 de coneixement enormement profit\u00f3s al voltant d\u2019uns problemes que estan prenent una dimensi\u00f3 molt important en la caracteritzaci\u00f3 dels conflictes actuals. <\/p>\n<p>                                <cite class=\"cita-right\">                \t                BCHR t\u00e9 el potencial per esdevenir un espai de debat i de generaci\u00f3 de coneixement enormement profit\u00f3s\t\t\t\t<\/cite>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/p>\n<p> Un altre exemple del comprom\u00eds de l\u2019ICIP amb l\u2019estudi del paper de les empreses \u00e9s aquesta pr\u00f2pia revista que ara, per quarta vegada, tracta temes relacionats amb el m\u00f3n empresarial: el 2011 ja ho va fer amb el n\u00famero <a target=\"_blank\" href=\"http:\/\/www.icip-perlapau.cat\/revista\/numero-9-juliol-2011\/\" rel=\"noopener\">\u201cEmpreses militars i de seguretat privada\u201d<\/a>; el 2012, amb el t\u00edtol <a target=\"_blank\" href=\"http:\/\/www.icip-perlapau.cat\/revista\/numero-14-setembre-2012\/\" rel=\"noopener\">\u201cEmpreses i conflictes\u201d<\/a>; i el 2013, amb el n\u00famero <a target=\"_blank\" href=\"http:\/\/www.icip-perlapau.cat\/revista\/numero-18-novembre-2013\/\" rel=\"noopener\">\u201cConflictes pels recursos\u201d<\/a>. En l\u2019edici\u00f3 que presentem ara ens centrem en la relaci\u00f3 entre empreses i drets humans. En el primer article, Nomonde Nyembe i Khuraisha Patel aborden el proc\u00e9s de creaci\u00f3 d\u2019un tractat vinculant destinar a regular les activitats de les empreses en aquest \u00e0mbit; seguidament, Claire Methven O\u2019Brien fa balan\u00e7 dels anomenats Plans d\u2019Acci\u00f3 Nacionals sobre Empresa i Drets Humans aprovats per una desena de pa\u00efsos, mentre que els dos article seg\u00fcents pretenen ser la cara i la creu: Richard Karmel aborda l\u2019oportunitat que representa per a les empreses la inclusi\u00f3 dels drets humans en el seu funcionament i Rafael Maldonado ens presenta els casos de defensors de drets humans amena\u00e7ats per activitats empresarials a Guatemala. Aquest article reflexa, en particular, la gravetat de la situaci\u00f3 a Guatemala, on aquells que s\u2019enfronten als grans projectes extractius miners, que gaudeixen del suport del govern del pa\u00eds, viuen en perill. En l\u2019\u00faltim article, ja en clau m\u00e9s local, Michela Albarello ens parla del \u201ccam\u00ed catal\u00e0\u201d cap a l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019un centre d\u2019estudi i avaluaci\u00f3 sobre els impactes de les empreses catalanes amb inversions a l\u2019exterior. <\/p>\n<p> El monogr\u00e0fic l\u2019acabem amb una entrevista amb Shawna Bader-Blau Executive, directora executiva de Solidarity Center, una ONG internacional dedicada a la formaci\u00f3 i millora de les condicions laborals arreu del m\u00f3n, especialment als pa\u00efsos en desenvolupament. Tamb\u00e9 hem incl\u00f2s, a l\u2019apartat \u201cRecomanem\u201d, una s\u00e8rie de recursos que permeten aprofundir la relaci\u00f3 entre les empreses i la protecci\u00f3 i\/o violaci\u00f3 dels drets humans. <\/p>\n<p> Per acabar, la revista es completa amb dos articles d\u2019opini\u00f3 a l\u2019apartat \u201cTribuna\u201d. D\u2019una banda, Jordi Palou-Loverdos commemora els 20 anys de l\u2019assassinat de missioners catalans a Ruanda i, de l\u2019altra, Virginia Mazuela ens parla de la traject\u00f2ria de l\u2019ONG Brigades Internacionals de Pau, guanyadora del Premi ICIP Constructors de Pau 2016, pel seu suport als defensors dels drets humans. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference\"> 1. Hi ha 10 estats m\u00e9s sense reconeixement internacional i 39 territoris dependents. <\/p>\n<p class=\"foto\"> Fotografia\t\t: Confer\u00e8ncia anual de BCHR Network, 2016 (Ginebra)\t <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6714,"menu_order":0,"template":"","categories":[4],"class_list":["post-6679","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-introduccio"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Un tema central per a l\u2019ICIP - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Un tema central per a l\u2019ICIP - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El segle XX va viure, en l\u2019\u00e0mbit de les relacions internacionals, un aut\u00e8ntic proc\u00e9s d\u2019auge i caiguda de l\u2019Estat com a principal actor. Al llarg del segle la realitat de l\u2019Estat es va anar estenent com a eix vertebrador que permetia entendre el m\u00f3n i les relacions que s\u2019hi donaven. Al 1920 tant sols 42 [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-11.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1152\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"7 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/\",\"name\":\"Un tema central per a l\u2019ICIP - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-11.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:57+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-11.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-11.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Un tema central per a l\u2019ICIP - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Un tema central per a l\u2019ICIP - Revista Per la Pau","og_description":"El segle XX va viure, en l\u2019\u00e0mbit de les relacions internacionals, un aut\u00e8ntic proc\u00e9s d\u2019auge i caiguda de l\u2019Estat com a principal actor. Al llarg del segle la realitat de l\u2019Estat es va anar estenent com a eix vertebrador que permetia entendre el m\u00f3n i les relacions que s\u2019hi donaven. Al 1920 tant sols 42 [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":1152,"height":1600,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-11.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"7 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/","name":"Un tema central per a l\u2019ICIP - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-11.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:57+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/un-tema-central-per-a-licip\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-11.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-11.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6679","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6714"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6679"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6679"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}